Method 16

MARTI i BONET, J.M. La catedral de la Tierra y el Mar. Historia e historias de la única catedral de Barcelona. Barcelona: Catedral y Museo diocesano, 2014.

MARTINEZ FERRANDO, J.E. Pere de Portugal, «Rei dels Catalans». Colección Episodios de la Historia. Barcelona: Rafael Dalmau, 1960.

MARTORELL, Francesc. «Catedral de Barcelona». En: Catalunya Artística, vol. 1, Barcelona: Verdaguer, 1929.

MAS, Josep. Notes históriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Jaume Vives, 1906. MAS, Josep. «Notes d’esculptors antics a Catalunya». En: Boletín de la Real Academia de Buenas Letras, n. 49. Barcelona: Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, 1913.

MAS, Josep. Guía itinerario de la Catedral de Barcelona. Barcelona: La Renaixença, 1916. MAS, Josep. Notes històriques del Bisbat de Barcelona, vol. XIII, Primera Part. Barcelona: Tipográfica Católica Pontificia, 1921.

MESTRES i ESPLUGUES, Josep Oriol. Monografía de los claustros de la Santa Iglesia Catedral Basílica de esta ciudad de Barcelona. Barcelona: La Reinaxença, 1876.

MOREU-REY, Enric. Els Treballs Històrics de mossèn Josep Mas i Domench (Bibliografía). Barcelona: Salvador Vives i Casajuana, 1980.

MUNTADA, Anna; VALERA, Elisa. «Entorn del projecte de ‘l’obra nova’ del Palau de la Generalitat. El Memorial de 1603». En: Locvs Aoenus, n. 2, 1996.

NARVÀEZ, C. «El patronatge de les noves oligarquies urbanes a l’art català dels segles XVI y XVII». En: Recerques, n. 51, 2005.

PERELLÓ FERRER, Antonia María. L’Arquitectura civil del segle XVII a Barcelona. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrar, 1996.

132 PEY, J. «Sobre la restauració del MNAC al pati gòtic de la Generalitat de Catalunya». En: Butlletí del MNAC, n. 6, 2002, p. 109-120.

PI de CABANYES, Oriol. Cases Senyorials de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 2002 (1990)

PI i MARGALL, F. España: obra pintoresca en làminas ya sacadas con el daguerotipo, y dibujadas del natural grabadas en acero y en boj. Cataluña. [Luis Rigalt et. al.]. Barcelona: Imprenta de Juan Roger, 1842.

PARCERISA, F.J.; PIFERRER. Pau; PI i MARGALL, F. «Cataluña». En: Recuerdos y Bellezas de España, Vol. 1 y 2. Barcelona: Imprenta de Joaquin Verdaguer, 1839.

PONZ, Antonio. Viaje a España. I, III, VIII, XIV. Madrid: Ibarra, 1787-1794.

PUIGGARÍ, José. «El Palau o Palacio Menor de Barcelona». En: El Museo Universal, Vol. VIII. 1864. Madrid: Instituto Miguel de Cervantes. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1952.

PUIGGARÍ, José. «Noticia de algunos artistas catalanes inéditos de la Edad Media y del Renacimiento. Apuntes leídos en sesión de 17 de junio de 1871». En: Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 3, 1880.

Real Academia de la Historia. «Juan de Zúñiga y Avellaneda». En: http://dbe.rah.es/biografias/16020/juan-de-zuniga-y-avellaneda. Consultado 11-4-2019, 20:00.

RIERA MELIS, Antoni. «Les Drassanes Reials de Barcelona a la baixa edad mitjana». En: Drassana: revista del Museu marítim, n. 3, 1995.

RIERA i SOLER, Lluís. La Casa llotja de Mar de Barcelona: monografía histórich- descriptiva. Barcelona: Imprenta Elzevariana de Borrás y Mestres, 1909.

RIERA i SOLER, Lluís. «La Casa Lonja del Mar de Barcelona». En: Boletín de la Sociedad de Atracción de Forasteros, nº XVII, año V, primer trimestre, 1517.

ROGENT i PEDROSA, Francesc; SOLER, Gaietà. «Catedral de Barcelona. Descripción artistico-arqueológica». En: España Artística arqueológica monumental. Barcelona: Parera, 1898.

ROVIRA, J.M. Renacimiento y arquitectura: El Palacio de la Generalitat. Barcelona: Universitat Politécnica de Catalunya, 1998.

RUBIO Y CAMBRONERO. I. «El Palacio de la Diputación de Barcelona a través de los siglos». En: Revista San Jorge, nº 61, enero 1966.

SALAZAR DE MENDOZA, Pedro. Crónica de el Gran Cardenal de España D. Pedro Gonçalez de Mendoça, arçobispo de la muy santa iglesia primada de las Españas, patriarca…Toledo: María Ortiz de Sarania, 1625.

133 Santa Església Catedral Basílica de Barcelona. Benedicció i Inauguració de l’Orgue. (Textos de Gabriel Blancafort). Barcelona: Catedral y Museo Diocesano, 1994.

SERRA i PUIG, Eva. «La Generalitat. De les reformes del segle XV al creixement institucional del segle XVI». En: FERRER I MALLOL, M.T.; ROIG, J.M. Història de la Generalitat de Catalunya. Dels origens medievals a l’actualitat, 650 anys. Barcelona, 2011. SIMON i TARRÉS, Antoni. Cavallers i ciutadans a la Catalunya del cinc-cents. (Col. Torres Amat, nova etapa, 9). Barcelona: Curial, 991.

TÁMARO, Eduard. Guía histórico-descriptiva de la Santa Iglesia Catedral de Barcelona. Barcelona: Tipográfica católica, 1882.

TÁMARO, Eduard. «La Portalada que fou de l’antiga casa dels Grallas». En: La Il.lustració Catalana, n. 59. Barcelona, 15 de marzo de 1882.

TORRAS i TILLÓ, Santi. «D’Antoni Sabater a Baptista Palma, obres y artistas del Renaixement a Terrassa (1546-1621)». En: Terme, nº 14, 1999.

VILLANUEVA, Jaime. Viaje literario a las iglesias de España, Viatge á Barcelona. Tomo XVIII. Madrid: Real Academia de la Historia, 1851.

WILKINSON, Catherine. The Hospital of Cardinal Tavera in Toledo. A documentary and stylistic Study of Spanish Architecture in the mid-sixteenth Century. University Microfilms Inc, Ann Arbor, Michigan, 1969 y N.Y.- Londres, 1976.

134 7. ANEXO DOCUMENTAL

Documento nº 1. Carta de pago a Antoni Carbonell por las obras del Palau Reial Major. «Construcción de dos salas para la Audiencia y consejo en el Palacio Real á expensas de la Generalidad de Cataluña», del 21 de abril de 1545. Archivo de la Corona de Aragón, Generalitat, Deliberacions, Trienio de 1542-1545, fol. 218. En: BOFARULLL i SANS, Francisco. Instancia elevada por la Real Academia de Bones Lletres... 1904. Op. cit, pp. 15- 16.

«Die martis XXI predictorum mensis et anni. (Aprilis 1545).

Los S. deputats eclesiastich y real absent del consistori lo deputat militar impedit per indisposicio de sa persona entrevint los honorables oydors de comptes militar y real absent lo oydor eclesiastich legitimament impedit per indisposicio de sa persona succhehint lo oydor militar en loc y poder del dit deputat del mateix stament impedit com es ab consell y parer de llurs assessors delliberen que de peccunies del dit general sien donades y pagades a nanthoni Carbonell fuster trescentes vint y sinc liures Barceloneses per quarta part y segona paga y en porrata de aquelles mil trescentes lliures per les quals ha empresa per stasada la obra faedora en lo palau real de la present ciutat per les sales dels doctors del

Real consell per comissio y ordinacio de la derrera cort celebrada en Monço 1542, sobre

la qual scasada ab comisio de les nou persones dels tres staments dic present per una parat pera la dita obra elegides en virtut del dit capitol de cort es estada feta capitulacio y cara ab dit Carbonell continuada en la scrivania maior de la casa de la Deputacio á XIIII de Mars prop passat manant esserli spedida opportuna cautela.- Vidit Petrus Llort assessor.»

Documento nº 2. Carta de pago a Antoni Carbonell por finalización de las obras del Palau Reial Major. Generalitat, Deliberacions, del 12 de agosto de 1549 [el autor no cita datos de archivo]. En: BOFARULLL i SANS, Francisco. Instancia elevada por la Real Academia de Bones Lletres...1904. Op. cit, pp. 15-16

«Die Lune XII mensis Augusti anno predicto MDXXXXVIIII.

«Anno MDXXXXVIIII. Liber delliberationum factarum in Consistorio domus deputationis triennij quod íncipit prima die mensis Augusti anno predicto.

Existentibus deputatis R. et Magnificis

Michaele doms canonico et sacrista ecclesie Elnensis Petro de Alentorn domicelle in villa Cervarie domiciliato et Ludovico Durall cive Barchinone

Et auditoribus compotorum

Anthonio Sibil canonico ecclesie Barchinone

Johanne de Busquets domiciliato in vicaria Tarracone Geraldo Subira v. j. d. ville Perpiniani.

Los señors deputats entreveninthi los honorables oydors de comtes ab cosell y parer dels honorables assesors y advocats ordinaris del dit feneral vista la capitulacio per los olim deputats del dit general feta ab Anthoni Carbonell, Fuster, y fermada en la scrivania mayor de la casa de la Deputacio à tretze de setembre MDXXXXVI sobre la obra per ell feta en

135

trobada acabada be y degudament et conforme á dita capitulacio per compliment y resta de la qual obra son demanades per dit Carbonell sinquata dues lliures devuyt sous y sinch diners. E per quant per mossen Miquel Ciurana regent los comptes del dit general es estada

feta relacio als dits Señors deputats y en llur Consistori que de ordinacio y manament dels dits olim deputats son stades per ell posades en compte de debit al dit Carbonell trenta liures set sous que per lo dit general foren pagades anan Pere Albí manya per preu de la ferramenta en dit compte expesificada la qual ferramenta debía esser mesa y posada per dit Carbonell en dita obra e per lo dit Carbonell sie stat deduit que ell no ses pogut servir en dita obra de dita ferramenta aixi per no esser conforme a la obra per ell feta per la qual cosa li hagen convengut fer y posar com de fet ha fet fer y posada en dita obra altra ferramenta com encara per esser dita ferramenta feta per dit Albi molt rara y de preu molt exces. Perço considerant les coses predites y oyts diverses vegades dits Carbonell y albi atenten que molt prestament se speren se ha de fer la altra obra en lo dit palau per lo assento del Lochtinent

general de sa Magestad com es statuit per la derrera Cort de 1547, en la qual obra se pora

posar dita ferramenta delliberen que dita ferramenta ab nou memorial sie posada en lo inventari de la altra noba comanada al dit mossen Ciurana y que per dit Albi sien fetes les dues Claus falten en los dos panys de dita farramenta y que aquelles junctament ab la una clau lloba que es en dite ferramenta sie stanyada y que aquella sie per dit Ciurana lirada perque sie posada en la dita nova obra y que lo dit Pere Albi hage refer y pagar al dit general sinch liures en deductio de la desmesia del preu de dita ferramenta y que les dites sinquanta

dues liures divuyt sous y sinch sien pagades al dit Carbonell per fi y compliment de dita

scarada y que de aquelles li sie expedida opportuna cautela no obstan les coses dessus dites y referides a lo dit Miquel Ciurana y que lo dit Carbonell no puga demanar ne haber cosa alguna de aquelles deu lliures que preten si son degudes per les obres per ell fetes en lo dit Palau real ultra les coses per ell empreses en la dita scarada.»

Documento nº 3. Deliberación sobre la construcción del Palau del LLoctinent conforme a los modelos en madera y traza presentados por Antoni Carbonell, así como la correspondiente orden de pago del 31 de octubre de 1549. «Sobre la obra del Palau del Loctinent.» Generalitat, Deliberacions [el autor no cita datos de archivo]. En: BOFARULLL i SANS, Francisco. Instancia elevada por la Real Academia de Bones Lletres...1904. Op. cit, pp. 15-16.

«Die jovis XXXI mensis octobris anno predicto MDXXXXVIIII.

Los S. deputats ecclesiastich y militar absent del Consistori lo deputat real, ab intervencio dels honorables oydors de comptes ecclessiastich y y real absent de lapresent ciutat y veguería lo oydor militar inseguint y per asscuracio del que fou ordenat en la

derrera cort de Monço celebrada en lo any DXXXXVII sobre la fabrica y construccio fahedora del Palau y aposento en lo qual stiga lo Loctinent general de sa Magestad per la

maior comoditat de la spedicio de la justicia convocaren vingueren y foren presents en lo consistori Nou de la casa de la Deputacio los Reverent don Johan de Torme bisbe de Vich lo Illustre don Guillem Ramon Galceran de Castre Pinos Fonollet y de lo viscomte de Evol de Illa y de Canet mossen Jacme Senmanat mossen Franci Solsona canonge de la Seu de Barcelona mossen Francesch Amat ciutada de Barcelona mossen Michel Soldevila ciutada de Barcelona mossen Ramon Vicens de Senmanat donzell als quals de manament dels dits Srs. Deputats fou legit lo capitol de Cort disposan a la dita obra els fou amostrada la forma

136

per Anthoni Carbonell Fuster. E oyt lo dit capitol y vist dits patro ó forma axi lo de papeer

com lo de fusta e vist lo lloch en lo qual dita obra se se ha de fabricar en lo qual lloch son stats personalment lo die abans y los dits S. deputats e oydors é persones dessus nomenades y elegides fou feta determinacio y conclusio que la dita obra devia esser feta y en aquella mesa deguda execucio y affirmacio conforme al dit patro ó forma de fusta a ells com dit es

amostrada feta y fabricada per dit Anthoni Carbonell lo mes prest que sie posible.

E attesos los treballs e industria del dit Anthoni Carbonell aixi en fer diverses trasses y patrons en paper e lo dit patro de fusta e encara en lo conduir les vendes deles cases fetes als Srs. Deputats a o part de la dita obra tots concordament delliberen que de peccunies del dit general sien donades é pagades al dit Anthoni Carbonell cent y vint lliures Barceloneses e qui per aquelles lin sie expedida opportuna cautela.»

Documento nº 4. Contrato entre el caballero Guerau Desplà y el imaginero Jaume Serra sobre la fábrica de una sepultura para la esposa del contratante, doña Aldonsa de Corbera, con destino al Monasterio de Santa María de Valldoncella, de Barcelona. Barcelona, 20 de marzo de 1504. Archivo Histórico de Protocolos de Barcelona, Fondo notarial del notario Juan de Vilana, leg. 3, manual 12, años 1503-1504. En: MADURELL MARIMON, José Mª. «Escultores renacentistas en Cataluña»...1947. Op.cit, pp. 273-274.

«Die martis. XX. mensis marcii anno predicto [1504]. Entre lo magnífic mossèn Guerau Desplà, cavaller de una part, e lo senyer en Jaume Serra, ymaginayse, de la part altre, és concordat sobre la fabricació de la sepultura de la senyora Aldonça de Corbera, muller sua, quondam, segons que's segueix: Primo, lo dit Jaume Serra, promet que fabricarà e lavo rara la sepultura de la dita senyora, en la sglésia del Monastir de Valldonzella, segons la mostra que té donada de aquella, perfectament de pedra de Beuda.

Item, lo dit mossèn Guerau Desplà, darà tota la pedra que menes- ter serà per la dita obra, posada en casa del dit Jaume Serra, és a sa- ber, la dita pedra de Beuda, e obrada la obra la farà portar al dit Monastir a peu d'obra; l'altra pedra, e la manobra, e altre compliment de la obra darà lo dit Jaume Serra.

Item, lo dit mossèn Guerau Desplà, darà al dit Jaume Serra huuytanta ducats, pagadors en aquesta forma: ço és, quinze ducats de pre-sent; e quinze ducats, com hage feta dita obra fins a represes; e los altres quinze, com tindrà la obra feta per a paradar; e lo restant, acabada dita obra, que son trantasich ducats. E sobre lo degut acabament de la dita obra staràn les dites parts a dit e coneguda d'en Capdevila e d'en Antoni Carbonell, fuster, menor, mestres de la Sèu. Dicta die, vicésima mensis marcii anno predicto, huiusmodi capitula, et omnia et singula in eis contenta, fuerunt firmata et iurata per dic-tas partes. Obligamus bona, etc., Iuramus, etc…Testes: Andreas Croses et Ioannes Orelles, fusterii, cives Barchinone.»

137 Documento nº 5. Informe de Joan Safont, Mateu Capdevila y Antoni Carbonell sobre la obra de la muralla del baluarte de levante (no se indica la fecha). Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona, Notolarum 8, años 1500-1513, fol. 246. En: MADURELL MARIMON, José Mª. «Escultores renacentistas en Cataluña». 1947. Op. cit, p. 220-221, nota n. 27.

«Memorial fet per nosaltres Johan Çefont, Matheu Capdevila, mestres de cases, e Thoni Carbonell, fuster ciutedans de la present ciutat, sobre la obra de la muralla fahedora en l'esperò de Levant.»

«Primerament, havem vist quant te, a tenir la muralla de l'esperò de Levant de larch. e fins ahont se pot conportar per aribar a la mar, e atrobam .LX.VIIII° canes de larch fins ahon se pot conportar dita muralla fer, o principiar, o acabar. E restaría per a fer tanqua de pelissade. VII. canes per no poder passar nengú.

Item, a paragut a nosaltres per ésser cosa més fort e molt més segura, e més reposade les consciències nostres per aconsellar, aquella nos ha aparagut que's façen dits fonaments ab caxa de la forma següent:

Item, una caxa de tres canes de larch, e XII. palms d'alt e hà de tenir baix d'ample .XVI. palms, e alt en lo quantel de dita caxa ha de tenir de ampia .XII. palms, a fi que los fonaments que's faran dins dita caxa resta ab alembor cada part, perquè dit edifici de dita muralla stigue mes fort e segur.

Item, vist per nosaltres lo cost de dita caxa ço és, fusta, mans, clans de la largaria, e enplària demunt dita, que per tot bona, e acabade estarà en .XII. lliures. E son dites caxes per tota la demunt dita muralla XXIII. caxes que per totes les dites .XXIII. caxes pujen CCL.XXVI. lliures.

Item, vist per nosaltres la despesa de cavar e posar dita caxa en dits fonaments, e axenguar aquella de dins, a fi que's pugna principiar los dits fonaments dins dita caxa, hà de entrar dita caxa sota aygua, .XI. palms, los quals dits .XI. palms posam que si per nengun temps venia alguna necessitat e volguessen honplir lo vall d'aygua no pogués sotcavar dits fonaments. E per dita despesa ha VI. lliures per posar cada veguade dita caxa, en cavar, e axengar, e fer los fonaments de aquella, qni per totes les .XXIII. caxes prenen sume de C.XXX.VIII. lliures.

Item, vist per nosaltres que per onplir dita caxa, ço és, enlenbordar, e pedra de fil, reble, cals, e arena per onplir dita caxa, e per mans de mestres e manobres, acabade, e arezade fins alt en la dita vora de la caxa, pnge .XXX.VI. lliures per cada caxa; e lo nombre de dites caxes son .XXIII. caxes, axi com de dalt és dit, que per tot lo honplir de dites caxes pugen .D.CCC.XXVIII. lliures.

Item, vist per nosaltres que la muralla te prou d'ampla .XII. palms, e per acó havem fundada la dita caxa que rest als dits .XII. palms d'ample a fi que tota la muralla consequtiva tingua dits XII. palms de grux.

Item, vist per nosaltres que en la cava de dita muralla per fer aquella ço és, prenent la cava que tingue .XII. palms, ço és, lo grux de dita muralla, e una cana d'alt e una cana de larch, entre pedre de fil, reble, morter, e mans de mestres, manobres, val dita cava .1111. lliures .X. sous. E son totes les dites caves de dita muralla .CC.X. caves de la forma demunt dita, conprenent que la dita muralla haia de tenir tres caves d'alt ço és, de dita caxa en amunt qui per totes les dites .CCX. canes, prenen suma de .D.CCCCXXXXV. lliures.

Item, vist per nosaltres que encara lo parer nostro síe de tot lo que demunt havem dit, e no siam de parer que's façe ab pals, vos fem una suma de tant quant té dita caxa, ço és,

138 tres canes de larch, e .XIIII. canes de ampie que per fundar dita muralla fahent los fonaments de dits pals hi hà menester en dit spay per fornir aquell .C.LX pals, a raó per pal entre compre, boscar, e íellar, e puntes, valen dits pals posats a raó de .VI. sous lo pal, aquells de largaría de .X. palms valen .XXXXV. lliures. En que son los spays en dits fonaments per fer dita muralla, XXIII. patis semblants de les demunt dits qui pendrien suma tots los demunt dits .XXIII. patis plens de dits pals per tots los fonaments de dita muralla mil .XXXV. lliures.

Altre memorial fet per la tanqua menor.

Primerament, vist per nosaltres que dita tanqua hà de tenir .LX.VIIII. canes de larch, ço és, del sperò fins a mar, en lo qual restarà après ahont acabarà dita tanque fins a mar, .VII. canes de pelissade a fi que no pugua pessar nengu.

Item, vist per nosaltres que la dita peret de dita tanqua se hage a fundar de aquesta