1. Aprendre a formular les preguntes adequades ens ajuda a entendre millor als altres i millora la qualitat de la comunicació i les relacions intepersonals. Les preguntes adequades són les que comencen amb Com?, Què?, Qui?, On?, Quan? i Per què?. Aquestes preguntes han de ser a més ofertes ja que animen als altres a continuar amb la seva explicació.
A partir d’aquestes indicacions, en parelles formuleu cinc exemples de preguntes adequades que puguin ajudar a millorar la qualitat de les vostres relacions amb els vostres pares/ mares o germans/nes.
2. En el context de les relacions interpersonals és molt important intentar posar-nos en la pell dels altres i entendre les seves paraules en el sentit que l’altra personal vol expressar. Si en algun moment, no entenem el que ens vol comunicar, és aconsellable demanar per aclarir-ho.
A partir d’aquestes indicacions, en parelles formuleu cinc exemples de preguntes que es podrien formular si no s’entén bé el que ens estan dient les persones amb les quals parlem.
RECURSOS PER A TREBALLAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Bibliografia
• Antons, K. (1975) Práctica de la dinámica de grupos. Barcelona. Herder.
• Álvarez, C. i Delso, A. (2001) Manual de Prevención de la Violencia de Género para Adolescentes. Cruz Roja Española. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Madrid.
• Apunts sobre Gènere i educació. (2001). Àrea d’Educació i Oficina Tècnica del Pla de’Igualtat. Reflexions en Femení, 11. Diputació de Barcelona. Barcelona, Institut d’Edicions.
• Blancafort, M. et al. (1998) Les habilitats socials al cicle superior de primària. Guix, Elements d’Acció Educativa, 246-247, 28.
• Burtun, S. and Kitzinger, J. with Kelly, L. And Regan, L. (1998) Young People’s attitudes towards violence, sex and relationships:executive summery.
Edinburgh, Zero Tolerance Charitable Trust.
• Convivencia escolar y prevención de la violencia (2002) [En línia] pàgina web. Centro Nacional de Información y Comunicación Educativa. [Consulta, 7 de novembre de 2002].
• Díaz, A. (2001) Criterios de cita de bibliografía: una propuesta. Universidad Autònoma de Barcelona. Divisió d’Antropologia Social. Bellaterra. “Fotocopiat”, 31 pàgines.
• Díaz-Aguado, MªJ. (2001) La construcción de la igualdad y la prevención de la violencia contra la mujer desde la educación secundaria. Colección Estudios nº 73. Madrid, Instituto de la Mujer (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales). • Díez de Ascen, A. et al. (1998) Els tallers d’habilitats socioemocionals a
l’ensenyament primari. Guix, Elements d’Acció Educativa, 246-247. Barcelona, Graó.
• Díez de Ulzurrun, A., Martí, A. (1998) Sentit i valor pedagògic de l’ensenyament de les habilitats de resolució de conflictes i de presa de decisions. Guix Dos, 47, 3-4. Barcelona, Graó.
• Emakunde. Instituto Vasco de la Mujer (1996) “Textos dialogados a escena”. Organismo Autónomo del Gobierno Vasco. Donostia, Departamento de Educación, Universidades e Investigación.
• European Workshop: Prevención escolar de violencia sexualizada contra niñas y niños. (1996) Ministerio de Educación, Ciencia, Investigación y Cultura del Estado Federal Schleswig-Holstein y Comisión Europea.
• Fernández, X. (1999) “Teoría de juegos y didáctica de las ciencias sociales”. Aula de Innovación Educativa, 80, 17. Barcelona, Graó.
• Ferreira, G. (1992) Hombres violentos, mujeres maltratadas: aportes a la investigación y tratamiento de un problema social. Buenos Aires, Editorial Sudamericana.
• Fuller, N. (1997) Identidades masculinas. Varones de clase media en el Perú. Perú. Pontificia Universidad Católica del Perú.
• Garcia Salomon, M.(2001) Violència contra les dones dins l’àmbit domèstic. Barcelona, Universitat de Barcelona, Departament d’Antropologia Social i Cultural. Treball de Recerca de Doctorat, no publicat.
• González, A. i Lomas, C.(coords.) (2002) Mujer y educación. Educar para la igualdad, educar desde la diferencia. Barcelona. Graó.
• González, P. (coord.) (1999) Psicología de los grupos. Teoría y aplicación. Madrid: Síntesis.
• Ibáñez, T. (coord.) (1996) Dinàmica de grups. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
• Izquierdo, Ma. J. (1999). La construcción conceptual de la desigualdad social de las mujeres.(…)
• Lagarde, M. (1996) Género y Feminismo. Desarrollo humano y democracia. Cuadernos Inacabados, 25, 13-87. Horas y horas, la editorial.
• Lameiras, M, Rodríguez, Y. (2002) Evaluación del sexismo moderno en adolescentes. Revista de Psicología Social, 17 (2), 119-127.
• Limbos, E. (1979) Cómo animar un grupo. Madrid: Marsiega.
• Mallofré, M. (1998) Les habilitats socials a l’ESO. Guix, Elements d’Acció Educativa, 246-247, 37. Barcelona, Graó.
• Resbier, E. (1991) Dinàmica de grups. Una iniciació a la Psicologia Social. Barcelona: Escola Forca.
• Rifà, Judit i Tomé, Amparo, “Prevenir la violència: L’educació en valors com una forma de prevenció de les relacions agressives a l’escola”. publicat a Papers de Joventut, Num. 83, febrer-març 2005.
• Rifà, Judit “Desaprendre la violència a l’escola: eduquem en la relació i repensem la convivència”, publicat a Perspectiva Escolar, Num. 288, octubre 2004.
• Sastre, G., Moreno, M. (2002) Resolución de conflictos y aprendizaje emocional. Una perspectiva de género. Barcelona, Gedisa.
• Scott, J.W. (1990) ”El género: una categoria útil para el análisis histórico”. História y Género: Las mujeres en la Europa Moderna y Contemporánea. • Stolcke, V. (1996) “Antropologia del género. El cómo y el por qué de las
mujeres”. J. Prat & A. Martínez (eds), Ensayos de Antropología Cultural. Homenaje a Claudio Esteva-Fabregat. Barcelona, Editorial Ariel.
• Vallés, M. (1997) Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodològica y práctica profesional. Madrid, Síntesis Sociològica.
• Veure venir la violència. Materials de prevenció. (2002) Tamaia i Departament de Benestar Social. Generalitat de Catalunya.
• White Ribbon Campaigne. Educational Materials (2002) [En línea] pàgina web. [Consulta, 20 de gener de 2003]
• Vilarrasa, A. (1999) Educar desde el laberinto. La práctica de los juegos de simulación en el aula. Aula de Innovación Educativa, 80, 6-11. Barcelona, Graó. • Vincula’t. Materials per treballar amb dones maltractades. Col•lecció de Guies
Metodològiques (2000). Oficina Tècnica del Pla d’Igualtat.Diputació de Barcelona
(bibliografia extreta de
http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/agenda/agenda/ag)
WEBS D’INTERÈS PER A TREBALLAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
o http://www.cird.bcn.es/ -Centre municipal d’informació i recursos per a les dones. o www.gencat.net/icdona/. Institut català de la dona.
o www.mtas.es - Instituto de la Mujer
o http://www.gva.es/violencia/. Centro Reina Sofía para el estudio de la violencia
o http://www.observatoridelesdones.org/catala/default.htm- Observatori de les
dones als mitjans de comunicació
o http://www.diba.es/francescabonnemaison/default.asp. Centre Francesa
Bonnemaison
o http://www.mujerextremadura.com/ - Instituto de la Mujer de Extremadura
o http://tematico.princast.es/imujer/. Instituto Asturiano de la Mujer
o www.emakunde.es. Instituto vasco de la mujer.
o http://www.mujerdecantabria.com/. Dirección General de la Mujer, Cantabria. o http://www.unidadgenero.com/default.cfm Unidad de igualdad y género. Instituto
de la mujer andaluz
o www.senderi.org . Senderi: butlletí d’Educació en Valors. o www.edualter.org. Edualter.
o www.dracmagic.com. Drac Màgic.
o http://www.redfeminista.org/. Red Feminista de violencia de género
o http://www.nodo50.org/mujeresred/. Mujeres en red. El periodico feminista
PEL·LÍCULES
(Extretes de la pàgina web http://www.edualter.org/material/cineiddssrr/index.htm) Quiero ser como Beckam: Aquesta comèdia serveix per a plantejar de manera divertida els problemes que una jove ha d’afrontar pel fet de no ajustar-se al que s’espera d’ella com dona. La pel·lícula ens mostra amb claredat el conflicte entre les expectatives que la família i la comunitat té dipositades en Jesminder i els seus desigs de jugar al futbol, que no encaixen amb el model tradicional de feminitat.
Billy Elliot: Billy Eliot mostra l'entranyable història d’un nen que lluita contra els estereotips i els prejudicis d’una comunitat patriarcal, pobre i de mentalitat tancada, a Anglaterra. La seva vida tindrà un canvi inesperat quan decideix unir-se al grup de nenes que practiquen ballet. Com era d’esperar, ha de superar els seus propis prejudicis i els de la gent del barri. El descobrir el seu interès pel ball i els seus desigs de ser ballarí fa que Billy s’oposi a la seva família i als veïns, i també, en un principi, a ell mateix. El seu entorn espera d’ell que boxegi en el temps lliure i que, quan sigui gran, sigui miner com el seu germà i el seu pare, però ell no encaixa en aquests patrons.
Boys don’t cry: Boys don't cry explica la història real ocorreguda a l'interior dels Estats Units, en un entorn hostil i conservador, l’any 2003. Es tracta d’una crònica detallada dels successos que van ocórrer al voltant de Teena Brandon, una noia amb una crisi d’identitat sexual que la porta a sentir-se i presentar-se com un home. La pel·lícula tracta, per una banda, d’aprofundir en la personalitat de Brandon i la seva parella Lana, per comprendre un procés de construcció d’identitats i opcions sexuals. D’altra banda, vol mostrar la discriminació social i la violència vinculada a les identitats sexuals diferents a la dominant. La història tracta d’imaginar què passava dintre de Brandon i explicar com s’havia creat a sí mateix, com havia aconseguit guanyar-se la simpatia de tanta gent, i perquè el descobriment de la seva història va provocar un odi i una violència tan grans.
La boda de Muriel: Tracta l’obsessió d’una noia australiana per a casar-se i tenir èxit en la vida, i ens serveix per a plantejar la influència dels models socials dominants en els joves. La pel·lícula s’enfoca en el model de feminitat tradicional. Amb l’aparença de comèdia, la pel·lícula fa una caricatura dels atributs del que es considera femení i ensenya com afecta a les dones el complir amb aquests esquemes socials del patriarcat.
L’entorn també és prototípic: d’una banda la família patriarcal, en la que el pare manté econòmicament el grup, el controla i humilia, mentre té relacions amb la seva amant; i d’altra les amistats, que no es preocupen per altra cosa que per la bellesa i per sortir amb nois.
Full Monty: Un grup de treballadors en atur s’enfronta a la incapacitat per a sostenir un dels seus rols fonamentals com homes, segons el model d’identitat masculina tradicional: el sosteniment econòmic de les seves famílies; això suposa la crisi de la seva identitat masculina. La pel·lícula descriu les diferents reaccions davant aquesta
impossibilitat de garantir aquest rol assignat (l’ocultació, la impotència, la pèrdua d’autoestima, etc.).
Te doy mis ojos: Aquesta pel·lícula tracta a fons el tema de la violència de gènere. El otro lado de la cama: És una comèdia que caricaturitza a homes i dones i les relacions de parella, d’amistat i de sexe. La pel.lícula ressalta el estereotips i prejudicis, fet que ajuda a identificar-los i analitzar-los. D’altra banda, el tipus de relacions basades en la mentida constant, la falta de límits i d’ètica i respecte mutu també permet entrar a discutir al voltant de les maneres de relacionar-se i la responsabilitat en la parella
El hada ignorante: El hada ignorante narra la historia d'Antònia, una dona d’uns quaranta anys que perd sobtadament al seu espòs en un accident de trànsit. Antònia descobreix entre les pertinències del seu difunt marit un quadre amb una dedicatòria amorosa. Obsessionada per trobar a la dona que fou amant del seu marit durant set anys, Antònia arriba fins l’altre punta de Roma i troba quelcom que no esperava. A partir d’aquí, sorgeix la necessitat de comprendre qui era realment el seu marit i Antònia inicia també una recerca d’ella mateixa.
MÚSICA
http://www.malostratos.com/contenido/biblioteca/musica/index.htm
En aquesta pàgina web trobem un recull de lletres de cançons relacionades amb la violència de gènere.
CENTRES I ENTITATS
Centre de Documentació de l´Institut Català de la Dona. Generalitat de Catalunya. C/ Viladomat, 319, entl. Barcelona.
Tel. 93 495 16 09.
CIRD (Centre d’Informació i de Recursos per a les Dones) Ajuntament de Barcelona. Av. Diagonal, 233. Barcelona. Tel.93 413 27 22
CDAM (Centre de Documentació Artur Martorell) Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Pl. Espanya, 5. Barcelona. Tel. 93 402 35 28.
PIAD (Punt d’Informació i Atenció a les Dones) de l’Ajuntament de Barcelona - PIAD districte de l’Eixample. Mallorca, 425. Tel. 93 446 26 25
- PIAD districte d´Horta-Guinardó. Pl. Santes Creus, 8. Tel. 93 420 00 08
- PIAD districte Nou Barris. Via Favència, 217. Tel. 93 359 95 90
- PIAD districte de Les Corts. Dolors Masferrer, 29-31. Tel. 93 291 64 91 - PIAD districte de Gràcia. Pl. Rius i Taulet, 6 pral. Tel. 291 43 30
- PIAD districte de Sant Martí. Pallars, 277, 3a. Tel. 93 307 72 60
Oficina Tècnica del Pla d’Igualtat. Diputació de Barcelona. Sant Pere més baix, 7. Barcelona. Tel. 93 402 27 62/93 268 14 42.
Drac Màgic (col.lectiu especialitzat en la divulgació i la difusió de la cultura audiovisual amb una atenció especial en l’anàlisi sobre els models femenins que aquesta cultura proposa). València, 248, pral. 1a. Barcelona. Tel. 93 216 00 04.
Duoda (Centre de Recerca de Dones) Universitat de Barcelona. Baldiri Reixac, 13. Barcelona. Tel. 93 448 13 99
CAID (Centre d’Informació i Atenció a la Dona). Santa Eulàlia, 101, baixos. L’Hospitalet de Llobregat. Tel. 93 298 18 70.
Centres de Recursos Pedagògics
Biblioteca “Associació de Mestres Rosa Sensat”. Av. de les Drassanes, 3. Barcelona. Tel. 93 481 73 73
Centro de Documentación “Emakunde” del Instituto Vasco de la Mujer. Manuel Iradier, 36. 01005 Vitoria. Tel. 945 23 18 91
Centro de Documentación del Instituto de la Mujer. Condesa de Venadito, 34. Madrid. Tel. 91 363 80 46/54.
Aquests materials han estat adaptats de fonts diverses.
Part de la unitat didàctica “Adolescència i canvis: com reforçar els processos d’autonomia?”ha estat adaptada del manual didàctic holandès “ZorgActief. Verzorging in de basisvorming”. L’adaptació del contingut i l’elaboració d’algunes parts noves ha estat realitzada per l’Anna Mesalles i Judit Rifà, del Projecte d’Educació en Valors de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. El disseny gràfic de les unitats ha estat realitzat per la Cristina Torron.