El geòfon com rastrejador del lloc de fuita requereix condicions calmades de soroll ambient, un bon nivell auditiu i oïda entrenada.
Aquest equipament està disponible per cedir a l'ajuntament. El tècnic municipal podrà inspeccionar el terra, en el moment de baix soroll i consum d'aigua, amb l'adequada pressió que li permeti revisar sense interferències un tram de xarxa conflictiu.
Normalment, l’equipament d’un sistema de prelocalizació i detecció de fuites consisteix en la col·locació de correladors múltiples d’última generació que, col·locats sobre les conduccions, «escolten» el soroll que fa l’aigua en córrer i discriminen si el soroll és normal o bé produït per una fuita.
Cada correlador aboca les seves dades a un ordinador i, mitjançant el coneixement del material de la canonada, del diàmetre i de la distància amb els altres correladors, es pot saber si hi ha alguna fuita, entre quins correladors es troba i a quina distància de cada un d’aquests.
Els correladors es poden col·locar a uns 120-150 m de distància entre si quan la conducció és de ferro, a uns 80 m si és de fibrociment, i a uns 50-60 m en el cas de materials plàstics. Una vegada l’aplicació informàtica ha situat la fuita teòrica sobre el plànol, s’usa un geòfon per aconseguir una localització més precisa.
Amb tota la informació rebuda pels mètodes de vigilància definits anteriorment, es procedeix a la localització precisa de cadascuna de les fuites emprant, per a això, dispositius electrònics com geòfons o correladors.
També es disposa d’un detector de cables elèctrics que, a més de localitzar les conduccions elèctriques enterrades, es pot utilitzar per a poder seguir el traçat d’una conducció d’aigua.
Il·lustració 14: Vistes del sensor de detecció de fuites d’aigua en conduccions en baixa. Font: SAM. Juliol 2005. Detector de fuites d'aigua a la xarxa de distribució. Foto: Belinda Navas
Aquesta aplicació s’aconsegueix introduint un senyal de ràdio a la canonada mitjançant un emissor, i, seguint el senyal, es pot conèixer el traçat i la fondària aproximada on és situa la conducció.
En qualsevol cas, els esforços a realitzar en camp amb aquests equips es redueixen a àrees molt localitzades pel que es millora el temps de resposta davant qualsevol anomalia en els consums previsibles.
2.6 Telelectura: informació on-line de cada consum
El coneixement periòdic de lectures dels comptadors permet una gestió continuada (diària, horària…) dels balanços d'aigua per sector de xarxa, eina bàsica per a la detecció de fuites a la xarxa i l'increment de l'eficiència de xarxa. A més, això suposarà un suport al consum responsable i sostenible de l’aigua potable.
La idea és generar una cultura de consum intel·ligent que millori l'eficiència del sistema de proveïment i asseguri una bona gestió del recurs hídric. Existeixen múltiples factors que impulsen l’aplicació de la telelectura com els que es detallen seguidament:
Alt percentatge de comptadors no llegits o errors a la facturació
Millora el servei d’atenció al client
Major control del frau
Major eficiència a la xarxa, alarmes en cas de consums anòmals.
Millora les garanties de subministrament en períodes de sequera.
Els components de telelectura responen al següent esquema:
Figura 18: Esquema de la Telelectura. Font: AGBAR
Els comptadors representen un alt percentatge en la inversió total en telelectura. El mercat ofereix diverses tecnologies metrològiques segons els requeriments del punt de consum (major o menor cabal nominal, major o menor precisió, ...). Addicionalment, podem classificar els comptadors en mecànics i electrònics:
1. Comptadors mecànics
El comptador mecànic té el condicionament mecànic a través d'engranatges i peces mecàniques, que mesuren el volum total o el cabal volumètric d'un fluid.
Comptador Concentrador Sistemes Telect Concentrador Comunicacions 103
El moviment de la turbina o pistó es transmet al totalitzador mitjançant un acoblament magnètic, realitzant-se així la lectura.
Generalment, incorporen un generador d'impulsos magnètics que crea impulsos (contacte tipus Reed) proporcionals al volum (1 pols/litre, per exemple).
Aquests impulsos magnètics poden ser captats per un dispositiu capaç d’emmagatzemar i transmetre la informació al sistema de telelectura.
2. Comptadors electrònics
El comptador electrònic es compon d’una part hidràulica igual a la dels comptadors mecànics i incorpora una part elèctrica que, apart de mostrar la lectura en un display LCD, permet realitzar càlculs estadístics sobre el consum d’aigua. Aquests comptadors incorporen una bateria interna de duració 8-12 anys, que es correspon amb el cicle de vida dels comptadors d’aigua. El seu preu és més elevat que el del comptador mecànic.
Il·lustració 15: Vista en detall d’un comptador mecànic (a l’esquerra) i un comptador electrònic (a la dreta). Font: AGBAR
Des del punt de vista hidràulic els comptadors electrònics s'instal·len d'igual forma que els comptadors mecànics. No obstant això, els comptadors mecànics amb impuls requereixen la instal·lació d’una antena (emissor de freqüència), normalment de baixa freqüència, per fer arribar la informació des dels comptadors fins el concentrador.
Per la seva banda, els comptadors electrònics transmeten la informació mitjançant un bus cablejat de dades a un concentrador que, posteriorment, transmet les dades al sistema d’informació.
L’ús d’un o altre tipus de comptador vindrà condicionat per les particularitats del punt de subministrament. Les grans bateries de comptadors (40-50) justifiquen la inversió
concentracions de comptadors és més avantatjós fer servir mòduls ràdio per cada comptador que transmetran la informació al concentrador.
Tota la informació dels comptadors es recull en el concentrador. Els concentradors són la clau del procés ja que són el fil conductor entre els comptadors i els sistemes d'informació. Es requereix un canal de dades d'àmplia cobertura, com pot ser el GPRS, per a l'enviament final de dades als sistemes.
Els sistemes de Telelectura tenen per objecte explotar la informació capturada, proveir-la amb el detall necessari a altres sistemes i gestionar la pròpia xarxa de Telelectura.
Per tant, segons les experiències existents, la millor solució de Telelectura a adoptar en cada sistema de proveïment dependrà de:
les característiques del mitjà (existència de barreres – mitjà abrupte)
el tipus de comptador (electrònic i/o mecànic)
la ubicació dels comptadors (comptadors interiors i o bateries)
la distribució dels comptadors (sectors singulars o aïllats)
i la densitat dels comptadors (unifamiliars, plurifamiliars)
A tots aquests factors cal sumar-li el cost i aquest fet ens porta a un gran ventall de possibilitats. De forma resumida es recullen a la següent figura 18:
Figura 19: Ventall de solucions. Font: AGBAR
Exterior CPD
Ubicació del comptador
ENLLAÇ COMPTADOR CONCENTRADOR SISTEMA DE