• No results found

4. Commitments and requirements arising from the accession negotiations

4.27. Chapter 27: Environment and climate change

Organització interna i evolució de la junta

El 1988 ja es veien signes de recuperació a l’economia comarcal: augment la inversió, creació de noves empreses i disminució de l’atur. Infraestructures com l’autopista i el

185

projecte d’eix transversal col·locaven el Bages en la posició de centre geogràfic que li pertoca i augmentava la demanda de sòl industrial als polígons de la comarca. El procés de creixement econòmic que encara dura, ha canviat l’actuació de la Cambra: n’ha augmentat els ingressos i s’ha hagut d’adaptar a noves necessitats de l’economia comarcal. Les línies d’actuació de la corporació s’han centrat en la defensa comerç de proximitat, en la internacionalització econòmica i en la formació empresarial.

Al final de 1986 es feien noves eleccions amb una candidatura de consens encapçalada per Ramon Sanllehí, un jove empresari metal·lúrgic que havia estat el president de la patronal comarcal del metall. El ple es renovava amb una nova generació d’empresaris, tant de firmes tradicionals com d’altres en expansió. Els objectius del nou comitè eren mantenir el pes de la Cambra com a entitat econòmica representativa de l’empresariat bagenc i professionalitzar més la gestió i els serveis de la corporació. Cal destacar la recuperació dels vocals cooperadors lligats a poblacions de la comarca, que han servit per descentralitzar les activitats, aportant informació i convocant actes informatius i plens arreu, presidits per l’alcalde de cada lloc i amb intervenció d’industrials i comerciants locals. El juny de 1988 Josep Ribera va ser nomenat cap d’administració i el juliol secretari en funcions per la renúncia de Jordi Cortina, càrrec al que accedí per oposició el maig de 1989.

El creixement econòmic del període ha estat suficient per superar els dèficits i per incrementar les activitats de la Cambra. En el gràfic 4.1 es pot apreciar l’augment espectacular dels pressupostos, però especialment dels ingressos i dels resultats.

Com a president de la Cambra, Sanllehí accedí a diversos càrrecs, com el de president de la Comissió d’Ordenació del Territori (COT) del Consell de Cambres de Catalunya, el de vocal del comitè executiu del Consejo Superior de Cámaras –única ocasió en què la Cambra de Manresa ha tingut l’oportunitat d’accedir a aquest important càrrec– i el de vicepresident de la COPEF. Entre 1989 i 1991 la Cambra va participar activament en el programa «El Bages cap a l’any 2000», un ambiciós estudi socioeconòmic sobre la realitat de la comarca i les perspectives de desenvolupament que calia tenir en compte en la planificació de futur.

186

La defensa dels interessos econòmics de la demarcació i la Central Integrada de Mercaderies

L’autopista de Terrassa a Manresa es va inaugurar el juny de 1989 i es començà a plantejar la construcció d’una autovia fins a Berga. Mentrestant, la Cambra impulsava la construcció de l’eix transversal convocant una important reunió de les cambres afectades pel traçat l’octubre de 1987. Aquesta pressió i el pes que tenia la COT van ser molt importants davant la Generalitat.

En aquest moment es reprèn l’interès pel ferrocarril, i durant el 1987 la Comissió d’Ordenació del Territori de les cambres catalanes tractà de la connexió amb França passant per la Catalunya central amb ample de via europeu. De nou es sol·licità a RENFE un tren exprés a Madrid que passés per Manresa, que s’aconseguí el 1989.

Un dels reptes importants de la Cambra ha estat la Central Integrada de Mercaderies, un projecte potenciat des de 1985 i desenvolupat en aquest mandat. El conveni es signà l’octubre de 1987 entre la Direcció General de Transport, l’Institut Català del Sòl, l’Ajuntament de Manresa, la Unió Empresarial de Transportistes de Manresa i Comarca i la Cambra. La central, establerta al polígon de Bufalvent, consisteix en una àrea d’estacionament de camions, un sector de naus de fraccionament i distribució de càrregues i un centre d’acolliment per a transportistes amb bar-restaurant i benzinera, fet per la Cambra en solars propis i posteriorment cedit en règim de concessió. Amb el temps, la central ha estat una iniciativa poc reeixida.

La Defensa del comerç com a prioritat

El comerç s’ha transformat durant els darrers anys seguint les tendències dels països més desenvolupats: instal·lació de grans superfícies per a les compres habituals, agrupacions de botigues (en centres comercials o «galeries» situades a les ciutats, o bé en cadenes d’establiments), desenvolupament de les franquícies i especialització del comerç de proximitat. La Cambra hi ha fet front amb el «Pla de transició al comerç», que fomentava la formació que permetés als botiguers adaptar-se a la nova situació. Dins de les possibilitats legals, s’ha intentat frenar la proliferació d’hipermercats i

187

noves zones comercials. D’altra banda, des de 1989 es va organitzar actes de reconeixement als comerciants amb més de 50 anys d’activitat.

El 1988 algunes empreses programaven la instal·lació de grans superfícies comercials al Bages. Això va generar molta preocupació entre els comerciants locals, i la comissió de comerç interior de la Cambra i la UBIC van unir els seus esforços per intentar reduir- ne les conseqüències, com l’octubre de 1989 quan es va fer un recurs contra la instal·lació d’un centre en un polígon de Sant Fruitós de Bages. El novembre de 1989 es fa públic un acord entre l’Ajuntament de Manresa i l’empresa Pryca per a la instal·lació d’un hipermercat a la ciutat, sense que en tinguessin notícia ni la comissió de comerç interior ni la UBIC. Les obres d’explanació començaren d’immediat i l’Ajuntament aclarí posteriorment la seva posició. Un cop en funcionament, la Cambra i les autoritats municipals decidiren com invertir els diners del tribut que es féu pagar a l’hipermercat, que van anar a la campanya i a l’anunci de «Manresa, centre comercial».

La Cambra ha donat suport a altres activitats de promoció econòmica comarcal, com la sol·licitud de la denominació d’origen vinícola «Pla de Bages», amb un acte promogut per Valentí Roqueta i amb intervenció del conseller d’Agricultura Josep Miró, l’octubre de 1987. S’ha fomentat el turisme amb una ruta en comú amb la dels càtars del sud de França. A final de 1989 la Cambra organitzà un concurs públic de disseny d’un logotip per identificar la comarca i se’n va cedir l’ús al Consell Comarcal. El novembre de 1990 la Cambra i el Col·legi d’Advocats van crear el Tribunal Arbitral Manresa-Bages per a la resolució de litigis mercantils.

Canvis en l’Activitat firal

El pressupost de la construcció del Palau Firal, acabat el maig de 1986, s’havia desbordat i calia buscar una solució. El 1988 Cambra i Ajuntament van pactar un canvi en la presidència del comitè executiu del Patronat de la fira, que va passar a mans de la Cambra i es va renegociar el deute –mancomunat entre la Caixa d’Estalvis de Manresa i la de Barcelona– per pagar els creditors. El gener de 1990 s’engega un pla de finançament amb el que l’Ajuntament pagaria 31 milions de pessetes els anys 1990 i 1991 pels interessos dels préstecs anteriors, i 36 milions a partir de 1992 per a

188

l’amortització del capital, a més de la concessió de l’explotació del Palau Firal a una empresa mercantil. Aprofitant la infraestructura del Palau Firal, es va promoure diferents fires com ara Expo Neu, Expo Consum i Catalunya Transport, però el camí ha estat difícil per la dura competència que, en moments clau, ha fet Fira de Barcelona, apropiant-se de fires sectorials com Nivàlia que aquí havien funcionat bé. Des del 1989 es va intentar resoldre aquests problemes de competència amb de Fira de Barcelona, però fou inviable arribar a un acord a causa de la diferència de potencial entre els dos certàmens.

L’obertura a l’exterior i el foment de l’exportació

Aquest període d’integració a Europa ha estat clau per a l’obertura exterior de l’economia espanyola, i la Cambra ha recolzat les empreses exportadores de la demarcació des de la Comissió de Comerç Exterior. A més de les missions comercials, la participació en fires i la formació específica, la Cambra ha promocionat l’exportació amb actes anuals de lliurament de diplomes a les empreses exportadores.

El foment dels ensenyaments tècnics i la Fundació Lacetània

Com a funció que li és pròpia, la Cambra ha continuat col·laborant amb la formació tècnica a la comarca. El juny de 1987, va signar un primer conveni amb l’Institut Politècnic de Formació Professional de Manresa per adequar els ensenyaments a les demandes del mercat laboral i fomentar el contacte entre empreses i centres de formació. Els primers objectius foren la gestió de les pràctiques d’alumnes a les empreses i l’organització conjunta de jornades tecnològiques. El juliol de 1990, per dotar-lo de permanència i cobertura legal es va constituir el patronat de la Fundació Lacetània, fundat per la Cambra i presidit per Ramon Sanllehí.

Pel que fa a l’ensenyament superior, el desembre de 1988 es va fer un conveni amb l’Institut Català de Tecnologia i la Delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya per promoure la formació de tècnics a les empreses i fomentar la investigació tecnològica. El maig de 1990 la Cambra va aportar 100.000 pessetes a la Fundació Universitària del Bages per al funcionament i

189

desenvolupament de l’Escola de d’Infermeria. El juliol del mateix any va aprovar un pressupost extraordinari de 560.000 pessetes per a la realització d’un estudi sobre el futur de l’ensenyament universitari al Bages.

Durant aquest mandat la Cambra ha continuat organitzant tota mena de cursos per a l’empresariat, com els de comerç exterior, diagnosi empresarial o informàtica. També ha organitzat vuit conferències sobre diferents temes d’economia i d’empresa, entre les que cal esmentar les pronunciades pels consellers de la Generalitat Lluís Alegre i Antoni Subirà i pel llavors secretari d’Estat d’Hisenda, Josep Borrell.

Caduceu, una revista excepcional,

Aquesta revista es va publicar entre 1989-1991 amb una tirada de 10.000 exemplars i una periodicitat trimestral. El Caduceu va ser un mitjà de comunicació entre els electors i la corporació i va mantenir un alt nivell de qualitat, tant en la presentació formal com en els articles publicats. Des de 1988 la Cambra també edita un breu anuari estadístic del Bages.

Related documents