En els darrers anys, el Departament d’Educació ha engegat diverses polítiques que tenen per objectiu, entre d’altres, combatre la segregació escolar del sistema educatiu del nostre país. És inqüestionable l’esforç realitzat en els darrers anys per l’Administració educativa, per exemple, en la promoció de polítiques d’acollida del fet migratori (principalment amb la creació de les aules d’acollida). En data 29 de novembre de 2007, i amb motiu d’una queixa relacionada amb aquesta qüestió (Q 2722/07), el Departament d’Educació va adreçar al Síndic de Greuges un informe que detalla les polítiques principals que l’Administració està desenvolupant.
Les polítiques es concreten en35:
a. Mesures establertes en el Decret 75/2007, de 30 de març, pel qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics
35En aquest apartat, es reprodueixen literalment fragments del contingut de l’addenda que va
enviar el Departament d’Educació al Síndic de Greuges en data 29 de novembre de 2007 (Q 2722/07).
Les reserves de places, les ampliacions i les reduccions de ràtio, la delimitació de les àrees de proximitat, les oficines municipals d’escolarització i les comissions d’escolarització són instruments de política educativa que recull la normativa. Pel que fa a aquests instruments, l’apartat anterior ja revisa a bastament el contingut del Decret d’admissió.
b. Oficines municipals d’escolarització
El paper que tenen aquestes oficines també ha estat exposat en l’apartat anterior. Simplement, en aquest punt, convé posar de manifest que el novembre de 2007 ja hi havia 61 OME en funcionament distribuïdes en els diferents serveis territorials de Catalunya.
c. El Pla per a la llengua i la cohesió social (LIC), amb les aules d’acollida
El Pla per a la llengua i la cohesió social (Pla LIC), impulsat pel Departament d’Educació des del curs 2004-2005, representa un instrument fonamental per gestionar la creixent incorporació d’alumnat procedent de la immigració, l’aparició de noves causes d’exclusió social i la insuficient normalització de la llengua catalana. Els objectius principals són:
- Fomentar la inclusió social i escolar de tot l’alumnat, evitant qualsevol tipus de marginació, garantint l’equitat i creant les condicions que facin possible la igualtat d’oportunitats i de possibilitats mitjançant l’accés a una educació de qualitat.
- Consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular als centres educatius i com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, adaptant les metodologies, les estratègies i els recursos didàctics a la creixent diversitat lingüística i cultural de l’alumnat.
- Desenvolupar la consciència d’igualtat en dignitat de totes les persones com a condició prèvia per al coneixement i el respecte de les diferències culturals, potenciant la cultura del diàleg i la convivència en un marc intercultural.
L’informe que el Departament d’Educació va enviar al Síndic de Greuges el 29 de novembre de 2007 detalla que les actuacions del Pla LIC són:
- Creació de la figura dels assessors LIC. Els equips d’assessors en llengua, interculturalitat i cohesió social per als centres en el curs 2007/2008 representen un total de 220 professionals.
- Implantació d’aules d’acollida als centres educatius de primària i secundària. S’adreça a l’alumnat nouvingut a les escoles de Catalunya en els últims dos anys per donar una atenció de qualitat a les necessitats primeres d’aquest alumnat en l’aspecte emocional, curricular i d’aprenentatge de la llengua vehicular de l’escola. S’han creat 1.081 aules d’acollida en centres educatius que escolaritzen alumnat nouvingut amb la dotació d’un tutor o una tutora responsable, amb una dotació de recursos informàtics en cada aula i amb una dotació econòmica a les aules d’acollida de nova creació per a l’adquisició de material didàctic.
- Actuacions en centres:
Estudi assistit. L’actuació d’estudi assistit vol proporcionar a l’alumnat
que viu en un entorn socioculturalment desfavorit unes condicions que l’ajudin a seguir el currículum escolar, a adquirir hàbits d’organització i d’estudi, a planificar el treball escolar i a aprofitar totes les oportunitats que té al seu voltant en el seu procés de desenvolupament personal. S’han dut a terme 880 tallers d’estudi assistit en 472 centres escolars de primària i secundària. Aquests tallers acullen 9.680 alumnes de centres escolars situats en zones desfavorides amb una elevada immigració. Ampliació de les dotacions econòmiques per a beques, ajuts de menjador i transport.
Material escolar per a tothom. Assignació als centres de dotacions econòmiques per atendre les despeses ocasionades per l’adquisició de material didàctic per cedir-lo a l’alumnat que en necessiti.
Tallers per a les famílies. Dotació econòmica per a l’organització de tallers de caràcter lúdic on es tractin punts d’interès comú i s’afavoreixi la comunicació i la integració dels pares i les mares assistents en relació amb la dinàmica escolar i els temes educatius generals. S’adreça a tots els pares i les mares dels centres escolars.
Servei de traducció i interpretació oral. És un servei adreçat als centres educatius que escolaritzen alumnat de famílies nouvingudes que no dominen les llengües oficials a Catalunya. Es tracta de garantir la comunicació amb les famílies del centre perquè en coneguin el funcionament.
Formació en llengua i cultura d’origen familiar. Cursos de llengua i cultura
d’origen dels principals llocs de procedència de les famílies de l’alumnat escolaritzat. S’adreça a alumnat d’origen immigrat i autòcton.
d. Formació dels professionals dels centres educatius
El Departament d’Educació ha impulsat activitats de formació per als mestres i els professors per promoure una acollida i atenció adequades de l’alumnat nouvingut i la seva relació amb l’alumnat autòcton.
e. Plans educatius d’entorn
Amb els plans educatius d’entorn, el Departament d’Educació pretén potenciar iniciatives i projectes que donin una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels diferents territoris per incrementar l’èxit escolar i reduir les desigualtats educatives. Per mitjà d’aquests plans, es dóna suport institucional i econòmic a projectes d’intervenció socioeducativa impulsats de manera coordinada pels agents locals que tinguin per objectiu reforçar l’equitat educativa i la cohesió social i millorar la situació dels col·lectius socialment més fràgils i vulnerables. En el marc d’aquest treball en xarxa, també es dóna suport als centres educatius que pateixen els efectes negatius de la segregació escolar.
Durant el curs 2006-2007 s’han signat 95 plans educatius d’entorn amb 80 municipis i amb la participació de 809 centres.
f. Pla per a l’alumnat de la comunitat gitana
L’informe del Departament d’Educació destaca que, entre els objectius d’aquest pla, hi ha la integració educativa, social i cultural de qualsevol tipus d’alumne, amb independència del seu origen i condició social.
Amb la participació, la col·laboració i la complicitat de les entitats gitanes, el Pla recull diferents actuacions que tendeixen, entre d’altres, a afavorir el coneixement de la comunitat gitana per part de la comunitat educativa, a fomentar la integració educativa de l’alumnat d’ètnia gitana i de les seves famílies o a impulsar la formació intercultural dels professionals de l’educació, la recerca i la innovació educativa.
5. EVIDÈNCIES DE SEGREGACIÓ ESCOLAR: ANÀLISI DE LES QUEIXES
REBUDES AL SÍNDIC DE GREUGES
Només durant el 2007 el Síndic de Greuges ha rebut 148 queixes relacionades directament o indirecta amb el fenomen de la segregació escolar a Catalunya. Moltes d’aquestes queixes tenen a veure amb la percepció de determinades famílies i professionals que l’Administració o bé no fa prou per combatre el fenomen o bé, quan intervé, els vulnera el dret de llibertat d’elecció de centre. En el primer cas, es tracta majoritàriament de famílies amb fills escolaritzats en centres que pateixen segregació escolar, i en el segon, de famílies que volen fugir d’aquests centres segregats en el procés d’admissió. De fet, aquesta tipologia de queixes és una plasmació directa del conflicte entre equitat educativa i llibertat individual que impregna la discussió sobre la resolució del problema.
D’una banda, és cert que no tots els factors que intervenen en el procés de segregació escolar poden ser controlats per l’Administració pública. No és senzill, per exemple, que l’Administració controli els processos de concentració de la població amb dificultats socioeconòmiques en determinades zones o barris. A més, el nostre ordenament jurídic protegeix la llibertat d’elecció d’escola de les famílies, amb la qual cosa l’Administració pública té formalment limitacions a l’hora d’intervenir per afavorir la distribució equitativa de la població escolar.
D’altra banda, però, a més d’aquestes consideracions, també és cert que hi ha un marge d’actuació encara ampli per a la política pública, i especialment per a la política educativa, per mitigar aquest tipus de processos i per aconseguir una distribució socialment més equilibrada de l’escolarització. Precisament, amb l’anàlisi de les queixes que rep la institució del Síndic de Greuges, volem destacar que aquestes possibilitats d’intervenció efectivament existeixen, tot i que no sempre s’aprofiten prou.
5.1. Sobre la suficiència d’actuacions de caràcter integral per als centres