Case 3 E.ON in Germany

Observant el paisatge de la zona estudiada es veu el canvi de nivell en el terreny que va provocar la formació de la Falla d’Amer, veure la Figura 4.5. Actualment, però, la zona exacte per on passa la falla està recoberta per importants gruixos de sediments del Quaternari (dipòsits al·luvials i col·luvials), a simple vista no és visible i es diu que està fossilitzada. A partir de la informació que proporcionen els mapes geològics de la zona (ICC 1997) s’ha determinat la posició aproximada a la falla a cadascun dels quatre nuclis urbans més pròxims a ella. Les distàncies a la falla de cadascun dels recintes estudiats han estat calculades a partir de les seves coordenades geogràfiques i d’aquesta posició teòrica de la falla. És per aquest motiu que les incerteses d’aquestes distàncies són molt grans. A la última columna de la Taula D.1 de l’Annex D es mostren les distàncies de tots els recintes estudiats respecte de la falla d’Amer, excepte pels d’Olot, on els recintes es troben a més de 5 km de la falla. A la Figura 5.9 estan representats tots els valors de la concentració de radó dels recintes dels 4 pobles estudiats en funció de la distància a la falla. Amb tots els resultats junts no s’observa cap relació entre els nivells de radó a l’interior dels recintes i la distància a la falla. Sembla que la dispersió de valors és més gran a prop de la falla.

0 100 200 300 400 0 500 1000 1500 2000 2500 3000 Distància a la falla (m) C Rn (B q m -3 )

La Vall d'en Bas Sant Feliu de Pallarols Les Planes d'Hostoles Amer

Figura 5.9. Valors de la concentració de radó dels recintes dels 4 pobles estudiats en funció de la distància a la falla d’Amer.

Si suposem que la falla d’Amer és la via a través de la qual el radó, procedent del mantell, viatja fins arribar a l’aire atmosfèric, quan aquest gas es troba amb una capa de sediments recobrint la falla es produirà un transport a través d’aquests materials. Aquest transport serà més o menys afavorit en funció de les característiques dels materials que constitueixen aquestes capes de sediments. En qualsevol cas, el radó viatja amb més facilitat a través de la capa de sediments dipositats al fons de la vall que no pas per les roques que formen el substrat terciari o paleozoic. De fet, si només es representen els resultats dels recintes construïts sobre sediments, Figura 5.10, es pot veure millor la influència de la falla en la concentració de radó d’aquests recintes. S’observa que en els primers 1000 m al voltant de la falla la dispersió de valors és gran. A partir dels 1000 m, els valors tendeixen a disminuir. 0 100 200 300 400 0 500 1000 1500 2000 2500 3000 Distància a la falla (m) CRn (B q m -3 )

La Vall d'en Bas Sant Feliu de Pallerols Les Planes d'Hostoles Amer

Figura 5.10.Valors de la concentració de radó dels recintes situats sobre sediments quaternaris dels 4 pobles estudiats en funció de la distància a la falla d’Amer.

Poble per poble.

El transport del radó es complica quan aquest troba vàries capes de materials amb unes característiques molt diferents les unes de les altres. Això és el què passa sobretot en el subsòl dels pobles de Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d’Hostoles. En aquests dos municipis hi ha recintes que es troben directament sobre materials volcànics, altres sobre el substrat terciari i la majoria sobre dipòsits sedimentaris del Quaternari. La distribució d’aquests materials es coneix a partir de la informació que proporcionen els mapes geològics, que és el què ha permès fer la classificació anterior dels recintes segons el tipus de sòl i de subsòl, però es tracta d’informació aproximada. En alguns casos no és fàcil determinar si sota una capa de sediments es troba directament el substrat terciari o una capa de materials volcànics i encara menys determinar-ho sota un recinte concret. Per treure unes conclusions clares sobre la influència de la falla en la concentració de radó dels recintes d’aquests dos pobles seria necessari disposar d’una estadística de punts més gran i una informació més detallada dels gruixos i amplades de les diferents capes de materials que es troba el radó des de la falla fins a la superfície.

Pel què respecta al terme municipal de la Vall d’en Bas, tots els recintes estudiats es troben sobre subsòl no volcànic (4 directament sobre el substrat terciari i 15 sobre una capa de sediments quaternaris). Si representem només els resultats dels recintes construïts sobre sediments quaternaris, s’obté la gràfica de la Figura 5.11. En aquest cas es pot observar millor la possible influència de la falla, ja que la dispersió de valors és gran a distàncies petites, disminueix a mesura que augmenta la distància i els nivells de radó tendeixen a decréixer amb la distància. Per tant, aquests resultats són una prova que confirma la hipòtesis de que la font de radó pot ser la falla d’Amer.

0 50 100 150 200 0 500 1000 1500 2000 2500 3000 Distància a la falla (m) C Rn (B q m -3 )

Figura 5.11.Valors de la concentració de radó dels recintes situats sobre sediments quaternaris del municipi de la Vall d’en Bas en funció de la distància a la falla d’Amer.

Com en el cas de la Vall d’en Bas, tots els recintes d’Amer també estan construïts sobre subsòl no volcànic i la majoria sobre dipòsits sedimentaris del Quaternari. Teòricament la falla passa pel centre de la vall, aproximadament paral·lela a la carretera que travessa el poble en direcció N-O, per tant, tenim 3 recintes a l’est de la falla, 2 a la vertical i 10 a l’oest. Per representar gràficament els resultats d’aquest poble, en la Figura 5.12, s’ha considerat que la falla passa per l’origen d’abscisses i

els recintes de l’oest de la falla tenen distàncies negatives. En aquest cas, però, no s’observa cap influència de la falla amb els nivells de radó.

0 100 200 300 400 -600 -400 -200 0 200 400 Distància a la falla (m) CRn (B q m -3 )

Figura 5.12.Valors de la concentració de radó dels recintes situats sobre sediments quaternaris del municipi d’Amer en funció de la distància a la falla d’Amer.