Superiority of the Use of Mechatronics Engineers in Design

La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants l’any 1989, emfatitzava el dret de cada nen i nena a desenvolupar totes les seves potencialitats, el

33 dret a disposar d'accés lliure i gratuït a la informació, els materials i els programes, amb igualtat de condicions, independentment de la seva edat, raça, sexe, religió, bagatge cultural i nacional, idioma, estatus social, habilitats o competències personals. Especialment insistia en la importància que els infants de 0 a 3 anys tinguessin al seu abast serveis bibliotecaris adreçats a la primera infància. Segons la IFLA (2009:7) les investigacions sobre el desenvolupament primerenc del cervell han demostrat l'inequívoc impacte que parlar, cantar i llegir als bebès pot tenir en la seva adquisició de la parla i de l'idioma. L'entorn del nen contribueix significativament al desenvolupament d'habilitats prèvies a la lectura. Un entorn que estimuli la lectura és aquell que disposa de materials per llegir∗. D’aquesta manera la IFLA, juntament amb d’altres organitzacions com la UNESCO, defensen la idea que arreu del món totes les famílies necessiten accedir a les eines disponibles en les seves biblioteques locals, ja que una introducció primerenca a la biblioteca facilitarà entre d’altres coses el posterior desenvolupament personal i l’aprenentatge de la lectura. A més, asseguren que l'accés als serveis que ofereixen les biblioteques des de les primeres edats és encara més important per a infants amb necessitats especials.

Així, en primer lloc a l’hora de plantejar-nos la possibilitat de parlar de biblioteques per a infants i joves, és fonamental valorar què són, quina funció especifica haurien de desenvolupar i de quins mitjans haurien de disposar per tal de poder complir la seva missió.

Les biblioteques per a infants, tal i com van ser definides en el I Congrés Nacional del Llibre Infantil i Juvenil (Àvila, octubre de 1993), han de disposar d’un fons de llibres, curosament seleccionat, per a infants; d’una sala independent de la dels adults, si és que comparteixen edifici, i d’un bibliotecari o una bibliotecària que gestioni, animi i tracti el fons de llibres per facilitar-ne l’ús. No s’hi val, doncs, a considerar biblioteques infantils les petites biblioteques públiques que no reuneixen aquestes condicions, encara que els infants en siguin gairebé els únics usuaris. Les biblioteques infantils han de ser biblioteques per als infants, és a dir, dissenyades, gestionades i animades pensant en ells, en les seves necessitats, en les seves preferències i en les seves exigències, i dels infants, és a dir, que ells les identifiquin com a seves i les cuidin

34

i les respectin fins al punt que participin en les activitats i en les tasques pròpies de la biblioteca i se sentin convidats a fer-hi suggeriments i propostes. Les biblioteques infantils i juvenils són les que, en ampliar-se l’edat de les persones usuaris, no són dissenyades, gestionades ni animades pensant solament en els infants, sinó també en els joves, uns joves que tenen necessitats, preferències i exigències diferents de les dels infants i que sovint, més que no ho sembla, llegeixen com els adults. És habitual doncs, que en aquestes biblioteques hi trobem usuaris infantils, juvenils i adults, com la majoria de les biblioteques públiques. La diferència és que, a les biblioteques infantils o les infantils i juvenils, els usuaris adults no se senten envaïts, sinó al contrari: són ells els que envaeixen un territori que no els és dedicat (Escardó, 2002:30).

Per tant, les funcions de la biblioteca infantil són, entre d’altres, facilitar a l’infant una lectura tant personal com sigui possible, donar resposta a les seves qüestions i preguntes, desenvolupar la creativitat i la imaginació, estimular una elecció de la literatura infantil exigent, variada i adequada a cada infant, posar a l’abast dels infants tot tipus d’informació, acompanyar-los en la comprensió d’aquesta informació, etc. A més, és important tenir en compte que la biblioteca infantil avui serveix dues classes de lectors i, per tant, utilitza dos nivells de llenguatge: el de l'infant i el de l'adult que s'interessa pel document infantil (Carreras, 1987:42).

La globalitat d’aquests elements comporta que les formes que pugui adoptar una biblioteca infantil siguin tant diverses com les situacions a les quals ha de fer front. No obstant, malgrat aquesta existència d’una amplia pluralitat de biblioteques infantils i juvenils, diversos autors, defensen les biblioteques infantils com a espais on els infants i els joves han de ser tractats com a persones responsables i poden actuar lliurement. Les biblioteques públiques són gratuïtes, i com a tals, se’n pot fer un us lliure, responent a les necessitats, interessos i ritmes de cada persona. Així, una de les principals potencialitats de les biblioteques infantils i juvenils, és el fet de ser espais col·lectius i gratuïts, que ofereixen als infants i als joves, la possibilitat d’independència i de individualitat. Aquesta visió passa per la necessitat que les biblioteques, siguin espais de proximitat, on els infants es sentin part de la biblioteca i mantinguin un vincle amb els professionals. Segons Patte (1988:27), és el respecte pel nen, l’escolta de la petició individual, el sentiment de la importància que poden tenir per ell els llibre i els altres mitjans de comunicació, el reconeixement de la funció irreemplaçable de la biblioteca

35

per ajudar-lo a escollir, a llegir i a apropiar-se a la seva manera del que, entre tots els mitjans de comunicació, li convé, i tot això, en un lloc on fa l’aprenentatge d’una vida juntament amb altres∗.El contacte individual, i l’atenció personalitzada són un tipus de relació característica de les biblioteques, que difícilment els infants troben en altres espais.

A més, aquestes biblioteques, donen lloc a espais de concentració de la informació i del coneixement, que esdevenen autèntics transmissors de les tradicions i la pròpia cultura, generant la necessitat de crear i enfortir els vincles amb la comunitat. Les biblioteques com a centres d’informació, sovint no poden donar una resposta adequada i satisfactòria, a tota la diversitat de qüestions, demandes i interessos que presenten els infants i els joves. Per aquest motiu, la biblioteca ha de poder orientar i acompanyar als infants i joves cap a persones o organismes externs, que puguin satisfer les seves demandes. Tal i com exposa Patte (1988:162) la biblioteca ha de preocupar-se de tenir un fitxer de recursos locals: museus, tallers, però també adults, adolescents i infants, capacitats, interessats per un tema i que estiguin disposats a prestar la seva col·laboració per ajudar a la realització d’una tasca o a respondre preguntes∗. L'educació d'un infant lector, no d'un lector número, abraça tres aspectes molt diferenciats, l’objectiu dels quals no es tan sols ajudar-lo a moure's amb facilitat dins la biblioteca i a triar la informació que desitja, sinó que també ha d'arribar a fer d'ell un bon lector que sàpiga què vol llegir, que en gaudeixi i adquireixi alhora uns hàbits de comportament molt específics que l’enriquiran com a persona i l'ajudaran a integrar-se dins la comunitat i el país on viu (Escardó, 1987:22). D’aquesta manera, en disposar una àmplia gamma de materials i activitats, les biblioteques públiques infantils ofereixen als nens i nenes l'oportunitat d'experimentar el plaer de la lectura i l'emoció de descobrir el coneixement i les creacions de la imaginació. Als nens i als seus pares ha d‘ensenyar-se'ls com fer un bon ús de la biblioteca i com desenvolupar habilitats en l'ús dels materials impresos i dels mitjans electrònics. Als infants també ha d'estimular-se’ls a utilitzar la biblioteca des de ben petits, ja que així serà més probable que segueixin sent usuaris en el futur (IFLA, UNESCO, 2001).

36 Alguns d’aquests serveis que ofereixen les biblioteques infantils, i que en l’actualitat prenen una important rellevància són els serveis bibliotecaris que s’ofereixen per a bebès i infants de un a tres anys, i a la seves respectives famílies. Segons la IFLA (2009:11), els serveis destinats a aquests col·lectius s’han de basar en els següents objectius:

- Facilitar el dret de cada nadó i nen menor de tres anys a un entorn que inclogui joguines, llibres, multimèdia i recursos per a ells, els seus pares i altres familiars, així com per als cuidadors i altres adults que treballen amb nens petits.

- Crear un entorn ric en material imprès per estimular l'amor per la lectura i els llibres.

- Donar accés d'hora a l'ús de la tecnologia i al desenvolupament de destreses amb multimèdia.

- Proporcionar materials que mostrin la varietat de cultures en la societat. - Estimular el desenvolupament de la parla en bebès i en nens d'un a tres anys. - Desenvolupar habilitats del llenguatge i de bilingüisme, específicament en relació

a les minories lingüístiques i ètniques.

- Informar als pares i a la comunitat sobre la importància de la lectura i de llegir en veu alta per desenvolupar el llenguatge i les habilitats de lectura, específicament en relació a les minories lingüístiques i ètniques.

- Involucrar en la lectura en veu alta a pares i cuidadors, ensenyant-los com llegir i usant llibres i altres materials -així com les habilitats pròpies dels pares- per millorar el desenvolupament del nen i les seves habilitats de prelectura.

- Apropar als pares i cuidadors els materials apropiats per la franja d'edat de l’infant, i els recursos disponibles a la biblioteca pública per a ell, i ensenyar-los a reconéixe’ls.

- Presentar contes per mostrar als nens, als seus pares i als cuidadors, altres famílies i cultures.

- Establir l'hàbit de visites a la biblioteca com a guia cap a l'èxit de l'alfabetització al llarg de la vida.

- Donar suport i orientar als qui viuen amb nadons i nens d'un a tres anys, i als seus educadors, ara i en el futur.

- Disposar d’una àrea per a que nens i cuidadors puguin reunir-se, compartir i socialitzar-se.

37 - Disposar d’un espai càlid i segur per rebre els nens i les seves famílies∗.

Així, des de fa anys, professionals i organitzacions com la IFLA treballen perquè els serveis bibliotecaris per a infants i joves siguin considerats tan importants com els dels adults i estiguin igualment dotats, i reivindiquen que les biblioteques per a nens i nenes han de satisfer les seves necessitats exploratòries, sensorials i d'alfabetització, des dels primers mesos de vida, i per això, han de disposar de música, zones de joc (fins on és raonable en una biblioteca), àrees per abordar dramatitzacions creatives, recursos per a pares i cuidadors, etc. A més, es considera fonamental que les biblioteques per a infants ofereixin oportunitats de formació als pares i altres persones que conviuen i treballen amb els més petits.

No obstant, per tal de realitzar tot el conjunt d’aquestes funcions, ens podem plantejar si és millor l’existència de la biblioteca infantil com a tal, o si és millor parlar de la secció o la sala infantil dins la biblioteca pública.

Els dos models no només presenten potencialitats i limitacions, sinó que disposen se seguidors i/o opositors. Tal i com exposa Camps (1987) diverses persones com Genevieve Patte, es decanten per les biblioteques on convisquin nens i adults, ja que consideren enriquidor aquest contacte. No obstant, aquesta convivència s’ha de dur a terme en seccions clarament diferenciades, fet que comporta que en molts casos no es disposi del suficient espai. El problema d’aquesta tendència és que es necessita molt d’espai, perquè si adults i infants «conviuen» en una única sala o en sales properes amb l’única diferenciació del mobiliari i un espai més o menys gran entre ambdues seccions, els nens acaben infal·liblement fent-se amos de tota la biblioteca. Per molt mentalitzats que estiguin els petits, s’aixequen i s’asseuen sovint, van i vénen buscant un llibre o una revista, van als lavabos, xerren... Els adults, situats a poca distància, no poden concentrar llur atenció en el treball o simplement en la lectura i acaben rendint- se i abandonant la biblioteca (Camps, 1987:10). Malgrat que la biblioteca infantil i juvenil evita aquest problema, són molts pocs els pobles i ciutats de Catalunya que posseeixen biblioteques infantils i juvenils, i diversos professionals consideren que els

38 seus usuaris, es poden trobar perduts, quan per edat, han d’abandonat la biblioteca infantil, per començar a utilitzar la biblioteca pública.

Alguns autors aposten per l’emplaçament conjunt de la biblioteca infantil i la d’adults en edificis veïns però diferenciats, com a solució al problema plantejat. No obstant, aquesta clara solució és costosa i requereix també d’uns espais molt determinats. A Catalunya podem trobar un exemple d’aquest cas a la Biblioteca Can Sumarro a l’Hospitalet de Llobregat.

Durant molts anys, per reconèixer les necessitats especifiques dels infants i els joves, els bibliotecaris han hagut de treballar per evidenciar la necessitat de tenir locals i espais reservats a aquests sectors de la població, una formació especialitzada pel personal, una selecció de documents especifica, una animació que tingui en compte la psicologia dels infants, etc. No obstant, en l’actualitat, la biblioteca s’ha convertit en un dels pocs espais educatius i culturals que es dirigeixen a tots els col·lectius i a totes les edats. Tanmateix, les dificultats de convivència entre els infants, els joves i els adults, són evidents: per una banda, els adults són a vegades poc pacients i comprensius amb els més petits, per altra banda, els infants són sovint inquiets i tant invasors que poden arribar a no deixar prou espai als adults, i aquests acaben marxant. Múltiples professionals es plantegen si aquestes petites dificultats han de fer-nos renunciar als considerables avantatges de la convivència i de les relacions intergeneracionals. Els petits, sempre desitjosos d’imitar als adults, es senten estimulats, en la seva ànsia de fer com ells, a aprendre a llegir més ràpidament. Inversament, per aquells que s’afligeixen amb les angoixes del primer aprenentatge, allà hi ha els petits, per recordar-los el temps feliç en què amb tota despreocupació descobrien els seus primers llibres; també la proximitat dels més grans, submergits en les lectures que els absorbeixen, pot despertar-los el desig d’accedir a una lectura autònoma (Patte, 1988:262)∗.

Tot i els innumerables avantatges de relació que presenten les biblioteques públiques, on conviuen tant adults com infants i joves, cada sector de la població té la necessitat d’un espai propi. Els més petits han de poder trobar amb facilitat dins la immensitat de les biblioteques, aquells documents que més s’adapten a les seves necessitats i

39 condicions, sinó, corren el risc de perdre’s en l’abundància de les publicacions actuals. En les biblioteques o sales infantils i juvenils, els nens i nenes es senten considerats com a persones totals, sense una vigilància coactiva, i poden adoptar un rol d’absoluta igualtat respecte els adults, ja siguin professionals, pares, familiars, etc. La biblioteca és també un lloc en el qual les iniciatives i les preses de responsabilitat són possibles: els lectors participen encantats en les tasques de la secció de préstec; allà el contacte s’estableix de forma natural entre el nen i el bibliotecari, i aquest pot assegurar-se que les eleccions són apropiades. Per totes aquestes raons els nens tenen la necessitat de tenir un espai per ells. Però una organització exclusivament pensada per ells implica encara en molts casos una sobreprotecció: amb les millors intencions del món, es transformen fàcilment els espais educatius en una espècie de ghetto, complicant així el desenvolupament dels nens (Patte, 1988:264)∗.

A més, al parlar d’un concepte de biblioteca, que va més enllà de ser un centre de documents, i que passa per un intercanvi d’idees, diversos autors i professionals consideren que no podem prescindir de l’intercanvi i de les relacions entre els adults i els infants i joves, ni renunciar als espais comuns. L’estricte separació entre infants i adults podia ser més clara anys enrere quan les biblioteques es posicionaven com a centres de documentació, i els espais eren delimitats pels documents adreçats a cada edat concreta, però aquesta separació es més complexa quan ja no parlem exclusivament de llibres, i passem a parlar d’activitats, diferents tipologies de documents, diversos serveis, etc. Aquest nou plantejament, obliga a donar a tothom la possibilitat de visitar la totalitat de la biblioteca. En aquesta línia, moltes biblioteques actuals tendeixen a mantenir espais propis per a cada col·lectiu, però facilitat la mobilitat dins la globalitat dels espais de la biblioteca. Aquest model es basa en no sistematitzar, sinó en aprofitar de forma natural les situacions que es presentin, i en la dinamització conjunta dels diferents espais de la biblioteca.