Reduction in the amount of probe traffic

En l'àmbit personal, la primera funció que té el tutor és cuidar la persona i respectar- la com a tal, ja que els deures de cura i respecte han de constituir la base de tot l'entrellat de les relacions entre el tutor i el tutelat.

Trobem referències al deure de cura de la persona en els art. 221-1 i 222-35.1. Amb caràcter general, el deure de respecte està especificat a l'art. 222-36.1: "el tutor ha de tractar el tutelat amb consideració i ambdós s’han de respectar mútuament". Feta aquesta configuració general, el CCCat precisa el contingut del deure de respecte en els dos grans àmbits de la tutela: el tutelat menor d'edat i la persona incapacitat.

a) Si el tutelat és un menor d'edat, l'art. 222-36.2 estableix que "ha d’obeir el tutor, que el pot corregir d’una manera proporcionada, raonable i moderada, amb ple respecte a la seva dignitat".

En el cas de la potestat parental, l'art. 236-17.3 assenyala com a límit del deure d'obediència que els pares intentin imposar conductes indignes o delictives.

b) Si el tutelat és una persona incapacitada, l'art. 222-38.1 imposa al tutor el deure d'assegurar-li el benestar moral i material "i ha de respectar tant com sigui possible els desigs que aquesta expressi d’acord amb la seva capacitat natural".

La formulació d'aquest precepte és necessàriament ambigua i inconcreta. D'una banda, cal una norma d'aquest tipus, per tal d'evitar que el tutor actuï de manera intransigent o fins i tot despòtica. Ara bé, és evident que la frontera entre el "desig" i el "caprici" pot no ser gens clara, i que la valoració del deure de respecte "tant com sigui possible" tampoc no ho és.

A més "el tutor ha de fer tot el que calgui per a afavorir la recuperació de la capacitat del tutelat i la seva inserció en la societat o, si això no és possible, per a prevenir el seu empitjorament i per a mitigar les conseqüències de la incapacitat" (art. 222-38.2).

Convivència i residència

En principi, el tutor ha de conviure amb el tutelat (art. 222-39.2), com a manera de facilitar al màxim la funció de cura a la que hem fet referència abans. Correspon al tutor decidir on residiran, ell i el tutelat; l'art. 222-39.1 permet al tutor establir el lloc de residència del tutelat, de manera que el tutor dirà que el tutelat passi a viure a casa del tutor, o bé a l'inrevés.

No obstant això, és possible que el bon desenvolupament de les funcions tutelars justifiqui que el tutor i el tutelat resideixin en llocs diferents. En aquest sentit, l'art. 222-39.2 permet al jutge autoritzar que el tutelat resideixi en un lloc diferent que el tutor, si hi ha un motiu suficient; abans de decidir, el jutge ha d'haver escoltat al tutelat.

Pensem, per exemple, en el menor que està estudiant en un col·legi en règim d'internat; o la persona incapacitada que troba una feina adient que justifica i fa recomanable que, durant un temps, no resideixi a casa del tutor.

Si el tutor és una persona jurídica, aquesta ha de comunicar al jutge quin és el lloc de residència del tutelat i els canvis de residència posteriors (art. 222-39.3).

En qualsevol cas, i amb independència del lloc de residència, "el domicili del tutelat és el del tutor" (art. 222-39.4 pr). En cas que hi hagi més d'un tutor, i tinguin domicilis diferents, el domicili de la persona tutelada és el d'aquell tutor amb qui convisqui, llevat que en la constitució de la tutela o per resolució judicial posterior s’hagi establert una altra cosa (art. 222-39.4).

Aliments

En principi, totes les despeses derivades de la tutela -alimentació, educació, sanitat, etc.- han de ser finançades pel patrimoni del tutelat, que és administrat pels càrrecs tutelars. No obstant això, si els recursos econòmics del tutelat no són suficients, el tutor li ha de procurar aliments (art. 222-35.1).

D'acord amb l'art. 237-1, "s’entén per aliments tot el que és indispensable per al manteniment, l’habitatge, el vestit i l’assistència mèdica de la persona alimentada, i

també les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, un cop assolida la majoria d’edat, si no l’ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular. Així mateix, els aliments inclouen les despeses funeràries, si no estan cobertes d’una altra manera".

El deure d'aliments encaixa perfectament en el contingut del càrrec de tutor, ja que aquest serà, normalment, un parent del tutelat (art. 222-10.2) i, com a tal, està obligat a prestar-li aliments (art. 237-2). Això sí, en el cas que el jutge hagi alterat l'ordre de delació de l'art. 222-10.2, i hagi escollit com a tutor un parent "no preferent", no per això decau l'ordre de reclamació d'aliments de l'art. 237-6, de manera que el tutor podrà exigir que el parent "preferent" presti aliments.

Per exemple, si el jutge escull com a tutor un germà de la persona incapacitada, malgrat que aquesta està casada, els aliments els haurà de prestar el cònjuge i no pas el germà (i ara tutor).

Si el jutge nomena tutor a un estrany (no parent i, per tant, no obligat a prestar aliments), cal entendre que la reclamació d'aliments només es pot fer als parents (art. 237- 2 i 237-6).

Si, a més del tutor, hi ha un administrador patrimonial -fet que denota que el patrimoni del tutelat és important-, aquest ha de facilitar al tutor els recursos perquè pugui complir adequadament les seves obligacions. En cas de desacord sobre aquesta qüestió, el jutge ha de resoldre d’acord amb els criteris de l'art. 222-28, que hem vist anteriorment.