5.2 Modelling of MSW Treatment Processes
5.2.2 Modelling of Incineration
Introducció
Educador:
Bon dia a tothom, vinc a proposar-vos una activitat sobre la mirada crítica. Per començar, us demano que si us plau seguiu les meves indicacions en un joc que ara us proposo, per trencar una mica el gel i activar-nos, d'acord? Ens ho passarem bé i podrem després parlar del tema d'avui.
2. Dinàmica per ―despertar‖ l’interès per la mirada crítica:
Activitat de seguir la mà: es posen en parelles, A estén la mà davant de la cara de B i comença a moure-la. B ha de seguir la mà d'A. Després canvi. Després en trios. A, B i C han de passar pel paper de qui porta les mans i governa els moviments. Després ens posem en cercle i comentem què ha passat i com s'han sentit.
Com sou? Sou gent que normalment us porten? Porteu? Us deixeu portar? Teniu confiança en qui us porta? Sou crítics amb qui us porta?
3. Preguntes sobre els conceptes de CC que tenen.
4. Pregunta sobre què creuen que és una mirada crítica sobre el tema, i si la tenen.
Discursos paral·lels
Entra l'ecologista tecnooptimista:
Bon dia, perdoneu que arribi una mica tard, és que m'he perdut i a més he vingut en bici. Us vinc a explicar un tema de molta actualitat: el Canvi Climàtic i com reaccionar davant d'aquest fenomen que segur que coneixeu bé. Seieu, si us plau.
El CC és innegable. Els seus efectes perjudicials són cada dia més coneguts.
Quan ens plantegem com combatre el CC, lo lògic és pensar en quines
activitats humanes o sectors industrials emeten més GEI: o Indústria: 37 %
o El transport: 20 %
o Calefacció, il·luminació i electrodomèstics: 11 % o Pèrdues en la generació i transport d’energia: 27 %
o usos comercials (il·luminació, calefacció i climatització d’edificis comercials, subministrament d’aigua i sanejament): 5 %
Entra la sobiranista alimentària:
Bon dia, perdoneu que arribi una mica tard, us vinc a parlar com havia quedat amb la vostra professora del Canvi Climàtic i com reaccionar davant d'aquest fenomen que segur que coneixeu bé.
El CC és innegable. Els seus efectes perjudicials són cada dia més coneguts.
Quan ens plantegem com combatre el CC, lo lògic és pensar en quines
activitats humanes o sectors industrials emeten més GEI: o El sistema global d’alimentació representa el 50%
Ús de fertilitzants químics, indústria de la carn, destrucció de sabanes i boscos per produir mercaderies agrícoles: 30%
Pèrdua d’energia fòssil pel transport d’aliments convertits en
mercaderies mundials, processament, magatzematge,
congelació i transport final: la resta.
o L’altre meitat deu estar molt en relació amb el sistema global de producció de béns. Aconsello veure “la història de les coses”. També altres activitats com l'educació (menys la producció associada)...?
Educador:
PAUSE: Un moment, algú ha entès això? Quina diferència hi ha entre els %? com és que són diferents? Quina opinió en teniu?
Ecologista tecnoptimísta:
Per tant, cal abans de res fixar-se en el transport: quin és el problema principal? La ineficiència dels motors i la crema de combustibles fòssils. Per tant, cal pensar en:
o Tecnologia més eficient.
o Energies alternatives per als vehicles de transport privat (que són els més emissors).
Educador:
PAUSE: a veure què diu l'altre?
Sobiranista:
Per tant, cal abans de res fixar-se en com reduir les emissions del sistema global d’alimentació: quin és el problema principal? Des del 1950 el sistema s’ha industrialitzat i globalitzat. Els fertilitzants, pesticides... (inputs) agroquímics són indústries basades en el petroli. La mecanització ha fet disminuir molt la mà d’obra. L’agricultura s’ha traslladat a regions del món on han crescut els monocultius... la petita pagesia ha perdut davant el gran agro- negoci.
Cal re-construir agricultures de proximitat, ambiental i culturalment adequades,
més diverses i ecològiques. És un canvi de model social i econòmic molt important. No podem ser una societat que no produeixi els seus aliments, cal impulsar la sobirania alimentària dels pobles.
Educador:
PAUSE: perdoneu que aturi això una altra vegada. Parlen del mateix tema o no? Què en penseu vosaltres del que ha dit cadascun? Qui té raó? Què cal fer davant del CC?
Ecologista tecnoptimista:
La reducció de les emissions s’ha marcat en convenis internacionals. Per tant, cada país adquireix un compromís de reducció de les emissions fins al nivell del 1996. Com que uns emeten més que altres, això implica que uns (els més rics) han de fer un esforç més gran que altres (els més pobres) per reduir.
Un cop s’ha fet l’esforç de reduir, si els països rics no poden baixar el que els toca, s’ha creat el Mercat de Drets d’Emissió de manera que poden “comprar” drets d’emissió als països pobres, que probablement no puguin arribar al seu límit. Aquesta “compra” significa la inversió dels països rics en els països pobres i s’ha de fer en projectes que permetin la rebaixa de GEI.
Educador:
PAUSE: ui, ho heu entès? Qui ho podria explicar? Sabíeu d'això vosaltres? Havíeu sentit a parlar? Què n'opineu?
Si no us fa res, mirem a veure què diu l'altre
Sobiranista tecnoptimista:
Les “solucions” que ens proposen els del Mercat de Drets d’Emissions no ens convencen: significa que una contaminació es converteix en “dret a contaminar” i que es torna moneda de canvi. Això no està en món d’iguals: està contextualitzat en un món de colonitzacions i dominacions, amb uns poderosos i altres febles. Les inversions són les invasions actuals. Aquest sistema només el fomenta. Està fet per crear un nou negoci basat en l’especulació, no per reduir emissions. Com diu Peter Atherton de Citigroup, el negoci és molt beneficiós però no redueix emissions.
Educador:
Ecologista tecnoptimista:
Aquestes inversions es poden fer en agricultura, tecnologia eficient,
reforestacions, captació de GEI, etc.
Educador:
PAUSE: algú sabia d'aquestes coses? Quina altra cosa heu sentit a dir? Qui us ho ha explicat? A veure com acaba l'altra...
Sobiranista:
Les inversions que ens proposen com a “solucions” mitjançant el Mercat d’Emissions són precisament les causes que han provocat que el Sistema Global d’Alimentació hagi anat creixent des del 1950 fins al 50% actual d’emissions: tecnificació de l’agricultura, agricultura d’exportació (oli de palma, soja), etc.
Educador:
Diàleg amb els ponents
Per què no ens posicionem? Qui se sent més a prop d'ell i qui d'ella? Qui a un punt intermig? Ens posem físicament representant aquestes distàncies? Segur que podríeu canviar les vostres posicions si converseu. Algú s'anima a explicar per què s'ha posat on s'ha posat?
I si converséssim amb ell i ella? Algú tindria alguna pregunta a fer?
Per què creieu que hi ha aquesta diferència? Què fa que cadascun pensi com pensa? Podríem mirar què és el que cadascun porta a la seva motxilla, que no és res més que el que tenen a dins, el que senten que els identifica... Què en penseu del que va sortint?
o Llibres: Al Gore / Martínez-Alier
o Revistes: Tecnoambiente / Ecologia Política o Fulletons: CC / SA
o Pelis: la Hora 11 / La Història de las Cosas o Fotos de família
Què feu davant de dos discursos diferents? I si només sentíssiu un dels dos? Quin dels dos és més habitual? Per què?
Com podreu fer, ara que sortiu de l'institut i rebreu milions de missatges cada setmana, per mirar críticament el que sentiu? Com us ho fareu? Quines estratègies es poden posar en joc?
Ecologista i sobiranista:
PAUSE! Bueno, molt maco estar parlant de nosaltres a les nostres esquenes, i ell què? Qui és ell? Què vol? Què vol de vosaltres i com ho fa? Quina motxilla creieu que deu tenir?
Els tres:
Bé, i vosaltres? Quina motxilla porteu? Quina us agradaria dur?
Què us ha semblat l'activitat? Heu après alguna cosa? Què? Què penseu que hauríeu de fer a continuació (per continuar aprenent, per ser crítics, etc.)?
Vídeos curts
Bé, del que heu après hi havia una part més nova, que també ha estat a la contra- cimera a Copenhague i està per tot arreu, però se la sent poc. Hem portat uns vídeos curts molt interessants perquè pugueu aprofundir una mica més. Els anirem comentant tots/es junts/es.
Discursos en paral·lel:
Discurs oficial sobre el Canvi Climàtic Discurs de la Sobirania Alimentària
El CC és innegable. Els seus efectes perjudicials són cada dia
més coneguts.
Quan ens plantegem com combatre el CC, lo lògic és pensar
en quines activitats humanes o sectors industrials emeten més GEI:
o Indústria: 37 % o El transport: 20 %
o Calefacció, il·luminació i electrodomèstics: 11 %
o Pèrdues en la generació i transport d’energia: 27 %
o usos comercials (il·luminació, calefacció i climatització d’edificis comercials, subministrament d’aigua i sanejament): 5 %
El CC és innegable. Els seus efectes perjudicials són cada dia
més coneguts.
Quan ens plantegem com combatre el CC, lo lògic és pensar
en quines activitats humanes o sectors industrials emeten més GEI:
o El sistema global d’alimentació representa el 50%
Ús de fertilitzants químics, indústria de la carn, destrucció de sabanes i boscos per produir mercaderies agrícoles: 30%
Pèrdua d’energia fòssil pel transport d’aliments
convertits en mercaderies mundials,
processament, magatzematge, congelació i transport final: la resta.
o L’altre meitat deu estar molt en relació amb el sistema
global de producció de béns. Aconsello veure ―la
història de les coses‖.
Per tant, cal abans de res fixar-se en el transport: quin és el problema principal? La ineficiència dels motors i la crema de combustibles fòssils. Per tant, cal pensar en:
o Tecnologia més eficient.
o Energies alternatives per als vehicles de transport
Per tant, cal abans de res fixar-se en com reduir les emissions
del sistema global d’alimentació: quin és el problema principal? Des del 1950 el sistema s’ha industrialitzat i globalitzat. Els fertilitzants, pesticides... (inputs) agroquímics són indústries basades en el petroli. La mecanització ha fet disminuir molt la mà d’obra. L’agricultura s’ha traslladat a
privat (que són els més emissors). regions del món on han crescut els monocultius... la petita pagesia ha perdut davant el gran agro-negoci.
Cal re-construir agricultures de proximitat, ambiental i
culturalment adequades, més diverses i ecològiques. És un canvi de model social i econòmic molt important. No podem ser una societat que no produeixi els seus aliments, cal impulsar la sobirania alimentària dels pobles.
La reducció de les emissions s’ha marcat en convenis
internacionals. Per tant, cada país adquireix un compromís de reducció de les emissions fins al nivell del 1996. Com que uns emeten més que altres, això implica que uns (els més rics) han de fer un esforç més gran que altres (els més pobres) per reduir.
Un cop s’ha fet l’esforç de reduir, si els països rics no poden
baixar el que els toca, s’ha creat el Mercat de Drets d’Emissió de manera que poden ―comprar‖ drets d’emissió als països pobres, que probablement no puguin arribar al seu límit. Aquesta ―compra‖ significa la inversió dels països rics en els països pobres i s’ha de fer en projectes que permetin la rebaixa de GEI.
Les ―solucions‖ que ens proposen els del Mercat de Drets
d’Emissions no ens convencen: significa que una contaminació es converteix en ―dret a contaminar‖ i que es torna moneda de canvi. Això no està en món d’iguals: està contextualitzat en un món de colonitzacions i dominacions, amb uns poderosos i altres febles. Les inversions són les invasions actuals. Aquest sistema només el fomenta. Està fet per crear un nou negoci basat en l’especulació, no per reduir emissions. Com diu Peter Atherton de Citigroup, el negoci és molt beneficiós però no redueix emissions.
Aquestes inversions es poden fer en agricultura, tecnologia eficient, reforestacions, captació de GEI, etc.
Les inversions que ens proposen com a ―solucions‖ mitjançant
el Mercat d’Emissions són precisament les causes que han provocat que el Sistema Global d’Alimentació hagi anat creixent des del 1950 fins al 50% actual d’emissions: tecnificació de l’agricultura, agricultura d’exportació (oli de palma, soja), etc.