P ROGRAMMING S TYLE

184 _{De l’Equador a Catalunya: El paper de la família i les xarxes migratòries Diversificació de les cadenes migratòries en l’àmbit laboral} 185

Estuve un mes con él y yo ya no aguanté, no lo soporté porque aparte me enfermé, me puse mala porque no lograba adaptarme a la comida, a pesar de que el señor me decía: Nora, tú cocínate, prepárate lo que quieras, la verdad es que no tenía ni ánimo, ni nada para hacerme. Y en esa casa había de todo, él era directivo del Banco Central Hispano, un lujo increíble, televisores, vídeos, ordenadores pero a mí no me llenaba nada, siempre escuchaba la radio latina que hay en Madrid, cuando yo oía eso me ponía a llorar porque lo estaba pasando fatal...

(Julia, província de Pichincha, Quito, mestra, va migrar a Madrid, després a Burgos, actualment resideix a Barcelona, treballa en l’hostaleria.)

Si bé les dones aconsegueixen millorar el seu estatus econòmic, i sobretot el del seu grup domèstic, la lluita portada a terme en els llocs d’origen tant dins com fora del grup domèstic per integrar-se al mercat de treball com a professionals o autònomes, pateix un retrocés pel fet que, de nou, han de realitzar tasques en el treball reproductiu per incorporar-se al mercat de treball a Espanya.

Dins de les xarxes circula la informació sobre les modalitats del treball domèstic, la repetició de casos “institucionalitza” les diferents formes d’explotació com una “nor- ma” dins d’un nínxol laboral “regulat” intramurs. De l’anàlisi d’aquestes pràctiques es desprèn que els beneficis que atorga el servei domèstic amb mà d’obra immigrant i extracomunitària són nombrosos: submissió, abaratiment dels costos, manteniment de les relacions i pràctiques de dominació ètnica i de classe. Aquestes característiques s’aguditzen en les dones que acaben d’arribar, ja que la seva irregularitat jurídica és motiu de suborns econòmics i emocionals.

Davant d’aquest context laboral precari i opressiu, alguns estudis plantegen, d’una manera mecànica, que el pas del treball domèstic intern a extern o pseudoextern mi- llora la situació laboral i econòmica de la dona immigrant. L’obstacle més gran que s’ha de franquejar és, d’alguna manera, l’explotació i les estratègies de dominació a les quals les dones equatorianes es troben exposades en el servei domèstic espanyol. Però no sempre ingressar al servei domèstic extern suposa una millora de salari, ni treballar les hores reglamentàries.

184 _{De l’Equador a Catalunya: El paper de la família i les xarxes migratòries Diversificació de les cadenes migratòries en l’àmbit laboral} 185

Yo trabajo en quehaceres domésticos, siempre he estado de externa, mi hermana sí estuvo de interna, pobrecita; muy duro, dicen que no se gasta ¡pero, no! Yo ya lo he pasado con mis hijos en la casa, es estar encerrada, uno ya viene del encierro allá, yo sola con mis hijos allá, atendiendo, que cocinando, usted sabe que en una casa hay que estar allí, en cambio de externa usted hace sus cosas y sale, usted se distrae... Aquí me va bien, en una casa trabajo 6 horas y otra 7 horas, trabajo de lunes a viernes en las dos casas, estoy de 8 a 1 de la tarde en la una, y la otra estoy de 2 a 9 de la noche. Por mes me pagan en una 65.000 pesetas y en la otra 70.000 pesetas.

(Consuelo, província de Guayas, Guayaquil, operària en una fàbrica, resideix a Madrid, fa de treballadora domèstica externa.)

La demanda del servei domèstic intern per a la cura de persones grans s’ha convertit en una pràctica creixent tant a les ciutats grans com mitjanes, enfront de l’escassetat d’oferta de serveis públics (residències, serveis d’ajuda a domicili) i l’augment del nombre de per- sones grans que viuen soles. Ara bé, la precarietat augmenta dins d’aquest nínxol laboral, perquè a les traves governamentals, s’hi suma el factor biològic com un desencadenant immediat que constitueix un impediment més per accedir a la regularització jurídica a Espanya. En la majoria dels casos, quan es contracta una persona per a la cura de per- sones grans, generalment, es realitza en fases terminals d’alguna malaltia o per una edat molt avançada, la qual cosa no afavoreix una permanència en el treball i encara menys la possibilitat d’aconseguir un contracte de treball per obtenir “els papers”.

Els testimonis de les dones equatorianes fan referència al desgast físic i emocional que suposa aquesta mena de feina. En primer lloc, moltes dones no posseeixen els conei- xements necessaris per aixecar i traslladar persones grans, per la qual cosa la primera conseqüència són problemes greus de salut (cervicals, columna, etc.). En segon lloc, en algunes ocasions, les persones grans pateixen demència senil, que produeix efectes difícils de controlar quan no s’està especialitzat en aquesta mena de malalties:

Yo ya estaba trabajando con la señora M. R. y cuidaba algunas noches a algunos ancianos, entonces ya podía arrendar por mi cuenta. Aquí he sufrido muchísimo. Tres noches trabajaba con un hombre que tenía demencia senil, y sabes que en

186 _{De l’Equador a Catalunya: El paper de la família i les xarxes migratòries Diversificació de les cadenes migratòries en l’àmbit laboral} 187

las noches se volvía loco y comenzaba a romper las cosas del piso, y yo estaba sola con él y me gritaba que me quería matar, y un día me lanzó todas mi cosas y yo sin poder recurrir a nadie. La noche de Navidad comienza a tirar los muebles... y sabes, había un ecuatoriano por ahí y le pedí que me ayudara hasta que vinieran los hijos.

(Graciela, província de Pichincha, Quito, comerciant, actualment resideix a Barcelona, ocupada en el treball domèstic extern, va reagrupar la seva filla i la seva neboda.)

Finalment existeixen testimonis reiterats sobre les segones intencions que tenen algunes persones grans quan contracten una dona immigrant per a companyia. L’assetjament sexual d’homes espanyols entre els 60 i els 70 anys que contracten preferentment “dones llatines”, amb la carrega simbòlica que això implica per a serveis de cura i sexuals, és un fenomen recurrent en els serveis de proximitat.

Veras yo me encariñé un montón con esta pareja de viejitos. Lo que pasa que este señor ya desde hacía un tiempo lo estaba viendo un poco raro, empezaba ya a co- germe demasiado la mano, porque claro al principio te das cuenta que los viejitos necesitan cariño, ¿no?, pero luego empezó a cogerme la mano, a ponerme la mano en la pierna y claro entonces ya no me cuajaba. Fíjate la esposa tenía 74 y él 78 años. Por eso yo lo veía como a mi abuelito, ¡yo tengo 26 años! Hasta que un día me coge la pierna y me dice, ¿tú ves como sufro yo? y le digo, sí, Pedro pero que vas a hacer, ¿no? Es que tú deberías ponerte a pensar y tú deberías darme lo que no puede darme mi mujer. Entonces, yo me quedé mirando, ¡pero qué dices! Yo creía que había entendido mal, ¿no? y le digo, ¿te das cuenta lo que estás diciendo? Me dice, sí, tú sabes que si aquí pasa alguna cosa, mi casa te la puedo dejar a tu nombre y te vienes a vivir aquí... me puse histérica, le empecé a gritar, le dije que él no tendría que haberme humillado así…

(Janette, província de Pichincha, Quito, estudiant universitària, actualment resideix a Barcelona, fa de treballadora domèstica externa.)

El servei domèstic intern o extern i la cura de persones grans són nínxols laborals que demanden, majoritàriament, mà d’obra immigrant i femenina, en els quals la precarie-

186 _{De l’Equador a Catalunya: El paper de la família i les xarxes migratòries Diversificació de les cadenes migratòries en l’àmbit laboral} 187

tat, l’explotació de portes endins i els abusos derivats de les estratègies de dominació ètnica, de classe i de gènere són una constant que obstaculitza el desenvolupament del projecte migratori familiar, coarten la mobilitat socioespacial i accentuen la irre- gularitat en la documentació.

Tanmateix, aquestes pràctiques, visibles només gràcies als testimonis de les dones immigrants, es contraposen a un discurs cada vegada més difós on es parla de la preferència de les dones llatinoamericanes a causa de la seva “dedicació més gran a la llar, als fills i a les persones grans”, discurs que com hem demostrat en el nostre estudi es basa en el “fonamentalisme cultural” que produeix una jerarquització i una segre- gació socioespacial dels diferents col·lectius d’immigrants en els llocs de destinació, encobrint, a més, una nova modalitat de l’estratificació mundial del mercat de treball: la transferència transnacional del treball reproductiu.

Aquí siempre dicen que los inmigrantes les estamos quitando el trabajo, pero la verdad no es así, eso es pura mentira, porque claro nosotros cogemos el trabajo que la gente de aquí no lo quiere hacer.

(Patricia, província de Morona-Santiago, Suqúa, treballadora de l’Ajuntament, resideix a Barcelona, és propietària d’un locutori.)

No és casual que la premsa faci referència a la globalització de la cura en el seu apartat de “persones grans”, i que la desvinculi de les seccions on es criminalitza la immigració,7

amb opinions com “Dada la creciente incorporación de la mujer al mundo laboral, el

cuidado de los mayores, sobre todo si están enfermos, recae muchas veces en ciudadanos de otros países. La experiencia es positiva. Procedentes de una cultura que aún venera a los mayores, los suramericanos, además de cuidados dan cariño” (El País, 10/03/2002).

Notes d’opinió edulcorades que lloen “el hablar bonito de las suramericanas” i la seva cura primmirada, són exemples de la construcció d’un discurs que mitjançant l’esforç de les diferències culturals justificaria el transvasament de les desigualtats de classe, ètnia i gènere.

...