Resource Usage Service 97 

Observant el que s’indica a l’estudi geotècnic anteriorment exposat, la fonamentació es resoldrà amb una fonamentació profunda degut a les pobres característiques del terreny i als valors considerables de les reaccions en els pilars de la planta inferior. Aquesta fonamentació es situarà al nivell de les sorres fines i llimoses, que està catalogat amb una compacitat mitja, entre unes profunditats de cota d’uns 20 a 30 metres sota el nivell del rasant.

La fonamentació es realitzarà mitjançant grups de quatre pilots formigonats “in situ” de diferents dimensions segons la sol·licitació de cada pilar, des dels 45 cm de diàmetre fins al metre que serà el pilot de mida més elevada. Aquests pilots aniran ancorats als seus respectius enceps, aquest últims de dimensions molt variables depenent de les condicions de càrrega. No es deixaran de banda les unions entre els enceps amb l’objectiu d’aportar la rigidesa necessària a la fonamentació de l’edifici, aquesta funció la portaran a terme les bigues riostra.

En el cas de l’edifici projectat, no s’ha considerat imprescindible el disseny de plantes situades sota rasant a mode de soterrani per tal d’encabir diverses plantes de garatge. Aquest fet es deu, en primer lloc, a la situació on es troba l’edifici, on existeixen gran quantitat de places d’aparcament soterrades, en segon lloc, s’ha considerat que el projecte en sí ja complia uns certs requisits de complexitat que no feia necessària la consideració d’aquesta nova incorporació en el disseny de l’estructura.

A l’Annex C es dimensionen tots els elements que conformen la fonamentació de l’edifici d’oficines projectat, entre els quals es defineixen, els pilots, els enceps i les bigues riostra. A més, en el mateix Annex C s’inclouen els estudis de tots els elements constructius considerats en la construcció.

5.

Interacció Arquitectura-Estructura de l’edifici

El sistema general de l’edifici d’oficines presenta una correlació molt compacta entre l’estructura i la seva arquitectura, fins al punt que és difícil estimar quin és l’esquema que ha dominat en la configuració general del conjunt.

Sens dubte, la decisió formal i dimensional de l’estructura en les primeres fases del projecte va ser plenament arquitectònica i des de l’inici es va estimar i definir de forma molt precisa i concreta el concepte estructural que el sistema havia de tenir.

Els paràmetres bàsics a considerar, i que des de un bon punt s’inicià el projecte es van mantenir ferms, van ser la idea formal de la planta de l’edifici en forma de lletra H i el fet d’aconseguir una màxima esveltesa de l’edifici, ja fos mitjançant alçada o simplement per efecte visual. D’aquesta manera, la configuració de la torre en planta, amb la seva forma característica i la situació d’un nucli central (creat a partir de formigó o simplement mitjançant una estructura metàl·lica), per tal de distribuir els serveis des d’ell, va ser plenament considerada en el conjunt de totes les propostes i dissenys plantejats.

El procés pel que l’arquitectura de l’edifici plantejat ha transcorregut no ha estat absent de canvis i modificacions, però mai no s’ha desvirtuat ni el conjunt, ni els paràmetres presos inicialment per tal de mantenir el concepte forma-estructura primari de forma íntegra.

Inicialment, en el disseny extern de l’edifici no es va considerar el tall de coberta situat en les plantes més altes de l’edifici; es volia simplificar al màxim l’aspecte visual de la torre aportant-li així una imatge de majestuositat i senzillesa. Per raons estètiques, continuant encara en la fase més arquitectònica del projecte, es va voler aportar més dinamisme i moviment a l’edifici. Es van proposar rotacions globals i parcials per planta amb una certa angulació, però finalment es va optar pel disseny d’un tall esbiaixat que disseccionés l’estructura en tota la seva planta. Amb aquesta incorporació arquitectònica es volia assolir més força exterior com a imatge i, a la vegada crear un disseny emblemàtic, identificable entre les cúspides de les altres torres; una identitat pròpia.

Però no només van passar per fases de canvis i millores els aspectes arquitectònics. En l’aspecte pròpiament estructural també van ser moltes les propostes que inicialment es plantejaren i analitzaren per tal de donar consistència al disseny de l’esquelet intern prèviament graficat de la torre de gran alçada. La idea de conservar un aspecte propi dels edificis de gran alçada, com és la construcció d’un nucli de formigó armat responsable de l’estabilitat global de l’edifici, va ser la proposta considerada inicialment, ja que sense la incorporació d’algun sistema prou ferm i rígid per suportar les càrregues horitzontals, no es confiava en la viabilitat del projecte.

Per raons geomètriques el nucli de l’edifici no superava els 15 x 15 metres i, per tant, s’havia d’optar per la decisió d’instaurar un nucli en aquesta zona central que suportés les càrregues horitzontals o bé crear una estructura metàl·lica general que de forma global suportés aquestes sol·licitacions paral·leles al terreny. Finalment, un cop realitzat l’anàlisi d’estabilitat i traslacionalitat, es va optar per dissenyar la totalitat de l’estructura de l’edifici amb acer laminat, incorporant tot un conjunt d’ arriostraments a l’edifici que juntament amb la seva funció resistent aportaven un disseny lleuger i ple de simplicitat.

Considerant aquest disseny final, l’únic paper important que prendria el formigó seria en els forjats i fonaments de l’edificació.

El següent punt per definició que calia considerar en la interacció arquitectura-estructura va ser la tipologia dels elements d’acabament vertical de façana.

La lleugeresa i la simplicitat eren una de les idees fonamentals des de l’inici del projecte, en cap cas es volia crear una solució de gratuïtat o sistemes que aportessin una imatge de maquillatge superflu. Un mur cortina continu sense subdivisions entre elements amb acabament de vidre exterior permetria aconseguir la totalitat dels objectius buscats: execució i muntatge senzills, imatge de modernitat i dinamisme assegurada i, sobretot, una cohesió de senzillesa visual bàsica per la majestuositat de l’edifici.

Així doncs, la interacció estructura -arquitectura i en certa manera la seva vinculació amb el caire funcional de l’edificació (que és sempre un factor molt important a considerar com en aquest cas l’ús administratiu), ha aconseguit assolir una potent combinació que valora i ressalta el disseny definitiu de la torre.

Els seus 120 metres d’alçada i la seva simplicitat geomètrica, junt amb el dinamisme estructural que desprèn, aporten un caràcter tècnico-estructural perfectament integrat amb la innovació arquitectònica. Aquest fet dóna lloc a una imatge plenament emblemàtica i monumental, allunyada de formalismes cúbics o maquillatges superficials sense sentit.

A continuació es presenta una renderització del disseny final de l’estructura metàl·lica de l’edifici de gran alçada projectat, en ella es mostren la totalitat de les 3675 barres que conformen l’esquelet i que han estat prèviament analitzades.

6.

Normativa d’aplicació

L’estudi de l’estructura ha estat analitzat atenent els conceptes i consideracions de les normes i recomanacions vigents per a les diferents tipologies estructurals utilitzades.

Els codis i normatives utilitzats per tal de complir tots els paràmetres a l’hora de portar a terme el projecte estructural de l’edifici han estat els següents:

• Documents Bàsics del Codi Tècnic de la Edificació:

- Código Técnico de la Edificación DB SE / Seguridad Estructural

- Código Técnico de la Edificación DB SE-AE / Acciones en la edificación

- Código Técnico de la Edificación DB SE-C / Cimientos

- Código Técnico de la Edificación DB SE-A / Acero

- Código Técnico de la Edificación DB SE-SI / Seguridad en caso de incendio

- Código Técnico de la Edificación DB SE / Seguridad Estructural

• Altres normatives:

- EHE-08 / Instrucción del Hormigón Estructural

7.

Característiques dels materials

Les característiques dels materials utilitzats en les diverses zones de l’edifici són detallades a continuació. Les propietats de l’acer laminat seran definides mitjançant el ‘Documento Básico SE-Acero’ i en el cas del formigó per la norma EHE-08.