5.3 The Excel Object Model
5.3.3 The Excel Worksheet and Ranges
156 De l’Equador a Catalunya: El paper de la família i les xarxes migratòries Diversificació de les cadenes migratòries en l’àmbit laboral 157
Els treballadors estrangers, en termes generals, posseeixen la flexibilitat per adaptar-se a les característiques de la demanda i parteixen d’una posició inicial més baixa que, en moltes ocasions, pot consistir a prescindir de la seva especialització, reconeixement de diplomes o de l’experiència laboral prèvia (Malgesini, 1998). Des del punt de vista de la demanda, malgrat les restriccions politicojurídiques per a la inserció dels immi- grants al mercat laboral europeu, determinats sectors de l’economia dels països de la Unió Europea ocupen immigrants en situació d’irregularitat jurídica o pressionen els governs per l’obertura regulada d’ofertes de feina a treballadors estrangers. Aquestes concertacions entre empresaris, sindicats i governs són una manera de controlar de prop els fluxos migratoris internacionals, assegurar mà d’obra en l’època de l’any que és necessària i garantir que els immigrants, per les clàusules del contracte de treball, tornin al seu país quan s’acaba el termini estipulat.
Diversos estudis realitzats en països europeus plantegen que els immigrants tenen un paper significatiu en els processos de reestructuració de la força de treball internacio- nal, en particular, en els països de destinació. Es fa referència a la segmentació dels mercats de treball basats en les diferències ètniques o de l’etnoestratificació laboral, i les investigacions macroeconòmiques o per sectors del mercat de treball registren una concentració significativa de treballadors i treballadores immigrants en la construcció, l’agricultura, el servei domèstic i l’hostaleria (Colectivo IOÉ, 1998a).
158 De l’Equador a Catalunya: El paper de la família i les xarxes migratòries Diversificació de les cadenes migratòries en l’àmbit laboral 159
Les anàlisis derivades d’aquestes perspectives, en la majoria dels casos, fan tornar invisibles les relacions de poder que construeixen, modifiquen, diversifiquen i fan més complexa la formació de les cadenes i les xarxes migratòries. D’aquesta manera, es construeixen discursos i estratègies que victimitzen els diferents col·lectius de mi- grants o que els criminalitzen a causa del poder de les màfies, supòsits que, a la vegada, fonamenten la necessitat de restringir jurídicament l’entrada d’immigrants extraco- munitaris. Aquesta idea simplificadora posa de manifest el tractament exclusivament econòmic que fan d’aquest fenomen els governs i que el desvincula del funcionament i la dinàmica de les xarxes migratòries en les quals les característiques que adquireixen els vincles formen part de diverses estratègies per portar a terme el projecte migratori i que, a més, estan íntimament lligats a la manera que tenen de relacionar-se amb el mercat laboral en la societat d’arribada.
Quan analitzem el mercat de treball i la immigració internacional dins del context de la globalització econòmica, és imprescindible contemplar altres formes de relació social, més enllà dels límits del mercat regular de treball, que es consideren necessàries per entendre la producció i la reproducció social. Per tant, proposem una noció de mercat de treball més propera a la realitat social, que parteixi de l’anàlisi de relacions socials més complexes on hi ha la perspectiva que les famílies, més que els individus, són els veritables agents del mercat de treball pel que fa a l’oferta, que les formes d’inserció en el mercat depenen del lloc que ocupen en les cadenes migratòries i de la situació global de les rendes d’aquests grups. Pel que fa als mercats laborals, els ocupadors, a banda de buscar el màxim benefici, operen amb estratègies i tabús que els porten a refusar determinats candidats per qüestions alienes a la rendibilitat. A més, és impres- cindible tenir en compte que l’oferta i la demanda estan fortament condicionades per una sèrie de factors institucionals —legislació laboral, negociació col·lectiva i política d’estrangeria governamental— (Colectivo IOÉ, 2001).
De manera que l’accés al treball està deliberadament delimitat: pel Govern, a través de legislacions específiques com la Llei d’estrangeria i rituals burocràtics que els mi- grants han de complir per “aconseguir papers”; pels empresaris a través dels prejudicis socials i les estratègies de dominació ètnica, de classe i de gènere cap als treballadors migrants.
158 De l’Equador a Catalunya: El paper de la família i les xarxes migratòries Diversificació de les cadenes migratòries en l’àmbit laboral 159
El nostre objectiu en aquest capítol és demostrar que les cadenes migratòries, en pri- mera instància, i les xarxes migratòries, en segona instància, s’articulen i posseeixen una dinàmica pròpia, malgrat les restriccions politicojurídiques i policíaques i les condicions laborals trobades al lloc de destinació. Dins d’aquest context sociopolí- tic i econòmic, la població equatoriana a Espanya porta a terme pràctiques socials i econòmiques diferents segons les característiques que presenten els diversos nínxols laborals on s’insereix, pràctiques que, a més, són travessades per les característiques pròpies derivades de les seves relacions de gènere.
El nostre estudi de cas demostra que dins les cadenes i les xarxes migratòries es detecta la presència de vincles “forts” i “febles”1, que no són excloents. De manera que la utili-
tat de la força dels diferents vincles basats en la freqüència dels contactes i el tipus de relacions que uneixen aquestes persones, varia segons el context laboral que s’analitzi i segons com s’articulen les relacions de poder. D’una banda, entre la població equa- toriana involucrada en la migració a Espanya els vincles “forts” exerceixen una funció articuladora entre diferents espais geogràfics tant a la societat d’origen com a la de destinació, preferentment, aquelles cadenes migratòries que vinculen localitats petites i promouen diversos projectes migratoris de membres d’un mateix grup domèstic i d’aquelles persones vinculades a aquella cadena específica per relacions d’amistat i veïnatge. Els vincles “forts” els hem observat en cadenes i xarxes migratòries amb un assentament permanent a Espanya que, a la vegada, coincideixen amb els grups
... 1. Un aspecte significatiu en l’estudi de les xarxes és el que considera la força del vincle entre els individus
i la seva família dins del mercat de treball. En aquest sentit, els estudis de Mark Granovetter (1974) i Margaret Grieco (1987) sobre la circulació de la informació entre les xarxes de parentiu i amistat rela- cionada amb les possibilitats de treball van generar un debat fructífer. Mentre Granovetter definia els vincles com a “forts” i “febles” sobre la base de la freqüència del contacte, Grieco sostenia que la força del vincle no es pot basar en la freqüència del contacte físic. En efecte, com és particularment evident en el cas de la cadena migratòria, parents que viuen en àrees geogràfiques distants i amb qui els contactes són rars o esporàdics, encara constitueixen un vincle fort útil per facilitar la mobilitat ocupacional. A més, l’autora incorpora a la seva anàlisi la rellevància de l’obligació recíproca que caracteritza aquesta mena de relacions. Malgrat les divergències aparegudes entre els dos treballs, no hem perdre de vista l’aportació conjunta que van realitzar a l’interior de l’enfocament interpretatiu, mostrant-nos la complexitat que presenta el mercat de treball i el pes que té la variable social transversal en tot el desenvolupament del procés econòmic.
160 De l’Equador a Catalunya: El paper de la família i les xarxes migratòries Diversificació de les cadenes migratòries en l’àmbit laboral 161
domèstics que formen part del flux migratori equatorià que va arribar el primer lustre de la dècada de 1990.
D’altra banda, la presència de llaços “febles” apareix com un mecanisme social útil per col·locar-se en el mercat de treball, principalment, a les grans ciutats com Barcelona i Madrid; aquests vincles més casuals i menys estrets amb la població autòctona suposen una capacitat de moviment més gran i una gamma més àmplia de possibilitats laborals, tot i que sempre en nínxols laborals específicament precaris. No obstant això, posseir aquests llaços més “febles” significa tenir poder dins de la cadena o la xarxa migratòria a què es pertany, ja que l’immigrant o la immigrant que aconsegueix aquests contactes pot actuar de manera solidària i afavorir les relacions horitzontals o convertir-los en pràctiques econòmiques i propiciar els vincles verticals dins de la xarxa migratòria de què forma part.
Com hem analitzat en el capítol tercer, el canvi de representacions socials respecte a les possibilitats d’inserció de la dona al mercat de treball urbà a Espanya, i el canvi de trajectòries socioespacials de petites localitats agrícoles com Totana cap a les ciutats grans, ha permès que les dones equatorianes despleguin les seves pròpies estratègies i siguin les artífexs dels primers vincles que possibiliten l’accés a una feina als homes del seu grup domèstic, preferentment a les ciutats.
En aquest sentit, explicarem les diferències que hem trobat entre el mercat de treball agrícola a Múrcia (Totana) i el mercat laboral urbà a Madrid i Barcelona (servei domès- tic, cura de persones grans i nens, construcció, mudances, bustiada, hostaleria i treball sexual2), i de quina manera s’articulen les relacions de poder per pertànyer a una xarxa
que permeti als migrants tenir informació permanent respecte de les ofertes laborals;
... 2. És oportú destacar que el treball sexual com a activitat laboral femenina i, cada vegada de manera més
creixent, masculina, entre la migració equatoriana no ha estat abordada en la nostra investigació perquè, a causa de l’estigma social que genera aquest treball, les persones que s’hi dediquen no estan inserides en les cadenes i xarxes migratòries; són expulsades i comencen a pertànyer a xarxes vinculades gairebé exclusivament a la prostitució. Per al tema del treball sexual i la immigració es pot consultar Agustín d’Andrea (2000, 2002); Juliano (2002); Holgado Fernández (2001).
160 De l’Equador a Catalunya: El paper de la família i les xarxes migratòries Diversificació de les cadenes migratòries en l’àmbit laboral 161
així, les relacions personals ocupen un lloc central en la verticalització de les xarxes i/o en el manteniment de l’horitzontalitat basat en la solidaritat i la reciprocitat.
L’estratificació que presenta el mercat laboral espanyol per a la població immigrant també té el gènere com a principi organitzador. De manera que en l’activitat agrícola la contrac- tació de mà d’obra femenina ha variat tant per les concertacions entre l’empresariat i el Govern com per la discriminació cultural i de gènere, a mesura que l’oferta de treballadors ha canviat segons la intensitat i/o la consolidació dels diferents fluxos migratoris extraco- munitaris. En aquest sentit, la demanda, sobretot de mà d’obra femenina del mercat de treball urbà espanyol, ha propiciat que les dones equatorianes s’incorporin al procés de transferència transnacional del treball reproductiu inserint-se en els anomenats serveis de proximitat: el servei domèstic i la cura de nens i persones grans, totes les tasques de l’espai privat que no sempre estan limitades per les pautes de contractació.
Amb relació a la diversificació de les cadenes i la dinàmica de les xarxes migratòries des dels mercats de treball rurals cap als mercats de treball urbans observem una re- significació de les relacions de gènere. Aquesta resignificació no implica la desaparició de les asimetries entre els vincles, sinó que, moltes vegades, es reforcen; tanmateix, en aquest nou context les parelles i els grups domèstics han de modificar les seves normes originals, per la qual cosa comença una (re)construcció social del “cap” o de la “cap” de família en el lloc de destinació.