The drive toward centralisation

La LAPAD,16 _{Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les perso-}

nes en situació de dependència, ens defi neix en l’article 2 el que és la depen- dència:

Dependencia: el estado de carácter permanente en que se encuentran las per- sonas que, por razones derivadas de la edad, la enfermedad o la discapacidad, y ligadas a la falta o a la pérdida de autonomía física, mental, intelectual o senso- rial, precisan de la atención de otra u otras personas o ayudas importantes para realizar actividades básicas de la vida diaria o, en el caso de las personas con dis- capacidad intelectual o enfermedad mental, de otros apoyos para su autonomía personal.

El SAAD17 _{ens planteja aquesta defi nició, que conté diversos elements que}

podem analitzar.

Estat de caràcter permanent, és a dir, que no respon a una situació de depen- dència temporal, sinó que comporta una situació irreversible, com ara diverses situacions com l’envelliment, malalties, situacions de discapacitat, processos de demència, trastorns de salut mental, etc. i que, per tant, defi neix amb situa- ció de cronicitat, perdurable en el temps.

Lligat a la falta o a la pèrdua d’autonomia entesa com la manca d’autonomia física, mental, intel·lectual, sensorial etc.

Que necessiten ajuda, suport per dur a terme activitats de la vida diària; per tant, en processos d’autonomia funcional.

16. Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia.

O en el cas de persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, en d’altres suport per a la seva autonomia personal; per tant, en processos d’autonomia moral.

És important veure com la dependència es defi neix des del caràcter perma- nent i majoritàriament des de la manca d’autonomia funcional, sense donar la importància que té la capacitat de decidir en les situacions de discapacitat intel·lectual.

Aquesta defi nició contrasta amb la d’autonomia, que planteja el preàmbul de la Llei i que ja hem defi nir en el primer apartat d’aquest mòdul:

Autonomía: la capacidad de controlar, afrontar y tomar, por propia iniciati- va, decisiones personales acerca de cómo vivir de acuerdo con las normas y prefe- rencias propias así como de desarrollar las actividades básicas de la vida diaria.

Paradoxalment, es veu un contrast desequilibrat en les defi nicions, ja que en la autonomia és dóna més valor a la capacitat de control, afrontament i prendre decisions personals per iniciativa pròpia, per viure segons les preferèn- cies pròpies, deixant en un segon terme el desenvolupament de les activitats de la vida diària, mentre en la defi nició de dependència els valors s’inverteixen clarament.

El SAAD, en la LAPAD, preveu graus de dependència, tal com es defi neix en l’article 26:

Artículo 26. Grados de dependencia

1. La situación de dependencia se clasifi cará en los siguientes grados:

• Grado I. Dependencia moderada: cuando la persona necesita ayuda para rea- lizar varias actividades básicas de la vida diaria, al menos una vez al día o tiene necesidades de apoyo intermitente o limitado para su autonomía personal. • Grado II. Dependencia severa: cuando la persona necesita ayuda para realizar varias actividades básicas de la vida diaria dos o tres veces al día, pero no quiere el apoyo permanente de un cuidador o tiene necesidades de apoyo extenso para su autonomía personal.

• Grado III. Gran dependencia: cuando la persona necesita ayuda para realizar varias actividades básicas de la vida diaria varias veces al día y, por su pérdida total de autonomía física, mental, intelectual o sensorial, necesita el apoyo indispen- sable y continuo de otra persona o tiene necesidades de apoyo generalizado para su autonomía personal.

2. Cada uno de los grados de dependencia establecidos en el apartado anterior se clasifi carán en dos niveles, en función de la autonomía de las personas y de la inten- sidad del cuidado que requiere.

Com podem deduir del text de l’article 26 de la Llei, els graus es defi neixen segons dos paràmetres:

1. Graus de dependència en relació amb les activitats de la vida diària. 2. Graus de dependència segons les necessitats de suport.

Segons el grau de dependència en les activitats de la vida diària, es plante- gen tres graus:

1) Dependència moderada: quan la persona necessita ajuda per fer diverses activitats bàsiques de la vida diària, almenys una vegada al dia.

2) Dependència severa: quan la persona necessita ajuda per fer diverses ac- tivitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades al dia, però no vol el suport permanent d’un cuidador.

3) Gran dependència: quan la persona necessita ajuda per fer diverses acti- vitats bàsiques de la vida diària diverses vegades al dia i, per la seva pèrdua total d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessita el suport indispensable i continu d’una altra persona.

Com podem deduir, la valoració dels graus de dependència es plantegen en funció dels criteris de necessitat i freqüència de l’ajuda per dur a terme activi- tats de la vida diària. També defi neix els criteris d’ajuda per part d’una tercera persona en tres nivells:

• ajuda esporàdica

• ajuda diària, però de no de manera permanent, • suport indispensable i continu.

Segons el grau de dependència en les necessitats de suport, ens planteja també tres nivells:

1. Dependència moderada: necessitats de suport intermitent o limitat. a) Entendrem per suport intermitent quan es caracteritza per la seva na- turalesa episòdica. Només es dóna quan és necessari, és imprevisible. S’acostuma a necessitar durant períodes de temps breus, que coincideixen amb transicions del cicle vital o situacions puntuals d’emergència (p. ex., pèrdua de feina o una crisi mèdica) i poden ser d’intensitat variable. b) Entendrem per suport limitat el que es dóna de manera regular du- rant un període de temps breu però defi nit. Es tracta, doncs, d’un suport

que es pot planifi car anticipadament (p. ex., l’entrenament necessari per fer una nova activitat laboral o el suport requerit durant la transició de l’escola a la vida adulta) i que requereix menys costos i personal que altres tipus de suports.

2. Dependència severa: amb necessitat de suport extens per a la seva auto nomia personal.

a) Entendrem per suport extens quan és imprescindible per a la seva aplicació regular o contínua en alguns àmbits o entorns concrets. No es limita en el temps, no és necessàriament d’alta intensitat, però sí de repercussió diària.

3. Gran dependència: amb necessitats de suport generalitzat per a l’autonomia personal.

a) Entendrem per suport generalitzat el que es caracteritza per la seva constància, la seva alta intensitat i la seva incidència en un nombre molt elevat d’entorns. És el suport que necessita més recursos humans, tecno- lògics i de serveis.

Per tant, la dependència es defi neix des de diversos criteris, que es resu- meixen en el quadre següent:

Grau de dependència En les activitats de la vida diària AVD Necessitat i freqüència de l’ajuda en AVD En les ne- cessitats de suport Moderada Necessitat d’ajuda en AVD almenys un cop

al dia Ajuda esporàdica

De suport intermitent o limitat

Severa

Necessitat d’ajuda en AVD dos o tres cops al dia

Ajuda con- tinuada però no

permanent Suport extens Gran de-

pendència

Necessitat d’ajuda di- verses AVD, diverses vegades al dia

Ajuda indispen- sable i contínua

Suport genera- litzat

La LAPAD, tot i que defi neix clarament la dependència física, no estableix criteris ni valors per defi nir de manera clara i convincent la dependència de la persona que no té competència per tenir una autonomia moral adequada.