Construction of device

Original: Ermita

Actual: Sense ús definit

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Degradat

Deteriorament per actes vandàlics, i abandó

VALORACIÓ: Testimoni de l’arquitectura barroca popular i valor sociològic, que caldria recuperar

PROPOSTES: BPU Nivell 1 Nivell 4 Nivell 6

Conservació del conjunt, reforç de l’estructura d’embigat de fusta, reparació de les humitats en les voltes de canó, reparació de la teulada, restauració de l’altar, el retaule barroc i la imaginaria. Rehabilitació dels habitatges i sagristia

DADES HISTÒRIQUES: A ponent de la platja de Ribes Roges, dalt del turó d'Adarró, es troba l’ermita de Sant Gervasi. La capella és del segle XVI i ha donat el nom a tot l'entorn natural: el turó, el camí i la platja. A la capella s'hi veneraven, no només a Vilanova, sinó a tota la comarca, els germans bessons sants Gervasi i Protasi, advocats contra la pesta.

Façana principal de l’ermita de Sant Gervasi, finals del segle XIX. Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Núm. CLFA1 5-8

Retaule amb altar barroc i totes les imatges dels sants. Finals del segle XIX Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Núm. CLFA1 5_6

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR/ IP/ AEA / A-110 / 438-3-

Adossada a la paret de l’ermita hi havia una inscripció votiva romana, que actualment es conserva a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, que suggereix la hipòtesi que tal vegada l’ermita va ser continuació d’un lloc de culte iniciat a l’època romana. Malgrat la idea de pervivència d’un lloc de culte al turó de Sant Gervasi, la documentació sobre aquesta capella no es remunta més enllà del segle XVI. L’historiador local Garí i Siumell escriu que esta ermita fué fundada en el año 1566, y que en la reedificacion del año 1665 se construyó la capilla actual á lo menos se hicieron en ella grandes reparaciones... Garí es va basar per datar l’ermita en l’any 1566, en el fet que la torre que apareix esmentada en aquest lloc com d’Adarró, actualment enderrocada, va passar a ser anomenada de Sant Gervasi en aquella data.

Es tenen notícies dels seus ermitans des de l’any 1644, quan va morir l’ermità Francesc Magronyó. És probable que les reformes de l’any 1665 responguessin al fet que el campanar de l’ermita i la torre veïna havien estat lloc de vigilància durant els anys que va durar la guerra contra Felip IV. Al desembre de 1665, es va establir una concòrdia entre els jurats i administrador de Sant Gervasi i Francisco Pollés, qui va cedir una part de les seves terres a l’ermita. També hi ha constància, a l’any següent, d’una altra cessió entre els mateixos jurats i els hereus de Miquel Clariana.

A mitjan segle XVIII es van realitzar petites obres de reforma a l’edifici, que són enregistrades a l’Arxiu Parroquial de Sant Antoni Abat. L’ermita va ser lloc de trobada de la rodalia que hi celebrava aplecs com ara el de sant Sebastià, i és també palesa la devoció popular a la imatge de sant Gem, que es trobava a la capella. L’ermita va ser comprada per Francesc Cuxach de Barcelona, l’any 1835. L’any 1913 va ser adquirida per la família Ferrer i Pi, que la va vendre l’any 1999 a l’actual propietat, germans Díaz Ibáñez. Al retaule barroc de l’absis de l’ermita, en la qual ja no se celebra cap acte litúrgic, hi havia les imatges de la Verge Maria, de sant Antoni de Pàdua i de sant Isidre; la primera es conserva, i les altres dues es troben molt malmeses. Tampoc hi són les imatges dels sants Gervasi i Protasi de l’escultor vilanoví Damià Torrents, que van ser retirades per la propietat al maig de 2004, quan van patir danys per actes vandàlics.

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR/ IP/ AEA / A-110 / 438-4-

IBLIOGRAFIA:

àfica: Catàleg Organisme Autònom Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

ura, urbanisme i disseny de José María Pujol à,

.

u Víctor Balaguer. Núm. entrada:

quel Lacuesta i Imma Vilamala,

Paisatge urbà i espais significatius.

, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la

ATA, Àlvar;

Luís Díaz Ibáñez Vilanova i la Geltrú, 1954) Agraïment:

B

Gr

2008. Damià Torrents 1883-1965, Memòria d’un escultor. Vilanova i la Geltrú. p. 118

studi d’Arquitect E

Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Alb delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq i José María Pujol Martínez, redactor.

Fons documental Biblioteca Muse CLFA1 5-6; CLFA1 5-8

Fotografies realitzades per Ra SPAL.

Escrita: ALSO, Josep Maria. 2000.

Vilanova i la Geltrú. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i El Cep i la Nansa Edicions, p. 59

CARBONELL I VIRELLA

Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs. p 214

ÓPEZ MULLOR, Albert; FIERRO MACÍA, Xavier; CAIXAL M L

CASTELLANO TRESSERRA, Anna. 1992. La primera Vilanova. L’establiment ibèric i la vil·la romana d’Arró, Darró o Adarró de Vilanova i la Geltrú. Síntesi dels resultats de les darreres recerques arqueològiques i històriques. Sant Sadurní: Institut d’Estudis Penedesencs, p. 85-86

Agraïment: José (

Família Díaz Ibáñez

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR/ IP/ AEA / A-110 / 438-5-

Restes de l’arc de mig punt de l’any 1655

Paviment de cairons alternats amb peces amb incrustacions de còdols

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR/ IP/ AEA / A-110 / 438-6-

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR/ IP/ AEA / A-110 / 438 -7-

DESCRPCIÓ DE L’ENTORN: La vegetació existent, en el seu conjunt, és un element de primer ordre pel manteniment del paisatge del litoral de Vilanova. La vegetació de l'entorn conté alguns elements singulars de notable importància i presenta coherència amb l’hàbitat natural que hi ha a l’altra banda de la via i fins la carretera C-246.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer

Vista des de Darró

La pineda envolta l'ermita

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / IP / 439-1-

NÚM. REF.: I. AI / IP / 439