Ena llegueuo ena nqataxacpi eta’c yañec , i’loteguec ta’c i’pacchichigui ena lapaqtapiguiñi huo’o da ntonaxac eda ipaccchigui ena ‘eet’a’t eda enaguac ena huo’o da ‘enec na shigaxauapi ueto’ot ena dalolagaic , nata’c en yalegueuo eca lya nata’c en ueto’ot i’uet na yi’oqchigui , i’uet na lqaic , sa yajnaxanaxa eca qaica nomteguet . eda uetalec ena articulo 1 .
Eda qaitaclec “qai’cuxalo chaq edamaga ueto’ot ena dalolagaic” e’tega eca qamachaca etapeguec , yalecnauo eda sanasheneget ena shigaxauapi ueto’ot ena dalolagaic eca qam i’et lapaqtapiguiñi . Huo’o da ‘enec eca ámbito político, económico ,social ,qadataxacpi o civil , ena’am e’ta añe articulo 2 Ena hua’a auchiguiñi generales eda nchimataguec , eta eda articulo 3 , enapi :
• ena huo’o da ‘enec eca nachiquiaxac , ena autonomía individual ena deltaxanataxan eda yaconget maeche n’onataguec .
• eguetac qai’cuaxalo
• eda qayalecnauo lapaqtapiguiñi ena sociedad .
• eda huo’o da ‘enec chaq yocta’a ta’c qanashetaguet ena shigaxauapi ueto’ot ena dalolagaic .
• nachi ‘eet’a’t ena qoyanec l’enataganaxac.
• Ena lhuotteguet.
• Eda nachi ‘eet’a’t yale ta’c aca ‘alo .
• Eda huo’o da ‘enec ena ñacpiolecpi eda ueto’ot ena dalolagaic .
Enaua’c países yalectauo ena nchimataguec eta’c i’sateguet eda i’et ta’c yañe ena practica política , nan’qataxacpi ta’c naloqten administrativas chaq i’pacnañe eda ipagaqchiichigui ena huo’o da ‘enec qayuatonpi ena nchimataguec ta’c sayashenam ena nan’qataxacpi ,lalocnec , qadataxacpi ta’c i’eguen
TUS DERECHOS EN
TU LENGUA
- QOM FORMOS
A
eca uetalec qai’cuaxalo , eda nache qayalocnaxana eca qamachaca shigaxaua , organización o empresa privada qai’cuaxalo chaq eda ueto’ot ena dalolagaic , eta’c ena articulo 4 .ta’c eta’c nata’c en eta’c nachena onagaec , che’etac eda i’shet qam i’et ena nan’qataxacpi i’me qayenatagaxana ena política , ena Estado i’uen natagaxanec ena shigaxaua ueto’ot ena dalolagaic nata’c en ena ñacpiolecpi . Enaua’c países i’uen eca shigaxauapi enaua’c nachi ‘eeta’a’t eta’c ena na’nqataxacpi , sayashenam eda qai’cuaxalo ueto’ot dalolagaic ta’c i’pacnañi ta’c ilogue ena na’nqataxacpi eta’c ena articulo 5 ; i’pacnañe eda nachi ‘eeta’a’t huo’o da ‘enec na a’lpi ta’c ena neguetole ueto’ot ena dalolagaic , eca maye yagat ena articulo 6 , eda npajtalec ena ñacpiolecpi ueto’ot ena dalolagaic ,eta’c ena articulo 7 , nache cheetac vo’o ena naquitagac ena neguetolec , yalocnagaxana : eca nata’c en huo’o da ‘enec eca l’aqtaganaxac lacchiguiñi uetalec qamachaca eca nagate’c .
Yayatetam ena i’uen eca nadalatagac ena naquenatagaqpi chq shitaique qayayamagachiguiñi ena shigaxauapi ueto’ot ena dalolagaic ,ena países yatacta i’pacnañe ena nchimataguec i’uen n’telaa ena sociedad chaq shitaique sanasheneguet ena qouem ta’c chaqaic tataua ena ueto’ot na dalolagaic ,nache yeguena eda l’cuenatagaxan ena yañagatalec ena shigaxaua ta’c qome yasoqot enaua’c ena niveles eda sistema lapaxaguenataxaanaxac ,yañagat eda huo’o na yauo’o tataua ena ñacpiolecpi ta’c n’sogopi ueto’ot ena dalolagaic ,eta’c uetalec articulo 8 .
Enape’c eda qoyetega ena qaneshateget , ena etega articulo 9 ena nqataxacpi etega enapi países i’chogot ta’c yapalagat ena l’qalaic qat ena l’paganagat ta’c i’uen ena shigaxauapi ueto’ot ena dalolagaic naloraua ena qoleta’asopi ,ena n’notagaqui ena instalaciones ta’c ena servicios públicos ,ta’c ena comunicaciones ta’c tecnologías ena información ,ena internet. Enaua’c ena ámbito urbano ta’c rural . nache eta’c naigue ena napagaxaguenaxaqui , ta’c ena tan’naganaqui ena l’auel na m’mataqac tan’naganaqui , ta’c minicipalidad ta’c ena banco ta’c ena lenataganaxaqac namachepi i’uen eda qa’yquiatadetam ,qaica ena sayalemagat ta’c m’pataguet . mache huo’o da ‘enec i’eun eda i’pacnañe . Enaua’c países i’uen eda i’pacchichigui ena shigaxaua nache ueto’ot ena dalolagaic i’qallegue chaq huo’o da ‘enec naquitagaqui eda qanachalagac eda imaue’c eda nache ‘eete’t’e enaua’c na shigaxauapi ,eta ena articulo 10
Nata’c en enaua’c ena países , lyalec ena nalocnagaxac chaq eda i’logue ena shigaxaua ena tataye ena qaue’m ta’c ena l’aye naturales - ena i’pagalec nata’c ena na aloñe - eta’c eda articulo 11 , ta’c en i’uen eda i’panañe ena huo’o da ‘enec eda nena’asop eca propiedad maeche i’logue ena asunto financiero ta’c nachi ‘eet’e’t ena dauigactaxan ena banco ,ena crédito ta’c hipotecas eta’c eda articulo 12 .
Nata’c en i’pacnañe ena justicia eda ‘eet’e’t ena’am eca shigaxaua l’ya , nache i’uen eda qayapaxaguen ena lamagashec ena justicia ,ena shigaxaua policial ta’c ena penitenciario ,eca ena’am uetalec eda articulo 13 ; ta’c i’pacnañe enauac na shigaxaua ueto’ot ena dalolagaic
machigueñi eda huo’o da ‘enec ta’c deltaxanataxan ta’c i’den ta’c come egueta’c eda saqayashenam eda nachi ‘eet’e’t salatagac o arbitrariamente , eta’c eda articulo 14 .
I’panañe eca shigaxauapi ueto’ot ena dalolagiac eguetac qaidolec eda saqaychoden , ta’c layepi qouem , eguetac shigaxaua latagac o cayauxan eca , namache uetalec eda articulo 15 . ena nan’qataxacpi ta’c laloqo’ administrativas i’uen eda i’pacnañe ena huo’o da ‘enec chaq namache eguetac eda qayanetaxana eda qauem ta’c enaganaxaec . enaua’c países i’uen yachagaxan ena ñeguelataxac física ta’c psicológica ,ena qaymeten ta’c qayelagatot eda i’shet magachaxa qaytauan eguetac eda saqaychogoden ,uetalec eda articulo 16
Qantoguetac onagaec ena países i’uen eda i’logue ena integridad física ta’c mental ena shigaxauapi ueto’ot ena dalolagaic ,uetalec eda articulo 17 , nache nata’c en ,i’uen eda i’pacnañe ena deltaxanataxan eda colete’c , ena deltaxanataxan eda i’laique ena nacionalidad o eca l’maq ; ena ñacpiolecpi eueto’ot ena dalolagaic i’uen eda qanadenaganauopi ,i’laique maeche nacionalidad ta’c i’uaton eca l’talpi ta’c eda i’logue eca llalec , uetalec eda articulo 18.
Ena shigaxauapi ueto’ot ena dalolagaic i’uen eda vo’o eca nca’aleec maeche l’sotauec , namagac qayecnauo ena l’maq nache saishet qayapoteua , maeche i’laique eca neto’ot come ta’c yalagueua ena servicio eda n’tauagaxac eca l’maq ta’c m’mataqac ena n’taunanagac domiciliaria ena qailocnagana ,eta’c eda articulo 19 .i’uen eda qayachagan l’dagaq na shigaxaua ta’c l’sotauec ,
TUS DERECHOS EN
TU LENGUA
- QOM FORMOS
A
yañacchet eda napaxaguenataxanaxac ta’c eda i’shet taigueda ena l’dagac , aparatos ,tecnológicos de n’tauanagac ta’c n’taunagac ena shigaxaua ,uetalec eda articulo 20.
Ena países i’uen eda i’pacnañe eda i’sheta ena información ,i’chogotac ena información prevista ena publico en general en formatos ta’c tecnología accesibles ,nache i’tauan eca nenatagaxac lenagat braille , ena l’aqtaqa eda seña ta’c l’ya nache eda shitaique l’taqa ta’c yañec eca medios de comunicación ta’c ena proveedores ena internet eda yacahagan ena información eda llec ena formatos accesibles , ena uetalec eda articulo 21.
Nata’c en , huo’o na ‘enec ena huo’o da ‘enec eca privacidad , na shigaxaua ueo’ot ena dalolagaic eguetac eda qaylenauo arbitraria ilegal ena nachalatagac privada , ena lacyanecpi ,ena l’mac ,ena correspondencia o la comunicación i’uen eda qaylogue ena confidencialidad ena información na shigaxaua ta’c eda materia ena tan’naganaxaqui , uetalec eda articulo 22 .
Ena ñacpiolecpi ueto’ot ena dalolagaic nache huo’o da ‘enec , eguetac eda l’talpi nenachiguiñe eca salatagac , qa i’uata’a eca autoridad l’aqatec , ta’c eguetac naq eca neguetolec saqayashenam ena l’talpi uaselec eda ueto’ot ena dalolagaic neguetolec ta’c l’talpi ,nache i’mauec huo’o da ‘enec eda nachalagac l’ya eca laquianecpi . i’uen eda saishet qoyochesop eda qayalat , ena segregación o la negligencia eda lenataganaxac eda ñacpiolecpi ueto’ot ena dalolagaic eta’c nache uetalec ena articulo 23 .ena articulo nata’c en eta’c i’uen eda qayapalagat ena qai’cuaxalo taslec ena nadonagaxaqui , ta’c ena na’c yanecpi ta’c ena naquitaguec sexuales e intimas . ñeguen eda i’shet daq’oo , i’shet uadon ta’c uopi eca llalacpi ,ta’c i’me namache lapaxaguenataxanac ta’c medios ena materia reproductiva ta’c ena planificación eca na yauo llalacpi , ta’c n’tonagaq chaq ‘eeta’a’t eda huo’o da ’enec ta’c ntatega eca taigue ena tutela eda l’yalec eca neguetolec .
Ena Estados i’uen eda i’pacnañe - eguetac qai’cuaxalo - ena ‘eet’a’t taigue ena lapaxaguenataxanac primaria ta’c secundaria inclusiva , huo’o da lyac ta’c qaica eca qaisheten ; ena formación profesional .ena dapaxaguenataxan ena yesapi ta’c ena napaxaguen che’etac . ena lapaxaguenataxanac i’uen qayenatagana ena materiales , las técnicas dapaxaguenataxanac ta’c ena formas ena comunicaciones adecuadas ,ena napaxaguetacpi eda i’uen eda qaitauan ,ena napaxaguetacpi sanauañe ta’c ena saq’uaca shitaique napaxaguetecpi eda forma adecuadas qaitauanpi come eda comunicación , ena paxaguenataxacpi do’onatagaxana saqalac l’aqtaqa ena señas ta’c braille . ena lapaxaguenataxanaxac ena shigaxauapi ueto’ot ena dalolagaic i’uen eda qayachagan ena sociedad , eda naye eda
nachiquiaxac ta’c l’chaq shigaxaua ta’c ena desarrollo i’mauec eda potencial ena tayague eda shigaxauaxagaq , ena layacnepi ta’c i’shet i’et . ena qamachaca ñacpiolecpi ta’c nsogopi tataua ena sistema educativo eda naigue eda ueto’ot ena dalolagaic qalota eda qam i’et i’mauec qomi , nache ena uetalec eda articulo 24 . nata’c en eta’c do’onatagaxana ena paxaguenataxacpi calificados qad ena paxaguenataxacpi ueto’ot ena dalolagaic .
Ena shigaxauapi ueto’ot ena dalolagaic huo’o da ‘enec qayoccheguemec nivel ena n’tanaganaxaqui eguetac eda qai’cuaxalo chaq ueto’ot ena dalolagaic . nache tataua ena variedad ,l’chac ta’c qayoccheguemec servicios eda n’tanagaxac qaica eca i’sheten o posibles eda proporcionan l’ya shigaxaua , yaqoneguet ena servicios eda n’tanagaxacpi eda i’uen eca ueto’ot ena dalolagaic , ta’c saishet eda qai’cuaxalo ena suministro ena seguro eda n’tanaganaxacpi , uetalec ena articulo 25. Ena shigaxauapi ueto’ot ena dalolagaic i’shet eda i’matalec eda independencia ta’c ena países i’uen eda proporcionar servicios amplios ena qanataden’pi ena i’loteguec ena qanatanagacpi ,ena do’onataxanataxan ta’c ena lapaxaguenataxanaxac , ena uetale’c eda articulo 26.
Ena shigaxauapi ueto’ot ena dalolagaic yesaq vo’o eda ‘eet’a’t huo’o da ‘enec eda
do’onataxanataxan ta’c maeche lañoctec ena logot’pi . ena países i’shet eda sayashenanam eda vo’o ena nachi ‘eet’e’t ena taigue ena do’onatataxanatan , yañacchet ena maeche
do’onataxanataxatec , ena lañoctec empresarial ta’c eda yacchegotot eca maeche n’menaxaqui, shigaxauapi eca shitaique do’onataxanataxan ena sector publico , i’pacañe eca do’onataxanataxan nata’c en ena sector privado ta’c yañec eda proporciones eca l’lagachec eda tacchigue eca chocchigue do’onataxanataxan ,ena uetalec eda articulo 27 .
Enauac ena países yauatota ena huo’o da ‘enec nache qayocheguemec eda nachalatagac ta’c eda i’loteguec social ll’ec , nata’c en yalecnauo ena vivienda ,ta’c servicios ta’c ena asistencia publica eca
TUS DERECHOS EN
TU LENGUA
- QOM FORMOS
A
tategue ena l’uenaganaxa , eca ueto’ot ena dalolagaic ta’c asistencia eda l’aueganaxanaxac ena l’ashigue tataua ena natale’c eda l’achogochec , ena uetalec eda articulo 28 .
Nata’c en eda articulo 29 eta’c enauac ena países i’uen eda i’pacnañe eda nache ‘eet’e’t yalecnauo na nachalataxac política ta’c publica ena shigaxauapi eda ueto’ot ena dalolagaic , yalecnauo ena huo’o da ‘enec eca voto , i’shet nata’c en candidato ena elecciones ta’c nale’c puesto publico. Enaua’c , enapi países i’uen eda yalecnauo eda nachalataxac eda qadataxacpi , ena n’matecpi qad eda laloqo’ eda lacchiguiñe ta’c ena n’ashagacpi , eda i’pacnañe ena yachegotañe ena programa eda televisión , película ,material teatral ta’c ena qadataxacpi ena formatos qayacua eda teatros , ena museos ,ta’c ena cines ta’c enapi bibliotecas , ena l’daqac eda shigaxauapi ueto’ot ena dalolagaic vo’o eca n’saque eda yachagan eca ta’c denatagana eguetac eda m’matepeguelac ena shitaique yachagan ena e’nauac eda sociedad , enauac ena países i’uen eda i’pacnañe eda yalecnauopi i’mauecpi ena nashagacpi generales ta’c especificas , ena uetalec eda articulo 30 . Eda shitaique qayauatonpi i’mauec ena tematica eda ueto’ot ena dalolagaic ta’c magnitud , ena estado i’uen naloccchiguiñepi ena datos ta’c qome latagac eda qaytauan eda ueto’ot ena dalolagaic , qome i’uen eda qaydolec políticas publicas eca mache i’pacchichigue eta’c ena nasataga’cpi , ena uetalec eda articulo 31.
Nata’c en , enaua’c ena países i’uen eda qoyañec eca yacche’t chaq shitaique qaytaua’n enaua’c ena países qalota lachogochec eda yanec ena uetalec ena chigoctoye ena nasatagacpi , eta eda articulo 32 . Eda onole’c tatague eda i’pacchichigue eda yañec ta’c i’logue ena nasatagacpi i’shet eda yaconaua ena centro eda coordinación local ena gobierno ta’c i’laique ena mecanismo nacional taegue namache , eta’c uetalec eda articulo 33 . ena chocchigue país vo’o Comision Nacional Asesora para la integración ena shigaxauapi ueto’ot ena dalolagaic ( CONADIS) , ta’c eda consejo federal de discapacidad ena lenataganagac , i’lotegue ena provincia ta’c ena municipalidades eda l’uenatagan ena políticas nacionales ta’c i’tcchiguiñe eda enauac n’aloteuapi ta’c eda i’pacnañe resolutiva ena orden local ta’c regional .
Naye i’me ena nasatagacpi uetalec eda articulo 34 ena 39 , lenatacpi ena comision eca uetalec eda huo’o da ‘enec na shigaxaua ueto;ot ena dalolagaic, yalectauo ena yanataganaxacpi independientes , eca i’meten ena uetaña ena estados nata’c en eda laloqoc enaua’c ena países l’yalec eda i’pacnañe eta’c eda nasatagacpi .
Edapi articulo 40 ta’c 49 etapeguec eca comité i’shet eda l’tagayaxan ena dosolqa años , chaq ena estados i’shet qome i’et ena yalecnauopi eca nasatagacpi eta’c namache yasateguet eda n’anelec enapi países chigoctot eda 30 de marzo de 2.007 .
Eda articulo 50 , l’tagayaxac eta’c ena nasatagacpi eda niguidiguishec e’sashaqoc , ena árabe ,chino ,francés ,ingles ta’c ruso . eda qollaga , ena niguidiguishec a’m n’alaua eda chocchigue naua l’aqtaqa ; eda ncochinaxajlguete ena Qom ,vvichi , mbya, mapuche ,kolla
Ena protocolo facultativo yasheta eca shigaxaua ecapi qalota shigaxauapi yanauo eca lauelapi eca comité eda qome i’me enauac eda recursos internos lachaganatecpi . ena niguidiguishecpi ena nasatagacpi uetalecpi eda http://vvvvvv.un.org/esa/socdev/enable
¿ Negue’c eta’c eda ll’apagasoxouo ena nasatagacpi ena nachalatagac qad ena m’mataqacpi ? M’egnac ena collaga e’sashaqoc .
“ena m’mataqacpi na Qompi saqayocta naña eca noreste argentino, cayauatota eca neguetole ueto’ot ena dalolagaic qouem ena l’api’oxo , nache qaynatec eso chocchigue l’atee ta’c ena
l’aquianecpi ¿ neguec eca ueto’ot ena l’yale? Nache eta’c somache ena qal’che capiole nache san’on vo’o eda ledaga ta’c qome i’me nache ll’acda eda san’on . laqa’a eda saishet eda pigueñe , ena alap cheetac eda yauataye ta’c eda saishet yatacta l’taqa , nache a’iem nache yacmageñe , vo’o eda dashitec ta’c yenagat ena layepi lashagac cheetac ta’c i’shet eda nahalom eta’c yac , ena n’menaganaxac ena’am yaqa’a eca i’lotague , qad eda i’shet a’m ilo’ot nache dayalliguiye . Ena vo’o eda m’mataqac añi napaguenataxanaxaqui eda plurigrado , qad eda agustin , ena paxaguenataxanaxaic sayauaton eca ueto’ot ena neguetole . eda yauactaa eda tatapegueuo chaq i’laa ena machiguiñe , eda dashetaguec ena layepiolecpi dashitec ena bloques ta’c ena tizas , qad namache saishet eda i’tauan chaq sayayaten eca ete’c .
TUS DERECHOS EN
TU LENGUA
- QOM FORMOS
A
Ena tacnaganaxaqui eda netaña m’maq , saqayayaten eda qaytauan ne’c eca ueto’ot , ena doctora eta’c ishet qollaga ueto’ot ena meninguitis , qad saicolan vo’o eca daqtaganem ena layanecpi eca nague eca ishet eda i’tauan,
Neguec eca ueto’ot ena l’ataq namache n’apignac ta’c neguec eca quetaguec eda shetaique taigue ena napaguenataxanaqui .
Ena nachalatagac eda m’mataq eta qanashitaguecpi i’mauec ena ñacpiolecpi saishet eda nache ‘eet’e’t enauac qanalochichiguiñe ena hora eda dashitecpi , qad ena saqayaten eda i’me eda dashitec ena qayanogot eda i’me eca nashagac mancha ta’c eda qolliñe , eda uachigueñe ta’c guec Enaam eca , ena neguetole nache qoyocta eca netaña ta’c qaica eca servicios especializados , namache peteaa sishet eda qayayaten ena ueto’ot ena dalolagaic saicolan .ena m’mataqcpi ta’c ena layanecpi nache i’mauec eda chogodac eda shitaique yamagaua eca nataganaxaqui naña eca capital provincial , teque’c a’meten laloqoc 700 km . eda sayayaten eca vo’o i’tauan, qaica eca yayaten eda onagaec eda nachalatagac ”
Ena chocchigue ueto’ot naye i’tauan eca nasatagacpi ena nachalatagac ena maeche m’maqclecpi , barrio ta’c m’maq . eda eguetac eda quenatagac eca qaica eca l’uidaqac ena chocchigue
ueto’ot , eda a’metenpi eda artículos d’aqtagan i’mauec qomi souataña , neguec ena eca i’shet eda qayachogotaague enapi eda tagayaxanactague eca autoridad sanitaria eca i’het damaxac qayachalec ena huo’o da ‘enec ena ñacpilecpi eca eguetac eda qayenac . enataganac , eta’c eda nasatagacpi qomi n’uidaalo chaq shitaique sadalagatac ena souataña ta’c ena layepi eca i’shet uetalec ena m’mataqcpi .
TUS DERECHOS EN TU LENGUA - QOM FORMOS A