PART VI. OBSERVATIONS AND RECOMMENDATIONS
APPENDIX B SOME TECHNICAL STANDARD SETTING OF RELEVANCE TO FINANCIAL INCLUSION
Bronce pleno avanzado.
Subadultos inhumados en fosa colectiva con esca-
sos ajuares, sin más datos. No existe estudio an- tropológico.
Bibliografía
GARCÍA-GAZóLAZ, J., SESMA, J., Mª. I. TABAR (2001): La fosa sepulcral de La Saga (Cáse- da, Navarra). Trabajos de Arqueología Nava- rra, 15, pp. 115-122. Gobierno de Navarra. Pamplona.
SESMA, J., GARCÍA, J., TABAR, Mª. i. (2007): La Saga (Cáseda). Una sepultura colectiva de la Edad del Bronce. En, La tierra se te leva, pp. 89-92. Gobierno de Navarra, Pamplona.
Alto de la Cruz (Cortes de Navarra)
Asentamiento del bronce final y del hierro.
Fase P IIIa
Ent. 3 H 86/19.- Feto femenino a término de entre 27 semanas-7 meses de gestación, inhumado en
hoyo simple, bajo piso vivienda, sin ajuar.
Ent. 8 H 88/21.- Perinatal de 8,5 meses de ges-
tación, inhumado en hoyo, bajo piso vivienda, sin ajuar.
Ent. 29 H 88/21.- Feto femenino a término de 8 me-
ses de gestación, inhumado en hoyo, bajo piso vi-
vienda, sin ajuar.
Ent. 10 H 88/21.- Perinatal de 9 meses de gesta-
ción, inhumado en hoyo, bajo piso vivienda, sin ajuar.
Bibliografía
MERCADAL, O., CAMPILLO, D., PÉREZ-PÉREZ, A. (1990): Estudio paleoantropológico de los restos infantiles del Alto de la Cruz. Campa-
ñas 3/1987 y 4/1988. En, MALUQUER, J., GRACIA, F., MUNILLA, G.: Alto de la Cruz. Cortes de Navarra. Campañas, 1986-1988.
Trabajos de Arqueología Navarra, 9, pp.
221-222, 227-228. 228-229, 229. Dirección General de Cultura. Gobierno de Navarra. Pamplona,
Osaleta (Lorca-Valle del Yerri)
Infante de ± 4 años inhumado en fosa, junto a una mujer adulta, sin ajuar.
Bibliografía
RAMOS, M. (2007): Cortecampo II (Los Arcos) y Osaletas (Lorca, Valle de Yerri), sepulturas descubiertas en las obras de la Autovía del Camino. La tierra te sea leve. Arqueología de la muerte en Navarra, pp. 93-96. Gobierno de Navarra. Pamplona.
Cueva de los Hombres Verdes (Urbiola)
Galería minera de cobre aprovechada como covacha sepulcral colectiva durante la edad del bronce.
4 niños de ± 5 años, sin más datos.
Adolescente de ± 18 años, inhumado, sin más da- tos.
Preadolescente de entre 10-12 años, inhumado, sin más datos.
Preadolescente/adolescente de entre 10-15 años, inhumado, sin más datos.
Niño de ± 10 años, inhumado, sin más datos. Infante de ± 3 años, inhumado, sin más datos. Infante de entre 2-3 años, inhumado, sin más datos. Perinatal/lactante, inhumado, sin más datos. Subadulto, inhumado, sin más datos.
4 fetos/perinatales, inhumados, sin más datos. Bibliografía
FUSTÉ, M. (1982): Restos Humanos de la Cueva de los Hombres Verdes en Urbiola (Navarra).
Trabajos de Arqueología Navarra, 3, pp. 18-
23. Diputación Foral de Navarra – Institución Príncipe de Viana. Pamplona.
PAÍS VALENCIANO
ALICANTE
La Mola d’Agres (Agres)
Asentamiento del bronce pleno.
Adolescente/adulto joven masculino de entre 17-22 años, inhumado en fosa con abundante ajuar junto
al muro exterior. Bibliografía
MARTÍ, M. A., GRAU, E., PEÑA. J. L., SIMóN, J. L., CALVO, M., PLASENCIA, E., PALLARÉS, A., PIQUERAS, F. (1996): La Mola d’Agres: aportaciones desde una óptica interdiscipli- nar al estudio de una inhumación individual. Recerques del Museu d’Alcoi, 5, pp.67-82. Museu Arqueològic Municipal. Alcoi.
Mas del Corral (Alcoy)
Asentamiento del bronce pleno, tardío. Subadulto inhumado en una grieta en ladera, fe- chado en el Bronce tardío, sin más datos.
Feto, sin más datos. Perinatal, sin más datos.
Lactante de entre 0-1 año, sin más datos. Infante de entre 1-4 años, sin más datos. Bibliografía
TRELIS, J. (1986): Mas del Corral. Arqueología en Alicante 1976-1986, pp. 83-85. Alicante. TRELIS, J. (1988): Mas del Corral, Alcoi, l’Alcoià.
Memòries Arqueològiques a la Comunitat Valenciana 1984-1985, pp. 82-85. València. TRELIS, J. (1992): Excavaciones en el yacimiento
de la Edad del Bronce del Mas del Corral (Al- coy-Alicante). Recerques del Museu d’Alcoi, 1, pp. 85-89. Museu Arqueològic Municipal. Alcoi.
Cova Mas del Corral (Alcoy)
Cueva próxima a Mas del Corral. Feto, sin más datos.
Perinatal, sin más datos. 2 lactantes, sin más datos. Niño, sin más datos.
Bibliografía
DE MIGUEL, Mª. P., (2010): La infancia a través de l’estudi de les restes humanes des del Neolí- tic a l’Edat del Bronze en terres valencianes. En, PÈREZ-FERNáNDEZ, SOLER (coords.) Restes de Vida, de mort. La mort en la Pre- història, pág. 162. Museu de Prehistòria de València. València.
Ull del Moro (Alcoy)
Niño de entre 5-9 años, sin más datos. Bibliografía
DE MIGUEL, Mª. P., (2010): La infancia a través de l’estudi de les restes humanes des del Neolí- tic a l’Edat del Bronze en terres valencianes. En, PÈREZ-FERNáNDEZ, SOLER (coords.) Restes de Vida, de mort. La mort en la Pre- història, pág. 162. Museu de Prehistòria de València. València.
Cova del Cau de les Raboses (Alcoy)
En un abrigo de enterramiento del bronce. Niño de entre 5-9 años, sin más datos.
Bibliografía
DE MIGUEL, Mª. P., (2010): La infancia a través de l’estudi de les restes humanes des del Neoli- tic a l’Edat del Bronze en terres valencianes. En, PÈREZ-FERNáNDEZ, SOLER (coords.) Restes de Vida, de mort. La mort en la Pre- història, pág. 162. Museu de Prehistòria de València. València.
Cova Soterrani (Alcoy)
Lactante de entre 0- 1 año, sin más datos. Niño de entre 5-9 años, sin más datos. Bibliografía
DE MIGUEL, Mª. P., (2010): La infancia a través de l’estudi de les restes humanes des del Neolí- tic a l’Edat del Bronze en terres valencianes. En, PÈREZ-FERNáNDEZ, SOLER (coords.) Restes de Vida, de mort. La mort en la Pre- història, pág. 162. Museu de Prehistòria de València. València.
El Rebolcat (Alcoy)
2 subadultos inhumadas en grieta, con ajuar, uno de
ellos acompañado de dos adultos, sin más datos.
Bibliografía
RUBIO, F. (1987): Catálogo de materiales y yaci- mientos de la Cultura del Bronce Valenciano. Colección l’Ull del Moro, pág. 164, Alcoy.
El Murón de la Horna (Aspe)
En el interior de una grieta abierta en la la- dera del interior del asentamiento, se recogieron inhumaciones infantiles de ocho subadultos, de las cuales únicamente se pudieron determinar los si- guientes individuos:
Infante de entre 1-4/2-3 años, inhumado en cista-
grieta, con ajuar.
2 niños de entre 5-9/4-5 años, inhumados en cista- grieta.
Bibliografía
DE MIGUEL, Mª. P. (2010): La infancia a través de l’estudi de les restes humanes des del Neolí- tic a l’Edat del Bronze en terres valencianes. En, PÈREZ-FERNáNDEZ, SOLER (coords.) Restes de Vida, de mort. La mort en la Pre- història, pág. 162. Museu de Prehistòria de València. València.
HERáNDEZ, M. S. (1994): La Horna (Aspe, Alican- te). Un yacimiento de la Edad del Bronce en el medio Vinalopó. Archivo de Prehistoria Le-
vantina, XXI, pp. 99-101. Servicio de Inves- tigación Prehistórica. Diputación Provincial. Valencia.
El Tabayá (Aspe)
Asentamiento del bronce pleno, tardío, final.
En las campañas de excavaciones entre los años 1987-1991 aparecieron inhumaciones, algunas in- fantiles correspondientes al bronce pleno y tardío o
final, algunas de ellas muy arrasadas.
Niño de entre10-11 años, sin más datos. Adolescente de ± 15 años, sin más datos.
Niño de ± 5 años, inhumado en urna, sin más datos. Adolescente de entre 19-20 años, sin más datos. Bibliografía
DE MIGUEL, Mª. P., (2001): Aspectos antropológi- cos y paleopatológicos de las inhumaciones prehistóricas del Tabayá (Aspe, Alicante). Ac- tas del VI Congreso Nacional de Paleopato- logía. ¿Dónde estamos? Pasado, presente y futuro de la Paleopatología, pp. 263-278. Madrid.
DE MIGUEL, Mª. P., (2010): La infancia a través de l’estudi de les restes humanes des del Neoíi- tic a l’Edat del Bronze en terres valencianes. En, PÈREZ-FERNáNDEZ, SOLER (coords.) Restes de Vida, de mort. La mort en la Pre- història, pág. 162. Museu de Prehistòria de València. València.
HERNáNDEZ-PÉREZ, M. S. (2010): Entre el medio y bajo Vinalopó. Excavaciones arqueológicas en el Tabayá (Aspe, Alicante) 1987-1991. En,
En los confines del Argar. Una cultura de la
Edad del Bronce en Alicante, pp.165-168. MARQ. Alicante.
Laderas del Castillo (Callosa de Segura)
Al igual que en San Antón se excavó una extensa necrópolis excavada por Furgús. También se constatan inhumaciones infantiles en urnas, con
ajuares.
Bibliografía
LULL, V. (1983): La “cultura” de El Argar, (Un modelo para el estudio de las formaciones económico-sociales prehistóricas, pág. 337. Akal/Universitaria. Madrid.
Caramoro I (Crevillent)
Asentamiento del bronce pleno.
Infante de entre 1-4/1,5 años (según autores), inhu-
mado en fosa, bajo piso vivienda, sin ajuar.
Bibliografía
CLOQUELL, B., AGUILAR, M. (1996a): Paleopato- logía oral en el Valle del Vinalopó (Alicante). Actas del III Congreso Nacional de Paleopa- tología. “Salud, enfermedad y muerte en el
pasado”, p. 65-76. Barcelona.
CLOQUELL, B., AGUILAR, M. (1996b): Mortalidad en poblaciones prehistóricas del Vinalopó (Alicante). Actas del III Congreso Nacional de Paleopatología. “Salud, enfermedad y muer- te en el pasado, p. 76-80. Barcelona.
DE MIGUEL, Mª. P., (2010): La infancia a través de l’estudi de les restes humanes des del Neolí- tic a l’Edat del Bronze en terres valencianes. En, PÈREZ-FERNáNDEZ, SOLER (coords.) Restes de Vida, de mort. La mort en la Pre- història, pág. 162. Museu de Prehistòria de València. València.
Peña Negra (Crevillent)
Asentamiento del bronce final.
Perinatal de entre 37-38 semanas de gestación, in-
humado bajo piso vivienda, sin ajuar.
Bibliografía
DE MIGUEL, Mª. P. (2002): Estudio antropológico de la inhumación infantil de La Peña Negra. Apéndice II. En, GONZáLEZ PRATS, A. La necrópolis de cremación de Les Moreres
(Crevillente, Alicante, España) (s. IX-VII AC),
Edición aparte del III Seminario Internacional sobre Temas Fenicios, pp.471-475. Universi- dad de Alicante. Alicante.
Les Moreres (Crevillent)
Necrópolis del bronce final.
Fase I (900-750 ane.).
Ent. 4.- Lactante de entre 6 meses-1 año, cremado
en urna, junto a una mujer, con ajuar.
Ent. 7.- Infante ≤ 2 años cremado en urna junto con un adolescente, sin ajuar
Ent. 7.- Adolescente de entre 16-18 años cremado
junto con el anterior.
Ent. 10.- Infante de 2-5 años, cremado en urna jun-
to a un hombre y mujer adultos, con ajuar.
Ent. 36.- Adolescente cremado en urna, con ajuar. Ent. 76.- Lactante ≤ 1 año cremado en urna junto a un adulto joven y mujer adolescente de16 años. Ent. 88.- Adolescente cremado en urna, sin ajuar. Ent. 89.- Infante ≤ 2 años cremado en fosa, con ajuar.
Ent. 97.- Lactante de entre 6-8 meses, cremado en
urna, con ajuar.
Ent. 98.- Lactante de entre 6 meses-1 año, crema-
do en urna, junto a una mujer, con ajuar.
Ent.105.- Lactante ≤ 1 año cremado en urna, junto a una mujer adulta, con ajuar.
Ent.105.- Niño ≤ 6-7 años, cremado con los ante- riores.
Ent.106.- Lactante de entre 6-12 meses, cremado
en urna, sin ajuar.
Ent.107.- Infante de ± 2 años, cremado en urna, sin
ajuar.
Ent.107.- Niño de entre 8-10 años cremado junto
con el anterior.
Ent.119.- Adolescente posiblemente femenino cre-
mado en urna, con ajuar.
Ent.132- Lactante de ± 2 meses, cremado en urna,
Ent.144.- Infante ≥ 2 años cremado en urna, sin ajuar.
Fase no especificada
Ent. 12.- Adolescente cremado en fosa, con ajuar. Ent. 81.- Niño de hasta 7 años, cremado, sin ajuar,
sin más datos.
Ent. 87.- Adolescente cremado en fosa, con ajuar.
Ent. 95.- Infante de ± 1 año cremado en fosa, sin
ajuar.
Ent. 96.- Adolescente, sin más datos.
Ent.101.- Infante ≤ 2 años, cremado en fosa, sin ajuar.
Ent.102.- Infante ≤ 2 años, cremado en fosa, sin ajuar.
Ent.109.- Preadolescente de ± 12 años, cremado
en urna, sin ajuar.
Ent.111.- Subadulto de entre + 2 /- 10 años, crema-
do en fosa, con ajuar.
Ent.113.- Lactante de entre 1-2 meses, cremado en
urna, sin ajuar.
Ent.116.- Adolescente cremado en fosa, con ajuar. Ent.121.- Infante ≤ 2 años, cremado en fosa, sin ajuar.
Ent.123.- Subadulto de edad indeterminable, cre-
mado en fosa, sin ajuar.
Ent.124.- Subadulto de + 2/- 7 años, cremado en
fosa, sin ajuar
Ent.130.- Lactante sin determinar edad, cremado
en fosa, sin ajuar.
Ent.131.- Niño de ± 2 años, cremado en fosa, con
ajuar.
Ent.134.- Infante de entre 2-5 años junto con adulto joven, cremado en fosa, sin ajuar.
Ent.135.- Lactante de ± 6 mese, cremado en urna,
con ajuar.
Ent.137.- Subadulto, cremado en urna, sin ajuar,
sin más datos.
Ent.139.- Lactante de entre 4-6 meses, cremado en
urna, sin ajuar.
Ent.143.- Niño de entre 8-10 años, cremado en
urna, sin ajuar.
Ent.149.- Infante de entre ± 2-6 años, paquete óseo
cremado, sin ajuar.
Bibliografía
DE MIGUEL, Mª. P., (2010): La infancia a través de l’estudi de les restes humanes des del Neolí- tic a l’Edat del Bronze en terres valencianes. En, PÈREZ-FERNáNDEZ, SOLER (coords.) Restes de Vida, de mort. La mort en la Pre- història, pág. 162. Museu de Prehistòria de València. València.
GONZáLEZ PRATS, A. (2002): La necrópolis de cremación de Les Moreres (Crevillente, Ali- cante, España) (s. IX-VII AC). Edición aparte del III Seminario Internacional sobre Temas Fenicios, pp.461-469. Universidad de Alican- te. Alicante.
GóMEZ-BELLARD, F. (2002): Apéndice I. Estudio antropológico de las cremaciones. En, GON- ZáLEZ PRATS, A. La necrópolis de crema- ción de Les Moreres (Crevillente, Alicante,
España) (s. IX-VII AC). Edición aparte del III
Seminario Internacional sobre Temas Feni- cios, pp.461-469. Universidad de Alicante. Alicante.
L’Illeta dels banyets (El Campello)
Asentamiento litoral en donde apareció un enterramiento infantil del bronce pleno. Presentaba una necrópolis parcialmente destruida por actua- ciones recientes, que sobrepasaban ampliamente unas 20 sepulturas.
Ent. VII.- Infante de entre 2-3 año, inhumado en
fosa, sin ajuar.
Bibliografía
DE MIGUEL, Mª. P. (2001): Inhumaciones argáricas de la Illeta dels Banyets (El Campello, Alican- te): aproximación paleopatológica. Actas del V Congreso Nacional de Paleopatología (Al- calá la Real, 1999), pp. 9-19.
LóPEZ-PADILLA, J. A., BELMONTE, D., DE MI- GUEL, Mª. P. (2006): Los enterramientos ar- gáricos de la Illeta dels Banyets de El Campe- llo. Prácticas funerarias en la frontera oriental de El Argar. En, La ocupación Prehistórica de la Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante), pp. 147-148. Serie mayor, 5. MARQ. Museo Arqueológico de Alicante.
Peñón del Trinitario (Elda)
Asentamiento del bronce indeterminado. Subadulto, inhumado en una grieta, sin más datos. Bibliografía
RUBIO, F. (1987): Catálogo de materiales y yaci- mientos de la Cultura del Bronce Valenciano. Colección L’Ull del Moro, pág. 164, Alcoy.
CENTRO EXCURSIONISTA ELDENSE (1972):
Carta Arqueológica del Valle de Elda. Archivo
cio de Investigación Prehistórica. Diputación Provincial. Valencia.
Cova del bolón 9 (Elda)
Niño, sin más datos. Bibliografía
DE MIGUEL, Mª. P., (2010): La infancia a través de l’estudi de les restes humanes des del Neolí- tic a l’Edat del Bronze en terres valencianes. En, PÈREZ-FERNáNDEZ, SOLER (coords.) Restes de Vida, de mort. La mort en la Pre- història, pág. 162. Museu de Prehistòria de València. València.
SOLER, J. A., LóPEZ, J. A., ROCA DE TOGORES, C., IBORRA, M., BOTELLA, M., C. (2008): Sepultura infantil de la Edad del Bronce de Monte Bolón. Un proyecto de investigación del MARQ a propósito de la exposición Elda, Arqueología y Museo. Elda. Arqueología y Museo. Museos Municipales en el MARQ, pp. 38-59. Alicante.
Cova del Mas de la Cova/barranc de la Cova (Onil)
Subadulto, sin más datos. Bibliografía
RUBIO, F. (1987): Catálogo de materiales y yaci- mientos de la Cultura del Bronce Valenciano. Colección L’Ull del Moro, pág. 231, Alcoy.
Necrópolis de San Antón (Orihuela)
Excavada a inicios del siglo XX por el P. J. Furgús,
apenas se tiene información. Únicamente se men- ciona la presencia de restos infantiles inhumados en urnas.
Bibliografía
LULL, V. (1983): La “cultura” de El Argar, (Un modelo para el estudio de las formaciones económico-sociales prehistóricas, pág. 337. Akal/Universitaria. Madrid.
Cova d’En Pardo (Planes)
Hábitat con ocupaciones estacionales del
bronce final.
Ent. 1.- Adolescente femenino de entre 17-20 años,
inhumado en fosa, sin ajuar.
Ent. 2.- Adolescente femenino de entre 15-16 años,
inhumado en fosa, sin ajuar.
Bibliografía
CLOQUELL, B., ROCA DE TOGORES, C. (1999): Estudio antropológico y dentario de los res- tos hallados en fosas de inhumación del Bronce Final de la Cova d’En Pardo (Planes, Alicante) pp. 145-155. En, SOLER, J. A., FE- RRER, C., GONZáLEZ, P. ET ALII. Uso fu- nerario al final de la Edad del Bronce de la Cova d’en Pardo, Planes, Alicante. Una pers- pectiva pluridisciplinar. Recerques del Museu d’Alcoi, 8, pp. 111-177. Museu Arqueològic
Municipal “Camil Visedo Moltó”. Alcoi.
barranc de beni Sid (Vall d’Ebo)
Cueva de enterramiento múltiple en pozo vertical atribuida con dudas al bronce.
3 infantes de entre 1-4 años, sin más datos. 9 niños de entre 5-9 años, sin más datos.
2 preadolescentes de entre 10-14 años, sin más datos.
Bibliografía
HERNáNDEZ, M., S. (1985): La Edad del Bronce en el País Valenciano: Panorama y perspec- tivas. Arqueología del País Valenciano: Pa- norama y perspectivas. Anejo de la revista
Lvcentvm, pp. 106-109. Universidad de Ali- cante. Alicante.
DE MIGUEL, Mª. P., (2010): La infancia a través de l’estudi de les restes humanes des del Neolí- tic a l’Edat del Bronze en terres valencianes. En, PÈREZ-FERNáNDEZ, SOLER (coords.) Restes de Vida, de mort. La mort en la Pre- història, pág. 162. Museu de Prehistòria de València. València.
Cabezo Redondo (Villena)
Zona Cantera SO, en la escombrera se re- cuperaron gran cantidad de restos óseos infantiles. Infante de entre 1-4 años, inhumado en un hoyo-
covacho, bajo piso vivienda del Departamento II,
sin más datos.
Lactante de entre 0-12 meses, inhumado en urna,
con ajuar, bajo piso vivienda del Departamento XIII. Subadulto, inhumado en urna, con ajuar, bajo piso vivienda del Departamento XIII, sin más datos.
Subadulto, bajo piso vivienda del Departamento XVI, sin más datos.
Subadulto inhumado en urna, sin ajuar, bajo piso vivienda del Departamento XVIII, sin más datos.
De Miguel en su lista detalla 31 enterramien- tos infantiles:
Feto, sin más datos. Perinatal, sin más datos.
3 lactantes de entre 0-1 año, sin más datos. 10 infantes de entre 1-4 años, sin más datos. 9 niños de entre 5-9 años, sin más datos.
4 preadolescentes de entre 10-14 años, sin más datos.
Infante de entre 13-30 meses, sin más datos. 2 infantes/niños de entre 2,6-7 años, sin más datos. Bibliografía
SOLER-GARCÍA, J. M. (1987): Excavaciones ar- queológicas en el Cabezo Redondo (Villena, Alican- te), pp. 94-95. Ayuntamiento de Villena – Instituto
de Estudios “Juan Gil-Albert”. Alicante.
DE MIGUEL, Mª. P., (2010): La infancia a través de l’estudi de les restes humanes des del Neolí- tic a l’Edat del Bronze en terres valencianes. En, PÈREZ-FERNáNDEZ, SOLER (coords.) Restes de Vida, de mort. La mort en la Prehistòria, pág. 162. Museu de Prehistòria de València. València.
Terlinques (Villena)
Asentamiento del bronce inicial.
Subadulto, inhumado bajo piso vivienda del Depar- tamento II, sin más datos.
Bibliografía
SOLER, J. Mª, FERNáNDEZ-MOSCOSO, E. (1970): Terlinques. Poblado de la Edad del Bronce en Villena (Alicante). Papeles del La- boratorio de Arqueología de Valencia, 10, pág. 39.Universidad de Valencia. Valencia. CASTELLóN
Cova de la Masadeta (Artana)
Cueva de enterramiento colectivo con nivel eneolítico y al parecer de la edad del bronce, perio- do al cual se atribuyen las inhumaciones infantiles. 5 infantes de entre 1-4 años, sin más datos. 4 infantes/niños de entre 2,6-7 años. Sin más datos.
Bibliografía
DE MIGUEL, Mª. P., (2010): La infancia a través de l’estudi de les restes humanes des del Neolí- tic a l’Edat del Bronze en terres valencianes. En, PÈREZ-FERNáNDEZ, SOLER (coords.) Restes de Vida, de mort. La mort en la Pre- història, pág. 162. Museu de Prehistòria de València. València.
MESADO, N. (2001): Sobre el Eneolítico y la Edad del Bronce en término del municipio de Ar- tana (la Plana Baixa, Castellón) a través de una “deessa” esculturada y dos cavidades: La Masadeta y Els Castellets. Archivo de Pre-
historia Levantina, XXIV, pp. 132-160. Servi- cio de Investigación Prehistórica. Diputación. Valencia.
Mesón del Carro (Cortes de Arenoso)
Necrópolis de túmulos o círculos de piedra
del bronce final.
Ent. UE 2006.- Preadolescente/adolescente ≥ de 10-12 años, cremado en cista interna, sin ajuar.
Bibliografía
AGUSTÍ, B., BARRACHINA, A., GRAELLS, R. (2008): Posibilidades de interpretación en depósitos funerarios de incineración en Cas- tellón y el sur de Cataluña. En, Actas de las Jornadas de Antropología física y Forense (Alicante, 2006), pág. 67. Instituto Alicantino
de Cultura “Juan Gil-Albert”. Diputación Pro- vincial. Alicante.
Cova dels blaus ( La Vall d’Uixó)
Cueva de enterramiento múltiple encuadra- ble en el bronce inicial.
Lactante de entre 0-1 año, inhumado, con ajuar. 2 infantes de entre 1-4 años, inhumados, con ajuar.
Bibliografía
CASABó, J., ROVIRA, Mª. L. (2010): Les inhuma- cions prehistòriques de la Cova dels Blaus (La Vall d’Uixó, Plana Baixa, Castelló). En, PÈREZ-FERNáNDEZ, SOLER (coords.) Restes de Vida, de mort. La mort en la Pre- història, pp. 217-220. Museu de Prehistòria de València. València.
DE MIGUEL, Mª. P., (2010): La infancia a través de l’estudi de les restes humanes des del Neolí- tic a l’Edat del Bronze en terres valencianes.
En, PÈREZ-FERNáNDEZ, SOLER (coords.) Restes de Vida, de mort. La mort en la Pre- història, pág. 162. Museu de Prehistòria de València. València.
Cova del Mas d’Abad (Les Coves de Vin- romà)
Cueva sepulcral de inhumación colectiva del
bronce pleno, final.
Infante de ± 18 meses, inhumado, sin más datos. Niño de ± 8 años, inhumado, sin más datos.
Adolescente de ± 17 años, inhumado, sin más datos.
Bibliografía
VIÑAS, R., CAMPILLO, D., DOMENECH, M. (1976): La cueva del Mas d’Abad (Coves de Vinromà), Castellón (Campaña Arqueológica, 1975). Cuadernos de Prehistoria y Arqueo- logía Castellonense, 3, pp. 81-102. Departa-