5. MARC LEGAL
La protecció jurídica del Patrimoni Natural i Cultural que són els arbres monumentals i el seu llegat, és una de les bases per garantir la seva preservació i continuïtat. Avui dia, la gran majoria d’aquests arbres estan indefensos o molts amenaçats de ser talats per la manca d’una protecció jurídica eficaç, present només en algunes Comunitats Autònomes. Ja que actualment a l’Estat espanyol la responsabilitat de la protecció legal dels arbres monumentals recau, sobre les comunitats autònomes que tenen transferides les competències de Medi Ambient.
5.1. Àmbit Internacional
No hi ha cap acord internacional que reculli la protecció dels arbres monumentals però si breu postulats, en alguns acords internacionals com l’Acord de Rio o “Comerç d’Espècies Protegides”.
5.1.1. Acords Internacionals
Els acords internacionals i les Cimeres Mundials de la Terra, el Medi Ambient, la Biodiversitat, el Canvi Climàtic, la Carta d’Aalborg sobre els Pobles i les Ciutats Sostenibles, Agenda 21, etc. mostren clarament l’existència d’un moviment mundial de cara a la protecció del medi ambient. En aquest sentit, aquestes iniciatives van encaminades a reconèixer que en matèria de medi ambient són fonamentals el principi de precaució i de participació ciutadana a l’hora de conservar la Diversitat Biològica
5.1.2. Unió Europea
A nivell europeu no es troba legislació específica sobre protecció d’arbres o arbredes monumentals. Sí trobem,però, legislació de protecció a espais naturals com “Xarxa Natura 2000”. Aquesta iniciativa europea crea espais de conservació d’espècies de flora i fauna silvestres i els seus corresponents hàbitats. Els criteris de protecció s’estableixen homogenis per a tots els Estats
poden ser declarats Zones Especial Conservació (ZEC). Cada Estat presenta les seves propostes a la Comunitat Europea.
5.2. Àmbit Estatal
Pocs anys abans de celebrar el centenari de la vigent Ley de Montes va ser aprovada la Ley de Montes de 8 de juny de 1957, mirar annex marc legal, on es posaven les bases de la gestió forestal del nostre Estat, cal destacar els enormes esforços en salvaguardar la propietat forestal pública.
L’any 1982 va ser aprovat el “Reial Decret 3091/1982 de 15 d’Octubre”, mirar annex marc legal, sobre la protecció d’espècies amenaçades de la flora silvestre en el seu article 6 estableix que les Comunitats Autònomes, podran publicar llistes complementàries de plantes protegides dins dels seus respectius territoris, establint els nivells de protecció que es considerin convenients, donant comptes al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, amb la finalitat d’adoptar mesures de coordinació necessàries, principalment per a evitar la seva comercialització en la resta del territori nacional.
La Llei 4/1989 de Març de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre, mirar annex marc legal, és la successora de l’antiga llei d’Espais Naturals Protegits de 1975. Aquesta llei proporciona una unitat a totes aquelles propostes cap a la protecció d’un recurs, espècies o ecosistema, que requereix de les polítiques de conservació de la naturalesa de cada Comunitat Autònoma que juntament amb l’ordenament jurídic espanyol, intenta seguir la línia de la normativa europea vigent en protecció d’hàbitats naturals. Es van crear 4 figures de protecció per a espais rellevants: parcs, reserves, monuments naturals (són aquells espais o elements que mostren alguna singularitat, bellesa, raresa o rellevància des d’un punt de vista paisatgístic, cultural o científic, i mereixen ser protegits) i paisatges protegits.
Actualment en la llei 11/94 del 27 de desembre de 1994, mirar annex marc legal, es posen les bases de la figura d’arbre monumental, però fins avui encara no hi ha cap reglament que ho reguli. Veient la longevitat de les lleis que regulen els arbres monumentals i singulars es demostra d’interès de les diferents administracions estatals per aquesta qüestió. Cal dir que durant el
transcurs de la democràcia les competències en medi ambient s’han anat transferint a les Comunitats Autònomes.
5.3. Àmbit Autonòmic
La Generalitat de Catalunya va ser de les administracions autonòmiques pioneres en regular legalment amb diferents figures de protecció aquesta mena d’arbres: arbres monumental Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals, mirar annex marc legal, per exemple en el capítol II en l’article 9 diu:
“Aquesta declaració comporta en el cas de la Flora, la prohibició de la
destrucció, desarrelament, i si s’escau, també de la collita i la comercialització de les especies i de les llavors, així com la protecció del medi natural en que viu aquesta espècie”
La Protecció dels arbres d’interès comarcal i arbres d’interès local (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d’interès Comarcal i Local), mirar annex marc legal. El 17 d’abril de 1989 es va aprovar el decret 120/1989, mirar annex marc legal, declaració d'arbredes monumentals, d'interès comarcal i d'interès local. On es resalta el valor monumental, històric o científic que tenen determinats grups d'arbres que els fa que formin part del patrimoni cultural de Catalunya i implica que siguin d'interès públic la seva conservació i protecció. Aquest esforç va anar més enllà de la protecció de tot un seguit d’exemplars admirables, sinó que es van posar les bases per la seva conservació ja que el interès i l’estimació que tenen per la població serveixen de base per incidir en la protecció del medi ambient. El 2 de Maig de 2005, es va aprovar l’ORDRE MAH/228/2005, on es feia una nova declaració d’arbres monumentals i d’actualització del inventari dels arbres i arbredes declarats d’interès comarcal i local. Fins al moment s’han fet nou declaracions d’arbres monumentals mitjançant les ordres de 20 d’octubre de 1987, de 30 d’agost de 1988, de 8 de febrer de 1990, de 19 d’abril de 1991, de 3 de desembre de 1992, de 18 de gener de 1995,de 3 de setembre de 1997, de 6 de juliol de 2000 i la darrera de
5.4. Àmbit Municipal
En aquest nivell és troben més facilitats a l’hora de protegir un arbre. Els mecanismes legals següents ho detallen millor. Alguns ajuntaments, en les seves normes subsidiàries de planificació, han protegit un arbre. Utilitzant la catalogació de “béns d’interès cultural”, emparant-se en la Llei estatal 16/85 del Patrimoni Espanyol. A més, com s’ha mencionat anteriorment, es troben els Decrets 47/1988 sobre declaració d’arbres d’interès comarcal i local i el Decret 120/1989 sobre declaració d’arbredes monumentals, d’interès comarcal i local. Aquestes eines permeten prendre la iniciativa per part d’ajuntaments i consells comarcals, a l’hora de protegir espècies en concret. També hi ha altres eines legals que es troben a l’abast dels municipis per protegir els arbres, tals com, les “Ordenances Municipals del Medi Rural”, “Ordenances de Protecció de les Zones Verdes, “Ordenances de la Construcció”.
5.5. Síntesis del Marc Legal
Taula 5.1. Taula resum del marc legal sobre arbres monumentals, arbres d’interès comarcal i arbres d’interès local