VET policy reporting

La perspectiva d'Elster davant el binomi explotació/classes socials, a diferència de Wright, no rau en la recerca empírica, sinó en el treball hermenèutic sobre els texts de Marx. Mitjançant un esforç d'exegesi i reconstrucció analítica, Elster defensa una interpretació consistent d'importants escrits de l'obra de Marx, i n'extreu conclusions interessants. Els arguments de la proposta els trobem a obres com Making Sense of Marx (MSM), de 1985, llibre tan discutit145 _{com cabdal per al Marxisme Analític, o “Three challenges to class”}

(1986),146 _{un assaig representatiu de l'enfocament d'Elster. La nostra aproximació al seu}

estudi de l'explotació i les classes es recolza en l'estudi d'aquests treballs.

Pel que fa a la teoria de l'explotació de Marx, Elster enfoca el fenomen des d'un doble vessant: hi veu el fonament d'una crítica normativa de la societat i, alhora, un eix explicatiu de l'acció individual i col·lectiva que pugui sorgir contra el sistema. A MSM,147 _{basant-se en}

el treball d'altres membres del Grup de setembre, com ara Roemer i Cohen principalment, reflexiona sobre la naturalesa, les causes i el caire injust de l'explotació; la coerció dels treballadors sota el capitalisme, i la concepció marxista de la llibertat. Arran d'aquestes qüestions, i amb referències textuals convincents (Grundrisse, El Capital, etc), atribueix a Marx una teoria de la justícia, que fóra subjacent al comunisme i al seu rebuig a l'explotació.

En primer lloc, Elster recapitula la definició d'explotació, entesa essencialment com treballar més hores de les necessàries per produir els béns que consumim. Igualment, distingeix entre l'explotació que es dóna a les economies sense mercat i la que es produeix en les economies de mercat, trobant-se en el capitalisme el cas canònic. Adverteix, però, que tota societat de classe (amb mercat o no) té en comú que s'hi esdevé l'extracció de la part del producte del treball que excedeix del necessari per reproduir la força de treball, en formes diverses.148 _{La possibilitat d'aquest excedent fa possible la}

societat de classes.

145 Vegeu, a tall d'exemple, Mandel, “Cómo quitarle el sentido a Marx”, a Sin Permiso, Vol. 6 (2009).

146Elster, “Three Challenges to Class” (1986), publicat a Roemer (ed.), Analytical Marxism (1986).

147 Elster, Making Sense of Marx (1985), p. 166-233.

148 “La diferència essencial entre, per exemple, una societat basada en el treball esclau, i una de basada en el treball assalariat, es troba només en la manera en què aquest treball excedent és, en cada cas, extret dels productors reals. El capital no ha inventat el treball excedent...” Marx, El Capital I, citat a Elster, MSM, p. 168.

Elster descriu el capitalisme com la forma principal i històricament més desenvolupada de les economies de mercat, definida per la configuració de la pròpia força de treball com una mercaderia més, subjecta a compra i venda en el mercat. El capitalisme constitueix un sistema on el treball assalariat és la institució bàsica, un mode de producció on el nivell salarial i la durada de la jornada de treball són objectes centrals de la lluita de classes. Malgrat l'equivalència lògica amb l'explotació a través del mercat de crèdit, que Roemer desenvolupa com a model i Elster recull, l'explotació a través del mercat laboral es presenta com la forma principal d'explotació en el capitalisme, i implica relacions de poder amb expressions diverses (com ara el poder de l'Estat per fer complir els drets de propietat, l'existència de monopolis o la dominació en el procés de producció). Des d'aquesta assumpció, Elster reflexiona, seguint Marx, sobre el tipus de llibertat de què gaudeix el treballador en vendre's la força de treball. Un problema que, com veurem, també és important en el treball de Cohen. Elster recapacita sobre el possible caràcter formal de la llibertat de vendre temps de treball a qui domina les condicions del procés productiu, del qual el treballador en depèn. La pregunta a formular fóra: el treball assalariat és lliure o forçat? Per respondre-la cal tenir present que la concepció marxista de la llibertat és positiva, real, entesa com autorealització autònoma, com a possibilitat que cadascú es doti dels propis objectius. Constitueix una concepció de la llibertat que contrasta amb la llibertat negativa, de no interferència, que Marx identifica amb la llibertat formal. Com es relacionen totes dues? D'una banda, el capitalisme obre una llibertat econòmica inexistent en societats anteriors, en aspectes com el consum. D'una altra, la llibertat que s'hi dóna per vendre la força de treball només és formal. D'acord amb Elster,149

Marx ho entén així quan caracteritza el mercat de treball, on pot crear-se la il·lusió que el marge d'opcions del treballador és ampli quan, de fet, les condicions de la competència mercantil són contràries al sentit de comunitat que requereix el ple desenvolupament de cadascú. A més, el treballador pot sentir una llibertat fictícia, gràcies a la llibertat jurídica de poder contractar amb diferents capitalistes, però aquesta sensació de llibertat aparent només la pot tenir si oblida la seva dependència radical vers el Capital. Igualment, la il·lusió que el treballador pugui independitzar-se del Capital i esdevenir ell mateix explotador de mà d'obra aliena, tot i ser d'utilitat ideològica per legitimar el capitalisme, revela a la pràctica una possibilitat limitada a l'abast de pocs treballadors, capaços i afortunats.150 _{Per a la majoria de treballadors, aquesta llibertat –de canvi de classe– és}

149Elster, MSM, p. 206.

150 Cohen també reflexiona sobre la viabilitat real d'aquesta mobilitat social hipotètica, distingint entre llibertat individual i col·lectiva, amb arguments diferents als de Marx. Vegeu a tall d'exemple “The structure of proletarian unfreedom”, a Cohen, History, Labour, and Freedom (1988), volum que també aplega l'assaig, de temàtica relacionada, “Are disadvantaged workers who take hazardous jobs forced to take hazardous jobs?”

merament formal, i el fet de seguir essent proletari és més una necessitat que una opció. Tot i que no pateixin la coerció intencional de ningú, es veuen objectivament forçats a romandre com estan, sense opció real de mobilitat social, ja que les alternatives per sobreviure poden ser tan poc atractives que gairebé ningú no les triaria. És des d'aquesta perspectiva que Marx capta que el treballador està forçat a participar del mercat de treball. Igualment, Elster planteja el debat sobre la injustícia (o no) de l'explotació. Argumenta que, en el cas de Marx, la teoria de l'explotació que trobem a El Capital i la teoria sobre el comunisme que conté La Crítica del Programa de Gotha encarnen principis de justícia.151

És cert que Marx, en diferents escrits, no es mostra favorable a les teories de la justícia, sobretot quan aquest valor es concep de forma abstracta i transhistòrica, i que formula consideracions crítiques sobre la naturalesa dels ideals i els drets, les quals són, si més no, ambivalents. Però Elster interpreta que les contradiccions de Marx en aquests temes només palesen vacil·lacions en el seu pensament. Dubtes que no neguen que l'alemany, compromès amb l'autorealització com a valor individual suprem, “did condemn capitalism on grounds of distributive injustice.”152 _{El treball d'Elster en aquest punt, com també el de}

Cohen, reflecteix una lectura iconoclasta dels textos de Marx.153

Elster sosté que per a Marx l'apropiació de la plusvàlua –arrel d'allò que, en sentit clàssic, considerem explotació– és injusta, tot i que no empri expressament aquest darrer terme. Marx no recorre a la idea d'acumulació primitiva, però sí a la idea proudhoniana de propietat entesa com a robatori. Així s'infereix de passatges dels Grundrisse i El Capital, entre d'altres. El robatori de força de treball aliena constitueix el fonament miserable de la riquesa actual.154 _{La cita d'El Capital I que reproduïm tot seguit, referent al supòsit de}

creació de £2.000 de superàvit des d'un capital de £10.000, mostra a parer nostre un punt destacat de l'exegesi que desenvolupa Elster. Es tracta d'un passatge eloqüent que entrellaça explotació i classes:

“El capital original estava format per l'avançament de £10.000. Com va arribar el propietari a posseir-les? "Pel seu propi treball i el dels seus avantpassats", responen unànimement els portaveus de l'Economia Política. I, de fet, la seva suposició sembla l'única en consonància amb les lleis de la producció de mercaderies. Però és força diferent pel que fa al capital addicional de £2,000. Sabem perfectament com es va originar. No existeix un únic àtom del seu valor que no li degui l'existència al treball no remunerat. Els mitjans de 151 Elster, MSM (1985), p. 216.

152 Elster, MSM (1985), p. 222.

153 La concepció de Marx sobre la justícia és un tema discutit. Vegeu, a tall d'exemple, Buchanan, Marx andJustice. The Radical Critique of Liberalism (1982).

producció, amb els quals s'incorpora la mà d'obra addicional, així com el necessari per sustentar l'obrer, no són més que parts components del producte excedent, del tribut que s'exigeix anualment a la classe obrera per part de la classe capitalista. Encara que aquesta última amb una porció d'aquest tribut compra la força de treball addicional fins i tot al seu preu complet, de manera que equivalent s'intercanvia per equivalent, tot i que la transacció per tot això només és el vell truc de tot conqueridor que compra mercaderies als conquerits amb els diners que els ha robat.”155

Per a Elster, el text palesa que Marx creu que l'apropiació capitalista de plusvàlua és injusta. En aquest sentit, cita la interpretació coincident que en fa Cohen, que entén que quan un sistema està basat en el robatori, tal com Marx sembla definir el capitalisme, aquest sistema es basa en la injustícia. Tanmateix, el concepte de robatori és confús si s'aplica al procés productiu capitalista, ja que es pot interpretar que allò que s'hi sostreu il·legítimament es genera en el propi procés, no n'és preexistent. A més, Elster considera que si bé un marc teòric centrat en la noció d'explotació pot proporcionar una visió històrica general, pot ser menys útil davant de qüestions morals complexes (com ara el problema de la titularitat dels fruits del treball dels més capacitats, la qüestió dels incentius per a la viabilitat del socialisme, o la comparació, a través d'un estàndard de mesura comuna, del treball de persones amb habilitats i preferències diferents).

Les consideracions sobre la justícia implícites en la teoria de l'explotació d'El Capital Isón ben paleses a La Crítica del programa de Gotha, text molt present entre destacats marxistes analítics, com ara Cohen, Roemer, Elster, Van Parijs i Van der Veen. El noruec hi distingeix una teoria jeràrquica de la justícia, recolzada en dos principis distributius que han de regir, respectivament, les dues fases del comunisme: 1. El principi de contribució (a cadascú, en proporció al seu treball) i 2. El principi de necessitat (de cadascú d'acord amb la seva capacitat, a cadascú d'acord amb les seves necessitats). Ambdós principis són vulnerats per l'explotació capitalista, doblement injusta. El primer principi, que suscita problemes com la mesura objectiva del treball entre individus amb capacitats –físiques i intel·lectuals– i necessitats diferents, fóra un second best per al principi de necessitat, quan les circumstàncies no són encara prou madures per acomplir-lo. Aquest segon principi, que planteja dubtes sobre les condicions d'aplicabilitat (abundància de recursos?, minva de les necessitats?), implica igualitarisme. És jeràrquicament superior al primer, ja que l'ajut a una persona discapacitada que no treballa fóra una transgressió justificada del principi de contribució. Vist això, Elster estima que el principi de la diferència, exposat per Rawls a A Theory of Justice (1971), seria un second best més fidel al principi de necessitat. Ho seria perquè aquell principi rawlsià –les desigualtats socials i econòmiques 155 Marx, El Capital I, citat a Elster, MSM (1985), p. 223-224. El destacat i la traducció al català és nostre.

s'han d'ordenar de forma que siguin pel major benefici dels membres menys avantajats de la societat– cerca tanta igualtat com sigui possible, i, per tant, s'aproxima més a l'esperit del principi de necessitat, mentre que del principi de contribució se'n sap que hom no pot rebre ingressos sense treballar, però s'ignora el grau de desigualtat que admetria, en desconèixer-se com reduir a una mesura comuna la pluralitat de treballs.

Elster reconstrueix analíticament el pensament de Marx sobre l'explotació a través d'una interpretació consistent dels seus texts, mantenint-hi una relació crítica, gens dogmàtica. Així, aporta reflexions teòriques d'interès sobre qüestions de justícia distributiva, en àmbits que Cohen, al seu torn, explora amb profunditat. També són remarcables les consideracions d'Elster sobre les classes socials. A “Three challenges to class” (1986), Elster presenta una definició del concepte de classe social i sintetitza idees que consten més desenvolupades a MSM (1985). Distingeix entre societats sense classes i societats amb classes, en sentit marxista, i qüestiona que en aquestes darreres les classes constitueixin sempre el focus principal de l'acció col·lectiva, ateses altres fonts de mobilització i solidaritat de grup, com ara l'estatus, el poder o la identitat cultural (llengua, religió, etnicitat, nacionalitat). Qüestiona, en definitiva, l'assumpció marxista que en tota societat dividida en classes tendeixin a confluir el mapa de classes i el mapa de l'acció col·lectiva (l'acció conscient dels actors col·lectius que han aconseguit superar l'obstacle del free rider). I posa en dubte, com a lloc comú, que les classes tendeixin a esdevenir actors col·lectius centrals mentre la resta d'actors perden influència.

Abordar la problemàtica anunciada requereix reconstruir una definició marxista de classe, tot assumint que Marx no en donà cap d'explícita. Elster sistematitza, de diferents passatges de l'obra de l'alemany, 15 grups definits com a classes corresponents als diversos modes de producció.156 _{D'acord amb aquesta tipologia, formula una definició}

marxista de classe, operativa des de la perspectiva teòrica del conflicte social, a partir de l'examen d'alternatives basades en la propietat, l'explotació, l'estatus, el comportament en 156 Tipologia de classes socials per modes de producció

el mercat i el poder. La síntesi d'Elster caracteritza genèricament la classe com un grup de persones que, en virtut d'allò que posseeixen, són compel·lides a dedicar-se a les mateixes activitats –treballar o no treballar, vendre o comprar força de treball, prestar o prendre capital prestat, arrendar o llogar terra, donar o rebre ordres– si volen fer el millor ús possible de les seves dotacions (propietats tangibles, habilitats intangibles i trets culturals més subtils).157 _{Així doncs, Elster no defineix la classe en termes de poder o}

d'explotació (directa o indirecta), opció que, ens diu, dificultaria la caracterització de les “contradictori class locations” que explica Wright. L'autor de MSM defineix la classe en termes d'”endowment-necessitated behaviour”, a partir del nexe necessari entre les dotacions i el llistat exhaustiu d'activitats esmentades, que impliquen relacions socials entre agents econòmics en cada cas (comprador i venedor de treball, arrendador i arrendatari de terra, etc.).158 _{És una explicació de caire relacional, que articula els}

constrenyiments estructurals i els comportaments resultants: “classes are characterized by the activities in which their members are compelled to engage by virtue of the endowment structure.”159

Des d'aquesta definició ens podem preguntar: són realment les classes, com a potencials actors col·lectius, la clau de volta de l'acció col·lectiva? Tal com s'ha dit, per a Elster Marx preveu la confluència de dos mapes sociològics, el de les classes i el dels actors col·lectius que protagonitzen els conflictes socials. La idea força del de Trèveris es pot esquematitzar en dues proposicions:160

1. Les classes, objectivament definides, tendeixen a adquirir consciència de classe o bé a desaparèixer.

2. Amb el temps, els actors col·lectius diferents a les classes esdevenen cada cop més marginals.

Per avaluar aquestes premisses, Elster desgrana desgrana una àmplia reflexió a MSM. El noruec pren la referència textual de textos com El 18 Brumari de Lluís Bonaparte, Les lluites de classes a França o La Guerra Civil a França, a més d'esborranys i altres documents, com ara cartes de Marx (sobre el rerefons dels casos històrics de França i 157 Elster, “Three Challenges to class” (1986), a Roemer (ed.), Analytical Marxism (1986).

158 Elster, Making Sense of Marx (1985) p. 325.

159 Ibid, p. 326. 160 Ibid, p. 391.

Anglaterra), així com també escrits d'altres membres del Grup de setembre i l'obra de l'historiador E. P. Thompson. Exhibint un coneixement profund de tots aquests treballs, Elster problematitza la relació que entrellaça classe social – consciència de classe – acció col·lectiva – lluita de classes. La consideració que en fa és tan erudita com iconoclasta. Hi aplica una mirada antifuncionalista, inspirada clarament en l'individualisme metodològic. Elster cerca microfonaments per escatir els motius de l'acció col·lectiva, buscant-ne indicis en l'obra de Marx i, alhora, desenvolupant idees pròpies. Cerca les condicions que fan possible l'acció col·lectiva d'actors individuals (egoistes i racionals) que s'associen per assolir interessos comuns, solidàriament. Des de la intuïció que: “Surely there is no problem in the social sciences that is more important than that of explaining why people coperate.”161

Seguint Marx, Elster destaca que les classes que reïxen són les que tendeixen a assolir consciència de classe, necessària per cristal·litzar com actors col·lectius i, per tant, constituir-se com a subjectes que participen, socialment i política, en la lluita de classes. Aquí esdevé central la distinció entre classe en si i classe per a si, que es desprèn de la descripció sobre els camperols francesos al 18 Brumari. Ester examina les condicions cognitives que fan possible la consciència de classe, entorn de variables com la dimensió i l'homogeneïtat cultural d'un grup, la isolació, la mobilitat social o la tecnologia de l'acció col·lectiva, a més del sentiment d'auto-respecte que hom pot extreure d'implicar-se en mobilitzacions col·lectives. A la llum d'aquests determinants de la motivació, i sense oblidar el rol de lideratge, s'hi capta com transcendir l'actitud parasitària tematitzada per Olson (el problema del free rider, entre d'altres). Conscients de llur entitat i interessos antagònics, les classes, relacionades primàriament per la transferència de plusvàlua i l'exercici del poder, poden formar efímeres coalicions instrumentals o enfrontant-se amb eines diverses. Elster descriu la mecànica d'aquesta lluita/cooperació amb recursos de la teoria de jocs, com el dilema del presoner, i figures com el “divideix i venceràs” o el “tertium gaudens”, cercant-ne patrons de relació recorrent. Alhora, assenyala que el conflicte de classes es pot manifestar en les variades formes –obertes o latents– que exposa Lukes.162 _Aquests

esclariments sumaris faciliten la discussió sobre la centralitat de les classes en el conflicte social: són realment certes, a la llum de la història, les dues proposicions marxistes esmentades? La lluita de classes exhaureix substancialment l'àmbit del conflicte social? Convergeixen efectivament els mapes esmentats? Les lluites de patricis i plebeus, que no responen a un patró classista (en el sentit de Marx), relativitzen, si més no, l'axioma que la 161 Ibid, p. 366.

lluita de classes sigui motor i constant de la història, assumpció que, d'altra banda, és difícil d'articular amb la tesi –del materialisme històric– sobre la primacia de les forces productives. Així mateix, l'evidència d'actors col·lectius diferents a les classes ens porta a rebatre la proposició 2:

“Regional conflict in Spain, religious conflict in Ireland or Middle East, ethnic conflict in the US or South Africa, linguistic conflict in Belgium or nationalism in Poland seem to be at least as potent as class in generating durable and consequential social conflict.”163

Marx es revela fallit en diverses assumpcions sobre les classes. Subratlla el paper de l'aristocràcia terratinent, la burgesia industrial i la classe treballadora en la societat moderna, veient una tendència inversa per a la pagesia i la petita burgesia, atesa l'entrada