Chapter 3 Experimental and Simulation Methods
3.2 Nanowire Characterisation
És per aquest motiu que s'ha insistit molt en la necessitat d'avaluar els materials; durant la dècada dels noranta, nombroses publicacions presentaven propostes d'anàlisi de materials curriculars. Totes tenien l'objectiu comú d'esbrinar el grau d'adequació dels materials als projectes i programacions que s'havien de fer als centres dins el procés d'adaptació del currículum de la LOGSE. M.A. Casanova (2006: 172) situa l'avaluació dels materials en l'apartat 9 de l'autoavaluació del procés d'ensenyament que cal que faça el docent: “Selecciono los recursos didácticos y los libros de texto mediante una adecuada evaluación.” De fet, l'avaluació dels materials forma part d'una avaluació formativa que hauria de servir per a millorar la qualitat en els processos d'ensenyament-aprenentatge.
Crovi (1990) enfoca l'avaluació dels materials des d'un punt de vista sistèmic que inclou tots els elements que es posen en joc a l'aula: conductes, mètodes d'ensenyament, procediments d'avaluació, continguts i amb ells els objectius i les programacions, el procés d'ensenyament- aprenentatge, la relació entre el professor i l'alumne i, finalment, l'ús dels mitjans i dels recursos. En concret l'avaluació del material curricular es faria en diversos nivells: el primer i més global comprén el paper que juguen en l'educació, l'ús que se'n fa, la perspectiva pedagògica des de la qual s'usen, les reaccions que provoquen, la manera com ajuden o entrebanquen la consecució d'objectius (canvis de conducta i construcció de nous coneixements), com també la seua incidència projectada cap al futur (Crovi, 1990: 86).
Santos Guerra (1991), per la seua banda considera tres vessants que cal tenir en compte en una avaluació dels materials:
1. La política d'elaboració i de difusió: Cal saber qui elabora els materials, per què i per a què, sobretot perquè aquests mateixos materials han decidit de bestreta els què? com? quan? i fins i tot el per què? ensenyar. En aquest punt l'avaluació hauria d'esbrinar:
a) El nivell de concreció dels materials i, de manera consegüent, el grau d'autonomia que deixen al docent.
2. La naturalesa dels materials, centrada en un seguit de característiques que es concentren en la idea que l'alumne desenvolupe autonomia i un paper actiu davant dels materials, que no el desconnecten de la realitat, que servesquen per a alumnes de perfils i capacitats diferents, que inciten a la indagació crítica del món, que permeten el treball en equip i que connecten amb els seus interessos.
3. L'ús dels materials: cal comprovar la manera com el material ha funcionat a l'aula, si ha servit per a dinamitzar el procés d'aprenentatge a l'aula i ha servit d'ajuda al professor sense haver-lo suplantat.
Quant a la manera de dur a terme l'avaluació, Santos Guerra suggereix els següents passos: 1. Observar la manera com els materials orienten la pràctica.
2. Demanar als protagonistes, professors i alumnes, sobretot, però també als pares, quin valor atribueixen als materials, quines facilitats o dificultats troben en el seu ús, quins aspectes potencien i quins entrebanquen.
3. Contrastar l'ús de diferents materials, tant els que han elaborat els professors i els alumnes com els homologats.
Zabala inclou l'anàlisi dels materials com un pas previ per a la selecció dels més adequats per al treball d'uns determinats objectius didàctics; Zabala (1995: 186-187) proposa els següents passos:
1. Detectar els objectius educatius subjacents en un determinat material (un llibre de text, per exemple) i comprovar si s'ajusten als que hem establert en el Projecte Curricular de Centre, la Programació Didàctica i la Programació d'Aula.
2. Una vegada comprovats els continguts s'han de contrastar amb els objectius per tal de comprovar que es corresponen. Determinats continguts poden no ajustar-se als objectius als quals es pretén arribar o poden ser insuficients o excessius.
3. Comprovar quines seqüencies d'activitats es corresponen a cadascun dels continguts i analitzar quina progressió i en quin ordre es presenten.
4. Analitzar cada seqüència d'activitats per comprovar si s'ajusten als requisits de l'aprenentatge significatiu en relació amb els continguts establerts.
5. Esbrinar el grau d'adequació dels materials al context educatiu concret i decidir si cal modificar-los per tal d'adaptar-los.22
Pel que fa a la programació de les unitats didàctiques l'anàlisi del llibre de text haurà de fixar-se
22 A partir d’un treball anterior fet en col·laboració amb Antoni Zabala i tenint en compte d’altres estudis, Artur Parcerisa proposava l’any 1996 unes pautes d’anàlisi dels materials curriculars per a Primària i Secundària d’un alt grau d’exhaustivitat i destinades al professorat. L’objectiu de Parcerisa és el de dotar els docents d’un model d’anàlisi orientat cap a la pràctica, la proposta inclou els temes transversals i el tractament de la diversitat i abraça tant els materials curriculars impresos com d’altres formats. Les pautes d’avaluació dels materials s’acompanyen d’un “instrument d’avaluació” format per un conjunt de qüestionaris i formularis d’avaluació molt detallats i llestos per a “interrogar els materials” a peu d’aula (Parcerisa, 1996: cap. 6-8).
en la coherència interna de les activitats en relació als objectius i la coherència de tot plegat amb en relació amb l'adquisició de capacitats i, dins dels objectius, l'equilibri entre els conceptuals, els procedimentals i els actitudinals. En l'anàlisi de la programació completa que proposa el llibre de text, caldrà comprovar la coherència de les unitats entre si i la coherència i continuïtat de les intencions educatives en el conjunt de les unitats, com també el grau de concretització del que prescriu el Projecte Curricular de Centre per al curs o l'etapa.
Una de les guies per a l'anàlisi dels materials curriculars que més ha influït ha estat la de Jaume Martínez Bonafé (1992b), publicada l'endemà de la promulgació de la LOGSE i represa més tard en una altra publicació centrada en l'estudi dels llibres de text i del material curricular (Martínez Bonafé, 1995). El guió d'anàlisi dels materials pren la forma d'un interrogatori dividit en dues parts:
En la primera part es presenta una fitxa d'anàlisi del material amb una llista de descriptors que s'ha d'emplenar. En aquesta primera s'identifiquen les característiques tècniques del material. Aquesta fitxa té en compte els següents descriptors temàtics, dividits al seu torn en altres subepígrafs tots relacionats amb els materials:
○ Model d'escola (relacions entre la teoria i la pràctica) ○ Desenvolupament del currículum
○ Organització escolar ○ Avaluació
○ Investigació/innovació
○ Codis d'organització del contingut ○ Relacions amb l'entorn
○ Mitjans i recursos
La segona part està composta per un esquema-qüestionari en forma d'un guió amb preguntes organitzades al voltant de 12 preguntes:
○ Quina és l'oferta cultural que proposa? Com es justifica.
○ Com s'elabora i s'organitza la selecció cultural? Quina és la lògica epistemològica que
serveix de punt de partida? Quin és el codi pedagògic que la tradueix i la trasllada al desenvolupament del currículum?
○ Com es modela aquesta selecció cultural? Podem modificar alguna cosa? S'accepta o
s'ignora el conflicte, la contradicció i la diferència en la construcció del coneixement?
○ Què s'inclou i què s'exclou? Què s'hi aprén, quins significats implícits hi ha inclosos i
també exclosos?
○ En quins temps, en quines tasques, en quins espais se situa la proposta cultural?
○ Com s'ensenya? A través de quins camins, en quines direccions, en quantes
direccions? Qui ho decideix? Qui ho discuteix? Com s'aprén allò que s'ensenya? Com es comparteix allò que s'aprén?
○ Com s'hi aprén? A través de quins camins, en quines direccions, en quantes
direccions? Qui ho decideix? Qui ho discuteix? Com comparteix allò que s'ha aprés? Com ho viu, ho experimenta i s'ho fa seu?
○ Quina relació té aquesta proposta cultural amb l'organització de l'escola? ○ Com es compra? Com es ven? Qui legisla? Com es compra i com es ven? ○ Com saben si “funciona” allò que proposa? Com ho comuniquem? ○ Com decidim canviar-ho? Com ho transformem?
A partir d'aquestes grans qüestions s'articula tot el guió-interrogatori que té la doble funció d'interrogar el material i d'ajudar els docents a interrogar-se a ells mateixos a propòsit de la seua relació amb els materials i d'afavorir la discussió en l'equip docent sobre els criteris en què es basa la seua selecció i elaboració. El guió concreta les grans qüestions en els següents grans apartats:
1.1 Quins continguts culturals se seleccionen i com es presenten. Codi de selecció i lògica de seqüenciació i estructuració. Política d'inclusions i exclusions de contingut. Cultura i valors.
1.1.1 Procedència de la informació 1.1.2 Àmbits culturals de selecció
1.1.3 Lògica interna de l'àrea de coneixement 1.1.4 Format i representació del contingut 1.1.5 Opcions culturals i ideològiques 1.1.6 Democratització de la selecció cultural
1.2 Quines estratègies didàctiques modela. Quin és la instrumentalització metodològica de la transmissió cultural.
1.2.1 Adaptabilitat i adequació als estudiants 1.2.2 Estructura i estil de les tasques
1.2.3 Relació amb l'entorn 1.2.4 Avaluació
1.3 Quin és el model de professionalitat docent implícit en el material 1.3.1 Comunicació dels criteris d'elaboració del material
1.3.2 Grau d'autonomia professional del professor 1.3.3 Rol del professor en l'ensenyament
1.4 Quin és el model d'aprenentatge de l'estudiant 1.5 Tasques organitzatives que impliquen el centre
1.6 Avaluació del material i de la seua vinculació amb programes de formació del professorat.23
Per un altre costat, García Arto (1995) proposa una guia que conté un plantejament qualitatiu de l'avaluació dels materials impresos; aquest plantejament inclou cinc categories a les quals s'adscriu cada valoració (“no”, “malament”, “acceptable”, “bo”, “molt bé”, “excel·lent”), la valoració constata que determinats ítems no es troben al manual en qüestió. Els aspectes que se sotmeten a anàlisi són:
1. Plantejaments generals 2. Objectius
3. Continguts 4. Activitats
5. Materials necessaris per al desenvolupament de les activitats 6. Recursos didàctics
7. Llenguatge i estructura lingüística 8. Aspectes materials
Moltes de les propostes d'anàlisi de materials curriculars parteixen de la base que el material per excel·lència és el llibre de text i dirigeixen la seua atenció a aquest material curricular, així Assumpció Doménech, Marissa Gil, Tessa Julià i Marissa Leciñena (1996), assessores psicopedagògiques del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que presenten una pauta d'anàlisi dels llibres de text a la llum del Projecte Curricular de Centre. El seu treball es divideix en dues parts, una que ofereix als docents estratègies per a la reflexió a l'entorn dels llibres de text, de manera que siguen capaços de seleccionar-los, adaptar-los i avaluar-los a la llum del PCC del seu centre; la segona part està formada per un guió general d'anàlisi de materials curriculars. Les graelles d'avaluació que inclouen serveixen per a comparar el tractament dels continguts i dels objectius per etapes i àrees, la metodologia i els criteris d'avaluació que contenen els llibres de text amb els previstos en el PCC. D'altra banda hi ha uns ítems d'autoavaluació per tal que el professorat compare el seu estil docent amb la pauta de treball a l'aula que aporten els llibres i observe què hi manca i reflexione sobre la manera com ho podrà completar. Quant al guió d'anàlisi dels manuals, tenen en compte:
1. Els aspectes formals, estructurals i de llenguatge que faciliten o dificulten la comprensió. 2. El model pedagògic que hi subjau i la manera com es fa explícit.
3. La relació entre els objectius i els continguts.
4. El tractament dels continguts: el currículum ocult, el tractament dels temes transversals, el pes dels continguts corresponents a conceptes, procediments i actituds.
5. Com són les situacions d'ensenyament-aprenentatge: les activitats que proposen i com s'organitzen i es seqüencien.
6. El lligam amb altres materials externs al llibre de text.
7. Implicació organitzativa del centre: interacció que es produeix entre les activitats del llibre i la resta de l'organització del centre: altres alumnes, altres professors, espais determinats.
8. Característiques de l'avaluació.
Algunes propostes d'anàlisi es presentaven centrades en els materials impresos de determinades àrees, així la de Jaime Gómez Vilasó i Javier Quirós (1996a; 1996b) referida a l'àrea de llengua i literatura. Aquests autors consideren com a criteris generals la flexibilitat i, per tant, l'adaptabilitat dels materials; la seua coherència amb el projecte curricular amb les programacions del centre; i, finalment, la inclusió dels temes transversals i el tractament dels valors i les actituds. Des del punt de vista de les opcions pedagògiques, didàctiques i ideològiques tenen en compte:
1 El model de professionalitat docent: cal comprovar el marge d'independència que el material deixa al professor, si el material el fa un simple executor de consignes o si el seu paper és el d'orientador i pot adaptar el material al seu estil docent i al context de l'aula. 2 L'enfocament de l'àrea.
2.1 Els plantejaments amb els quals s'enfoca l'ensenyament-aprenentatge de la llengua i la literatura.
2.1.1 Comprovem si l'aproximació al fet literari es fa des d'un punt de vista historicista o formalista deixant de banda la dimensió comunicativa de la literatura.
2.1.2 Comprovem si l'ensenyament de la llengua se centra en l'ús i en la reflexió sobre l'ús o bé es dirigeix cap a l'anàlisi de l'estructura amb exercicis descontextualitzats.
2.2 El tipus de relació que estableix entre els diferents blocs de contingut i sobretot entre la llengua i la literatura.
2.2.1 Comprovem si els continguts literaris o gramaticals són els eixos de la seqüenciació i dificulten l'aplicació d'una metodologia de tipus comunicatiu. 2.2.2 Comprovem si els continguts literaris i lingüístics es presenten en apartats
aïllats.
2.3 El tractament de la llengua oral i dels sistemes de comunicació verbal i no verbal. Es tindrà en compte:
2.3.1 El grau d'importància que se'ls dóna en la planificació didàctica. 2.3.2 El rigor metodològic amb el qual s'enfronten.
2.4.1 La selecció no es limita als textos escrits. 2.4.2 Inclouen textos que es caracteritzen per:
2.4.2.1 Recollir diferents varietats de llengua.
2.4.2.2 Ser motivadors i aptes per a promoure el coneixement i la fruïció lectora. 3 Els valors que es transmeten.
3.1 Els temes transversals i els valors.
3.2 La relació que s'estableix entre els valors i l'àrea de llengua i literatura, en concret: 3.2.1 L'atenció que presta a les diferents varietats de llengua. Si discrimina certes
varietats o registres i afavoreix o no la reflexió sobre la variació lingüística.
3.2.2 El tractament que es fa de les llengües en contacte i el plurilingüisme i els prejudicis que s'hi associen.
3.2.3 Les instruccions que es donen a l'hora de treballar amb els textos i si serveixen per a posar en evidència possibles estereotips sexistes, racistes classistes...
La proposta de Gómez Vilasó i Quirós se centra, a continuació, en:
1. Els objectius: S'ha de comprovar la coherència i el grau d'explicitació dels objectius. En aquest apartat cal observar la selecció de textos i la proposta d'activitats per comprovar si estimulen el gust per la lectura i si les activitats promouen l'ús de la llengua i eviten l'enfocament conceptual i memorístic de la literatura.
2. Els continguts: Cal veure com s'organitzen els continguts; si hi ha algun tipus d'organització o cap; si s'organitzen al voltant de la descripció gramatical, la història de la literatura o tots dos alhora; si en canvi giren a l'entorn de nuclis temàtics, tipus de textos, àmbits d'ús, etc.; cal comprovar, a més, si els blocs de continguts estan integrats segons les diferents pràctiques discursives, si el grau de rellevància dels procediments és important; si hi ha una gradació didàctica, progressió i recursivitat; i, finalment, si es recullen els temes transversals.
3. La metodologia: En aquest punt s'ha de comprovar si les activitats responen a cadascun dels blocs de continguts; si són variades; si s'han d'elaborar en grup o individualment; si n'hi ha d'activació de coneixements, de consolidació i ancoratge, de desenvolupament...; s'ha de comprovar que les activitats demanen la utilització de diferents recursos externs al llibre de text.
4. L'avaluació: S'ha de comprovar que hi haja una avaluació inicial i una altra formativa, que existesca la possibilitat d'autoavaluació de l'alumne
5. Tractament de la diversitat: Cal observar si els materials tenen en compte el tractament de la diversitat.
6. El format: Cal tenir en compte si la tipografia, els colors i la resta de recursos gràfics ajuden a millorar l'accés al material i són coherents amb els continguts.
En aquesta mateixa línia, Carlos Lomas (1999a) inclou una sèrie de guies i d'indicacions en el seu manual de didàctica de la llengua i la literatura. El volum segon inclou un epígraf titulat “¿Qué hacer? Actividades, metodologia y evaluación/ Los materiales didácticos” (pàg. 317-377). L'objectiu de Lomas és ajudar el professorat a tenir un criteri per a seleccionar el manual que millor el pot ajudar a planificar un programa d'ensenyament de la llengua i de la literatura basat en un enfocament comunicatiu (Lomas, 1999b(2): 355-369).
Igualment, Salaberri (1990) donava algunes pautes per a l'avaluació, la selecció i l'adaptació dels manuals per a l'ús a l'aula en l'ensenyament de segones llengües. La selecció ha de partir de la concepció del procés d'ensenyament-aprenentatge que té el professor, és a dir, de l'enfocament metodològic, les estratègies didàctiques i els continguts. A partir d'aquest punt Salaberri proposa els següents criteris a l'hora d'avaluar els manuals:
1. El contingut lingüístic: si està contextualitzat; si es relaciona amb les funcions lingüístiques que es pretén ensenyar; si el nivell de dificultat és adequat; si s'incorpora la variació lingüística...
2. La gradació de les estructures lingüístiques i la quantitat d'input en relació al nivell del curs.
3. L'organització de la unitat didàctica.
4. La progressió dels continguts: lineal o cíclica.
5. Si aporta material de suport: llibre del professor, material visual, material enregistrat, material per a l'avaluació.
Més interessant per al nostre propòsit és la plantilla que presenta Lazar (1993: 58-60) per a analitzar els materials curriculars que usen textos literaris en classe de llengua. De les tres plantilles que reprodueix (“evaluació ràpida”, “detallada” i d'una part), reproduirem la primera. La fitxa, que inclou una part per al títol, l'autor i l'editorial, es disposa de la següent manera:
Propòsits i organització
1. Quins són els propòsits globals del llibre?
2. Quin és l'enfocament de l'ús de la literatura que s'ha triat? És apropiat per als nostres alumnes?
3. Com s'organitzen els continguts? Per temes? Segons la dificultat lingüística? Cronològicament? (...)
4. Les unitats o seccions es troben en relació entre si? Es pot triar part del material que s'hi inclou o s'ha de treballar amb tot.
Materials i activitats
1. Quina classe de textos s'usen al llibre? Poemes? Narracions curtes? Fragments? Textos literaris o no literaris?
2. Els textos són prou variats, interessants i engrescadors per als alumnes? 3. Les activitats són prou variades, interessants i engrescadores per als alumnes?
4. Hi ha ajudes didàctiques (exercicis de vocabulari, glossaris, etc.) que servesquen de suport per als alumnes davant les dificultats lingüístiques dels textos.
5. Es dóna als alumnes prou informació sobre el context cultural, històric o literari per tal que capten millor els sentit dels textos?
seues experiències personals?
7. El material és prou estimulant per als alumnes? 8. Es podria adaptar el material si calguera?
Instruccions i presentació
1. Les instruccions del llibre es mostren amb claredat i són fàcils de seguir? 2. La presentació és clara i atractiva?
3. Hi ha il·lustracions que complementen els textos: dibuixos, fotografies, diagrames, etc.?
Recursos de suport
1. El professor disposa d'una guia d'ús (siga en el mateix llibre o en un llibre del professor)?
2. El llibre s'acompanya de material enregistrat?
3. Els alumnes podrien usar llibre de manera autònoma? (S'hi inclou, per exemple, una clau de respostes?)
Adequació a la classe/grup
1. Usaries el llibre amb els teus alumnes? Per favor, explica les raons.
D'altres autors com ara Weinbrenner (1992) proposen tres vessants en l'anàlisi dels manuals d'història: teòrica, empírica i metodològica24. Al seu torn dirigeix la seua atenció cap a diversos aspectes dels manuals que cal que s'examinen:
● El grau d'actualització dels coneixements científics, dels corrents epistemològics i de les
controvèrsies produïdes en el si de la disciplina.
● Els judicis de valor, tant explícits com implícits, i les actituds que es reforcen o es
rebutgen.
● La tipologia explicativa que preval: unidimensionalitat-pluridimensionalitat;
monocausalitat-pluricausalitat; tendenciositat-multiperspectivisme.