De les anotacions de matrimoni186
185 Secció reestructurada per l’article 2 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de determinats
articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
186 Rúbrica redactada de conformitat amb l’article 2 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
Article 271187
S’ha d’anotar el matrimoni que consti per expedient o per qualsevol dels documents a què es refereix l’article 256 i que no pugui ser inscrit, perquè no reuneix els requisits exigits per a la seva validesa pel Codi civil o perquè aquests no han estat acreditats degudament.
187 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
Article 272188
Qualsevol de les parts pot sol·licitar l’anotació de la demanda de nul·litat, separació o divorci mitjançant la presentació del testimoniatge d’admissió.
188 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
CAPÍTOL III
De la secció de defuncions
Article 273
La declaració s’ha de formular immediatament després de la mort.
L’obligació de declarar afecta els consanguinis fins al quart grau i als afins fins al segon.
Article 274
El facultatiu que hagi assistit el difunt en la seva última malaltia o qualsevol altre que reconegui el cadàver ha d’enviar immediatament al Registre un comunicat de defunció en el qual, a més del nom, els cognoms, el caràcter i el número de col·legiació de qui el subscriu, ha de constar que hi ha senyals inequívocs de mort, la causa i, amb la precisió que la inscripció requereix, la data, l’hora i el lloc de la mort i les mencions d’identitat del difunt; també s’ha d’indicar si és conegut de ciència pròpia o acreditada i, en aquest supòsit, els documents oficials examinats o les mencions d’identitat de la persona que afirmi les dades, la qual també ha de signar el comunicat.
Si hi ha indicis de mort violenta s’ha de comunicar urgentment i especialment a l’encarregat.
Article 275189
En els registres que tinguin adscrit un metge del Registre Civil, aquest ha de comprovar, per mitjà del reconeixement del cadàver, els termes del comunicat, i n’ha de suplir les omissions, per a la qual cosa se li han de donar, com a mínim, quatre hores.
En els que no en tinguin, l’encarregat, abans d’inscriure, ha d’exigir al metge obligat el comunicat adequat, mentre la urgència de la inscripció ho permeti i, si no l’obté o és contradictori amb la informació del declarant, ha de comprovar el fet per mitjà del substitut del metge del Registre Civil, que ha de ratificar o suplir el comunicat exigit.
El metge del Registre Civil o el substitut més pròxim que resideixi en una població situada a més de dos quilòmetres pot excusar l’assistència. Aleshores la comprovació l’ha de fer a elecció de l’encarregat o del jutge de pau, ell mateix, qui té els mateixos deures i facultats, o delegant, sota la seva responsabilitat, dues persones capaces; el resultat s’ha de diligenciar en una acta separada.
En els registres consulars, a falta d’un comunicat adequat, s’ha de recórrer a la comprovació supletòria a què es refereix el paràgraf anterior.
Quan les informacions siguin defectuoses o ofereixin dubtes fonamentats, l’encarregat, per si mateix o assistit de perit, ha de practicar les comprovacions oportunes abans de fer la inscripció.
189 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
Article 276
Les comprovacions i altres diligències per a la inscripció i l’expedició de la llicència d’enterrament s’han de realitzar dins de les vint-i-quatre hores següents a la defunció.
Article 277190
La inscripció es pot practicar, en tot cas, i sens perjudici del que disposa l’article següent, per mitjà d’una sentència o una ordre de l’autoritat judicial que afirmi, sense cap dubte, la mort.
190 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
Article 278191
Quan el cadàver hagi desaparegut o s’hagi inhumat, no n’hi ha prou per a la inscripció amb la fama de mort, sinó que es requereix certesa que exclogui qualsevol dubte racional.
Si escau, a l’ordre de l’autoritat judicial que instrueix les diligències seguides per la mort, li ha d’haver precedit un informe favorable del Ministeri Fiscal i, si es tracta d’una autoritat judicial militar, el de l’auditor; si l’autoritat és estrangera, s’ha d’instruir, per poder inscriure, l’expedient oportú.
Per precisar les circumstàncies en l’expedient o les diligències, s’han de tenir en compte les proves previstes per al de reconstitució.
191 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Decret 1138/1969, de 22 de maig, de modificació de determinats
articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
Article 279
La mort en les condicions a què es refereix l’article anterior, esdevinguda en campanya o en captivitat, l’ha d’inscriure en virtut d’un expedient instruït i resolt conforme a aquesta legislació, sense recurs ulterior per la via governativa, l’autoritat judicial militar de la regió, zona o departament corresponent i, si no n’hi ha, la de la Primera o la Central, i sempre amb un informe previ favorable de l’auditor.
Article 280
En la inscripció de defunció hi han de constar especialment: 1r. Les mencions d’identitat del mort.
2n. L’hora, la data i el lloc de la mort.
3r. El número que s’assigna en el lligall al comunicat o la comprovació.
Article 281
Les mencions d’identitat desconegudes s’han de suplir amb els noms o sobrenoms, senyals o defectes de conformació, edat aparent o qualsevol altra dada identificadora; els vestits, els papers o els altres objectes trobats amb el difunt s’han de ressenyar amb una diligència en un foli solt.
Si no es pot expressar l’hora, la data i el lloc de la mort s’han d’indicar els límits màxim i mínim del moment en què va esdevenir-se i el primer lloc conegut de situació del cadàver. La inscripció s’ha de completar i, si es coneix el lloc de defunció, s’ha de traslladar al registre competent, en virtut de sentència, d’expedient governatiu o d’ordre de l’autoritat judicial. Els antecedents s’han de passar al Ministeri Fiscal perquè promogui l’expedient oportú, si no hi ha en curs un procediment o diligències suficients amb aquest fi.
Article 282
La inhumació s’ha d’ajustar a les lleis i els reglaments respecte al moment, el lloc i les altres formalitats.
La llicència, l’ha d’estendre immediatament després de la inscripció l’encarregat o l’autoritat judicial que instrueixi les diligències oportunes i serveix per a la inhumació en qualsevol lloc, al qual no s’ha de fer menció.
Un cop justificada la mort, la llicència també la pot expedir l’encarregat del lloc en què s’ha de portar a efecte la inhumació, si és diferent del lloc on hagi d’estendre la inscripció i abans o després d’estendre-la.
En la inscripció o per mitjà d’una nota marginal s’ha de fer referència al lloc d’enterrament, si consta en la declaració de defunció o en el certificat de l’autoritat o el funcionari a càrrec del qual està el cementiri; aquest certificat és títol suficient per modificar o rectificar la referència.
CAPÍTOL IV
De la secció de tuteles i representacions legals
SECCIÓ PRIMERA
De les inscripcions
Article 283192
Són objecte d’inscripció els càrrecs tutelars o de la curatela, les seves modificacions i les mesures judicials sobre guarda o administració, o sobre vigilància o control d’aquells càrrecs.
També són inscriptibles els càrrecs de marmessor, dipositari, administrador i interventor judicials, síndic o qualsevol altre representant que tingui nomenament especial i assumeixi l’administració i la guarda d’un patrimoni.
192 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
Article 284193
No estan subjectes a inscripció:
1r. La pàtria potestat i les seves modificacions, sens perjudici del que es disposa per a la secció primera del Registre Civil i de la inscripció d’administradors nomenats per als menors. 2n. Les representacions de persones jurídiques o del seu patrimoni en liquidació.
3r. Els apoderaments voluntaris.
193 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
Article 285
Tant el domicili com el lloc on siguin dins o fora d’Espanya la major part dels béns s’han d’acreditar per tal de decidir el registre competent, per mitjà de la declaració del gestor o del representant legal o per qualsevol altre mitjà.
Article 286194
Els càrrecs s’han d’inscriure per mitjà d’un testimoniatge judicial o un altre document públic suficient que acrediti la presa de possessió.
La inscripció de l’administrador del cabal relicte requereix que s’acrediti l’acceptació del càrrec, en virtut d’un document amb signatura autenticada; no es requereix acreditar-la si el mateix nomenat promou l’assentament, la qual cosa s’hi ha de fer constar llavors amb la seva signatura.
194 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
Article 287195
El foli registral de cada tutela, curatela o representació legal s’obre amb la inscripció primerament obligatòria relativa a aquesta; respecte de les posteriors s’aplica el que s’ha establert sobre inscripcions marginals.
L’encarregat del Registre, immediatament després que s’hagi practicat la inscripció principal, ha de determinar el nombre de pàgines que ha de comprendre el foli, cosa que ha de fer constar al peu de l’última assignada amb una diligència en què s’ha de referir a la inscripció principal.
L’organisme tutelar per a diversos germans és objecte d’inscripcions úniques.
La inscripció de representació legal de l’absent s’ha de practicar en el foli obert per al defensor, si ha precedit la d’aquest càrrec.
195 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
Article 288196
En la primera inscripció s’hi han d’expressar les mencions d’identitat del pupil o dels qui, abans de la constitució de la representació, eren titulars dels patrimonis subjectes a aquesta. En els assentaments marginals s’hi han d’expressar només els noms i els cognoms.
En la primera o en el seu marge s’ha de fer referència a la del seu naixement i a la d’incapacitació, declaració d’absència, mort o un altre fet que hagi motivat la representació legal.
També, per mitjà d’una nota marginal, s’ha de fer referència, al seu dia, a la inscripció del fet que impliqui l’extinció de la tutela, la curatela o la representació, quan es practiqui en un foli registral diferent.
196 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
Article 289197
En la inscripció s’hi ha d’expressar especialment:
1r. La naturalesa dels càrrecs i si la representació incumbeix diverses persones i en quina mesura.
2n. El parentiu amb el tutelat o el representat, quan sigui la raó del nomenament.
3r. Les facultats de representació conferides en el títol de nomenament i les limitacions, igualment imposades, si no consten en la inscripció del fet que motiva la representació legal. 4t. La data de presa de possessió.
En la inscripció de modificació s’hi ha d’expressar el seu abast.
197 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
SECCIÓ SEGONA
De les anotacions
Article 290198
S’ha de fer constar per anotació:
1r. L’existència de l’inventari o les descripcions de béns formats pel tutor o el defensor del desaparegut i la d’inventaris, descripció de béns, escriptures de transmissions i gravàmens o de partició o adjudicació i actes de protocol·lització a què es refereix l’article 198 del Codi civil.
2n. La presentació o la modificació de la garantia o la fiança exigida al tutor. 3r. La declaració, si s’escau, que s’han compensat fruits per aliments. 4t. La rendició de comptes per part del tutor.
Els comptes s’han de dipositar a l’oficina del Registre i se n’han de formar lligalls especials ordenats per organismes tutelars, que s’han de conservar durant cent cinquanta anys.
198 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
Article 291199
Estan obligats a promoure-les sense demora: 1r. El jutge.
2n. El tutor o curador.
3r. El defensor del desaparegut o el representant legal d’absent. 4t. El Ministeri Fiscal.
Les autoritats i els funcionaris a qui constin, per raó dels seus càrrecs, els fets no anotats, estan obligats a comunicar-los al Ministeri Fiscal.
199 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
Article 292200
Aquestes anotacions es poden practicar en virtut del testimoniatge de la resolució judicial oportuna o d’un comunicat enviat oficialment pel funcionari autoritzant.
Hi ha de constar especialment:
1r. Quan s’escaigui, les mencions d’identitat dels compareixents i dels atorgants i el lloc, la data i el funcionari autoritzant.
2n. En les d’inventaris i particions, el valor total que en el títol s’assigni als béns.
3r. En les de transmissions i gravàmens, la interlocutòria de concessió de la llicència judicial. 4t. En la de prestació de fiança, la classe de béns en què s’hagi constituït i, si és personal, les mencions d’identitat dels fiadors.
200 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
TÍTOL VI
De la rectificació i altres procediments
CAPÍTOL I
De la rectificació
SECCIÓ PRIMERA
Regles especials
Article 293
Les inscripcions no es poden rectificar en virtut d’una sentència recaiguda en un procés penal; no obstant això, en allò que siguin contradictòries amb els fets que la sentència declara provats, s’han de rectificar mitjançant expedient governatiu.
Article 294
Per rectificar la indicació del sexe en la inscripció de naixement s’ha d’investigar: 1r. Si la identitat queda establerta per les altres circumstàncies de la inscripció.
2n. Si no existeix o ha existit una altra persona amb tals circumstàncies i del sexe indicat. 3r. Si la persona a qui afecta la rectificació no està inscrita correctament en un altre assentament.
4t. El sexe de l’inscrit per dictamen del metge del Registre Civil o el seu substitut.
Article 295201
Escau la rectificació d’errors provinents d’un document públic nacional o estranger, o eclesiàstic, quan l’original o matriu hagi estat, al seu torn, rectificat pel procediment legal corresponent.
Les actes simples o duplicades establertes en la legislació del Registre per, en virtut seva, practicar inscripcions, s’han de rectificar pels procediments fixats per als assentaments corresponents.
201 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
SECCIÓ SEGONA
Dels expedients per completar o suprimir circumstàncies i assentaments
Article 296
N’hi ha prou amb un expedient governatiu per completar les dades i les circumstàncies d’inscripcions signades:
1r. Quan la inscripció del fet és possible en virtut d’un expedient.
2n. Quan es tracta d’omissions de mencions o indicacions que, si estiguessin equivocades, es podrien rectificar per mitjà d’un expedient governatiu.
Les regles d’un o altre expedient regeixen també en el que té per finalitat completar les inscripcions.
No es requereix expedient si la inscripció complementària es pot practicar en virtut d’una declaració en els casos, el temps i la forma assenyalats a la llei o per mitjà d’un document autèntic.
Article 297202
Per mitjà d’un expedient governatiu només es poden suprimir:
1r. Les circumstàncies la constància de les quals no està prevista legalment o reglamentàriament.
2n. Els assentaments sobre fets que no constitueixen l’objecte del Registre.
3r. Els assentaments o les circumstàncies la pràctica dels quals s’hagi basat, de manera evident, segons el mateix assentament, en un títol manifestament il·legal.
4t. Les addicions, les postil·les, els interlineats, les raspadures i les esmenes nuls; l’assentament es considera parcialment destruït en totes les dades i circumstàncies que resultin il·legibles en l’expedient.
202 Article redactat de conformitat amb l’article 1 del Reial decret 1917/1986, de 29 d’agost, de modificació de
determinats articles del Reglament del Registre Civil (BOE núm. 225, de 19 de setembre).
SECCIÓ TERCERA
Dels defectes i les faltes formals i de la seva correcció
Article 298
Són defectes formals dels assentaments:
1r. L’extensió en un registre, llibre o foli diferent del que correspon. La competència per a l’expedient la determina el registre on es van practicar i la resolució ordena el trasllat de l’assentament o els assentaments, els quals s’han de cancel·lar.
2n. L’actuació en els assentaments o en les diligències prèvies d’un funcionari incompatible o del qui, sense estar legítimament encarregat de funcions en el registre, les exerceix públicament.
3r. El fet de practicar-los fora del llibre corresponent o format sense les cauteles o el visat reglamentari; o el fet de no estendre'ls per ordre successiu o en els espais oportuns.
4t. L’omissió o l’expressió inexacta de la declaració, el declarant i els testimonis, o del document en virtut del qual es practiquen.
5è. L’omissió de la data de les inscripcions, dels noms dels qui les autoritzen o de les signatures exigides legalment.
6è. L’ús d’abreviatures o guarismes no permesos, la utilització d’un idioma diferent del castellà, la difícil llegibilitat de caràcters, així com l’expressió defectuosa de conceptes quan pel context de la inscripció o d’altres no hi hagi dubte sobre el seu contingut. Aquests assentaments s’entenen destruïts en la mesura en què resultin il·legibles.
Article 299
Per acreditar degudament els fets de què donen fe els assentaments es requereix presentar títols suficients per a la inscripció o justificar complidament, mitjançant els mateixos assentaments defectuosos, els documents arxivats o altres mitjans que es van practicar en virtut d’un títol adequat.
Es presumeixen acreditats:
1r. Els estesos en llibres o registres que no correspongui.
2n. En cas d’intervenció d’un funcionari il·legítim, si s’acredita que va exercir la funció amb la diligència i la perícia ordinàries.
3r. En les altres faltes, sempre que, almenys, es tracti d’una inscripció signada, estesa en un llibre, per ordre successiu, amb la deguda constància de la declaració o del document autèntic, en virtut del qual es practica.
L’anunci a interessats en els tres casos anteriors pot ser general.
Article 300
La Direcció General pot dispensar de la traducció al castellà, la qual, no obstant això, s’ha de fer si hi ha petició d’interessat; els certificats s’han d’expedir sempre traduïts. En aquests casos, la traducció l’ha de realitzar sense expedient l’encarregat o la persona amb títol facultatiu idoni i s’ha de sotmetre a vista del Ministeri Fiscal.
La dispensa és objecte d’inscripció, com les resolucions d’aquests expedients.
Article 301
N’hi ha prou amb un expedient governatiu per cancel·lar la inscripció practicada sobre un fet ja inscrit amb les mateixes circumstàncies; en la cancel·lació s’ha de fer referència a l’antic assentament al qual es traslladaran els assentaments marginals del que s’ha cancel·lat. Si una inscripció en contradiu una altra en els fets de què totes dues donen fe, la rectificació només es pot obtenir en un judici ordinari, l’anotació de la qual en ambdós folis l’ha de sol·licitar el Ministeri Fiscal.
Article 302
Les resolucions dels expedients s’han de limitar a declarar els defectes formals dels assentaments o les faltes en la manera de portar els llibres i a corregir-los, si s’escau, sense determinar l’abast de la infracció pel que fa a l’eficàcia dels assentaments.
Article 303
Són faltes en la manera de portar els llibres que no afecten directament les inscripcions: 1r. Els defectes de format dels llibres.
2n. Les que es cometin en la numeració o en la indicació alfabètica d’assentaments o pàgines. Si els defectes són nombrosos s’ha d’ordenar numerar novament en sentit invers, amb tinta diferent i sense esborrar la numeració anterior. La numeració inversa d’inscripcions no s’ha de practicar fins que s’estengui la diligència de tancament.