Historical overview

S’ha considerat com a més adient l'ús de la metodologia qualitativa per tal de dur a terme la recerca presentada aquí, ja que, tal com diuen Blaxter et al., la investigació qualitativa s'ocupa de recol·lectar i analitzar informació de totes les formes possibles que no siguin numèriques. Es centra en un nombre limitat però detallat de casos i exemples que són interessants o que aporten claredat a un cert tema. L'objectiu no és pas el d'abastar molt, sinó el d'aconsseguir profunditzar (Blaxter et al. 2000, 92).

Igualment, l'aproximació qualitativa implica un interès directe per l'experiència segons aquesta és “viscuda”, ”sentida” o fins i tot “patida” i per tant es tracta d'interpretar l'experiència de la

forma més semblant possible a cóm la viuen els propis participants (Blaxter et al. 2000, 93) i aquest aspecte resulta clau al llarg de tot el treball. Dins de la metodologia qualitativa, s’han utilitzat bàsicament les eïnes següents: l’entrevista en profunditat, l’anàlisi documental, l’anàlisi del discurs i l’anàlisi visual. S’ha jutjat convenient emprar el màxim de diversitat pel que fa a les eïnes metodològiques per tal de gaudir així de possibilitats de triangulació.

Procés de la recerca

El fet que la realització d'aquesta tesi s'hagi estès durant un període de 10 anys ben bons, no vol dir que aquests hagin estat consistents en una única direcció ni seguits, com tampoc que la recollida de dades hagi estat constant i ininterrompuda durant aquest temps. Al l'igual que molts projectes, ha sofert una certa deriva i alhora ha anat desenvolupant-se de forma cíclica,

redefinint orientacions, buscant nova bibliografia, recollint més dades. Com ja s'ha dit, l'interès inicial en la legitimació del net.art, i per tant amb un focus en el món de l'art, s'ha ampliat cap a la les pràctiques creatives de forma àmplia -bé siguin considerades artístiques o no. Val a dir, però, que aquest terreny ampli de la creativitat ja era present, de fet, com a rerefons del primer enfocament. En consequència, tot i que el terreny d'estudi ha estat sempre comú, es pot dir que les diferents tasques (bé fossin de recerca bibliogràfica, bé de treball de camp) han anat variant al llarg d'aquests més de 10 anys.

En el següent diagrama es detallen aquestes tasques, situades en el temps per a major claredat.

Fig. 3: Esquema del procés de recollida de dades

Unitats d'observació i mostra

Per les mateixes característiques del tema objecte d’estudi s’ha volgut fer una aproximació el més viva possible, tenint en compte que s’està intentant de valorar un fenomen del tot

contemporani. Així, amb aquest esperit, s’ha intentat mirar el problema des del punt de vista de l’experiència i la creació i negociació de sentits dels propis agents, demanant per tant el seu punt de vista als que estan involucrats, en diversos blocs d’entrevistes a diversos actors del món de l’art o la creativitat, en concret de l’entorn català (bé siguin net.artistes, creadors en general, crítics, experts, gestors culturals...). A l'hora de plantejar la recerca en forma d'estudis

de cas, s'han tingut en compte d'una forma no excessivament estricta les observacions de Flick et al. respecte a allò que implica un estudi de cas:

"The aim of case studies is the precise description or reconstruction of a case (for more detail cf. Ragin and Becker 1992). Case is rather broadly understood here - in addition to persons, social communities (e.g. families), organizations and institutions (e.g. a nursing home) could become the subject of a case analysis. In this the decisive problem is the identification of a case that would be significant for the research question, and the clarification of what else belongs to the case and what methodological approaches its reconstruction requires (on this cf. Hildenbrand 1999)" (Flick, Von Kardoff, i Steinke 2004, 147).

Així, les dades recollides per aquesta recerca estan plantejades com diversos estudis de cas, al llarg dels quals s'ha intentat visitar diferents aspectes del treball creatiu, bàsicament sota tres grans temes: per una banda, l'aspecte més pròpiament artístic com a tal i per tant lligat a les estrictes consideracions de què és art i què no ho és, així com a les pràctiques legitimadores en aquest sentit. Per altra banda, les imbricacions del món de l'art amb el que es podria anomenar una creativitat més àmplia o generalitzada i com aquesta relació es materialitza alhora en diferents àrees, bé sigui la industrial o l'acadèmica, per exemple, en què es donen iniciatives que posen en comú i alhora medien entre els dos móns. Finalment, la visió dels propis agents - ja siguin artistes o bé creadors- respecte el seu propi treball.

En concret, les dades recollides pertanyen a diversos estudis de cas, que tot i que són cinc en total, s'agrupen en els tres grans blocs temàtics que acabem d'esbossar:

• Legitimació de l'obra de JODI (net.art):

Estudi que es centra en el col·lectiu de net.art JODI, enmig de les pugnes d'aquesta nova pràctica artística per aconseguir ser reconeguda dins el món de l'art.

• Col·laboració art -indústria-universitat:

Estudi que es centra en diversos casos de mediació entre el món de l'art i el de la indústria, o bé el món de l'art i el de la universitat. L'estudi inclou els casos de: - Disonancias

- Digitalent

- Universitat: Galeria Virtual-UPF i Blast Theory-MRL • Creadors: recompenses i renúncies:

Estudi que es centra en la perspectiva dels creadors, bé sigui professionals en actiu o estudiants, per conèixer la seva experiència respecte les recompenses i renúncies percebudes en el seu treball.

El treball de camp realitzat es pot resumir de la següent manera:

- 23 entrevistes a un total de 26 participants: estudiants de belles arts, artistes, creadors audiovisuals, programadors culturals, professors de disseny, gestors i crítics d'art de l'àmbit català majoritàriament.

- Treball de camp addicional per veure com s'externalitzen els treballs de creació, quines són les condicions exigides, com ara: les laborals, horaris, terminis de feines, estàndards de qualitat, contractes, retribucions, interacció, facilitat o dificultat d'accedir- hi, facilitat o dificultat de gestionar la feina, resultats i què en treu cadascú, pressió social en els rànkings, hores dedicades a la recerca de feines etc.. Tot això s'ha realitzat utilitzant tècniques com l'anàlisi documental (bé de catàlegs, vídeos o pàgines web, així com documents com ara contractes o bases de convocatòries). També s'ha realitzat algun anàlisi visual d'animacions o bé d'alguna obra de net.art.