El BREF adoptat per la Comissió de la UE dóna una gran importància a les ins- tal·lacions en la consecució dels objectius de prevenció de la contaminació.
En el moment del disseny, construcció o simplement millora o rehabilitació d’una instal·lació ramadera s’ha de tenir en compte a part dels aspectes prò- piament productius els aspectes ambientals.
Simplificant, els aspectes a tenir en compte en les instal·lacions ramaderes són els següents:
—Ubicació de la instal·lació. —Material constructiu de la nau.
91
92
CONSIDERACIONS EN L’ÀMBIT TERRITORIAL DE CATALUNYA
—Disseny de la nau.
—Aspectes de benestar animal.
En relació a la ubicació de la instal·lació és d’aplicació el que s’ha exposat en el capítol anterior.
Pel que fa al material constructiu cal tenir en compte, que segons el tipus de producció, disseny i ubicació de les instal·lacions, l’elecció del material constructiu serà diferent. Tot i això, hi ha una sèrie de punts que cal consi- derar a l’hora de triar, com són:
—Que el material sigui reciclable, aïllant i amb una bona durabilitat. —Que els materials tinguin poc impacte visual en el medi
—Triar materials de fàcil neteja.
Pel que fa al disseny de la nau, desenvolupant i ampliant l’exposat en el ca- pítol anterior, es tindrà en compte:
a) La disminució del volum de les dejeccions b) L’homogeneïtzació de les condicions ambientals
Per costos energètics, per increment del volum de dejeccions o incre- ment de les emissions d’amoníac a l’atmosfera s’ha d’aconseguir que
tots els animals de les instal·lacions, dins d’un mateix estat productiu, tin- guin les mateixes condicions ambientals, destacant la temperatura, la hu- mitat relativa i la ventilació.
c) El consum energètic
Buscar el mínim consum energètic per aconseguir les condicions correctes de producció tenint en compte com a principals factors:
—la ventilació —la calefacció
—i el tractament i gestió de les dejeccions
d) La facilitat de corregir i arreglar les incidències en les instal·lacions La ubicació i material de les canonades d’aigua pot ser un bon exemple per localitzar ràpidament la incidència i corregir-la.
e) El disseny i la ubicació de les fosses i dels slats (% d’slat i nivell d’orifici)
Aquest és un dels punts més importants, ja que és un dels factors que inci- deix més en l’alliberació de l’amoníac a l’atmosfera, del canvi de composició i de l’estat físic de les dejeccions. Punts a tenir en compte són:
93
94
—Recirculació de l’aire en les fosses: Interessa en el cas dels purins el mínim contacte de l’aire amb la làmina de purí per disminuir l’emissió d’amoníac a l’atmosfera. Per aconseguir-ho s’ha de tenir en compte:
• El percentatge d’slat a la nau.
• El percentatge d’orifici de l’slat. En els slats de ferro o triangulars el % d’orifici acostumen a ser major que als slats de formigó.
• Ventilació de la nau: vigilar i controlar els fluxos d’aire de la nau. • Disseny de les fosses: com més baixes i més tabicades (compartimen-
tades) menors són els fluxos d’aire. Per exemple, en el cas de la pro- ducció porcina amb fosses baixes i tabicades s’aconsegueix fluxos me- nors d’aire.
—Temperatura: La temperatura de les fosses és un factor important en l’e- missió d’amoníac a l’atmosfera, quan més temperatura més emissió. —Superfície de contacte de les dejeccions amb l’atmosfera. Com a més su-
perfície de contacte entre l’aire i les dejeccions més eliminació de nitrogen en forma d’NH3a l’atmosfera i un assecat més ràpid de les dejeccions. En el cas dels purins interessa que la superfície de contacte amb l’atmosfera
sigui mínima, per tant interessa crear les fosses amb la suficient inclinació on la part permanent del purí tingui la menor superfície.
En caràcter general les fosses hauran de dissenyar-se i construir-se de ma- nera que es mantinguin estables davant les influències mecàniques, tèrmi- ques i químiques, i amb la base i les parets impermeables i protegides con- tra l’erosió. És igualment recomanable disposar de fosses independents pels diferents estadis productius o en els diferents lots de producció, així com la realització d’un control i manteniment anual.
f) Facilitat de neteja
En relació als aspectes de benestar animal la interrelació entre el benestar animal i els aspectes ambientals és important ja que, en molts casos, una mala gestió de benestar animal pot comportar un increment de l’impacte am- biental de la instal·lació. Com per exemple:
—Densitats dels animals: Segons la densitat d’animals ens podem trobar efectes de jerarquia implicant un increment de pèrdues d’aigua, desper- fectes de les instal·lacions…
95
96
—L’estat ambiental: Si l’estat ambiental de les instal·lacions pel que fa tem- peratura, ventilació i humitat relativa no és adequat pels animals, segons el seu estat productiu, l’increment d’emissions NH3i volum de dejeccions pot incrementar-se significativament.
Per una altra part, un cop construïda la nau, tenir uns bons procediments de control i un maneig acurat de les instal·lacions és clau per acabar d’incidir en la sostenibilitat i en els aspectes ambientals, destacant els punts següents: —Reducció d’inputs (aigua, energia, pinso, medicaments):
• Control dels abeuradors i conductes d’aigua.
• Control dels sistemes de refrigeració, calefacció i ventilació. • Control dels consums de pinso.
• Control dels consums d’energia. —Reducció de les emissions d’amoníac:
• Control de la temperatura de la nau i de les fosses. • Temps de retirada de les dejeccions.
• Ventilació de la nau.
• L’ús d’additius (p.e. additius per canviar el pH de les dejeccions).
—Reducció del volum de dejeccions:
• Control dels abeuradors i els conductes d’aigua. • Sistema de neteja.
• Control dels sistemes de refrigeració, calefacció i ventilació.
A Catalunya les tres vies de recollida de les dejeccions més usuals són: —Terra tot slat o part del terra slat i recollida de les dejeccions en fosses. —Una part del terra en slat i una altra part en jaç. Una part de les dejeccions
és recollida en les fosses (líquida) i la resta és recollida juntament amb el jaç en forma sòlida.
—Terra tot slat o part del terra slat amb dos canals de sortida. Hi ha un canal de recollida de les pèrdues d’aigua en l’abeurament i l’altre per la recollida de les dejeccions. Aquest sistema, si es realitza a tots els estats produc- tius, aconsegueix recollir un volum considerable dels dos tipus de «dejec- cions» amb unes característiques químiques molt diferents. Les dejeccions procedents del canal de recollida de la pèrdua de l’aigua en l’abeurament, no tenen contingut de nitrogen gaire elevat, i és viable realitzar un tracta-
97
98
ment a la pròpia explotació o reutilitzar-la per un sistema de flushing a la fossa de les dejeccions.
D’entrada es considera que el tipus de sòl més adient a les condicions a Ca- talunya per minimitzar les emissions d’amoníac, és el sistema en slat parcial, amb la mínima superfície de la fossa i amb un sistema de retirada de les de- jeccions freqüent. Tot i això, els diferents sistemes i freqüències de buidat són els següents:
—Evacuació freqüent del purins, no superior als 20-30 dies. És el temps su- ficient perquè el volum de dejeccions sigui prou important per a què es des- placi en el buidat per la seva mateixa força, i no hi hagi temps per sedi- mentar les parts sòlides i que el canvi de composició no sigui molt elevat. —Sistema de canals amb emmagatzematge del purí a una altura no superior a 10 cm, amb evacuació freqüent de purins i neteja per recirculació de la fracció líquida.
—Sistema de canals en fossa per una evacuació continua de la fracció líqui- da i neteja de la fracció sòlida per recirculació diària de la fracció líquida. Consisteix en separar la fracció líquida dels purins (després de la separa-
ció sòlid-líquid) i utilitzar la part líquida com a força d’arrossegament pel bui- dat. El problema d’aquest sistema és que implica un increment de la hu- mitat a la granja i l’agitació dels purins, que a les temperatures habituals a Catalunya pot provocar un increment de pèrdues en amoníac.
—Evacuació continua de la fracció líquida i arrossegament per mitjans mecà- nics (pales) de la fracció sòlida.
A continuació es realitzen una sèrie de consideracions relatives als diferents tipus d’instal·lació, d’acord amb l’estat productiu, que s’han considerat millors tècniques disponibles en relació a un sistema de referència.
5.3.1. Allotjaments per a mares gestants
Tenint en compte que la Directiva 91/630/CEE, de 19 de novembre, relativa a les normes mínimes per a la protecció del porcí, obliga a l’allotjament en grups des de les 4 setmanes posteriors a un part fins a la setmana anterior al següent part per a granges noves a partir de l’1 de gener de 2004, i per a totes les explotacions a partir de l’any 2013, un dels sistemes que més s’a- daptarà a les condicions a Catalunya és l’allotjament en terra parcialment en
99
100
slat amb un sistema de buidat per canals individuals o per flushing per aque- lles explotacions que utilitzin la recollida d’aigua perduda en abeurar.
5.3.2. Parideres (sales de maternitat)
El sistema que millor s’adapta a la producció a Catalunya són gàbies individuals amb confinament total, amb una recollida de les dejeccions en bassa inferior amb fons inclinat o en fossa distribuïda en canals i retirada mitjançant flushing amb la fracció líquida dels purins. Per una altra banda, la gestió diferencia- da de les dejeccions, en la part posterior de la gàbia, de l’aigua perduda en l’abeurament dels animals, també es podria considerar un sistema vàlid.
5.3.3. Allotjaments per a cria de garrins transició
El sistema de referència, allotjament en corrals totalment en slat de plàstic i fossa de recollida de les dejeccions amb funcions d’emmagatzematge, és el més utilitzat a Catalunya.
En general, a Catalunya les millors tècniques disponibles consistents en ins- tal·lacions amb terra parcialment en slat de plàstic o ferro i la part compacte
amb inclinació cap a la zona de slat, o amb terra totalment en slat amb sole- ra inclinada de formigó sobre slat per facilitar la separació de fems i purins, són aplicables a Catalunya sense grans modificacions. Com a excepció, el sistema proposat per a la gestió de femtes i orina per separat no sembla te- nir una aplicació pràctica en les explotacions, si no és que aquest sistema es realitzi en tots els estats productius de l’explotació.
5.3.4. Allotjaments per a porcs d’engreix
El sistema de referència és molt utilitzat a Catalunya. Els allotjaments propo- sats com a millors tècniques disponibles són similars als proposats per a ma- res gestants allotjades en grups (Figura 11 i 20). Els sistemes amb una retira- da freqüent de les dejeccions i la reducció de les superfícies d’emissió són els principals trets característics de les solucions proposades. Les millors tècni- ques disponibles proposades són aplicables en la major part d’explotacions.
5.4. Nutrició
El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, conjuntament amb el De- partament de Medi Ambient i Habitatge i l’Associació de Fabricants d’Aliments
101
102
Compostos (ASFAC) van establir un conveni per a impulsar l’adopció de die- tes al porcí que permetessin una reducció del nitrogen excretat. Considerant les condicions de la cria del porcí a Catalunya, els recursos genètics, els sis- temes de maneig, etc., es van establir uns valors acceptables de reducció de nitrogen en les dejeccions segons les fases establertes en l’alimentació i el % de proteïna bruta subministrat (Taula 11).
TAULA 11. NIVELLS DE PROTEÏNA EN ALIMENTACIÓ AMB EL % DE