Scope of the right of access to social security

En les darreres dècades, les grans ciutats han vist com els seus centres urbans perdien població i, per tant, es perdia l'ús residencial d'aquestes zones urbanes. El sistema de transports, incloent-hi evidentment la provisió de places d'aparcament residencial, pot ser un poderós instrument per revitalitzar aquests barris, millorar les condicions de vida i, per tant, atraure nous residents. En aquest apartat no estem parlant d'objectius de caràcter econòmic, sinó de caràcter urbanístic, de disseny urbanístic i intensificació de les potencialitats de la ciutat, com la seva capacitat d'atracció. El que es pretén és preservar la naturalesa única de la ciutat amb estratègies com:

— La concentració de l'oferta d'aparcaments en punts perifèrics de l'àrea central ben relacionats amb els principals carrers d'accés.

— La restricció de places al carrer.

— El desenvolupament d'un esquema de possibles propostes per als nous aparcaments basat en diferents variables, no solament les relacionades amb

aquests objectius, sinó incloent-hi també el factor cost (factibilitat de les construccions subterrànies).

En definitiva, la revitalització i el manteniment d'espais únics i característics d'una ciutat implica, entre altres, un complicat equilibri entre accessibilitat, absència de congestió i creació d'un ambient agradable. En aquest context, el paper dels aparcaments és important.

3.6. Objectius mediambientals

El desig de millorar la qualitat mediambiental de les ciutats ha estat un dels arguments utilitzats ja des dels anys setanta per a l'establiment d'una colla de polítiques limitadores de l'oferta d'aparcaments. Les mesures més àmpliament utilitzades són les prohibicions d'aparcar, la congelació de l'oferta de pàrquings i fins i tot la reducció deliberada d'oferta. Amb aquest posicionament restrictiu, els nivells d'utilització del vehicle privat i, per tant, el consum de benzina es veuen previsiblement reduïts.

Però la influència que té en si la política d'estacionament sobre les variables mediambientals és variable:

— En la mesura que les polítiques d'estacionament influeixin efectivament sobre el repartiment modal (transferència de vehicle privat a transport col.lectiu) o sobre el trànsit, la millora de l'entorn urbà i l'increment de l'estalvi energètic es faran efectius.

— Un altre element que s'ha de tenir en compte és l'àmbit d'actuació o les dimensions de l'àrea impactada. Utilitzar aquesta estratègia per millorar la qualitat de l'aire a nivell regional pot ser ineficaç, mentre que si la zona d'impacte està perfectament localitzada (a causa, per exemple, d'un problema de nivells elevats de monòxid de carboni), les polítiques poden ser efectives.

— L'estacionament il.legal és, per exemple, responsable de certes incomoditats o "contaminacions visuals".

De fet, una estructura d'aparcaments ben organitzada pot tenir grans efectes positius sobre l'entorn en la mesura que estalvia temps en la recerca d'aparcament i, per tant, emissions de contaminants. (Knoflacher, 1994)

3.7. L'equitat en la distribució dels recursos i el repartiment o l'assignació preferencial d'altres recursos

Els judicis que es poden fer respecte a l'impacte equitatiu o no de les polítiques d'aparcaments no són senzills. La provisió d'aparcaments en una determinada area pot tenir efectes molt diferents segons els col.lectius que estem considerant, de manera que apareixen importants consideracions en matèria distributiva.

De fet i en primer lloc, seria desitjable determinar objectivament què és l'equitat quan existeix una quantitat molt important de variables afectades per les polítiques d'aparcaments. L'equitat, pel que fa a aquestes polítiques, consisteix en "l'establiment d'una jerarquia d'usuaris preferents, per exemple, residents sobre no residents, usuaris col.lectius sobre usuaris individuals o bé compradors sobre

commuters, en aquelles àrees urbanes on la demanda d'aparcament excedeix

fortament l'oferta"(McShane i Meyer, 1982, pag. 136). L'aplicació d'aquesta jerarquia es pot realitzar de dues formes:

— Proveint de privilegis certs col.lectius de forma expressa i directa (per exemple, els permisos d'aparcament per a residents).

— Intentant induir canvis en el comportament dels usuaris, més que no pas excloure'ls directament. Un exemple d'això és l'aplicació de tarifes d'aparcament que estimulen l'ús de l'aparcament per a curts perìodes de temps en comptes

d'estimular-ne l'ús per a tot el dia. En principi, aquesta estratègia no defineix explícitament col.lectius exclosos ja que són preus aplicats a tothom, però clarament beneficia certs grups respecte a d'altres.

3.8. Conclusions

Podem fer un resum final de conclusions respecte a la relació objectius-política d'aparcaments.

Primer: amb l'objecte d'aconseguir una relació útil d'objectius urbans i política d'aparcaments, hem de tenir sempre en compte quins objectius estem intentant aconseguir quan realitzem una determinada estratègia i si l'aplicació de certes polítiques implica només beneficis secundaris o bé també n'implica de centrals. Segon: el grau en què determinades polítiques influiran sobre els objectius dependrà d'altres factors, com el paper que té l'aparcament en l'accessibilitat a una zona determinada. A la vegada, l'accessibilitat depèn d'altres característiques de l'oferta i la demanda de transport, de les xarxes viaries, de les longituds de viatge, dels nivells de transport públic, etc.

Tercer: l'existència d'objectius contradictoris, és a dir, que certes polítiques influeixin simultàniament de forma positiva sobre certs objectius i de forma negativa sobre d'altres, la qual cosa implica un important element de distorsió en la gestió dels aparcaments. Un exemple clar d'aquest fet és el de l'ús de l'aparcament com a estimulador del desenvolupament econòmic de les l'àrees centrals de la ciutat, que, d'altra banda, implica conflictes de caràcter mediambiental i de mobilitat.

Quart: i a diferència de la conclusió anterior una mateixa política pot servir per la consecució de diversos objectius (l'establiment de límits de temps per aparcar

afavoreix l'increment d'ingressos municipals i, alhora, la presència de compradors o usuaris de curt termini en lloc d'usuaris de llarg termini).

Finalment, la discussió dels objectius urbans analitzats abans ens porta a la conclusió final que la política en matèria d'aparcaments ha d'estar sempre considerada en un àmbit molt més ampli que l'urbà, la qual cosa implicarà una gestió d'aquella altament complexa i acurada.

4.1. Introducció