La nova direcció que vol prendre la marca Barcelona, fa pensar que hi ha certs aspectes de la mateixa que pot ser no funcionaven i havien de ser remediats, sobretot els aspectes referents al dret a la ciutat. Jordi Borja (2013), fa un breu resum dels aspectes negatius més destacables de la marca Barcelona, on es dedueix que hi ha una manca de responsabilitat social i una possible priorització de les plusvàlues capitalistes per sobre dels interessos comuns de la ciutadania:
Algunos efectos perversos, como las dinámicas gentrificadoras, los excesos arquitectónicos [...], la insuficiencia de la política de la vivienda, la concepción como un todo de la realidad metropolitana y en consecuencia el mantenimiento de las desigualdades sociales aunque sea a escalas diferentes. 95
Sembla ser que a Barcelona hi ha un sentiment molt generalitzat de “despossessió de la ciutat”; i que tot i l’alt grau de satisfacció global que apareix als rànquings mundials, els ciutadans senten que els grans projectes de la ciutat no estan fets per a ells; i que els espais públics són progressivament colonitzats per turistes i atraccions fetes per a ells, com ara comerços-souvenir a les Rambles. A més, hi ha un fort procés de “mcdonalització”, que està transformant les botigues dels barris més turístics en cadenes multinacionals. Els projectes públics molts cops no responen a les demandes socials de la població resident, com ara els projectes duts a terme al Poblenou-Besós.96
Al darrer Pla Estratègic de Turisme de la ciutat, anomenat “Barcelona Turisme 2020” 97amb eslògan
“Una estratègia col·lectiva per a un turisme sostenible”; es veu clarament la voluntat de canvi que ha pres la ciutat, i la problemàtica que el turisme massiu li ha provocat a la ciutadania. El pla analitza les percepcions dels barcelonins respecte el turisme a la ciutat, i tot i que s’esmenta que el 90% de la
_______________________________
95. Borja, J. (2013). p.188-189 96. Borja, J. (2013). p.209.
població considera que el turisme és beneficiós per l’economia de la ciutat, un 43% creuen que el sector turisme ha arribat al seu límit i un 47% consideren que no s’hauria de seguir atraent a turistes. 98
Tot i que es matitzen els percentatges segons la zona, però els ciutadans amb més pressió de visitants, com aquells que viuen a Ciutat Vella o l’Eixample són els que tenen una visió negativa del mateix, és a dir, aquells que conviuen directament amb el focus de turisme. Una altre dada veritablement important és que l’estudi que ha fet l’Ajuntament per a la realització d’aquest pla estratègic a revelat que el quart problema, segons els barcelonins, que més preocupa és el turisme massiu. La problemàtica s’ha visibilitzat, a més, amb moviments socials:
“Cabe mencionar también la aparición de diferentes movimientos sociales, plataformas, asambleas o coordinadoras cuyas demandas gravitan en torno a las cuestiones turísticas, por su aumento continuado en los últimos años, y exigen su decrecimiento, o también agentes territoriales en defensa de los derechos de la ciudad o en contra de determinadas prácticas, como son los alojamientos turísticos en edificios residenciales.” 99
Molts d’aquests moviments socials es veuen reflectits a la roda de premsa 100 convocada per la
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), el passat 9 de juny de 2019, on es va fer una demanda clara i directa, representant als col·lectius de moviments socials més significatius de la ciutat, com ara la Plataforma d’Afectats de la Hipoteca (PAH), l’Assemblea de Barris per a un Turisme Sostenible, o la Xarxa per la Sobirania Energètica, entre d’altres.
A la roda de premsa, es manifestaven els següents drets i preocupacions:
1. Decreixement turístic de la ciutat, i la creació d’una entitat completament pública que gestionés el sector d’acord amb els interessos de la ciutadania i no del sector privat. A més de la cancel·lació definitiva de qualsevol tipus de llicència d’apartaments turístics.
2. Una gestió pública del subministrament d’aigua de la ciutat, així com la garantia de subministraments bàsics a tota la població, tant de Barcelona ciutat com de l'Àrea Metropolitana.
3. Més control públic per part de la generalitat sobre l’aeroport i ports per tal de gestionar la mobilitat turística, així com destinar el 100% d’ingressos de taxa turística a l’Ajuntament de Barcelona per tal que aquests puguin anar destinats als ciutadans, construint vivendes públiques, reforçant el teixit veïnal, i subvencionant accions que ajudin a decreixer el turisme. 4. Una millor política d’habitatge, que reguli els preus del lloguer i crei més vivendes públiques,
així com amb una gestió més social davant dels desnonaments.
_______________________________
98.Ajuntament de Barcelona. (Març 2017). p. 30. 99.Ajuntament de Barcelona. (Març 2017). p. 31.
100. FAVB (9 de juny de 2019). Demandes dels moviments socials davant del nou govern de Barcelona. [Roda de Premsa]. Recuperat de https://bit.ly/2XHy9IG
5. Mesures mediambientals que responguin a les necessitats urgents davant la crisi climàtica, com ara l’aposta pel transport públic, la renaturalització dels rius Llobregat i Besòs, el consum de productes de km 0 i la gestió d’energies verdes, entre d’altres.
Un projecte que ha creat molta diversitat d’opinió davant els ciutadans i que es relaciona directament amb la responsabilitat mediambiental i el dret a la ciutat, és el projecte de les Superilles que ha impulsat l’Ajuntament de Barcelona. En una entrevista de Metrópoli Abierta Barcelona amb el director de l’Agència d’Ecologia Urbana a Barcelona, Salvador Rueda; es va parlar d’aquest projecte com “El Pla Cerdà del segle XXI.” 101Aquest pla urbanístic, va tenir la seva primera prova al barri del
Poblenou, i va crear molta polèmica amb els veïns, els quals, tal i com es pot llegir a la entrevista amb Rueda, estaven desinformats, ja que molts no van acudir a les reunions explicatives i es va crear molta confusió. El projecte s’ha implantat recentment a més
barris de Barcelona, com ara al barri d’Horta. El programa pretén millorar la ciutat i com diu l’eslògan “Omplir de vida els carrers”; la idea és que circulin menys cotxes i es doni prioritat als vianants, d’aquesta forma hi haurà menys contaminació del soroll i del aire, cedint l’espai públic a la població i afegint-hi més espais verds. 102
Campanya de les superilles. “Omplim de vida els carrer” al barri de Sant Martí.(2016). Font: ajuntamentdebarcelona.cat