Design 1 General

Per a la posada en marxa, al llarg d’aquests darrers trenta dos anys, d’una ràdio i televisió balears, s’han hagut de fer moltes i diverses passes. A continuació, es detallen els moviments realitzats i de configuració històrica.

Segons la Constitució Espanyola només les comunitats que varen accedir a l’autonomia a través de l’article 151 (País Basc, Catalunya, Galícia i Andalusia) tenien facultats en matèria de radiotelevisió.

Posteriorment, però, amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, les altres comunitats, també varen poder regular els seus propis mitjans de comunicació, aquí es on es trobava la comunitat autònoma de les Illes Balears.

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears en el Títol V aprovat per Llei Orgànica el 25 de febrer de 1983 diu que:

“Els poders públics de les Illes Balears vetllaran pel respecte a les llibertats i als drets reconeguts a l’article 20 de la Constitució, especialment als referits a la llibertat d’expressió i al dret a una informació independent, veraç i plural”17

Així doncs, després del procés que condueix a la creació de les comunitats autònomes l’any 1983 i la legislació pertinent en les què es permetia la creació d’un projecte de radiotelevisió autonòmica, algunes de les comunitats espanyoles tiraren endavant amb la constitució d’un ens públic de comunicació. En canvi, a les Balears consideraren que no hi havia prou pressupost, per a una comunitat petita, d’engegar un projecte autonòmic d’aquesta envergadura, tot i que fou l’única comunitat amb un nivell de desenvolupament econòmic mitjà-alt i una llengua pròpia que no va posar en marxa una radiotelevisió autonòmica.

Encara que semblava que sí que es volia tirar endavant amb un projecte de RTVIB (Ràdio Televisió de les Illes Balears), els impediments polítics i econòmics varen fer tornar enrere la decisió, per part del govern encapçalat per Gabriel Canyelles, de fer

un ens públic. Els estudis encarregats per Canyelles apuntaven que tal i com havia passat a Catalunya i al País Basc (basat en models més ambiciosos) per tal de poder fer un ens de ràdio televisió pública es necessitava un pressupost de 2.000 milions de pessetes, una xifra absolutament desorbitada per la capacitat d’aleshores de la CAIB (Comunitat Autònoma de les Illes Balears) que a l’any 1984 disposava d’un pressupost de 7.345 milions de pessetes, front els 334.440 de Catalunya o els 120.573 del País Basc18. Aquestes primeres aproximacions de la creació d’uns ens es centraven bàsicament en un projecte televisiu, deixant la ràdio en un segon pla. Tot i els evidents contratemps pressupostaris, a nivell legislatiu, la comunitat autònoma seguia el seu curs, i es començava a fer la legislació pertinent per a la creació de la Ràdio i Televisió Autonòmiques de les Illes Balears. D’aquesta manera, el mes de febrer de l’any 1985 ja s’havia redactat un esborrany del projecte de llei per a la creació de l’ens autonòmic que havia d’administrar la ràdio i televisió pública de les Illes Balears.

Començaven així les negociacions polítiques per tirar endavant el projecte d’ens autonòmic. Des dels inicis, un dels primers debats fou quina llengua havia d’utilitzar aquest ens, el partit que estava al capdavant del poder, el Partit Popular, defensava un model bilingüe, en canvi, la resta de partits polítics a la oposició, PSOE, UM i PSM, defensaven l’ús exclusiu de la llengua catalana. Un debat que s’ha perllongat encara fins als nostres dies, 2015. Aleshores i enmig d’aquestes negociacions, el Parlament de les Illes Balears aprovà per unanimitat el projecte de llei de Creació de la companyia de Ràdio i Televisió de les Illes Balears (Llei 7/1985) aquesta s’havia de regir per un Consell d’Administració, un Consell Assessor i un Consell General. I tot i aquella ebullició dels anys 1984 i 1985, entre l’elevat pressupost de la creació de l’ens i la manca de consens polític, la llei va quedar a l’espera de la seva aplicació. Gabriel Cañellas, l’any 1993, en una entrevista al Diari El Día El Mundo sentenciava “Mientras yo sea presidente no habrá televisión autonómica”19, i efectivament ja sabem que han hagut de passar prop de 20 anys per a la creació de

18 _{DELGADO REINA, M. (1994): Història de la Ràdio a Mallorca 1933-1994. El Tall, Palma de} Mallorca.

l’ens de RTVIB per bé que va ser un govern del Partit Popular qui el posà en marxa però amb Jaume Matas com a President.

En el cas de Mallorca, les iniciatives radiofòniques locals, són clau com a dinamitzador, cohesionador, recuperador de la llengua i la cultura pròpies de cada illa i per la història de les Balears. Tant és així que a Mallorca, la primera emissora local que neix, l’any 1984, és Ràdio La Vila de Vilafranca de Bonany, en català. L’any 1988 quant es constitueix a Mallorca la Federació de Mitjans de Comunicació Local, hi havia unes 15 ràdios entre locals i lliures que vivien una certa situació d’alegalitat o il·legalitat però que s’ajunten en associació sota un gran objectiu, el de la normalització lingüística. Aquelles ràdios que reclamaven una freqüència foren:

- Call Vermell Ràdio (Campos) - Felanitx Ràdio

- Porreres Ràdio

- Ràdio de la Vila (Vilafranca) - Ràdio Murta (Montuïri)

- Ràdio Maria (Maria de la Salut) - Ràdio Petra

- Ràdio Son Servera 85 - Ràdio Envit i Truc (Sóller) - Ràdio Artà Municipal - Ràdio Can Picafort - Titoieta Ràdio (Algaida)

En canvi, hi havia una sèrie d’emissores municipals mallorquines que ja tenien assignada una freqüència que eren:

- Ràdio Alcúdia - Ràdio Calvià - Capdepera Ràdio - Ràdio Inca

-

La ciutat de Palma anava en un altre sentit i les seves ràdios lliures d’aquell moment eren:

- Ràdio Activitat - Ciutat Ràdio

L’any 1979 hi hagué la iniciativa de crear una ràdio en català a Mallorca liderada per Climent Garau20 _{però que no arribà a bon port per mor de certs interessos}

econòmics i polítics, en aquells anys, s'aconseguiren 680 accionistes i recolliren unes 15.000 signatures a favor del que s'havia d'anomenar Ràdio Mediterrània. Als anys vuitanta, radiofònicament, també cal esmentar el sorgiment de les ràdios lliures vinculades a algun col·lectiu social i les ràdios municipals esmentades. Tot i que sembla que aquestes tipologies de ràdio hagin de ser estructuralment diferents, la única diferència és que les municipals es realitzaven des d’una població concreta de la part forana; algunes, anys més tard, tindran una vinculació directe amb les corporacions locals.

Pel que fa al panorama radiofònic de l’illa de Menorca, trobem el seus inicis impulsats des de l’administració eclesiàstica, i és que el bisbe de Menorca, Bartomeu Pasqual Marroig (1939-1967), reorganitzà l'administració diocesana, tornà a obrir els temples al culte i l’any 1955 posà en marxa l'emissora de Ràdio Popular radiada des de Ciutadella. Ràdio Popular de Menorca, que durant molts anys va ser l'única emissora que emetia des de l'illa.

Anys més tard, el bisbat assoliria la majoria d'accions de l'empresa editora del diari Menorca, que es publicava a Maó, el qual a partir dels anys seixanta acomplirà una important tasca informativa i cultural. Entre el col·lectiu intel·lectuals d'aquests anys cal destacar els lingüistes Francesc de Borja Moll Casasnovas i Josep Salord i Farnés, l'historiador Fernando Martí i Camps.

20 _{Climent Garau Arbona, farmacèutic i polític mallorquí; fou president de l'Obra Cultural Balear del} 1970 al 1976. Fundà el partit Aliança Nacional Mallorquina (ANAM) el 1975 i el Grup Autonomista i Socialista de les Illes el 1976. Després, s'incorporà al Partit Nacionalista de Mallorca i a la Unió Autonomista, del qual en fou el candidat a les eleccions generals espanyoles de 1977. Finalment, s'afilià al PSM, on també es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1982. En cap de les dues ocasions sortí elegit. El 1985 fundà el Grup Blanquerna, entitat dedicada a l'estudi de la realitat cultural i nacional de Mallorca. Fou premiat per la Fundació Lluís Carulla amb el Premi d'Actuació Cívica el 1989, amb el Premi Ramon Llull del Govern Balear el 2000 i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2003.

Els anys de transició a la democràcia són prou importants també a Menorca per al desenvolupament de les institucions autonòmiques i insulars d'autogovern. Així, l'any 1979 es constitueix el Consell Insular de Menorca en el marc preautonòmic. A Menorca, però les emissores de ràdio locals són més limitades que a Mallorca i l’única ràdio municipal, existent, encara al 2015, és la Ràdio de Es Castell.

Tot i així la tradició radiofònica menorquina és molt arrelada, no de bades l'Associació "És Racó de sa Ràdio Antiga”, que es va crear el 6 de juny de 2006 per recuperar la memòria i la història de la ràdio d’un temps, ja ha fet nou exposicions temporals per diverses localitats de Menorca sent visitades per més de 6.000 persones. Cal destacar, que gràcies a aquestes exposicions, s'han produït algunes donacions d'antics receptors de ràdio, que han passat a incrementar el patrimoni d’aquesta associació. L'any 2009, l'Ajuntament des Mercadal, va plantejar que seria important pel poble que aquesta exposició fos permanent. Amb aquest propòsit, l'ajuntament inicià la remodelació d’un espai amb la col·laboració de la Comunitat Europea, del Govern Autonòmic de Balears i del Consell Insular de Menorca per convertir-lo en el que actualment és, la primera exposició permanent a Menorca d'antics receptors de ràdio.

A Mallorca també hi ha una col·lecció de ràdios antigues que va descobrir el CEDOC mitjançant l’organisme de Protecció i Projecció del Patrimoni Periodístic de la UIB d’un particular que demanava un espai públic per exposar-les.

Tornant a Menorca tot, i que no s’ha apostat per una ràdio insular de titularitat púbica i propera com ha passat a Mallorca i Formentera, sí que és una comunitat on els índexs d’escolta de ràdio són molt elevats. Hi predominen les següents ràdios: la ràdio pública autonòmica de les Illes Balears (IB3 Ràdio) i les emissores privades, algunes amb desconnexions insulars importants, com: Onda Cero, Ràdio Balear, Radio Menorca, Cadena Ser o Radio Popular i Cadena COPE.

En el cas de les Pitiüses, tret de Ràdio Illa a Formentera i el cas de l’autonòmica IB3, no hi hagut cap intenció per part de l’administració pública de crear una ràdio de proximitat i servei públic. Tot i que sí que al llarg d’aquests més de trenta anys hi trobem una gran varietat d’emissores:

Antena 3 Radio (Eivissa), emissora depenent del grup Antena 3, fou implantada