Implementation of Inconsistency Detection

L’escenari de referència del model LEAP-Andorra preveu un increment continuat del consum d’energia final durant el període 2015-2050, estimulat principalment per l’evolució econòmica favorable i el creixement demogràfic. Tots els sectors d’activitat creixen en ús d’energia a excepció del transport que assoleix petits estalvis estimulats per la previsió de millora de l’eficiència energètica dels vehicles de combustió del parc de turismes. Les emissions de GEH incrementen en aquest escenari tot i que a menor ritme que l’energia final degut a la tendència de substitució de fuel domèstic per electricitat i l’exclusió del fuel

tourism en la comptabilització de les emissions nacionals. Si ens centrem en la seguretat

energètica, l’escenari de referència mostra els riscos de seguir les tendències dels darrers anys. Els indicadors de les diferents perspectives empitjoren, accentuant-se els valors crítics actuals. En termes de sobirania, la dependència energètica augmenta fins a valors propers al 100% i el cost de les importacions respecte el PIB del país es duplica. La robustesa del sistema es veu afectada, a través de l’increment del risc de saturació de les línies

d’importació d’electricitat combinat amb valors molt baixos de capacitat elèctrica instal·lada. Per últim, tampoc es preveuen millores en la resiliència del sistema ja que els diferents indicadors de diversitat mantenen en la majoria dels casos els valors actuals. Aquests resultats mostren la necessitat d’adoptar una actitud pro-activa, buscant provocar canvis desitjables que permetin millorar la seguretat energètica del sistema.

Durant el transcurs d’elaboració del doctorat (període 2011-2017), s’ha aprovat legislació i s’han implementat programes aparentment en la bona direcció, i en alguns casos, en la línia de les recomanacions derivades d’aquesta tesi. Alguns exemples en el sector residencial són el Programa d’ajuts a la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables, el Decret de modificació del Reglament de la construcció en el qual s’aprova que almenys el 40% de la producció d’ACS ha de provenir d’energies renovables, el Reglament de regulació de l’activitat de generació d’energia elèctrica d’origen fotovoltaic en instal·lacions integrades en edificacions i interconnectades a la xarxa de baixa tensió així com el Decret pel qual s’aproven les condicions de compra de l’energia elèctrica generada en aquestes instal·lacions. O en el sector del transport, la llei de foment del vehicle elèctric, la modificació de la taxa sobre la tinença de vehicles per establir les quotes dels turismes en funció de les emissions de CO2 així com els Programes Engega d’ajuts destinats a la millora de la seguretat i l’eficiència del parc nacional de vehicles.

El projecte Potencial d’aprofitament solar en cobertes d’edificis del Pirineu presentat breument en el Capítol 3 Secció 3.6.1 és un bon exemple tant d’eina per a l’anàlisi de polítiques41 _com d’instrument per guiar la societat cap a escenaris desitjables a través de posar a la seva disposició informació objectiva derivada dels models desenvolupats42_.

Dels escenaris alternatius desenvolupats se’n desprenen les línies prioritàries d’actuació, alguns riscos futurs del sistema i la capacitat d’assoliment dels compromisos climàtics. És imprescindible aplicar mesures d’estalvi i eficiència energètica en tots els sectors d’activitat del país43 _{i particularment important dedicar esforços a implementar polítiques focalitzades} en la transformació del sector del transport. En l’actualitat, a diferència dels altres sectors, el transport depèn gairebé en la seva totalitat del petroli. En termes de seguretat energètica aquesta és la principal feblesa del sector. Per la seva importància tant en ús d’energia som

41 _{En l’enllaç http://www.obsa.ad/leapandorra/docs/informe_tarifes_FV_OBSA.pdf s’inclou l’informe}

presentat a l’OECC d’anàlisi de les tarifes de compra de l’energia elèctrica generada en instal·lacions fotovoltaiques

42 _{Veure la plataforma d’incentiu de l’energia solar desenvolupada per l’OBSA: http://obsa.ad/solar/}

en generació d’emissions, l’assoliment dels objectius climàtics establerts en l’INDC (Govern d’Andorra, 2015) dependrà en gran mesura d’aconseguir revertir la tendència històrica d’aquest sector. En aquest sentit, serà clau complir l’objectiu establert en el Llibre Blanc de l’Energia, a priori ambiciós, de disposar l’any 2050 d’un 50% de vehicles elèctrics en el parc de turismes. Dels resultats obtinguts se’n deriva que els avenços tecnològics seran importants però seran indispensables també canvis d’hàbits en la societat. L’estalvi i l’eficiència energètica seran imprescindibles però insuficients per complir els compromisos climàtics establerts recentment pel que caldrà combinar accions en aquests àmbits amb mesures en l’abastiment d’energia.

Els dos escenaris òptims44 _{mostren possibles camins que permetrien a Andorra complir} amb el compromís establert en l’INDC per l’any 2030 al mínim cost econòmic i aportarien també millores sensibles en seguretat energètica. D’ells se’n desprèn que el futur passa inevitablement per les energies renovables. Com introduir-les serà tot un repte, en un país amb una notable densitat de població i on l’entorn natural és un dels valors més preuats. Caldrà també fer una important tasca pedagògica ja que qualsevol que aspiri a viure de les energies renovables i esperi que la infraestructura necessària per fer-ho no sigui intrusiva, viu en una contradicció. “People love renewable energy” explica Mackay (2009), i afegeix: “unless it is bigger than a figleaf”.

Els escenaris analitzats mostren que l’estratègia plasmada en el Llibre Blanc de l’Energia d’apostar per la cogeneració amb GNL és beneficiosa en termes de seguretat energètica però pot hipotecar a llarg termini l’assoliment dels compromisos climàtics. Aquest risc es fa especialment palès quan s’analitzen escenaris de reducció d’emissions a llarg termini (fins l’any 2050) més ambiciosos. Per estar en la línia del full de ruta de la UE, caldria reduir l’any 2050 el 80% de les emissions respecte els nivells de 1990 (Comissió Europea, 2016). L’estructura productiva d’Andorra amb un sector industrial pràcticament inexistent pot ser una dificultat afegida en l’assoliment d’importants reduccions d’emissions. És interessant explorar aquesta línia en profunditat ja que com passa a altres països com Irlanda, l’estructura econòmica del país representa una limitació per l’assoliment d’objectius climàtics més ambiciosos (Chiodi et al., 2013).

Els escenaris alternatius analitzats en el model LEAP-Andorra mostren que malgrat emprendre canvis profunds en el sistema energètic, els potencials màxims d’estalvi d’emissions van poc més enllà del 50% l’any 2050 respecte l’escenari Referència. Pel que fa a la seguretat energètica, hi ha riscos que persisteixen tot i els importants esforços (p.ex. la dependència dels combustibles fòssils i la diversitat en el sector del transport). Davant

aquestes evidències, caldrà seguir explorant alternatives però tot indica que serà necessari un canvi més profund, segurament més enllà del sector energètic. Difícilment es podran afrontar els reptes als que ens enfrontem únicament a través de solucions tecnològiques sinó que caldran canvis estructurals i inclús culturals. Arribats a aquest punt, tornem a una de les reflexions inicials d’aquest capítol, la impossibilitat de desvincular l’àmbit energètic de la resta de l’economia.