- Transferibilitat. Es refereix al fet que els resultats de la investigació tinguen aplicació en contextos semblants. Encara que partim del caràcter particular que el joc de pilota va tenir als diferents pobles de la comarca de l’Horta Sud, de manera que una generalització mai no és possible donat el caràcter únic i irrepetible del context de cada poble, dels jugadors i de les persones que van viure una determinada relació amb el joc; sí que és possible determinar certs aspectes que es podem considerar transferibles a altres pobles depenent del grau de similitud entre ells. Amb aquest objectiu, al llarg del text hem recollit abundants dades descriptives que ofereixen informació per poder establir similituds amb les característiques del joc a pobles d’altres comarques.
- Dependència. Es refereix a la necessitat d’establir el grau en què els descobriments de la nostra investigació ho són en funció dels subjectes investigats i les condicions de la
investigació, i no de les inclinacions, motivacions, interessos i perspectives de l’investigador. Una mostra de les estratègies utilitzades per justificar la consistència del nostre estudi són determinades accions per part de l’investigador utilitzades en les entrevistes: freqüentment repetíem la mateixa pregunta utilitzant paraules diferents, per tal de confirmar el contingut del discurs del nostre entrevistat. Així mateix, en un moment avançat de l’entrevista es sol·licitava a l’entrevistat que ens tornara a narrar un esdeveniment o circumstància narrada amb anterioritat. Una vegada finalitzada la investigació el text de l’estudi ha estat revisat per un examinador extern competent; en el nostre cas es tracta del doctor Daniel Martos, codirector d’aquest estudi i investigador amb clares competències en l’àmbit del joc de pilota valenciana, tal i com ho demostren les seues publicacions i investigacions sobre la matèria.
- Confirmabilitat. La investigació qualitativa, en l’intent per captar i interpretar els fenòmens, pot caure en el risc de realitzar interpretacions excessivament personals. És per això que la confirmabilitat, açò és, l’objectivitat, resulta essencial. L’investigador ha d’intentar ser objectiu i captar la realitat sense prejudicis o interessos particulars. D’aquesta manera, cal traslladar aquesta objectivitat a les dades i garantir la seua confirmabilitat. En aquest cas hem intentat confirmar la veracitat i l’exactitud de les dades a través de la revisió de diferents apartats de l’estudi per diversos examinadors externs, com són els historiadors locals, especialistes en la història del poble estudiat i d’altres especialistes en la matèria objecte de l’estudi.
CAPÍTOL 3
Resultats
Com seguidament anirem descobrint, la vida del joc de pilota als pobles de la comarca de l’Horta Sud al llarg del període estudiat va ser força intensa i va estar present, amb major o menor intensitat, a tots i cadascun dels pobles de la comarca. A mesura que ens allunyem en el temps i ens aproximem als inicis del segle XX, malgrat les poques dades obtingudes referides a èpoques tan distants, podem considerar que el joc encara va tenir una major importància en la vida de molts pobles que la que tindria en èpoques posteriors en les quals l’aparició de noves activitats restarien protagonisme a la pilota.
Considerem que les paraules de Verdeguer (1987), escriptor d’Albal, resulten certament apropiades per introduir aquest capítol de l’estudi on analitzarem quina va ser la realitat del joc de pilota valenciana als diferents pobles de la comarca:
Abans del 1936, hi havia molta afició a la pilota en molts pobles de València, de l'Horta, de la Ribera, Alacant, Castelló. En cada poble despuntaven un parell de xics, que s'enfrontaven amb els veïns. Eren xics llauradors, senzills, sense contemplacions. Jugaven, perdien, guanyaven, i l'endemà se n'anaven a treballar al camp com si res. Els que més ressaltaven i estaven més espavilats, s'anaven a guanyar un jornal pels pobles, els dissabtes i diumenges a la vesprada. I si aspiraven a més se n'anaven al Trinquet de Pelayo de València. Alguns arribaven a menjar de la pilota sense necessitat de treballar amb l'aixada. En Pelayo hi havia uns dies determinats a la setmana per a jugar les millors partides de pilota. (...) En eixes partides, es reunien molts ciutadans d'Algemesí, Alginet, Sagunt, Silla, Picassent, Paterna, Albal, Catarroja i molts altres (pp. 160-161).
Seguidament exposarem i analitzarem la informació sobre el joc de pilota, tant oral com escrita, obtinguda als diferents pobles de l’Horta Sud. El contingut dels apartats específics dedicats a cada poble està confeccionat partint d’una estructura bàsica en la qual s’analitzarà:
- El joc practicat als carrers; tant pel que fa al joc dels xiquets com al dels adults, així com les diferents modalitats practicades i les característiques dels carrers on es jugava.
- Les instal·lacions existents al poble. Característiques del frontó o trinquet que existia o encara existeix (s’adjuntarà una taula de dades per a cada instal·lació), jugadors, campionats...
- Els jugadors. S’ha confeccionat un cens de jugadors de cadascun dels pobles analitzats, en el qual es detalla, en funció del terreny de joc, el tipus de joc que va practicar cada jugador (carrer, trinquet i/o frontó), així com l’època durant la qual va jugar. Es tractaran amb més detall aquells jugadors considerats més significatius de cada poble.
Amb tot, cada poble té les seues particularitats que són les que determinaran l’estructura definitiva del contingut dels diferents apartats: diferents instal·lacions de joc, carrers o l’existència d’artesans dedicats a la fabricació de pilotes de vaqueta, com és el cas de Catarroja i Albal.
Albal és un dels pobles on més documentació escrita s’ha trobat i on ha resultat més fàcil consultar fonts orals amb les quals documentar l’estudi del joc al municipi. Malgrat que aquest treball s’emmarca en el període que arranca l’any 1900, considerem rellevant incloure en aquest apartat les interessants dades referides a la toponímia del municipi als segles XVI-XVII, que evidencien la pràctica del joc de pilota a Albal fa més de 400 anys. Es tracta de la informació que apareix al capbreu de 1593-1601 en el qual es fa al·lusió a l’existència d’un carrer de la Pilota i/o del Trinquet de la pilota66:
Lo carrer de la pilota, olim Ximeno. Vicent Vila, posseïa
Una casa situada e posada en lo carrer de la Pilota, olim de Ximeno. Afronta ab casa de la Senyoria, carrer en mig.
(Capbreu 1593, foli 75)
Al mateix capbreu novament trobem una referència de l’esmentat carrer :
Lo carrer del Trinquet de la Pilota
Margalina Ximeno y de Torrella, muller de Pere Torrella, del lloch de la Alcudia, poseix una casa situada e posada en lo carrer del Trinquet de la Pilota, a les espatles de la Casa de la Senyoria.
(Capbreu 1953, foli 131)
Afortunadament per a la història local d’Albal, davant la inexistència d’un cronista local que de manera periòdica relatara els fets més importants del poble, Ricardo Verdeguer Escribá67 va publicar dos llibres que ens aporten dades molt interessants sobre la vida al municipi des del començament del segle XX. Entre l’abundant informació descriptiva sobre les diverses activitats esportives practicades, com són les curses a peu, el ciclisme i el futbol, Verdeguer (1991) inclou el joc de pilota valenciana i deixa clara la seua importància des dels inicis del segle:
També a Albal va haver-hi una gran afició a la pilota valenciana “a les llargues” abans de 1936. Era l'únic esport que verdaderament es realitzava a Albal i tot el poble estava interessat. (...) Després de 1939, es va oblidar i es va posar de moda el Frontó (p. 132).
66
Dades proporcionades per Jesús Emilio Hernández Sanchis, obtingudes del capbreu de 1593-1601, Arxiu de la catedral de València.
67
El valor dels escrits de Ricardo Verdeguer Escribá resulta especialment intens en tractar el joc de pilota pel fet que des de menut va viure immers en el joc; son pare jugava, els seus germans jugaven i ell també arribà a jugar: “En Pelayo hi havia uns dies determinats a la setmana per a jugar les millors partides de pilota. El nostre pare crec que anava els diumenges i algun dijous. No podia anar els dissabtes pel seu treball”, i “Dels nostres germans, el major, Salvador també va pilotejar, però el que més va despuntar va ser Emilio, el menor, el més dotat físicament. Emilio també va jugar al frontó i ho feia prou bé. Eren els anys 1940...” (Verdeguer, I, 1987, p.177).
En altre paràgraf podem constatar que els escrits de Verdeguer (1987) són una font primària d’informació. Des de ben menut, primer com a espectador i després com a jugador, va viure la relació directa amb el joc:
Van ser moltes partides presenciades per nosaltres abans del 1936 a Albal. Pocs esports hem practicat en la nostra vida. Però la satisfacció de veure i jugar a la pilota, va ser una cosa, una sensació agradable, que ens omplia de satisfacció, cosa que molt poques vegades hem notat en les altres distraccions (p. 175).
De la mateixa manera que Verdeguer Escribá arriba al joc de pilota perquè l’ha viscuda des de la seua infantesa observant jugar a son pare i a molts homes del poble, el jugador Ricardo Galán68 també s’inicia en el joc des de molt jove de la mà dels seus germans majors que eren jugadors; bona mostra de la seua vàlua com a jugador és que amb tan sols 15 o 16 anys els seus germans eren incapaços de guanyar-lo en el joc.
Segons Verdeguer, els canvis polítics i el conflicte bèl·lic en què es va submergir Espanya els anys 30 no van alterar la intensa activitat del joc de pilota al poble d’Albal.
A Albal es va començar jugant a la pilota per afició, per amor a l'art, per jugar-se el punt, sense pensar en els diners. En els anys 1930..., el joc va anar avançant. La política d'aquells anys no es va interposar en un esport tan popular i de carrer. Eren compatibles les Llargues i les eleccions, els tirs, les cremes de convents i la inseguretat ciutadana. I quan va arribar el 18 de Juliol de 1936 tot es vingué a baix. Sense saber-ho, començava una altra època en la nostra vida (1987, p. 175).
Així mateix, l’autor continua explicant, d’una manera molt gràfica, com era la iniciació de molts dels xiquets del poble en el joc de pilota durant aquella època. Com es desprén del text, el joc de pilota es convertia en un dels principals esdeveniments i focus d’atenció per als habitants del poble, ja foren homes majors o xiquets:
Per la nostra part, en els xics, ja sabem la vida social que porten en els pobles. Nosaltres estàvem les 24 hores en el carrer, repartides entre el Col·legi, els jocs de carrer i corrent pels camps buscant nius i destruint-los. A la nostra infància, quan començàvem a donar compte de la vida, s'iniciava a Espanya un gran canvi polític i social. Quan eixíem del col·legi ens adonàvem que els majors jugaven a la pilota en el carrer del Cine. Moltes vegades fèiem una parada i observàvem les jugades, les actituds, les grolleries, les discussions entre el públic que moltes vegades omplia aquell carrer. Després de dinar, cap a les quatre o les cinc, eixíem al Casino República i ja ens assentàvem en una cadira de bova que es dedicaven exclusivament per a l'exterior del local. Hi havia parroquians que jugaven al parxís en el carrer i quan arribaven els pilotaris els feien retirar per a jugar. A empentes i rodolons, protestant se n'anaven a l'interior del Casino. A eixes hores primeres de la vesprada jugaven els simples aficionats. Quasi sempre els faltaven els punters, els ajudants, els peons, i triaven els xiquets més espavilats per a eixe menester que estaven de tafaners en el carrer. Nosaltres
68 Entrevista gravada realitzada l’any 2007 a Ricardo Galán Muñoz. Nascut a Albal l’any 1927, Galán va ser conegut
començarem exercint l'ofici d'eixa manera. I lentament anàrem pilotejant, aprenent, fins a arribar a jugar amb xiquets de la nostra edat en el carrer famós i a les llargues, com Déu manava. Els ‘bons’, arribaven després del treball en el camp. A les sis, a les set, a l'estiu amb el sol en les altures, es començava a jugar generalment. I mentre nosaltres jugàvem sense corda transversa, els majors posaven la corda per a jugar seriosament. Van ser moltes partides presenciades per nosaltres abans del 1936 a Albal (Verdeguer, 1987, p. 175).
3.1.1. El joc al carrer
Del carrer Llarg al carrer del Cine
Els carrers del poble, a més de ser l’escenari on es disputaven les partides de pilota dels adults, també acollien els diferents jocs populars que xiquets i xiquetes practicaven: sambori, trompes, baletes, pic i pala, xurro va...; el joc de pilota a mà utilitzant les parets de les cases com a frontons va ser un dels jocs preferits pels xiquets. El veterà jugador Sebastià Sánchez69 encara recorda els problemes que habitualment tenien els xiquets per poder jugar als carrers:
Els xiquets jugaven a pilota per tots els carrers. I et tiraven quatre poals d’aigua perquè no jugares; arruixaven i així no jugaves, no podies jugar o queies. Se n’anàvem a l’altre carrer que hi havia al costat, i la mateixa..., a última hora te n’anaves a altre lloc (Entrevista a Sánchez, n. 1, 2009)70.
Podem imaginar que aquell joc podia arribar a resultar molest per als propietaris de la vivenda. Així, el soroll i les parets encalcinades brutes i escrostonades pel repetit colpejar de la pilota, eren motius suficients perquè es pogueren trobar a les parets, inscripcions com les de la il·lustració: SE PROHIBE JUGAR A PELOTA EN ESTA PARET. Era una mostra més dels entrebancs i obstacles que el joc de la pilota va tenir des dels seus començaments tal i com ho demostren els abundants documents sobre prohibicions i intents de regular la pràctica del joc al llarg de molts pobles del País Valencià. Tal i com recorda Hernández (Entrevista n. 52, 2007)), actual cronista d’Albal, una mostra de l’intent de regular els horaris de joc als carrers són els bans municipals en els quals es prohibia jugar a pilota fins les cinc de la vesprada, perquè eren les hores de descans dels llauradors que havien matinejat per tenir cura de les feines del camp.
69
Entrevista a Sebastià Sánchez Damià al mes de maig de 2009. Nascut l’any 1929, Sánchez va ser un dels jugadors de pilota més coneguts d’Albal.
70 A les cites textuals de les persones entrevistades, indiquem el cognom, el número de registre de l’entrevista i la
seua data de realització. Pel que fa a la transcripció d’aquestes fonts orals, hem mantingut els barbarismes sense indicació tipogràfica. En ocasions, quan s’ha considerat oportú, en lletra cursiva i amb la corresponent nota a peu de pàgina, la transcripció s’ha acompanyat d’indicacions per a completar significats o fer aclariments contextuals
Il·lustració 13. Carrer Joventuts musicals (Albal) (Font: J. E. Hernández )
Pel que fa als carrers on es jugava a pilota, tant la documentació escrita com les fonts orals consultades coincideixen en afirmar que era al carrer Llarg, actualment del mateix nom, on es jugava a pilota a principis de segle XX. Novament de la mà de Verdeguer (1987) trobem la descripció d’aquest carrer pel que fa al moment del seu empedrament:
Creiem recordar, que de xicotets es jugava a la pilota valenciana en el carrer Llarg. Quasi no ho recordem. El carrer Llarg d'Albal era això, el més llarg del poble. Encara existeix amb la mateixa topografia. A més de ser el més llarg també era el més ample, encara que al principi, entrant per la plaça de l'Església era estret i irregular. (...) Sense cap dubte era el més adequat per al joc de pilota de llargues. És possible que fóra un dels primers que es va empedrar en el nostre poble i és possible que fóra per la dictadura de Primo de Rivera, 1923- 30, com va ser el de Santa Anna. Estos carrers principals del nostre poble, abans de la llamborda, eren impracticables quan arribaven les temporades de pluja (p. 166).
A finals dels anys 30 i principis dels 40 el joc de pilota es va traslladar del carrer Llarg a un nou carrer aparegut gràcies a les noves construccions d’un poble que creixia. El que en aquella època es conegué amb el nom del carrer del Cine per l’existència del cinema Rivelles va acabar anomenant-se, com en l’actualitat, el carrer de les Llargues en honor a la pràctica del joc de Llargues que durant tants anys va acollir. Aquest nou carrer, en aquell moment situat als afores d’Albal, presentava certs avantatges sobre l’antic carrer Llarg:
I de la conjunció dels dos edificis més moderns i grans d'Albal es va formar un carrer recte, ample i llarg, que va ser triat per unanimitat per a jugar a la pilota valenciana, a llargues.
Aquell nou carrer, va tornar al nostre poble l'afició al joc de la pilota, un poc abandonada en eixos precisos moments per les interferències i els inconvenients que hi havia en el carrer Llarg. I el nou carrer tenia l'avantatge de tenir pocs balcons i portes de vivendes, que indubtablement restaven lucidesa al joc. I el pas de carruatges i vianants també era quasi nul al estar el nou carrer en els afores d'Albal. Al nou carrer, sense nom, se’l coneixia com el carrer del Cine (Verdeguer, 1987, p. 167).
Il·lustració 14. Carrer Llarg (Albal) (Font: L’autor, 2007)
Sembla que de la mateixa manera que el conflicte bèl·lic va trasbalsar la societat a tots els nivells, també va afectar el joc de pilota que es practicava al carrer, i durant uns anys la intensitat de la pràctica del joc va disminuir molt:
Quan va acabar la guerra, tot el món volia començar una vida semblant a la d'abans de 1936. Es va intentar, però no es va poder. Les circumstàncies van manar. La joventut d'Albal, dispersa, desapareguda, amagada, anà arribant lentament al poble. No estava el forn per a panellets durant aquells primers mesos de la pau. I en el que menys es pensava era en els jocs, en les diversions, etc., tot el món volia treballar i la majoria de la joventut casar-se. Però no hi havia diners. (...) A empentes i rodolons i amb un pa groc or, vam poder arribar a 1940 amb el que encara es va agreujar més l'economia i el comerç. Però, no es va saber com ni per qui, un dia es va començar a jugar una altra vegada a la pilota valenciana, a les llargues en el carrer del Cine (Verdeguer, 1987, p. 175).
Tal i com tractarem en l’apartat dedicat al frontó de la Cooperativa Agrícola, aquell reviscolament del joc de pilota al carrer no va arrelar amb força en el temps i, una dècada després, va anar esvanint-se fins que el joc al carrer Llarg va desaparéixer per complet i quedà reduït al que es practicava al nou frontó.
Les partides al carrer del Cine
Tot el joc de carrer que descriurem en aquest apartat fa referència al que es va practicar a l’anomenat carrer del Cine, l’actual carrer de les Llargues. Com diu el veterà jugador Calderón (Entrevista a Galán, n. 2, 2007), era “un carrer molt bo per a jugar a pilota: a una part, era grandíssim i llarg, i a l’altra part a la dreta estava el cine, paret que anava de carrer a carrer sense finestres”. No era fàcil trobar en un poble un carrer amb les característiques que oferia aquest; a la majoria de pobles el joc de pilota al carrer estava envoltat de nombrosos elements que dificultaven el joc i augmentaven la seua incertesa:
En els carrers dels pobles era un gran inconvenient jugar a la pilota per la quantitat d'entrants i ixents existents, que dificultava enormement la bona direcció de l'enviament.