Discussion, Implications and Future Research

Tal com ja s’indicava en l’apartat anterior, els mitjans de comunicació i, en particular, el consum televisiu són el recurs principal durant el temps de lleure. El 68,7% dels entrevistats afirma mirar la televisió sovint, el 24,9% ho fa ocasionalment i només el 6,3% no la mira mai o gairebé mai.

Veure la televisió és una activitat molt generalitzada entre tots els col·lectius d’immi- grants, i hi ha unes diferències escasses en l’assiduïtat amb què es mira. Els qui la veuen amb més freqüència són els joves (el 78,8% la veu sovint) i les persones en situació

d’atur (79,3%). A l’extrem contrari, el perfil de qui consumeix poca televisió se situa entre els 25 i els 64 anys, en especial quan es tracta d’ocupats i de persones que es de- diquen a les tasques de la llar. Els homes veuen la televisió més sovint que les dones. Però la freqüència amb què es veu la televisió també varia en funció de l’estatus social dels individus. Així, el consum de televisió decreix a mesura que augmenta el nivell d’estudis, la qualificació professional i els ingressos.

Un altre indicador sobre els hàbits de consum televisiu és el canal utilitzat per infor- mar-se de l’actualitat. Les cadenes més vistes són les d’àmbit estatal: Antena 3 (27,1%), TVE1 (26,3%) i Tele5 (20,1%). TV3 és citada tan sols per un 9,8% dels immigrants entrevistats. La resta de cadenes de televisió recullen el 9,9% de les respostes.

La ràdio ocupa menys temps en la vida quotidiana de les persones immigrades. El 34,8% afirma escoltar la ràdio sovint i el 20,5% ho fa ocasionalment. Cal destacar l’elevat per- centatge d’entrevistats que mai no l’escolta, que representa el 31,6% dels estrangers. L’hàbit d’escoltar la ràdio augmenta amb l’edat. Les persones jubilades són les que l’escolten més sovint, mentre que les ocupades i les mestresses de casa són les que, amb més proporció, no l’escolten mai. Pel que fa a l’origen geogràfic, els procedents de l’Amèrica Central i del Sud són els que l’escolten més assíduament, mentre que ma- gribins i sobretot asiàtics, els que menys.

Respecte de l’emissora escoltada per informar-se de l’actualitat, la dispersió en les respostes és molt elevada. Tanmateix, les més esmentades són emissores amb contin- gut principalment musical (Los 40 Principales o Cadena 100, entre altres). L’emissora generalista més seguida és la SER. Per contra, les emissores en català tenen un segui- ment molt més baix.

En síntesi, si bé la freqüència en el consum de televisió i de ràdio dels immigrants no divergeix gaire del que fa la població autòctona,4 _{sí que ho és el tipus de mitjans}

... 4. Vegeu les dades preliminars de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya referides

seguits, amb un predomini de les cadenes i emissores d’àmbit estatal per sobre de les d’àmbit català i, encara de manera més accentuada, dels mitjans en castellà per sobre dels mitjans en català, escassament seguits per la població immigrada. Una anàlisi més profunda d’aquesta qüestió hauria de discernir els motius pels quals es produeix aquest comportament, i veure quina incidència hi tenen qüestions com els coneixe- ments lingüístics i els aspectes identitaris, així com el grau d’implicació amb la realitat quotidiana de la societat receptora.

La lectura de premsa escrita està relativament estesa entre la població immigrada. El 30,3% llegeix el diari cada dia i el 23,9%, un cop per setmana com a mínim. Una quarta part dels entrevistats no llegeix mai la premsa.

Gràfic 2.

Freqüència de veure la televisió i escoltar la ràdio per part de la població im- migrada �� ��� ��� ��� ��� ��� ��� ��� ��� ������ ������������� ������� ��� ��� ����� �� �� �������� �� �����

Font: Elaboració pròpia. Idescat i IERMB: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2006.

Respecte de la lectura d’altres tipus de publicacions, el 29,7% dels entrevistats ha llegit premsa comarcal, local o de barri durant l’últim mes. Pel que fa a les revistes, les de llar, moda o salut són les més llegides (21,7%), seguides de les del cor (19,8%) i les d’esports (18,2%).

La lectura de diaris depèn molt del sexe i l’edat dels entrevistats, ja que els homes són més lectors de diaris que les dones, i la gent gran més que els joves. Però les variables més determinants en el nivell de lectura són les relacionades amb el capital cultural, de manera que la freqüència de lectura de diaris creix significativament amb el nivell d’estudis. D’altra banda, també s’observa que, amb el temps d’estada a Catalunya i la millora dels coneixements lingüístics, augmenta el percentatge d’immigrants que llegeix premsa.

Gràfic 3.

Freqüència de lectura de diaris per part de la població immigrada

�� �� ��� ��� ��� ��� ��� ��� ���� ��� ������ ���� � �� ������� �� ��� � ��������� �� ���� �� ���� ������� ������ � ���������� � ���� ��������� ��� ������ Font: Elaboració pròpia. Idescat i IERMB: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2006.

Les diferències en el nivell educatiu dels diversos col·lectius d’immigrants, juntament amb la diversitat en el nivell de coneixement del castellà i del català de cadascun d’ells, incideixen en el fet que hi hagi variacions en la freqüència i el tipus de lectura de premsa de cada grup. Així, europeus i centre i sud-americans són els que llegeixen més premsa, mentre que asiàtics i africans són els que menys ho fan.

Aquest elevat grau de lectura de diaris per part de la població estrangera es deu sobre- tot al consum de premsa gratuïta, ja que una quarta part dels entrevistats en llegeix habitualment. La premsa de pagament té una penetració molt menor. La capçalera més llegida és La Vanguardia (16,2%), molt per sobre de la resta de diaris d’informació general (El Periódico de Catalunya suma només un 5,4%). En tot cas, la premsa llegida habitualment és l’editada a Catalunya i a Espanya i tan sols un 1,7% dels immigrants afirma llegir de manera habitual algun diari estranger.

Tal com s’ha dit, una part important d’immigrants llegeix habitualment premsa gratuïta. La lectura d’aquest tipus de diaris és superior entre la gent jove i adulta que entre la gent gran, i també és més habitual entre les persones originàries de l’Amèrica del Centre i del Sud i d’Àsia i Oceania. És rellevant destacar que la tria de la població estrangera entre premsa de pagament i premsa gratuïta no depèn tant del seu nivell d’estudis i la posició econòmica, sinó del temps d’estada a Catalunya, de manera que és més freqüent que els immigrants amb més de deu anys d’estada a Catalunya llegeixin principalment premsa de pagament, mentre que els immigrants més recents opten més pels diaris gratuïts. Per últim, a l’hora d’informar-se sobre les qüestions relatives al seu municipi, les persones immigrades ho fan principalment a través de la seva xarxa social d’amics, coneguts i familiars (35,4%). Quan s’informen a través dels mitjans de comunicació, acudeixen principalment a la premsa local (24,9%) i als mitjans de comunicació ge- nerals (22,9%).