Volem acabar aquest capítol fent una breu incursió en un element de la socialització política
que no es veu reflectit en les dues bases de dades en què hem centrat la nostra recerca
(l'EPP11 i l'EJC12), però que sí està present en la darrera enquesta elaborada pel CIS sobre
participació política juvenil (ECPJ11). Ens referim a la transcendència de la transmissió d'una
sensibilitat ideològica per part dels pares en la configuració del propi posicionament ideològic.
Per abordar aquesta qüestió hem aprofitat que en l'enquesta del CIS es preguntava tant
l'adscripció dels fills com la dels pares (declarada pels fills) en l'eix esquerra‐dreta. Tot i ser una
categorització ideològica menys potent que aquella per la qual hem optat al llarg del capítol – pels motius ja exposats‐, la possibilitat de relacionar el posicionament ideològic de pares i fills
resulta molt interessant, i del seu anàlisi n'hem pogut extreure dades altament suggeridores.
Igual que en altres casos, hem generat una variable dinàmica a partir dels desplaçaments entre
la posició política dels pares i la dels fills. Com es pot observar a la Taula 3.5, per tal d’elaborar
una tipologia amb prou volum de casos en els desplaçaments de sensibilitat ideològica, i amb
un nombre de categories reduït, hem agrupat les categories de l'eix esquerra‐dreta en dues:
l'esquerra i el centre o dreta. Agrupats així, els grups queden relativament simètrics, i malgrat
la pèrdua de matís que implica, reflecteixen els dos posicionaments polítics més bàsics (no
debades no hi ha cap partit amb representació parlamentària que s'autopercebi com
exclusivament de dretes; el centre adjectiva tots els posicionaments dels partits de certa
entitat en l'eix esquerra‐dreta que estan a la dreta del centre).
Taula 3.5. Mudes intergeneracionals en el posicionament en l'eix esquerra‐dreta (%). Espanya, 2011
Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta Cultura política de los jóvenes 2011 (Centro de Investigaciones Sociológicas).
De la combinació de posicionaments bàsics de joves i pares en resulten els quatre
posicionaments bàsics: centre o dreta consolidat (pares i fills comparteixen aquest
posicionament); muda a l'esquerra (joves amb pares en el centre o dreta que es desplacen cap
a posicionaments d'esquerra); muda a la dreta (joves que fan l'itinerari contrari); i esquerra
consolidat (quan pares i fills comparteixen aquest posicionament). Per últim, trobem una
categoria gens residual, que agrupa els joves que no es posicionen en l'eix; no pertinent. Els
joves que es declaren posicionats però que no saben posicionar ideològicament cap dels dos
pares, els hem considerat joves que muden (des de posicions familiars poc ideologitzades com
per no transmetre aquest coneixement cap a la posició ideològica declarada). Quan el
posicionament del jove coincidia amb almenys un dels dos pares, hem considerat, en canvi,
que la seva posició era consolidada, ja que reproduïa l'adscripció d'un dels progenitors.
Com veiem, el resultat final conté unes categories relativament simètriques. Hi ha menys joves
consolidats en posicions d’esquerra (26,0%) que de centre o dreta (el 34,2%; un percentatge
inimaginable en el cas català; fins aquest punt depèn el posicionament ideològic, i la seva
translació en termes de centralitat política, a la història i cultura política de cada país). A mig
camí entre uns i altres hi ha els joves no posicionats (30,0%). La minoria dels que muda també
s'agrupa en dos grups força simètrics: el 5,8% muda cap a l'esquerra i, en canvi, el 4,6% muda
cap a la dreta.
Per abordar l'anàlisi que aquí proposem, de naturalesa complementària a allò que hem anat
desenvolupant, hem procedit a emmirallar, de cadascun dels dos grups d'origen diferenciats
(d'una banda, pares de centre o dreta, o no posicionats; de l'altra, pares d'esquerra o no
posicionats), les dues subcategories de posicionament ideològic dels joves (mantenir‐se en la
posició dels pares o mudar cap a la sensibilitat ideològica contrària). Per tant, la primera taula
es composa de dos models de regressió que contraposen els joves d’esquerra amb pares de
centre o dreta amb els joves de centre o dreta amb pares del mateix perfil ideològic.
El primer dels models té variables independents anàlogues a les que hem emprat en les
regressions basades en l’EPP11. El segon model incorpora una variable sobre participació
política i una segona sobre la titularitat de l’escola on van estudiar els joves. Aquesta segona
variable ens aporta nous matisos vinculats al procés de socialització. La segona taula contrasta
les mateixes variables independents a partir de dos models, però en aquest cas tant els joves
d’esquerra com els de centre o dreta tenen pares ubicats a l’esquerra de l’espectre ideològic.
20 a 29 anys
No pertinent 29,4
Centre o dreta consolidat 34,2
Muda a l'esquerra 5,8
Muda a la dreta 4,6
Esquerra consolidat 26,0
Taula 3.6. Joves amb algun progenitor posicionat al centre o a la dreta, o tots dos no posicionats, i variables de mobilitat instructiva intergeneracional i socialització política (regressions logístiques binomials). Joves de 20 a 29 anys. Espanya, 2011
Dels joves que tenen els pares en el centre o la dreta de l’eix ideològic (Taula 3.6), la variable
estructural que més els pot predisposar a formar part de la minoria que vira cap a l’esquerra és
el gènere. Les dones tenen un 75% més d’opcions de virar cap a l’esquerra que els homes amb
aquest perfil de pares. És una dada molt significativa i que aporta un nou matís a la major
disposició femenina, que ja hem comprovat, a formar part dels tipus ideològics de l’esquerra.
La conversió cap a l’esquerra sembla insinuar aquí una transformació cultural de tipus
generacional, una tendència històrica a la feminització del sentiment d’esquerres o, altrament,
a l’esquerranització de l’imaginari femení.
Si ser dona afavoreix la conversió cap a l’esquerra, l’element estructural que més la dificulta, a
part de home, és viure en un poble de menys de 10 mil habitants. La possibilitat de girar cap a
l’esquerra, vivint en un poble d’aquesta mida, és una quarta part d’intensa que en una ciutat
de més de 300 mil habitants. Sembla evident que el tipus de xarxa relacional i d’hegemonia
ideològica existent en els pobles petits fa gairebé impossible, en el conjunt d’Espanya, transitar
cap a l’esquerra. Val a dir, a més, que tots dos factors estructurals mantenen la seva intensitat
explicativa en el segon model de regressió.
Les dues variables que s’incorporen en aquest segon model també evidencien contrastos de
rellevància i significativitat estadística. En primer lloc, haver anat a una escola publica atorga
B S.E. Exp(B) B S.E. Exp(B)
Constant -2,297*** 0,671 0,101 -3,351*** 0,754 0,035
Edat
20 a 24 anys 0,173 0,325 1,189 0,176 0,330 1,192
Sexe
Dona 0,559 ^ 0,309 1,749 0,536 ^ 0,315 1,710
Mobilitat instructiva intergeneracionala
Estudis en curs -0,014 0,610 0,986 -0,112 0,626 0,894 No universitaris consolidats 0,491 0,522 1,634 0,293 0,551 1,341 Nous no universitaris 0,651 0,553 1,917 0,464 0,570 1,590 Nous universitaris 0,870 0,555 2,387 0,596 0,572 1,815 Lloc de naixement Fora d'Espanya -0,480 0,461 0,619 -0,366 0,477 0,694
Emancipació de la llar familiar
Sí -0,301 0,315 0,740 -0,234 0,322 0,792
Mida del municipib
Menys de 10 mil hab. -1,378 * 0,701 0,252 -1,414 * 0,717 0,243 10 mil a 50 mil hab. -0,153 0,545 0,858 -0,206 0,566 0,814 50 mil a 1 milió d'hab. 0,383 0,504 1,467 0,388 0,517 1,474
Titularitat de l'escola
Pública 0,750 * 0,363 2,118
Haver assistit a manifestacions o mítings
Sí 1,005 ** 0,350 2,732
Nota: *** p ≤ 0.001; ** p ≤ 0,01; * p ≤ 0.05; ^ p ≤ 0.10
a Categoria de referència: Universitaris consolidats b Categoria de referència: Més d'1 milió d'hab.
De pares de centre o dreta cap a posicions d'esquerra
Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta Cultura política de los jóvenes 2011 (Centro de Investigaciones Sociológicas).
als joves el doble d’oportunitats de mudar a l’esquerra. Segurament en això hi intervé una
qüestió relativa als preceptes morals i imaginaris ideològics, en un sentit genèric, que es
tendeixen a transmetre en unes o altres escoles, en funció de la seva titularitat. En aquest
sentit, les escoles de confessió catòlica tendeixen a transmetre uns preceptes morals més
vinculats als principis ideològics associats al conservadorisme, però és possible que les escoles
laiques de titularitat privada –les més elitistes, si més no‐ també afavoreixin la transmissió d’un
discurs allunyat de l’imaginari de l’esquerra. Més enllà d’això, és possible que el tipus de
composició escolar d’unes i altres escoles també afavoreixi que a les de titularitat privada es
reprodueixi l’imaginari conservador o liberal dels pares per la major homogeneïtat social que
tendeix a haver‐hi.
Finalment, una actitud políticament activa (codificada aquí a partir de l’assistència a
manifestacions o mítings) correlaciona fortament amb que els fills mudin a l’esquerra. En
aquest cas, però, la variable independent sembla explicar més una conseqüència que una
causa, atès que el jove que vira a l’esquerra té una disposició molt major a mobilitzar‐se
políticament.
Taula 3.7. Joves amb algun progenitor posicionat a l'esquerra, o tots dos no posicionats, i variables de mobilitat instructiva intergeneracional i socialització política (regressions logístiques binomials). Joves de 20 a 29 anys. Espanya, 2011
B S.E. Exp(B) B S.E. Exp(B)
Constant -3,461*** 0,957 0,031 -2,669* 1,021 0,069
Edat
20 a 24 anys 0,030 0,375 1,031 -0,083 0,387 0,920
Sexe
Dona -0,124 0,335 0,883 -0,040 0,343 0,960
Mobilitat instructiva intergeneracionala
Estudis en curs 1,049 0,842 2,856 1,071 0,852 2,919 No universitaris consolidats 1,324 ^ 0,779 3,758 1,091 0,798 2,978 Nous no universitaris 1,032 0,900 2,808 0,878 0,913 2,406 Nous universitaris 0,864 0,837 2,373 0,879 0,842 2,408 Lloc de naixement Fora d'Espanya 0,243 0,483 1,274 0,099 0,497 1,104
Emancipació de la llar familiar
Sí -0,132 0,363 0,876 -0,182 0,372 0,834
Mida del municipib
Menys de 10 mil hab. 0,650 0,709 1,916 0,537 0,733 1,711 10 mil a 50 mil hab. 0,975 0,688 2,650 1,041 0,697 2,832 50 mil a 1 milió d'hab. 0,770 0,668 2,159 0,766 0,679 2,152
Titularitat de l'escola
Pública -0,087 0,434 0,916
Haver assistit a manifestacions o mítings
Sí -0,843 * 0,367 0,430
Nota: *** p ≤ 0.001; ** p ≤ 0,01; * p ≤ 0.05; ^ p ≤ 0.10
a Categoria de referència: Universitaris consolidats b Categoria de referència: Més d'1 milió d'hab.
De pares d'esquerra cap a posicions de centre o dreta
Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta Cultura política de los jóvenes 2011 (Centro de Investigaciones Sociológicas).
Quant al perfil dels joves que muden cap a la dreta, la Taula 3.7 ens mostra com, de fet, hi ha
una categoria que dificulta enormement fer aquesta muda: ser un jove universitari consolidat.
Els fills d’universitaris d’esquerres que van a la universitat es mantenen, gairebé
sistemàticament, en posicions d’esquerres. Val a dir, però, que les dades d’aquest contrast no
són significatives (hem de tenir present que estem treballant amb un grup de joves, el que
muda a la dreta, molt minoritari). Només el contrast entre els joves no universitaris consolidats
i els joves universitaris consolidats adquireix una dèbil significativitat estadística en el primer
model, on s’hi reflecteix que els primers tenen prop de quatre vegades més possibilitats que
els segons de mudar cap al centre o la dreta. De les variables que s’incorporen en el segon
model només la relativa a la participació política es revela significativa: els joves que no van a
manifestacions és el doble de possible que pertanyin a la minoria dels que muden cap a la
dreta. Tot plegat mostra que aquesta minoria de joves és un grup distanciat de la centralitat
política i de les posicions amb major capital cultural.