6.1. Introducció...
148
6.2. Comparativa constructiva...
149
6.3. Comparativa mediambiental...
150
6.3.1. Pico centrals hidroelèctriques...
150
6.3.2. Petites centrals fotovoltaiques...
150
6.3.3. Petites centrals eòliques...
151
6.4. Comparativa econòmica...
152
6.5. Taula resum...
153
148
6.1. Introducció
Avanç de introduir les característiques comparatives dels diferents sistemes mencionats en aquest projecte, es vol deixar clar, que no es pretén competir o desmerèixer cap metodologia, simplement indicar, ja que no es té massa amb consideració, la viabilitat de l’ús de les centrals pico hidràuliques en l’àmbit domèstic, d’igual forma que s’utilitzen les petites centrals fotovoltaiques o eòliques per a la mateixa funció.
Realitzar una comparativa exhaustiva entre els sistemes anteriors de generació elèctrica mitjançant energies renovables, no li manca dificultat.
Si es prefixa una ubicació on es disposi del suficient recurs per a la generació d’una de les petites centrals, entren en desavantatge les demés alternatives, doncs els recursos són variables i fluctuants amb l’entorn o situació, es a dir, cada lloc de treball necessita d’un mètode específic. Pot ocórrer també que l’implantació de varies metodologies, funcionant simultàniament augmentin el rendiment de del conjunt, sempre hi quant es disposi de les energies primàries necessàries.
Al nombrar la zona del Clot del moro, hidricament ideal, ja es veu la inviabilitat econòmica, i absoluta de les demes alternatives:
Central pico hidroelèctrica Petita central fotovoltaica Petita central eòlica
37870.96 € 38103.68 € 68054.60 €
També farien augmentar l’afectació al medi, al disposar de més superfície per a la captació energètica, tan solar com eòlica.
Degut això, no serien prou competents, falsejant els resultats dels estudis comparatius.
Per tant, es tindran en compte ubicacions ideals per al funcionament de cada central de forma independent. Sense entrar en discussions de les possibles hibridacions entre sistemes.
Per aconseguir l’objectiu desitjat d’aquesta comparativa, s’haurà d’analitzar les següents comparatives parcials:
• Comparativa constructiva • Comparativa mediambiental • Comparativa econòmica
149
6.2. Comparativa constructiva
Es podria ometre aquesta part de la comparativa, doncs queda implícita en l’avaluació de l’afectació mediambiental i econòmica. Però ja que les parts constructives de les diferents centrals tenen punts divergents caldrà estudiar-les més minuciosament.
No es pretén un anàlisis acurat de cada part, ja que evidentment les tipologies seran totalment disperses. Però si es remarcarà el tret més diferenciador.
En la pico central hidroelèctrica dissenyada, al disposar del recurs hidràulic de forma constant, independentment de l’hora o estació de l’any en que es trobi, no s’ha tingut en compte la inserció d’elements acumuladors, els quals encaririen el cost invertit.
Tant en la petita central fotovoltaica com en l’eòlica, l’utilització d’aquestes batries, pren un caire indispensable, tenint en compte la fluctuabilitat i intermitència dels seu respectius recursos.
Tot això implicarà que aquestes ultimes treballin amb tensions continues a diferencia de la hidràulica que podrà ser amb alterna. Cal dir també que el sistema fotovoltaic és l’únic que obliga generar amb aquestes característiques.
Un treball amb continua, coneixent que les carregues seran amb alterna, implicarà l’ús de rectificadors o inversors per a la seva conversió, i unes seccions en els cablejats d’elevades dimensions, afectant considerablement el preu final de la instal·lació.
A diferencia de les alternatives, la pico hidràulica necessita de unes topografies especifiques per el correcta aprofitament del seu recurs, en canvi, en les altres situacions, la disposició dels seus components precisa d’ubicacions més probables d’obtenir.
150
6.3. Comparativa mediambiental
Al valorar els impactes ambientals que produeixen, es pot observar que cada sistema per si sol afecta al medi de forma diferent.
6.3.1. Pico centrals hidroelèctriques
En aquests tipus de centrals, l’impacta mediambiental es centra en la variació del ecosistema de la zona d’ubicació, principalment de la font, és a dir, el riu o torrent, i ja que es retorna total o parcialment, aigües avall de la instal·lació, també es produeixen en aquella zona variacions en el caudal. Tot i així aquest tipus d’impacte en centrals pico és molt baix.
En la valoració de l’impacta produït en l’ocupació del sòl, s’ha de considerar que, gran part de les instal·lacions es muntaran a l’interior de l’habitatge, l’extensió del sistema de captació és proporcional al volum dipòsit exterior, i fins i tot, encara que augmentaria molt els cost de l’obra, es podria soterrar la canonada forçada. Tenint en compte tots aquest conceptes, es pot afirmar que l’impacta visual o paisatgístic serà casi nul.
La generació d'energia elèctrica directament a partir de la força de l’aigua no requereix cap tipus de combustió, per la qual cosa no es produeix pol·lució tèrmica ni emissions de CO2 que
afavoreixin l'efecte hivernacle.
6.3.2. Petites centrals fotovoltaiques
El problema principal de les centrals fotovoltaiques, està en la dependència d’elevades extensions de terreny que utilitza en la col·locació dels panells fotovoltaics, per a la captació d’energia solar. Tot i així en sistemes domèstics, situats en zones de radiació optima, aquesta ocupació queda limitada en superfícies probablement sense cap altre ús, com podria ser la teulada, implicant mínimament en l’impacta paisatgístic i visual.
La generació d'energia elèctrica directament a partir de la llum solar no requereix cap tipus de combustió, per la qual cosa no es produeix pol·lució tèrmica ni emissions de CO2 que afavoreixin l'efecte hivernacle.
Les cel·les fotovoltaiques es fabriquen amb silici, element obtingut de la sorra, molt abundant en la naturalesa i del que no es requereixen quantitats significatives. Per tant, en la fabricació dels mòduls fotovoltaics no es produeixen alteracions en les característiques litològiques, topogràfiques o estructurals del terreny.
Al no produir-se ni contaminants, ni abocaments, ni moviments de terra, la incidència sobre les característiques fisico-químiques del sòl o la seva erosionabilitat és nul·la.
El sistema fotovoltaic és absolutament silenciós, la qual cosa representa un clar avantatge enfront dels generadors de motor en habitatges aïllats.
Un tema important, i ha vegades oblidat, és l’ús dels acumuladors solar, normalment de plom àcid un cop esgotats. Les bateries de plom àcid usades corresponen a bateries que no són susceptibles de recarrega o que no són utilitzables a conseqüència de trencament, tall, desgast o qualsevol altre motiu. Aquestes bateries contenen components potencialment contaminants, la qual cosa fa necessari establir mesures per al seu maneig adequat una vegada que acabi la seva vida útil.
151 Les bateries de plom àcid, que havent acabat el seu cicle de vida siguin descartades pel consumidor o usuari final de les mateixes, són residus perillosos d'acord al Reglament Sanitari sobre Maneig de Residus Perillosos (Decret Suprem N°148, del 12 de Juny de 2003, del Ministeri de Salut), això perquè contenen electròlit àcid, plom i compostos de plom. El seu maneig per tant ha de realitzar-se en compliment amb aquest Reglament i en conformitat a la normativa vigent sobre la matèria.
A causa del seu contingut de plom i de compostos de plom, les bateries usades presenten la característica de toxicitat extrínseca, això perquè la seva eliminació pot donar origen a substàncies tòxiques cròniques en concentracions que posin en risc la salut de la població. A més, a causa del seu contingut d'àcid sulfúric, les bateries usades presenten la característica de corrosivitat, perquè mitjançant processos de caràcter químic, l'electròlit pot produir lesions més o menys greus als teixits vius o el desgast de sòlids.
La millor opció es posar-se amb contacte amb el venedor d’aquets acumuladors, els quals accepta quedar-se’ls sense cap càrrec, per al seu posterior reciclatge, fins i tot podrien arribar a pagar el valor del pes del metall. En les bateries de plom àcid al contenir tant nivell de plom, el seu reciclatge es beneficiós per a posteriors usos d’aquest element químic.
6.3.3. Petites centrals eòliques
Igual que en les centrals fotovoltaiques, el problema principal de les eòliques, està en la dependència d’elevades extensions de terreny que utilitza en la col·locació dels aerogeneradors, per a la turbinació del vent. Tot i així en sistemes domèstics, segurament d’un sol equip generador, situat en zones amb flux de vent optim, aquesta ocupació queda limitada en superfícies molt reduïdes, els qual segurament entrarien dins la parcel·la del propi habitatge. Això si, la necessitat de disposar d’alçades importants, pot produir un impacta paisatgístic i visual considerable.
Un altre factor a tenir en compte, és l’elevat impacte acústic, que generen els moviments rotatoris de les pales, les quals també poden produir col·lisions amb la fauna aèria, sigui o no de la zona.
La generació d'energia elèctrica directament a partir del vent no requereix cap tipus de combustió, per la qual cosa no es produeix pol·lució tèrmica ni emissions de CO2 que afavoreixin l'efecte hivernacle.
Al no produir-se ni contaminants, ni abocaments, ni moviments de terra, la incidència sobre les característiques fisico-químiques del sòl o el seu erosionabilitat és nul·la.
En el cas de menester acumuladors, s’hauran de seguir les pautes del reciclatge, un cop esgotada la seva vida útil, marcades en el cas fotovoltaic.
Finalment i per a tots els casos, al ser sistemes d’autoconsum i no disposar de línies elèctriques aèries de subministrament s'evitaran els possibles efectes perjudicials que comporten a les aus, i també els impactes paisatgístics i visuals que ocasionen, tan en la fase de construcció com en la d’explotació de les mateixes, representant la millor solució per a aquells llocs als quals es vol preservar les condicions de l'entorn; com és el cas per exemple dels Espais Naturals Protegits.
152
6.4. Comparativa econòmica
L’estudi de la viabilitat econòmica realitzada en el projecta, és clau per a l’avaluació d’aquesta comparativa.
Tenint en compte les zones de generació ideal per a cada sistema en qüestió, la inversió inicial del projecte ascendiria a:
Central pico hidroelèctrica Petita central fotovoltaica Petita central eòlica
37870.96 € 23622.34 € 29707.47 €
Els valors de la taula anterior, són una estimació, doncs s’ha aprofundit més en el càlcul pressupostari hidroelèctric.
Si nomes es tinguessin en compte aquests resultats, es podria afirmar la rendibilitat inicial de la integració de sistemes de generació fotovoltaics i eòlics, en contra de la considerable inversió de la pico central hidroelèctrica. Però no és així, ja que les alternatives, al necessitar d’acumuladors, precisen de substitucions degut a la seva abreviada vida útil amb l’augment de les tasques de manteniment.
En el cas hídric es disposarà d’un al nivell d’eficiència, al integrar el sistema d’aprofitament, que permetrà l’estalvi en el consum d’aigua.
Cal dir, en la seva contra, que el seu recurs no està exempt de taxes per a la seva obtenció, a diferencia de les altres, que són totalment gratuïtes. Encara que no s’ha aplicat, es podria eliminar el cost d’aquestes taxes en compensació de l’aigua estalviada durant el seu funcionament.
Amb tot l’esmentat anteriorment, no es pot assegurar que la instal·lació de cap dels sistemes anteriors sigui impensable, ja que es pot veure com acaben sortint viabilitats econòmiques semblants, tot dependrà del grau de disposició del recurs a precisar.
Segurament degut a la inestabilitat econòmica de la població, per molta conscienciació mediambiental i intenció que es disposi, serà molt difícil trobar possibles inversors, al trobar més rentable el subministrament elèctric aportat per les companyies. Per això, aquesta comparativa econòmica és totalment innecessària si no s’entreguen ajuts o subvencions per a la seva posta en marxa.
153
6.5. Taula resum
154