Grup MD
Tasca per casa
TCC Fisioteràpia
1 Presentació del grup. Explicació fibromiàlgia. Objectius i funcionament del grup
Explicació pla de tractament + sofronització simple
Exercici físic
2 Dolor crònic. Factors que incrementen el dolor i factors que disminueixen el dolor. Concepte de sobreesforç i activitat fraccionada. Conductes adequades
Exercicis de mobilització aricular + tècnica de concentració (Relaxació Dinàmica de Caycedo Grau I)
Dosificació de les tasques + activitats gratificants
3 Emocions i dolor. Concepte d’emoció. Tolerància a l’emoció negativa.
Mobilització articular + tècnica de control mental el dolor (sofrosubstitució sensorial)
Exercicis de
respiració i tolerància al malestar emocional. 4 Emocions i dolor. Concepte de
maneig emocional. Conductes per manejar millor les emocions.
Mobilització articular + tècnica per l´insomni (protecció sofroliminal)
Conductes de maneig emocional.
5 Pensaments negatius i dolor. Personalitat. Identificació
d’esquemes i actituds desadaptatives: victimisme, perfeccionisme i
autoexigència, necessitat d’urgència, rigidesa, dependència emocional, preocupació excessiva...
Exercicis d´elongació global + exercicis de consciència corporal c cervical Identificació dels esquemes que interfereixen en els objectius de tractament (dosificació, exercici físic....)
6 Pensaments negatius i dolor II. RC amb esquemes desadaptatius. Ús de metàfores. Concepte de prioritat.
Exercicis d´elongació global (exercicis de consciència corporal, lumbar)
Canvi d’esquemes i creences
7 Preocupació excessiva, solució de problemes, dificultats cognitives, son i alimentació.
Escola d´esquena Maneig de la
preocupació excessiva i autocura.
8 Assertivitat I: explicació i debat dels estils de relació. Explicació de la conducta assertiva
Escola d´esquena Identificar estils relacionals 9 Assertivitat II. Pràctica de situacions
complicades i integració de conceptes treballats Automassatge + sofronització Canvi estils relacionals. Donar tests 10 Prevenció de recaigudes. Tancament
de grup i despedida
Conclusions i repetició de tècniques valorades com més útils
Recollir tests, recordar visites de controls.
175
5.3.5.2Teràpia basada en el Mindfulness
La teràpia basada en el MNDF s’ha dissenyat en base a les necessitats observades en aquesta malaltia. S’ha utilitzat la MBCT (Segal, Williams, & Teasdale,
2006) com a base però s’ha adaptat a l’acceptació del dolor i les emocions negatives, per tal de millorar la regulació emocional i l’afectivitat (Stahl & Goldstein, 2011). Per tant, s’ha posat més ènfasis en els exercicis de body scan i d’observació de les emocions. Tanmateix, s’han utilitzat els esquemes de Young (Young, Klosko, &
Weishaar, 2013) per tal d’identificar patrons de pensament i actuació que els duen a tenir malestar emocional i realitzar conductes disfuncionals, amb l’objectiu d’identificar-los per tal de facilitar el distanciament, observar-los juntament amb l’emoció i poder modificar el patró conductual automàtic actuant de forma més
conscient. Alhora, i sabent que alguns dels pacients tenen experiències traumàtiques infantils (encara que no tots) que estan a la base de determinats esquemes disfuncionals, s’ha utilitzat el MNDF per treballar aquestes experiències i poder millorar l’estat emocional basal que molts d’ells duien prèviament, seguint les
directius de (Rodríguez Vega & Palao Tarrero, 2013). Durant tota la teràpia s’han utilitzat metàfores típiques de la teràpia d’acceptacio i compromís (ACT). S’ha
utilitzat també estratègies de minfulness interpersonal i mindfulness de la compassió per tal de poder millorar les relacions interpersonals. La taula 17 mostra l’estructura del grup.
Tot i que partint de bases diferents, l’estructura és similar al grup MD. En aquest grup, cada dia s’inicia amb una pràctica, es revisen els exercicis per casa,
identificant dificultats en realitzar-los, es treballa la temàtica del dia, i es finalitza amb un exercici final. Com en el grup MD, cada dia es donen unes tasques per casa que, en aquest cas, es dividiran en dos tipus. Els exercicis formals són els que dediquen un temps a realitzar-los generalment asseguts o ajaguts, escoltant l’audio, mentre que els exercicis informals requereixen canvis en la forma en com realitzen les activitats diàries. Les tasques per casa, a l’igual que al grup MD, són acumulatius. Per la
realització dels exercicis formals, es dona un CD amb els exercicis formals que s’utilitzaran o es grava els àudios en un suport usb.
En la primera sessió s’introdueix el grup amb l’exercici de la passa, que
posteriorment va canviar-se a observar un objecte personal de cadascun, per reticències en alguns pacients, i es fa una introducció al MNDF, explicant la diferència entre la conducta conscient i automàtica, i es plantejen els objectius del tractament. S’acaba amb l’exercici de respiració conscient. Com a tasca per casa es dona l’exercici
de respiració conscient, l’alimentació conscient, i realitzar una activitat rutinària de forma conscient. Així mateix s’anima a fer exercici físic (caminar), iniciant per a les
persones que no en feien, de forma progressiva, en un format similar al grup MD.
En la segona sessió s’identifiquen els obstacles que dificulten la realització de la pràctica a casa, fent èmfasi en la falta de temps, el qüestionament, la distracció i les dificultats per concentrar-se. D’aquesta forma es comença a treballar la necessitat de tenir un temps personal per cuidar-se de la seva salut, en contraposició a prioritzar les necessitats dels altres, les conseqüències dels pensaments negatius i la necessitat de practicar el tornar al moment present tants cops com sigui necessari, doncs l’objectiu no és mantenir constantment l’atenció a la respiració. Es realitza la identificació de
177
valors personals mitjançant la metàfora del jardí de l’ACT. Així mateix, en la segona sessió s’explica què és la malaltia i es debaten les conductes que milloren el dolor
(fraccionament, dosificació, implicació en exercici físic o activitats gratificants). Es finalitza amb el body scan. Com a tasca per casa es demana doncs la realització del
body scan i la respiració com a exercicis formals; juntament amb l’alimentació conscient, una nova activitat rutinària de forma conscient i realitzar activitats gratificants de forma conscient.
En la tercera sessió es treballa l’emoció, explicant què i quines són i la seva funcionalitat primària, i s’ensenya a observar l’emoció amb atenció plena, permetent que hi sigui, i respirant des d’ella. Als exercicis per casa s’afegeix aquest exercici com a exercici formal, mentre que a les informals s’afegeix l’observació de les emocions
negatives en moments de malestar.
En la quarta sessió s’introdueix el maneig del dolor des de l’observació no jutjadora, alhora que s’introdueixen els conceptes d’acceptació, atenció a l’aquí i ara, i actituds que van en contra de l’acceptació com l’evitació, l’enuig o l’aferrament, que
no permeten viure el present. Mitjançant el body scan es demana observar el dolor, així com els pensaments que apareixen i les emocions associades. S’afegeix aquesta
tasca per casa.
En la cinquena sessió s’introdueix el descentrament dels pensaments, on s’ensenya l’exercici d’observació dels pensaments, considerats com objectes mentals fruit dels esquemes, emocions o situacions viscudes. S’explica el desenvolupament de
la personalitat i els diferents esquemes disfuncionals segons Young (Young et al., 2013) per tal d’identificar possibles esquemes que poden estar interferint en
l’adaptació a la malaltia, com ara la privació emocional i necessitat d’acceptació, la submissió o el perfeccionisme, entre d’altres. Alhora es demana observar el
pensaments i la relació que tenen amb els esquemes personals disfuncionals.
En la sisena i setena sessió es realitzen exercicis per treballar la desliteralització dels pensaments, començant amb la metàfora de l’autobús (ACT), i realitzant l’observació dels pensaments, esquemes i emocions implicats sense actuar en funció d’ells. S’incideix en la por i la preocupació excessiva. Es realitza el MNDF de l’autocompassió. Tanmateix en aquestes sessions poden aparèixer situacions
traumàtiques viscudes. En aquest cas es donen pautes per fer front a aquests pensaments i records, observant l’emoció i la necessitat bàsica, i permetent expressar-
ho en imaginació.
En la vuitena sessió s’introdueix el MNDF interpersonal, explicant els diferents tipus d’estils de relació i l’assertivitat basada en el MNDF (Stahl & Goldstein, 2011).
En la novena sessió es treballa la prevenció de recaigudes, identificant les activitats què poden incrementar el risc de recaiguda i les que poden prevenir el risc de recaiguda, incidint en l’autocura i la realització de les pautes adequades per afrontar el
dolor.
Finalment, en la última sessió es realitza el tancament i acomiadament, es realitza un repàs general i cadascú expressa allò que li ha aportat el grup, els canvis que ha realitzat i què es compromet a fer per mantenir la milloria.
179