Chapter 24: Justice, freedom and security

tecnologia

La recerca i la producció teòrica feminista de la tecnologia ja fa unes quantes dècades que ha deixat de ser novetat. De fet, segons Lerman et al., (2003) i Wajcman (2004), els inicis de la recerca feminista de la tecnologia se situen en els anys 70. Més endavant, durant els anys 80, la producció teòrica sobre aquesta qüestió pren una gran embranzida, però és sobretot a partir dels anys 90 que s’expandeix, es consolida i es va enriquint i estenent a partir d’entrant el segle XXI. D'aquesta manera, la seva evolució ha estat marcada pel mateix desenvolupament del feminisme, així com per la successió de les principals innovacions tecnològiques del segle XX i XXI. Per això, les teories feministes de la tecnologia es desenvolupen d'una forma similar a com ocorre amb les onades feministes (per motius

cronològics parlem de la segona i la tercera onada). En aquest sentit, el recorregut per les TFT és similar al desenvolupament dels feminismes amb la particularitat de que algunes de les TFT sorgides a partir dels anys 90, com el Ciborgfeminisme o el Ciberfeminisme, han esdevingut claus per entendre els mateixos Postfeminismes en general. La discussió feminista sobre la tecnologia engega amb les possibilitats alliberadores de la tecnologia i la preocupació per la subrepresentació de les dones en la tecnologia i arriba fins a qüestions de transcendència epistemològica. Tanmateix, el seu desenvolupament històric no implica un procés de superació, de manera que els estudis sobre l'exclusió de les dones de les tecnologies continuen sent una part essencial de la recerca feminista de la tecnologia avui en dia. Així doncs, com es tractarà més endavant, les contribucions a les TFT provenen i travessen la gran diversitat de feminismes, principalment el feminisme Radical- Llibertari, el Liberal, el Radical-Cultural, el Socialista, el PostColonialista, el Ciborgfeminisme, els Ciberfeminismes, els Tecnofeminismes o els Feminismes Queer.

Com es concep el sexe i el gènere ha estat una preocupació principal dels feminismes. Així, per les TFT continua sent central amb la particularitat que es situa en relació a la tecnologia. Tradicionalment, pel que fa a la qüestió sexe-gènere, parlem de sexe quan fem referència a allò biològic i de gènere en referència a allò construït socialment, als rols, comportaments o activitats atribuïdes socialment a les dones. En les TFT inicials les referències més comunes foren les de dones en les tecnologies o bé dones i tecnologia, però a partir dels anys 90, emfatitzant la construcció social dels gèneres, les TFT passen a fer referència al gènere i la tecnologia. Segons Lerman et al. (2003) tradicionalment el gènere s'ha presentat de forma dicotòmica i categòrica com a masculí/femení, tanmateix encobreix uns processos i una realitat més complexa. Per una banda, el gènere també és una forma d'organització i estructura, a la vegada que és una forma de representació (Hopkins, 1998a). Per altra banda, la masculinitat i la feminitat es defineixen en interacció, entre gèneres, així com entre altres aspectes com poden ser les tecnologies, i, per tant, poden resultar en diferent de la opció binària. I finalment, els seus continguts no són estàtics, ni perfectament universals, doncs presenten variacions en el temps, localitzacions i situacions. El gènere doncs conforma la identitat, com una persona és, però també com es presenta i és vista, tant de forma immaterial com material. Però fins i tot, va més enllà de la lògica de la identitat, de manera que el gènere es fa i es desfà també en una lògica d’afinitats (Butler, 2004; Kelan, 2010). En aquesta tesi, com es veurà, la concepció del gènere també esdevé una preocupació central que incorpora aquestes nocions de gènere més actuals.

El desenvolupament de determinades tecnologies ha marcat els debats i desenvolupament de les mateixes TFT. Comunament i actualment, al pensar en tecnologia, pensem en màquines i artefactes com els ordinadors. Tanmateix, pel que fa a la tecnologia, segons Wajcman (1991, 2004) cal considerar prèviament les seves possibilitats de significació. Per una banda tecnologia és una forma de coneixement, en el sentit que allò tecnològic deixa de tenir sentit sense el discurs i

el know-how. Per altra banda tecnologia no és només el que la gent sap sinó també

el que fa, i, per tant, tecnologia es refereix a pràctiques i activitats humanes. D’aquesta manera, cal entendre les tecnologies com a contingents i obertes, per tant, que expressen les xarxes de relacions socials en les que estan integrades. Les TFT han travessat les diverses concepcions de tecnologia, tot i que com mostraré, cada feminisme tendeix a teoritzar predominantment en unes més que en les altres. Com s'ha comentat en la introducció, la recerca feminista de la tecnologia ha analitzat una gran diversitat de tecnologies molt influenciades, val a dir, per les diverses tongades de canvis tecnològics que s'han anat produint en les darreres dècades. Així doncs, les TFT tracten de les tecnologies existents de manera constant, però les tecnologies punta de cada moment determinat generen

determinades explosions puntuals de recerca feminista. Així, les TFT s’alimenten de recerques empíriques i teoritzacions sobre les tecnologies domèstiques (Schwartz, 1976; Ghertner, 2006), la microelectrònica i tecnologia computacional (Light, 1999b), les tecnologies tèxtils (Gamber, 1995) les tecnologies ofimàtiques (Webster, 1996), la biotecnologia (Haraway, 1999) , així com les tecnologies reproductives (Overal, 1985) i, sobretot actualment, les noves tecnologies de la informació i comunicació (Castaño, 2005, 2008; Zafra, 2005, 2009, 2010; Faulkner and Lie, 2007), en auge a partir dels anys 90 i amb desenvolupaments específics com l'ordinador portàtil, Internet, el telèfon mòbil, els blogs, la web 2.0 i un llarg etcètera (Espinar, 2009). En relació a la tecnologia, tot i que em centraré en les Tecnologies de la informació i comunicació (TIC) desenvoluparé una concepció que inclou les diverses possibilitats de significació, com es veurà en el següent capítol amb més profunditat.

Les aportacions a la recerca i teoria feminista de la tecnologia es caracteritzen per la internacionalització de l'interès per aquesta qüestió, així com per una enorme multidisciplinarietat en les aportacions teòriques. Així, si bé els inicis de la recerca i teoria feminista de la tecnologia se situen als Estats Units (Firestone, 1970; Schwartz, 1979; McGaw, 1982) i, aviat, en la resta de països anglosaxons (Lohan, 2000; Faulkner, 2000) en pocs anys la producció feminista de la tecnologia s’extén a la resta de societats Europees (Sorensen i Berg, 1987; Lie, 2003), d'Oceania (Wajcman, 1991), Asia (Gajjala, 1999; Loh-Ludher, 2007), Amèrica llatina (Bonder, 2002) i el continent Africà (Nompumelelo, 2009). Aquesta internacionalització, molt influenciada pel feminisme Postcolonialista, aporta especificitats locals i ètniques a una realitat marcada pel domini anglosaxó i un desenvolupament tecnosocial marcadament global (Harding, 2008). La tendència actual apunta cap a aportacions, per una banda, transnacionals, que ja no prenen com a referència o unitat d'anàlisi les divisions geogràficopolítiques i, per altra banda glocals, que sorgeixen de realitats locals i s'emmarquen en un context global o viceversa (Sveningsson i Sunden, 2007). Seguint les tendències actuals, la transnacionalitat i glocalitat es veurà reflectida en el desenvolupament de la meva tesi.

L'interès per la relació del gènere i la tecnologia pren un caire marcadament multidisciplinar amb una tendència inter i transdisciplinar. En els seus inicis, marcats per la preocupació de l'exclusió de les dones dels estudis i carreres tecnològiques, les mateixes dones científicotècniques inicien la recerca en aquest àmbit, val a dir, molt marcada per les teories feministes de la ciència desenvolupades amb anterioritat i, més endavant, de forma paral.lela (Stanley, 1983; Wajcman; 2004). Tot i que la majoria de recerca i teoria feminista de la tecnologia que es tractarà en aquesta recerca prové dels estudis socials del gènere i la tecnologia cal tenir en compte que les contribucions feministes s'informen de pràcticament totes les àrees de coneixement i, sobretot, d'una gran diversitat de disciplines. Així en destaquen la pedagogia, sobretot preocupada per l'exclusió de les dones de l'ensenyament tecnològic i l'aplicació tecnològica a les aules (Kvande i Rasmusen, 1989; Reay, 1991); la filosofia, sobretot interessada en l'evolució científicotècnica, les epistemologies i els biaixos de gènere també a nivell conceptual (González i Pérez Sedeño, 2002); la sociologia (Wajcman, 1991, 1999, 2004), que sobretot treballa sobre les implicacions i impactes socials i de gènere del desenvolupament tecnològic; les ciències polítiques, que tracten, sobretot de les possibilitats d'apoderament de les dones i les polítiques públiques per la inclusió tecnològica (Huyer i Sikoska, 2003); la biotecnologia, que qüestiona l'exclusió de les dones i tracta de les implicacions i impactes de la genètica i de les tecnologies reproductives (Bequaert, 1985); la psicologia, que sobretot treballa sobre les actituds davant les tecnologies i la persistència dels estereotips de gènere (Sáinz i López-Saez, 2010); les enginyeries informàtiques, de telecomunicacions, electròniques, que sobretot tracten les implicacions i impactes dels artefactes i els contextos del desenvolupament tecnològics (Ingram i Parker, 2002); l'economia que

es preocupa de la implicació i de l'impacte econòmic de la relació gènere i tecnologia (Youngs, 2001); l'art, interessat, sobretot, en la relació tecnologia i cos i les possibilitats artístiques de les tecnologies i el ciberespai (Patel i Matlow, 1999; Malloy, 2003); les ciències de la informació i comunicació, interessades, sobretot, en la relació entre el gènere i el desenvolupament dels nous mitjans i les noves formes de comunicació (Martin, 1991; Sveningsson i Sunden, 2007); o la història, que s'interessa pel desenvolupament històric dels conceptes, artefactes, teories i pràctiques en relació a la tecnologia (Lerman et al., 2003a). A partir dels Postfeminismes prenen força els enfocaments transdisciplinars com el mateix “Manifest Ciborg” de Haraway (1985) que es troba a cavall entre els estudis socials de la tecnologia i la biotecnologia o les contribucions de Sandy Stone (1991) que travessen l'art, l'enginyeria informàtica i les ciències de la informació i comunicació. Per tant, reconeixent aquesta evolució transdisciplinar, de cara a la meva recerca també em plantejo una aproximació en aquest sentit, tant en la forma com en el contingut, que tingui en compte les aportacions de les diferents disciplines que es relacionen directament amb els subjectes i les preguntes d'anàlisi d’aquesta recerca doctoral.

A continuació, i tenint en compte aquests elements clau fins ara presentats, procediré a exposar l’evolució històrica de les teories feministes de la tecnologia a través de les diverses corrents feministes que s’han anat succeint en el temps. En primer lloc, mostraré l’evolució teòrica a través dels feminismes de la segona onada i en segon lloc, coincidint amb la tercera onada feminista i l’entrada amb força de les TIC, exposaré els postfeminismes de la tecnologia, que per qüestions històriques i de continguts teòrics diferenciaré dels feminismes anteriors.