Experimental Validation

NOMS POPULARS

Tabac (1210)

Tabaco (castellà) (507, 509, 510, 1325, 1326) Tabaco (castellà) negre (591, 592)

USOS MEDICINALS Fulla

Antihelmíntic

FONTS 1325, 1326. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Matava els cucs. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Cigarreta (ús intern). PREPARACIÓ. Les fulles, les feien assecar a l'ombra i després les trinxaven. El seu padrí feia servir el pelló de blat de moro tallat com si fos el paper de fumar i a dintre hi posava el "tabaco". DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antipneumònic

FONT 1210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a les pulmonies. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Emplastre (ús extern). PREPARACIÓ. Emplastres de les fulles de tabac bullides. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Vulnerari

FONTS 507, 509, 510. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a les orelles dels conills que a vegades se'ls fan unes crostes. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Embrocació (ús extern). PREPARACIÓ. S'ha de bullir oli amb tabac i queda com una pasta que se'ls unta. DESTINACIÓ. Medicina veterinària.

ALTRES OBSERVACIONS

FONTS 1325, 1326. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. El "tabaco", el conreava a l'hort.

BARREGES AMB AQUEST TÀXON Fulla

FONTS 591, 592. Entrevista 101 (vegeu catàleg de barreges)

Ocimum basilicum L. (labiades)

BCN 24936 NOMS POPULARS Alfàbrega (507, 517, 1293) Aufàbrega (509, 510, 511, 512, 513, 514, 525, 526, 527, 590) USOS ALIMENTARIS Fulla Condiment

FONT 1293. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a afegir als guisats. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Part aèria

Condiment

FONTS 507, 509, 510, 517, 525, 526, 527, 590. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a donar gust als cuinats (507, 509, 510). Per a condimentar plats (517). Per a cuinar (525, 526, 527). Per a donar gust (590). DESTINACIÓ. Alimentació humana (507, 509, 510, 517, 525, 526, 527, 590).

Part aèria

Lúdic: jocs i joguines

FONTS 507, 509, 510. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. A les cases en plantaven en una galleda vella foradada i les noies en donaven un ramet als segadors per a fer broma, significava que la noia es fixava en el noi que li donava.A les cases en plantaven en una galleda vella foradada i les noies en donaven un ramet als segadors per a fer broma, significava que la noia es fixava en el noi a qui li donava.

Repel·lents

FONTS 511, 512, 513, 514. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. En poses un ram i espanta les mosques.

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 590. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. En tenim a l'hort, però se'ns mor a l'hivern.

Olea europaea L. subsp. europaea (oleàcies)

NOMS POPULARS

Oli (producte elaborat) (505, 506, 507, 509, 510, 515, 516, 529, 530, 531, 545, 547, 548, 572, 573, 581, 583, 584, 585, 747, 751, 1361, 1362) Oliva (fruit) (525, 526, 527) Olivera (507, 509, 510, 518, 519, 520, 521, 528, 529, 530, 531, 536, 537, 564, 569, 570, 574, 575, 576, 577, 590, 746, 1215, 1298, 1314, 1315, 1316, 1325, 1326, 1330, 1331, 1336, 1350, 1351, 1361, 1362) USOS MEDICINALS Fulla Antihipertensiu FONTS 507, 509, 510, 518, 519, 520, 521, 528, 529, 530, 531, 536, 537, 569, 570, 574, 575, 576, 577, 590, 746, 1314, 1315, 1316, 1330, 1336, 1350, 1351, 1361, 1362. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a fer baixar la pressió (507, 509, 510, 518, 519, 520, 521, 536, 537, 569, 570, 574, 575, 576, 577, 746, 1314, 1315, 1316, 1330, 1336, 1350, 1351, 1361, 1362). Per a rebaixar la sang (529, 530, 531, 590). Fan baixar la pressió (528). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Decocció (507, 509, 510, 520, 521, 528, 529, 530, 531, 569, 570, 574, 575, 576, 577, 590, 746, 1314, 1315, 1316, 1330, 1350, 1351, 1361, 1362). Decocció de les fulles (518, 519). Decocció. Aigua de les fulles (536, 537, 1336). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antiprostatític

FONT 1298. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Va bé per a la pròstata. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Decocció. Aigua de les fulles. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Suc del fruit

Analgèsic

FONT 747. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a treure el dolor de quan et fas un tall o una ferida. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Essència (ús extern). PREPARACIÓ. Essència d'ús extern, se'n fan perfums d'oli i sucre. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antifúngic

FONTS 507, 509, 510. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a curar els brians. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe, ús extern). PREPARACIÓ. Oli sol o oli amb flor de sofre. DESTINACIÓ. Medicina humana i veterinària. Antihelmíntic

FONTS 1361, 1362. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per als cucs. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe, ús intern). MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Una cullera d'oli en dejú. DESTINACIÓ. Medicina humana. Antiinflamatori intestinal

FONTS 515, 516. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per al mal de ventre dels vedells. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Suspensió (ús intern). PREPARACIÓ. Oli amb anís. DESTINACIÓ. Medicina veterinària.

Antiotàlgic

FONTS 1361, 1362. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Oli calent, per al mal d'orelles. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe, ús intern). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antipiròtic

FONT 747. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Va molt bé per a les cremades. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Ungüent (ús extern). PREPARACIÓ. Oli ben barrejat en aigua fins que queda un ungüent. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antisèptic extern

FONTS 572, 573. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a ferides infectades. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Embrocació (ús extern). PREPARACIÓ. Oli roent. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Carminatiu

FONTS 547, 548. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a quan les vaques es botien. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tintura alcohòlica (ús intern). PREPARACIÓ. Es barrejava amb aiguardent. DESTINACIÓ. Medicina veterinària.

FONTS 505, 506. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per als porcs quan estan malalts, els serveix de purga i els va molt bé. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Solució col·loïdal (ús intern). PREPARACIÓ. Llet amb oli. DESTINACIÓ. Medicina veterinària. Per a les punxades

FONT 751. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a calmar el mal de quan et punxes, per exemple amb un arç. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Fumigació (ús extern). PREPARACIÓ. Agafes una brasa del foc, hi tires oli i et perfumes el mal amb el fum que fa. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Per a trastorns de la pell o del teixit subcutani

FONTS 1350, 1351. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a les taques de la pell que surten quan et fas gran. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Suspensió (ús extern). PREPARACIÓ. Es fa bullir neu primavera amb oli. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Purgant

FONT 747. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Va bé per a purgar. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe, ús intern). MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Una cullerada d'oli en dejú. DESTINACIÓ. Medicina humana. Vulnerari

FONTS 529, 530, 531. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a les ferides i els talls. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Fumigació (ús extern). PREPARACIÓ. Perfums d'oli al foc a terra. DESTINACIÓ. Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS Suc del fruit

No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació

FONTS 525, 526, 527. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. L'oli d'oliva abans te'l feien estalviar molt i te'n posaven un rajolí [dit "rajoliu"] molt curt el temps de dir "tiro-liro" ja el tornaven a tenir endreçat a l'armari, ara quan amaneixo n'hi tiro un bon raig. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

ALTRES USOS Cendra

Domèstic: ajudes a la llar

FONT 1215. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a fer lleixiu. Es feien bullir les cendres blanques d'alzina, arç blanc o fins i tot olivera i aquesta aigua es colava i mantinguda calenta s'anava abocant en un cossi ple de roba que duia un forat el fons per on s'anava escolant l'aigua més freda del fons. Per a evitar impureses es posava un llençol de fil al damunt de la roba.

Suc del fruit

Cosmètic

FONTS 515, 516. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Oli ben deixatat amb aigua per a untar-te les mans i els llavis quan els tens tallats.

ALTRES OBSERVACIONS

FONTS 528, 564, 1298. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. Aquí no n'hi ha, però la duiem de per avall (528). Abans n'hi havia algunes, el fred del 1956 les va matar (564). El seu pare les anava a buscar a Bianya (1298).

BARREGES AMB AQUEST TÀXON Fulla

FONTS 1325, 1326. Entrevista 13, barreja II (vegeu catàleg de barreges) FONT 1331. Entrevista 30, barreja III (vegeu catàleg de barreges) FONTS 748, 749. Entrevista 49 (vegeu catàleg de barreges)

Suc del fruit

FONTS 1361, 1362. Entrevista 29, barreja II (vegeu catàleg de barreges) FONTS 1361, 1362. Entrevista 29, barreja III (vegeu catàleg de barreges) FONTS 505, 506. Entrevista 47, barreja I (vegeu catàleg de barreges) FONT 545. Entrevista 72, barreja II (vegeu catàleg de barreges) FONT 581. Entrevista 94, barreja II (vegeu catàleg de barreges)

FONTS 583, 584, 585. Entrevista 96, barreja III (vegeu catàleg de barreges)

Onobrychis viciifolia Scop. (papilionàcies)

BCN 27245 NOMS POPULARS Trepadella (560, 561, 562, 563, 571, 582, 583, 584, 585, 586, 587) Trepadella borda (564, 571) Veça (565, 566, 567, 569, 570, 572, 573, 580, 583, 584, 585, 1315, 1316) USOS ALIMENTARIS Part aèria

Ingestió de la part de la planta crua - Conservada dessecada a l'aire

FONTS 560, 561, 562, 563, 564, 565, 566, 567, 569, 570, 571, 580, 583, 584, 585, 1315, 1316. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per als conills i les ovelles (571). Per als conills (564, 565, 566, 567). Es donava als conills (561, 562, 563). Per a donar al bestiar (conills, vaques, cavalls) (560). Es fa com a farratge (569, 570). Per al bestiar (580,

583, 584, 585). En donàvem al bestiar com a farratge (1315, 1316). DESTINACIÓ. Alimentació animal (560, 561, 562, 563, 564, 565, 566, 567, 569, 570, 571, 580, 583, 584, 585, 1315, 1316).

Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)

FONTS 572, 573, 582, 586, 587. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. S'ho menja el bestiar (582). Se la menja el bestiar (572, 573). La de mata petita, la pasturen les ovelles, si se'n fan un fart els fa mal (586, 587). DESTINACIÓ. Alimentació animal (572, 573, 582, 586, 587).

Ononis spinosa L. (papilionàcies)