Descent

La Constitució diu el següent:

(229)_{Els dels magistrats Miguel Ro-} dríguez-Piñero i Jesús Leguina.

1. Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguin manifestats, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei.

2. Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences. 3. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions.

Article 16.

L'exercici�del�dret�a�la�llibertat�ideològica està regulat per la Llei orgànica 7/1980, de 5 de juny, de llibertat religiosa (LOLR). En aquest apartat només tractarem d'algunes qüestions.

1)�El�contingut�de�la�llibertat�ideològica

En primer lloc, la llibertat�religiosa�i�de�culte no esgota el contingut de la llibertat ideològica. Aquesta darrera és més àmplia: és el dret a gaudir d'autonomia per a formar i exterioritzar les conviccions morals, siguin o no de caire religiós. L'exteriorització pública de les conviccions pròpies no té un altre límit que l'ordre públic protegit per la llei.

La llibertat ideològica encara va més lluny: cobreix fins i tot el dret�d'actuar d'una�manera�coherent amb les pròpies conviccions. Ara bé, això planteja un problema: si cadascú actua segons les seves conviccions, l'autoritat de la llei desapareix.

Lectura recomanada

Per a aprofundir en la qüestió de l'objecció de consciència, vegeu:

P.�Santolaya�Machetti (2001). "De cómo la libertad ideológica puede modular el cum- plimiento de algunas obligaciones legales (según la jurisprudencia)". A: Diversos autors.

La libertad ideológica. Actas de las VI Jornadas de la Asociación de Letrados del Tribunal Cons- titucional. Madrid: CEPC.

Dret a la llibertat

ideològica i a l'objecció de consciència

El dret a la llibertat ideològica i el dret a l'objecció de cons- ciència estan connectats, enca- ra que el Tribunal Constitucio- nal ha volgut donar a aquest darrer dret una certa autono- mia en relació amb el primer.

En principi, el deure d'obeir la llei preval sobre el dret a actuar segons les prò- pies conviccions, però hi ha casos en què l'ordenament jurídic permet exi- mir del deure d'obeir la llei els que tenen objeccions morals fortes en contra: l'objecció�de�consciència.

Exemple

Exemples�de�la�manifestació�del�dret�a�l'objecció�de�consciència

1. Una manifestació concreta d'això la trobem a l'article 30.2 de la CE, quan consagra el dret a l'objecció de consciència com a causa d'exempció del deure de prestar el servei militar obligatori.

A l'STC 15/1982 el Tribunal Constitucional va considerar que l'objecció de consciència prevista a l'article 30.2 de la CE és una especificació de la llibertat ideològica de l'article 16 de la CE. Segons el Tribunal Constitucional, era necessari que aquesta especificació s'inclogués d'una manera explícita a l'article 30.2 de la CE, com de fet va fer el poder constituent, ja que l'article 30.1 de la CE estableix un deure constitucional: el deure de defensar Espanya i de prestar el servei militar obligatori.

(230)_{Art. 30.2 CE.} (231)_{Art. 16 CE.} (232)_{STC 160/1987.}

Lectura complementària

Sobre el dret d'objecció de consciència dels metges, ve- geu l'STC�53/1985�FJ�14.

Tenint en compte aquesta connexió entre el dret d'objecció de consciència230 i el dret de llibertat ideològica231, el Tribunal Constitucional va afirmar que el dret a l'objecció de consciència té eficàcia directa, sense necessitat que es dicti la llei reguladora prevista a l'article 30.2 de la CE.

De tota manera, posteriorment232 el Tribunal Constitucional va posar més èmfasi en el caràcter autònom del dret a l'objecció de consciència de l'article 30.2 respecte a la llibertat ideològica de l'article 16. D'aquesta manera va poder justificar la seva conclusió que la regulació del dret a l'objecció de consciència de l'article 30.2 de la CE no estava reservada a llei orgànica.

2. L'objecció de consciència al deure militar no és l'únic cas d'objecció de conscièn- cia constitucionalment acceptat. Segons l'STC 53/1985, el dret� dels� metges a exercir l'objecció de consciència enfront de la pràctica d'un avortament és un dret que, com a part integrant de la llibertat ideològica de l'article 16 de la CE, és directament aplicable, malgrat que no se n'hagi dictat encara cap llei reguladora.

3. Per la seva banda, el Tribunal Suprem ha hagut de resoldre casos en què unes persones que eren testimonis de Jehovà van al·legar motius religiosos per a justificar la seva nega- tiva a participar com a presidents o vocals en les meses electorals. El Tribunal Suprem no ha manifestat una doctrina clara respecte a això, encara que la tendència és clarament restrictiva i negativa pel que fa al dret a objectar.

4. Recentment també s'ha plantejat si els ciutadans cridats a formar part d'un jurat poden al·legar objecció de consciència. La qüestió és controvertida, ja que (en vista dels debats parlamentaris) es pot considerar que aquesta objecció podria quedar inclosa en l'excusa general que preveu la mateixa Llei del jurat de 1995:

Los que aleguen y acrediten suficientemente cualquier otra causa que les dificulte de forma grave el desempeño de la función de jurado.

Article 12.7.

La pràctica judicial en relació amb aquest punt és, de moment, variada.

2)�L'eficàcia�enfront�de�tercers�del�dret�a�la�llibertat�ideològica

El dret a la llibertat ideològica té eficàcia enfront de tercers. Així, per exemple, la LOLR estableix el següent:

No podran al·legar-se motius religiosos per a impedir a ningú l'exercici de qualsevol treball o activitat.

Article 1.2.

Un empresari no es pot negar a contractar algú per motius religiosos. Amb més raó, no pot acomiadar ningú per aquests motius. Ara bé, en alguns casos no és clar fins a quin punt l'empresari ha respectat o no la llibertat religiosa.

Exemple d'un cas controvertit sobre el dret a la llibertat ideològica

El Tribunal Constitucional233 va haver de resoldre el cas d'una dona treballadora que es va convertir a l'Església Cristiana Adventista del Setè Dia. Les regles d'aquesta església imposen la inactivitat laboral des de la posta del sol del divendres fins a la posta del sol del dissabte. En conseqüència, la treballadora va demanar a l'empresa que li canviés el règim d'horaris per tal de poder fer festa els dissabtes (en comptes dels diumenges). L'empresa ni va acceptar un canvi de torn laboral ni tampoc no va acceptar l'absència de la treballadora amb pèrdua de salari a compensar amb altres hores.

La treballadora va faltar al treball i va ser acomiadada. Els tribunals es van negar a declarar nul l'acomiadament, i ella va acudir al Tribunal Constitucional, tot al·legant violació de la llibertat religiosa. El Tribunal Constitucional va denegar l'empara. Segons el Tribunal Constitucional, l'empresa "no ha possibilitat el compliment dels deures religiosos" de la

Nota

La festa en diumenge es manté en l'actualitat per raons secu- lars i la prova n'és que el legis- lador permet pactes i acords en sentit contrari.

treballadora, però això és diferent d'una "actuació coercitiva impeditiva de la pràctica religiosa".

Només això darrer comportaria una lesió�de�la�llibertat�religiosa. Segons el Tribunal Constitucional, tampoc no s'havia vulnerat el principi d'igualtat, en connexió amb la llibertat religiosa, ja que la festa del diumenge no és imperativa perquè es pot pactar un altre dia de festa per conveni col·lectiu o contracte individual, i no es justifica per raons religioses, encara que en els seus orígens el diumenge es va establir com a festa per raons vinculades a la tradició cristiana. Per tant, del fet que la festa en diumenge com a regla general afecti desfavorablement un grup de treballadors determinat no pot derivar la conclusió que s'ha atemptat contra la seva llibertat religiosa.

Què us sembla aquest raonament? És rellevant considerar fins a quin punt l'empresari podia revisar sense greus perjudicis organitzatius el sistema de torns de la treballadora? En aquest cas, l'empresa va al·legar que, tal com funcionaven les màquines de la fàbrica, era impossible donar festa a la treballadora els dissabtes i fer-la treballar els diumenges. Hauria estat diferent el cas si aquesta revisió d'horaris hagués estat possible des d'un punt de vista organitzatiu?

D'altra banda, tingueu en compte que amb posterioritat a aquesta sentència, s'ha aprovat la Llei 24/1992, que formalitza l'Acord de cooperació entre l'Estat i la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya. L'article 12 preveu la festa religiosa del dissabte i re- coneix el dret dels membres d'aquesta església a ser dispensats de fer exàmens aquest dia, tant en les escoles públiques i privades concertades com en les proves d'ingrés a l'Administració, encara que en aquest últim cas el dret se subordina al fet que "no hi hagi causa motivada que ho impedeixi".

Si l'Estat ha de possibilitar activament el respecte a les festivitats religioses, no es podria exigir a l'empresari un deure similar, en la mesura que fos possible?

Finalment, tingueu en compte que els Acords de 3 de gener de 1979, entre l'Estat espanyol i la Santa Seu, sobre assumptes jurídics estableixen que:

L'Estat reconeix com a dies festius tots els diumenges. Article 3.

Fins a quin punt es pot dir que avui la festa dominical és absolutament secular des del punt de vista de l'Estat espanyol?

3)�El�règim�de�cooperació�en�un�sistema�de�llibertat�religiosa

La Constitució preveu un règim de cooperació entre l'Estat i l'Església catòlica i les altres confessions.

Aquest règim de cooperació no és l'únic possible en un sistema de llibertat re- ligiosa. En altres països234 _{la llibertat religiosa de l'individu està acompanyada} d'un deure de l'Estat d'abstenir-se de cooperar amb cap religió; s'entén que hi ha d'haver una barrera que separi totalment l'Estat de les diverses esglésies. L'opció�del�constituent�espanyol no ha estat aquesta i ha volgut compagi- nar la llibertat religiosa amb un deure de cooperació estatal amb les diverses confessions:

a) D'acord amb l'article 5 de la LOLR, les esglésies, les confessions i les comu- nitats religioses gaudiran de personalitat�jurídica�una vegada inscrites al cor- responent Registre Públic del Ministeri de Justícia.

b) L'article 7 de la LOLR preveu que l'Estat establirà acords�o�convenis�de cooperació amb les esglésies, les confessions o les comunitats inscrites en el Registre sempre que, pel seu àmbit i el nombre de creients, hagin obtingut un arrelament notori a Espanya. Aquests acords s'aprovaran per llei.

c) Finalment, l'article 8 de la LOLR preveu la creació dins del Ministeri de Justícia d'una comissió�assessora�de�llibertat�religiosa�de caràcter paritari235_. L'Estat va signar amb la Santa Seu uns acords236 _{i, per les lleis 24/1992, 25/} 1992 i 26/1992, ha aprovat els acords amb la Federació d'Entitats Evangèliques d'Espanya, la Federació de Comunitats Israelianes d'Espanya i la Comissió Islà- mica d'Espanya, respectivament.

9.3. Els drets a la llibertat i a la seguretat (consideració especial