5. TRAINING 2010
5.2 NEW SUBJECTS
El 16 de febrer de 1905, Onésimo Redondo va néixer a Quintanilla de Abajo, avui Quintanilla de Onésimo. Aleshores era un poble rural de petites dimensions i pocs habitants: una acumulació reduïda de cases velles aglutinades al voltant d’un campanar enmig de Castella i Lleó. La Ribera del
Duero fecunda el territori i a pocs quilòmetres hi ha Vega de Sicília, terra de vins de qualitat. Està a prop de Peñafiel, on Sancho García fundà un castell amb una torre de més de trenta metres d’alçada.114
Onésimo Redondo era fill de Juana Ortega Pico i de Buenaventura Redondo Iglesias. Quan era un adolescent, va guanyar unes oposicions per poder treballar a l’administració estatal. Fou destinat a Salamanca i allà va començar a estudiar Dret. A setembre de 1924, Miguel Primo de Rivera creà la Unión Patriòtica com a partit únic a Espanya a través de la Unión Patrótica Castellana i d’altres entitats impulsades per l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas. Aquest era el partit del règim i Onésimo Redondo n’era un simpatitzant. «El pueblo español está en mejor disposición de ánimo hacia el directorio militar que a raíz de subir éste al poder. La tranquilidad pública que se disfruta, la seguridad de los ciudadanos (...) que mientras ellos laboran afanosos en sus quehaceres particulares, el patrimonio nacional está austeramente administrado, los altos intereses de la nación son atendidos con amor. El pueblo español dócil por naturaleza y por naturaleza también enemigo en su masa de intervenciones directas en el régimen de la nación».115
Redondo era un autoritari, no pas un totalitari. Va estar més a prop de Menéndez y Pelayo o Ramiro de Maeztu que de Miguel d’Unamuno o de José Ortega y Gasset.116 Defensava la despolitització de les masses, enlloc de la seva implicació. Redondo tenia el prejudici que el poble estava incapacitat per a la política i manifestava confiança en el govern del règim dictatorial de Miguel Primo de Rivera, perquè imposava seguretat i administrava l’economia amb austeritat.117
114 S
ÁNCHEZ, Narciso, «Biografía» dins REDONDO, Onésimo, Onésimo Redondo. Biografía y escritos. Oviedo: Tarfe, 1994.
115 M
ÍNGUEZ GOYANES, José Luis, Onésimo Redondo ... op. cit. pp. 108 i 109. El text no té títol i
porta data de l’onze de juny de 1924. Mínguez Goyanes també insisteix en el suport del jove Onésimo a la Dictadura a les pp. 15 i 16, segons informació de l’arxiu particular de Natalia i Eugenia Redondo.
116PÉREZ-AGOTE,Alfonso, «Sociología histórica del nacional-catolicismo español» dins Historia
contemporánea, núm. 26[Madrid], (2003), pp. 207-237; i LINZ,Juan J., «El uso religioso de la política y/o de la religión: la ideología-sucedáneo versus la religión-sucedáneo» dins Revista Española de Investigaciones sociológicas [Internet], (2006), http://redalyc.uaemex.mx/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=99716081001. ISSN 0210-, [consultat: novembre de 2012].
117 Sobre l’economia dels governs de Miguel Primo de Rivera cal veure: P
ALAFOX, Jordi, Atraso económico y democracia. La Segunda República y la economía española, 1892-1936. Crítica:
Durant la segona meitat de la dècada de 1920, Redondo ja s’havia llicenciat en Dret i se n’havia anat a viure a Valladolid en un pis que compartia amb el seu germà Andrés al carrer Santiago. Allà, va presentar-se a unes oposicions per exercir com advocat de l’Estat, tot i que no va superar-les.118 Poc després, va
obtenir una beca per estudiar a l’Escola Superior de Comerç de la Universitat de Mannheim, a Alemanya.119
A l’agost de 1928, quan va tornar del país germànic, va escriure sobre el viatge. Va interessar-li especialment l’esperit de treball del poble alemany com a col·lectiu unit i el funcionament dels sindicats verticals. En canvi, no va escriure específicament sobre els nazis. Adolf Hitler havia sortit de la presó després dels cinc anys a l’ombra a causa del cop d’estat de la cerveseria de Munic. A les eleccions del 20 de maig de 1928, els nazis només van obtenir dotze escons, un 2,6 per cent dels vots totals emesos. Gregor Strasser, cap de propaganda del partit, havia intentat acostar el partit a espais urbans, però aviat van canviar de tàctica i es van concentrar a la ruralia.120 Quan va tornar a Espanya, Onésimo Redondo va trobar un clima polític crispat. A Miguel Primo de Rivera se li acumulaven els problemes: protestes a les universitats, oposició intel·lectual i soledat del dictador. El 1928, Redondo es va unir al sindicat catòlic de la remolatxa a Valladolid.
El triomf dels republicans i socialistes i la imposició d’un sistema democràtic i liberal expliquen la seva decisió d’entrar en política. L’any 1931 es va afiliar a Acción Nacional, formació provinent de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas.121 Eren monàrquics de dretes que creien útil actuar en política Barcelona, 1992; PUJOL, Josep [et al], El pozo de todos los males: sobre el atraso de la
agricultura española contemporánea. Barcelona: Crítica, 2001; ARANGO, Joaquín [et al], La
economía española en el siglo XX: una perspectiva histórica. Barcelona: Ariel, 1987; GARCÍA
DELGADO, José Luís i JIMÉNEZ, Juan Carlos, Un siglo de España: la economía. Barcelona i Madrid: Marical Pons, 1999; TAMAMES, Ramón, Los problemas económicos de la Segunda
República dins LACOMBA, JA, Historia social de España siglo XX. Madrid: Guadiana, 1976; HERNÁNDEZ,J., España y la crisis económica de 1929. Madrid: Espasa-Calpe, 1986.
118 VVAA, Onésimo Redondo. Vida obra y pensamiento. Valladolid: Ediciones gráficas Afrodisio
Aguado, 1941, p. XVI.
119 Vegeu la pàgina, en què apareixen textos de J
EREZ RIESCO,José Luis: CARPE DIEM, Carpe
Diem. Milà: Carpe Diem. <http://www.carpe-diem.it/spagna/htm/one001es.htm> [Consultat el 4 de març de 2005].
120 K
ERSHAW,Ian, Hitler 1889-1936. Barcelona: Península, 1999, pp. 297-342.
121 L’Asociación Católica Nacional de Propagandistas havia nascut el 1909. Va ser creada pel
jesuïta Ángel Ayala per estimular la formació d’una elit intel·lectual i política que expandís la creença en l’ordre, la jerarquia i la religió. Ángel Herrera Oria, que fou el director del diari El Debate durant anys, el 1931 era el president de l’ACNP. L’endemà de l’inici de la Segona
de manera accidental en un règim democràtic, a diferència de la dreta radical alfonsina que s’agrupà al voltant de Renovación Española.122 Davant de la caiguda del Directori i de la Monarquia, les dretes a Espanya estaven en una posició difícil. Onésimo Redondo va crear, el 13 de juliol de 1931, el butlletí Libertad va fundar les JCAH.
El grup es va presentar com a soldats defensors de les essències pàtries en contra de la via democràtica, republicana i socialista.123 No foren un partit
potent ni ben articulat, sinó que més aviat eren uns quants homes que compartien uns ideals polítics de dretes, no democràtics, monàrquics i catòlics. El nucli ideològic era l’oposició visceral en contra de la Segona República, interpretada com l’última etapa d’un llarg procés de decadència.
El 12 de febrer de l’any 1931, Redondo es casà amb Mercedes Sanz Bachiller. Després de la Guerra Civil, i havent mort assassinat Onésimo Redondo, la vídua Sanz Bachiller va exercir el càrrec de delegada nacional d’Auxili Social de FET de las JONS entre 1937 i 1940 i es va casar de nou. Aquest cop amb Javier Martínez de Bedoya, que havia estat militant de les JCAH, de JONS i de FE, secretari nacional entre 1937 i 1939 i cap del Servei Nacional de Beneficència i d’Obres Socials entre 1938 i 1939.124
Tres mesos abans de la proclamació de la Segona República, a Madrid, i enmig d’una profunda agitació social i política, Ledesma Ramos intentà canalitzar aquesta energia cap a l’ultranacionalisme revolucionari des de les pàgines de La Conquista del Estado. Tampoc no tingué cap èxit. A l’escena política d’aquella mateixa Espanya, no tardaria a aparèixer el fill del dictador caigut, José Antonio Primo de Rivera, les primeres actuacions del qual
República Espanyola, tot i que amb uns principis polítics la major part dels quals radicalment diferenciats d’allò que significaria la República a Espanya, el grup polític que s’aglutinava al voltant d’El Debate va apostar per l’accidentalisme i actuar políticament en el marc democràtic de la Segona República espanyola.
122 R
ODRÍGUEZ JIMÉNEZ,José Luis,La extrema derecha española en el siglo XX. Madrid: Alianza, 1997, pp. 110 i 116; en referència a la CEDA, hi ha els llibres de MONTERO,José R., La CEDA. El
catolicismo social y político en la II República. Madrid: Revista de Trabajo, 1977, 2 Vols.; o TUSELL,Javier, Historia de la democracia cristiana en España I. Los antecedentes. La CEDA y la II República, Madrid: Cuadernos para el diálogo, 1974.
123 R
EDONDO,Onésimo, Onésimo Redondo. Caudillo de Castilla. Valladolid: Hijos de Onésimo
Redondo, 1937, p. 19.
124 C
ENARRO,Ángela, La sonrisa de Falange. Auxilio Social en la Guerra Civil y en la posguerra.
Barcelona: Crítica, 2006, pp. 2-71. Martínez de Bedoya escriu unes memòries: BEDOYA,Javier
estigueren dirigides a la defensa del pare.125 A l’entorn de 1931, mentre Ledesma Ramos intentava aprofitar l’agitació social per crear un règim totalitari, Redondo i Primo de Rivera reaccionaven contra l’evolució política republicana del moment.