Article 156. Infraccions i subjectes responsables
1. Són infraccions administratives d’aquesta llei les accions o les omissions en matèria d’atenció i pro- tecció dels infants o els adolescents tipificades i sancionades per aquest capítol.
2. La responsabilitat per les infraccions tipificades per aquest capítol correspon a les persones físiques o jurídiques a les quals són imputables les actua- cions constitutives d’infracció.
3. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
4. Les infraccions determinades en aquest capítol que també estiguin tipificades en la normativa sectorial específica decauen en favor d’aques- tes. A aquest efecte, s’ha de traslladar la denún- cia o les actua cions d’ofici portades a terme a l’administració competent. En tot cas, el règim sancionador que s’aplica als prestadors públics i privats de serveis de comunicació audiovisu- al, i en general als subjectes inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei 22/2005, és el que estableix la dita llei, i és aplicat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Article 157. Infraccions lleus
Són infraccions lleus en l’àmbit d’aquesta llei, les ac- cions o les omissions següents:
a) Emetre informes socials o psicològics destinats a integrar expedients per a la tramitació d’adopcions internacionals no autoritzats per l’òrgan compe- tent en matèria de protecció d’infants o adoles- cents desemparats.
b) Incomplir la normativa d’aplicació dels drets dels infants i els adolescents, si no se’n deriven perju- dicis greus per a ells.
c) No gestionar, els progenitors, els tutors o els guar- dadors de l’infant o l’adolescent en període d’esco- larització obligatòria, la plaça escolar corresponent sense causa que ho justifiqui.
d) No procurar, els progenitors, els tutors o els guar- dadors d’un infant o adolescent en període d’esco-
larització obligatòria, que aquest assisteixi al cen- tre escolar quan disposa de plaça i sense causa que ho justifiqui.
e) Oferir, vendre, llogar, difondre per qualsevol mitjà als infants o adolescents, o fer exposició pública, de manera que quedin lliurement a llur abast, pu- blicacions, objectes, materials audiovisuals, jocs informàtics o materials de qualsevol naturalesa que incitin a la violència i a activitats delictives o a qualsevol mena de discriminació, o que tinguin un contingut pornogràfic o incitin al consum de subs- tàncies o a la comissió d’actuacions que gene- ren addiccions perjudicials per a la salut d’infants i adolescents, o que els siguin perjudicials, o que incitin a tenir actituds o conductes que vulnerin els drets i els principis reconeguts en la Constitució o en l’Estatut. La responsabilitat d’aquestes accions correspon als titulars dels establiments i, si escau, a les persones físiques infractores.
f) Projectar material audiovisual de qualsevol tipus en llocs públics o en espectacles accessibles als infants o adolescents amb els continguts descrits en l’apartat e.
g) Incomplir, els responsables dels establiments d’a- llotjament, l’obligació establerta per l’article 73. Article 158. Infraccions greus
Constitueixen infraccions greus en l’àmbit d’aquesta llei, les accions o les omissions següents:
a) Reincidir en infraccions lleus.
b) Cometre les infraccions tipificades com a lleus per l’article 157 si l’incompliment o els perjudicis cau-
sats als drets dels infants o els adolescents són greus o afecten una pluralitat d’aquests drets. c) Intervenir, els centres sanitaris, els professionals
de la sanitat, dels serveis socials o del dret, o qualsevol persona física o jurídica, en funcions de mediació per a l’acolliment o l’adopció d’un infant o adolescent sense l’habilitació del departament competent en matèria d’atenció i protecció a la in- fància.
d) Rebre un infant o adolescent aliè a la família recep- tora amb la intenció d’adoptar-lo posteriorment, quan en el lliurament de l’infant o adolescent no ha intervingut l’organisme competent en matèria d’atenció i protecció a la infància.
e) Impedir, els progenitors, els tutors o els guarda- dors d’un infant o adolescent en període d’escola- rització obligatòria, que aquest assisteixi al centre escolar quan disposa de plaça i sense cap causa que ho justifiqui.
f) No informar, les persones que per raó de llur pro- fessió en tenen coneixement, l’organisme compe- tent en matèria d’atenció i protecció a la infància o qualsevol altra autoritat o, si escau, la família, del fet que un infant o adolescent està extraviat, es troba en situació de risc o de desemparament, o ha fugit de la llar, quan hi ha possibilitats reals per a actuar i quan el fet d’ometre-ho comporta, de manera notòria, el perllongament de la situació de desprotecció.
g) Incomplir les resolucions administratives dictades per l’òrgan competent en matèria de protecció dels infants i els adolescents.
h) Incomplir el deure de confidencialitat respecte de les dades dels infants i els adolescents, i vulnerar el caràcter reservat de les actuacions en matèria d’acolliment i d’adopció.
i) Incomplir, els mitjans de comunicació social que tenen difusió en el territori de Catalunya, no sot- mesos a la legislació de la comunicació audiovi- sual, el que disposa l’article 64. La responsabilitat d’aquestes accions correspon als mitjans de co- municació infractors.
j) Emetre o difondre publicitat que contravingui a les prohibicions o als principis establerts per l’arti- cle 59. La responsabilitat d’aquestes accions cor- respon als mitjans que l’emeten o la difonen. k) Utilitzar menors en la publicitat de manera que es
contravingui al que estableix l’article 60. La res- ponsabilitat d’aquesta acció correspon a l’anunci- ant i als mitjans que l’emeten o la difonen. l) Difondre dades personals dels infants o els ado-
lescents pels mitjans de comunicació.
m) Incomplir, una entitat o institució col·laboradora en l’àmbit de l’adopció o l’acolliment, les directrius establertes per l’organisme competent i les seves obligacions, de conformitat amb la normativa vi- gent sobre la matèria.
n) Causar danys directament o indirectament al pa- trimoni i als béns de la Generalitat a causa de una conducta dolosa o negligent per part d’una entitat col·laboradora d’adopció internacional.
o) Rebre, una entitat col·laboradora d’adopció inter- nacional, quantitats econòmiques per sobre de les estipulades per contracte o per conceptes que no
hi siguin previstos, sense autorització de l’organis- me competent.
Article 159. Infraccions molt greus
Constitueixen infraccions molt greus en l’àmbit d’a- questa llei, les accions o les omissions següents: a) Reincidir en infraccions greus.
b) Cometre les infraccions tipificades com a greus per l’article 158 si en deriven perjudicis per als drets dels infants o els adolescents de reparació difícil o impossible.
c) Intervenir, les persones físiques o jurídiques, en funcions de mediació per a l’acolliment o l’adopció mitjançant preu o engany o amb perill manifest per a la integritat física o psíquica de l’infant o l’adoles- cent.
d) Rebre un infant o adolescent aliè a la família recep- tora amb la intenció d’adoptar-lo posteriorment, quan en el lliurament de l’infant o l’adolescent no ha intervingut el departament competent en ma- tèria d’atenció i protecció a la infància, i la família receptora ha convingut un preu o ha causat en- gany amb perill manifest per a la integritat física o psíquica de l’infant o l’adolescent.
e) Exercir, qualsevol persona o entitat, funcions o activitats per a les quals no ha estat acreditada, de conformitat amb la normativa vigent sobre la matèria, i obtenir-ne un lucre indegut o causar un perjudici greu a un infant o adolescent.
f) Dur a terme, una entitat col·laboradora d’adopció internacional, l’assignació d’un infant o adolescent coneixent la seva condició de no-adoptabilitat
d’acord amb la normativa del seu país d’origen o les normes o convenis internacionals en la ma tèria. Article 160. Reincidència
Hi ha reincidència quan la persona responsable de la infracció ha estat sancionada mitjançant una reso- lució administrativa ferma per la comissió d’una altra infracció de la mateixa naturalesa, en el termini d’un any en el cas de faltes lleus, de tres anys en el cas de faltes greus i de cinc anys en el cas de les molt greus, a comptar de la notificació de la resolució.