Presenting Separate Financial Statements as Required by the Implementation of the Electricity Sector Law

Instruments puntuals de participació

A banda dels tres espais esmentats (Polis Imagina, pressupostos participatius i accions participatives) l’Ajuntament de Polis adopta tot sovint instruments de participació de caràcter puntual (consells ciutadans, referèndums...) per tal de prendre decisions concretes o resoldre conflictes específics. Els fòrums, tallers i grups de treball constituïts en els tres espais anteriors poden proposar l’adopció d’aquests instruments.

En alguns casos s’utilitzen instruments per realitzar diagnòstics: enquestes, audiències públiques, grups de discussió, pàgines web, telèfons d’informació i bústies de suggeriments.

En altres casos, s’adopten instruments per prendre decisions: tallers de prospectiva local, conferències de consens, consells ciutadans i referèndums.

Finalment, l’Ajuntament de Polis també ha desenvolupat instruments puntuals de participació en la implementació d’algunes polítiques, com la cogestió d’equipaments, els programes de voluntariat i els bancs de temps i de serveis.

Criteri

Per franges d’edat

Per temàtica

Territorials

Exemples

Pla d’infància, Pla jove, Pla de la gent gran Agenda local 21

Projecte Educatiu de Ciutat Pla igualtat i solidaritat

Pla de dinamització econòmica Plans comunitaris, plans integrals

CONCLUSIONS

Participació? Ja hem votat a les eleccions!Les eleccions són una peça clau de les democràcies representa-

tives. Però ens donen una informació limitada sobre les polítiques que volen els ciutadans i en molts casos no satisfan la voluntat de participació. Hi ha moltes decisions importants que es podrien prendre sobre la base de debats participatius amplis i plurals. Com distribuïm els pressupostos municipals? Quin contingut tindrà el nou Pla general d’ordenació urbanística? Acceptem o no la construcció d’un camp de golf en el municipi? Quin disseny tindrà la nova plaça del centre? Quines activitats culturals realitzarem aquesta temporada? Ens calen instruments que permetin enriquir el debat al voltant de les decisions municipals i basar aquestes decisions en una legitimitat més àmplia. Ens calen, en definitiva, instruments addicionals per millorar la qualitat de la democràcia local.

En la participació no hi ha miracles.La participació és necessària però no és la solució. Molts dels seus princi-

pals efectes seran a mitjà i llarg termini, una cultura participativa no es crea en dos dies. La participació ens obliga a canviar el xipa tots: als ciutadans, als activistes socials, als polítics, a les persones que treballen ai per al’Admi- nistració, i això requereix un procés d’aprenentatge llarg en el qual cal preveure i assumir que hi haurà errors.

El conflicte no s’esfuma amb la participació.Un procés participatiu pot provocar més suport a una política

però no és la garantia que a tothom li agradi…, ni tan sols garanteix que aquesta política agradi a l’equip de govern! La participació, per tant, no implica que automàticament tots ens posarem d’acord sobre qualsevol tema. Potser el fet que aconseguim posar-nos més o menys d’acord sobre les regles del joc és més important que no pas que ens posem d’acord tots sobre les decisions finals.

Pensa, actua… i explica!No hi ha receptes ni fórmules màgiques per aplicar la participació. Cal pensar què

volem, quins criteris ens semblen més importants i veure com podem portar-los a la pràctica. Però fins i tot així, el millor procés participatiu no servirà de gaire si ningú no el coneix: cal un esforç per fer visibles les polítiques parti- cipatives al conjunt del municipi, que la gent entengui per què es fa, quins temes s’hi debatran, per què està organitzat d’aquesta manera, quines conseqüències tindrà… En definitiva, per què s’hi hauria de participar i quina és la legitimitat d’aquest procés.

On dius que serà la participació?Les poques receptes que hi ha cal adaptar-les a les característiques de cada

municipi. Ni un pressupost participatiu es pot fer igual al Brasil que a Catalunya, ni un pla estratègic barceloní es pot aplicar literalment a un municipi petit. Per això cal evitar copiar exactament les fórmules participatives que s’han dut a terme en altres municipis, cal trobar solucions adaptades a les condicions del nostre, i que aquestes fórmules estiguin sotmeses al debat entre els actors locals.

Igualtat d’oportunitats… i què més?En el terreny de la participació no ens podem quedar en crear igualtat

d’oportunitats, perquè en la pràctica aquestes sempre seran aprofitades de manera desigual. Si volem una parti- cipació igualitària no podem convocar tothom de la mateixa manera, i haurem de fer un esforç especial perquè participin aquells que normalment no ho fan. La ciutadania és molt diversa, i els mecanismes de participació s’hau- rien d’adaptar a aquesta diversitat: reconèixer que la gent té incentius i capacitats molt diverses per participar i adaptar-s’hi amb prou imaginació i flexibilitat com perquè diferents tipus de persones se sentin convidades a parti- cipar.

89 EXPERIÈNCIES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

POLIS, LA CIUTAT

PARTICIPATIVA

PARTICIPAR EN ELS MUNICIPIS: QUI, COM I PER QUÈ?

No són representatius ni realistes… Doncs busquem la solució!Sovint és cert que els participants no són representatius ni realistes. Però aquestes no són bones excuses per acabar amb la participació. Ambdós proble- mes tenen solució i el que cal és buscar les fórmules per resoldre’ls. Si sempre participen pocs i sempre són els mateixos, haurem de buscar les fórmules que ens permetin fer participar aquells que normalment no ho fan; si els que participen són poc realistes, haurem de trobar la manera que puguin entendre la complexitat dels temes.

Ells participen... Qui respon?El debat sobre una participació consultiva o vinculant és menys important que el

d’una participació que s’ofega en el silenci de la manca de resposta. Tot procés de participació ha de tenir un moment de devolució, un espai perquè l’ajuntament expliqui quines respostes donarà i per què. Els ciutadans no exigeixen convertir-se en alcaldes, volen que se’ls escolti i que les seves idees siguin tractades amb consideració.

La participació (no) és cosa del regidor de participació!La participació no funcionarà en cap ajuntament si

és percebuda com l’obsessió del regidor de participació que va desenvolupant les seves iniciatives pel seu compte. La participació és una manera de fer polítiques que ha d’impregnar les actuacions de cadascun dels despatxos de l’ajuntament. Les regidories de participació, en tot cas, haurien de tenir capacitat de lideratge, o si més no de suport, del conjunt de les àrees de l’Administració.

Es pot ser innovador i alhora realista?Sí, es pot i cal ser-ho. Qualsevol procés de participació ha de ser realis-

ta en els seus objectius i els seus límits. Però ser realista no vol dir ser covard ni conservador, aquest és un terreny massa nou i on gairebé tot està encara per inventar. Alhora, és important aprendre dels errors i dels encerts, tant d’experiències prèvies com de les experiències d’altres municipis.

GLOSSARI

Agenda 21:programa d’actuacions per aconseguir que un territori determinat tingui un futur sostenible. Es posa

en marxa durant els anys noranta en força ajuntaments i incorpora un component participatiu, de vegades en la seva fase de diagnòstic, i més sovint en el procés d’elaboració del pla d’acció.

Audiència i fòrum:mecanisme de participació consultiu força habitual consistent en sessions obertes on els

polítics responsables presenten propostes d’actuació que es posen a debat amb els assistents.

Consell consultiu: mecanisme de participació permanent en el qual es troba normalment representants d’enti-

tats i polítics, de vegades acompanyats d’experts. Pot seguir una lògica sectorial o territorial i té caràcter consul- tiu.

Consell consultiu innovador:té funcions similars a l’anterior, però incorpora canvis significatius en la composi-

ció o dinàmica. Per exemple, consell consultiu format per infants o consell que incorpora ciutadans a títol indivi- dual escollits aleatòriament.

Consell d’infants:és un dels exemples de consell consultiu innovador; el forma nenes i nens dels darrers cursos

de primària, escollits normalment a les escoles i de vegades també en altres grups de lleure. Té com a objectiu debatre sobre les polítiques que afecten aquest col·lectiu.

Jurat ciutadà, consell ciutadà o nucli d’intervenció participativa (NIP):mecanisme de participació puntual

format per ciutadans triats a l’atzar que, després d’un període d’informació i deliberació, emeten un dictamen entorn a una política pública concreta.

Primàries programàtiques:procés inspirat en les eleccions primàries nord-americanes, però que en lloc de

centrar-se en la selecció de candidats es dedica a construir de manera participativa la proposta programàtica d’un partit o candidatura.

Fira d’entitats:es tracta d’una fira que normalment dura un dia o bé un cap de setmana, durant el qual les entitats

del municipi col·loquen estands informatius en un espai públic de la ciutat per mostrar a la gent quines són les activitats que realitzen, com s’organitzen, els seus projectes de futur... La idea és que els ciutadans puguin conèi- xer quines són les entitats que hi ha a la ciutat i quin tipus d’activitats realitzen i, fins i tot, animar la gent a impli- car-se en aquelles que els puguin interessar. Per fer més atractiva la fira, normalment s’hi realitzen activitats lúdiques i culturals paral·leles que ajuden a fer-ne un espai dinàmic i divertit.

Pacte local per a l’ocupació:instrument per planificar polítiques actives d’ocupació en un àmbit local determi-

nat (municipi, comarca...). La característica bàsica és que resulta d’un procés participatiu, de negociació i de pacte, entre actors diversos: sindicats i patronals, empreses individuals, empreses d’inserció, intermediació i formació laboral, entitats del tercer sector, etc.

91 EXPERIÈNCIES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

POLIS, LA CIUTAT

PARTICIPATIVA

PARTICIPAR EN ELS MUNICIPIS: QUI, COM I PER QUÈ?

Pla d’acció municipal (PAM) participatiu:el PAM és un document que recull les principals línies d’actuació que un govern seguirà durant una legislatura. En alguns municipis, aquest document ha estat elaborat a través d’un procés de participació ciutadana, donant lloc al que es coneix com a PAM participatiu.

Pla estratègic: mecanisme que té com a objectiu planificar estratègies de desenvolupament socioeconòmic a

mitjà i llarg termini en un territori determinat. La principal característica dels plans estratègics és que són elaborats a través de la participació de diversos agents del territori: administracions, partits polítics, sindicats, associacions empresarials, universitats, fundacions, entitats ciutadanes, persones a títol individual... Normalment es componen de dues parts: un diagnòstic i un pla d’acció; i a vegades també s’hi afegeix un pla de seguiment. El pla d’acció s’acostuma a dividir en diversos punts: missió, objectius generals, línies estratègiques i accions. En alguns casos es prioritzen aquestes accions segons el grau d’urgència, s’especifica quins són els agents responsables del desplegament d’aquestes accions i, fins i tot, s’estima quin és el cost econòmic que poden suposar.

Pla integral: programa d’actuació de les administracions en un territori determinat, que es caracteritza fonamen-

talment per la voluntat de trencar barreres sectorials i actuar de manera integral i coordinada sobre els problemes d’aquell territori.

Pla comunitari: eina que pretén afavorir el desenvolupament d’una comunitat determinada, normalment un barri

o districte, a partir de la participació activa de la mateixa comunitat. Els plans comunitaris entenen la comunitat com tots aquells agents que viuen o treballen en aquell territori: polítics, tècnics i professionals dels serveis públics, comerciants, entitats, veïns... Normalment parteixen d’un diagnòstic que ha estat elaborat a través de la partici- pació de tots aquests agents. Aquest diagnòstic permet identificar problemàtiques, prioritats i actors, i és el punt de partida d’un procés participatiu que després continua amb el desplegament d’accions més concretes. Normal- ment hi ha algun grup d’impuls format per agents comunitaris i algun(s) professional(s) comunitari(s) que són els encarregats de dinamitzar el procés. Hi ha plans comunitaris que es concentren en problemàtiques específiques d’aquella comunitat (les drogues, per exemple) i n’hi ha altres que tracten tot tipus de temàtiques.

Pla transversal: programa d’actuació d’un govern que requereix la implicació de diverses àrees i departaments

de la mateixa Administració. Això implica que els responsables tècnics i polítics d’aquestes àrees discuteixin conjuntament objectius i accions i es coordinin en el seu desenvolupament.

Pressupost participatiu: eina que permet la participació de la ciutadania en l’elaboració dels pressupostos

municipals. La majoria de processos d’aquest tipus s’estructuren en diverses etapes, que van des de la formula- ció de propostes, l’avaluació tècnica i financera d’aquestes propostes i la seva priorització i selecció final per ser incloses en el pressupost municipal. En la majoria d’experiències de pressupostos participatius es discuteix, bàsicament, el capítol d’inversions, tot i que hi ha molts casos en què també es discuteixen, implícitament o explí- citament, altres aspectes del pressupost. Algunes experiències tracten principalment temes relacionats amb la inversió en equipaments i infraestructures, mentre que hi ha altres casos que tracten també inversions específi- ques en educació, sanitat, cultura i altres temàtiques.

Projecte educatiu de ciutat (PEC): eina de planificació d’accions a mitjà i llarg termini per al desenvolupament

educatiu d’un municipi, entenent l’educació com un procés continu i integral, que va més enllà de l’àmbit educa- tiu reglat i que inclou també la formació en valors. Els PEC són elaborats a través de la participació dels diversos

agents educatius del municipi: administracions, escoles, AMPA, entitats culturals i esportives, associacions veïnals, famílies i tots aquells agents que es consideri que tenen un paper educatiu a la ciutat.

Taller de prospectiva: mecanisme puntual de participació per mitjà del qual un nombre limitat de participants

tracta d’imaginar i de debatre el futur d’un determinat tema i/o territori. Un tipus concret de taller de prospectiva és l’European Awareness Scenario Workshops(EASW).

Transversalitat: perspectiva de treball que permet posar en relació temes i actors que tradicionalment, des de

l’Administració pública, s’havien tractat separadament. Parlar de transversalitat en l’àmbit de les polítiques de joventut, per exemple, vol dir entendre la joventut com una etapa plena de la vida marcada per problemàtiques molt diverses –l’educació, la feina, l’habitatge, l’ús de l’espai públic, el medi ambient, la cultura, l’esport, les drogues, la sexualitat...– i posar en interrelació les diferents àrees d’una o més administracions per dissenyar políti- ques per aquest col·lectiu social.

93 EXPERIÈNCIES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

POLIS, LA CIUTAT

PARTICIPATIVA

PARTICIPAR EN ELS MUNICIPIS: QUI, COM I PER QUÈ?

BIBLIOGRAFIA