En el seu estudi, Floría Cortés (2000) presenta un recull de les diferents metodologies d’avaluació de la funcionalitat existents, algunes coincidents amb els mètodes presentats en l’apartat anterior, i les divideix en cinc grups representats a la taula següent:
TIPOLOGIA MÈTODE DESCRIPCIÓ
a) Mètodes d’indagació
Aproximació contextual
Com el seu nom indica, es basa en una entrevista estructurada amb què es pretén comprendre el context i implicar l'usuari en el procés de disseny. Es tracta, doncs, d’un mètode d’indagació del context del lloc web.
Aproximació etnogràfica
Es tracta d’un estudi etnogràfic o d’observació de camp. Consisteix en l'observació de l'usuari mentre interacciona amb el web. És una observació que s’ha de fer en l’entorn habitual de l’usuari i no en un laboratori o en un espai aliè.
Aproximació per grups
Es tracta d’un mètode d’indagació en què s’obtenen dades a partir del treball amb grups. Cal que els integrants del grup que es formi siguin usuaris representatius del web que s’analitza.
Aproximació individual
Els mètodes d’aproximació individual són molt variats, ja que presenten diferents estructures i procediments. Tots tenen, però, un factor comú: el fet de fer preguntes que siguin efectives per poder obtenir, així, el màxim d’informació possible. Les metodologies més habituals per dur a terme aquests mètodes són les enquestes, els qüestionaris i les entrevistes.
Participació a distància
Es tracta d’una versió a distància de les aproximacions individuals en què es fan servir el qüestionari i l’enquesta.
Generació d’idees
En aquests mètodes es considera molt important la participació dels usuaris. És gràcies a aquesta participació que es poden ampliar les perspectives i analitzar certs aspectes que poden haver passat inadvertits al dissenyador. Amb la generació d’idees s’intenta descobrir i millorar certs aspectes relacionats amb el disseny.
Mètodes d’observació experta
Es tracta de mètodes que duen a terme professionals experts en la matèria. Consisteix, doncs, a contractar serveis de consultors o de laboratoris especialitzats.
104
Avaluació del web Observatori crític de l'esport. Un estudi de cas sobre la formació del pensament crític a partir de l’anàlisi dels mitjans de comunicació i de l’esport.
PRIMERA PART: ESTAT DE LA QÜESTIÓ
26 El prototipatge és una tècnica que permet fer diferents proves i experiments amb determinats aspectes del prototip que
poden ser modificats per millorar-lo i, així, aconseguir un bon disseny del web final. Es tracta, simplement, de testar un model, provar-lo i analitzar les característiques de la interfície, la funcionalitat, les possibilitats d'ampliació, etc. Permet fer un estudi del producte sense necessitat d’actuar amb el producte final.
TIPOLOGIA MÈTODE DESCRIPCIÓ
b) Prototipatge i categorització26
Segons la funcionalitat reproduïda
• Prototipatge horitzontal: els prototips horitzontals permeten obtenir una àmplia llista de les característiques del web, però no s’aprofundeix en la funcionalitat de cap dels aspectes.
• Prototipatge vertical: els prototips verticals permeten observar i estudiar en profunditat la funcionalitat d’una petita part del web.
Segons la fidelitat de la reproducció de la interfície
• Prototipatge d'alta fidelitat: es tracta d’un prototip que és pràcticament idèntic al web final.
• Prototipatge de baixa fidelitat: prototip que no es correspon exactament amb el del web final, però que sí que n’imita la disposició de les característiques, de les dimensions i alguns altres aspectes.
Altres tècniques de prototipatge
• Prototipatge reutilitzable o prototipatge evolutiu.
• Prototipatge modular o prototipatge incremental.
Prototipatge ràpid
El prototipatge ràpid és un mètode que pretén reduir el temps en què es fa el disseny. Es tracta de l’elaboració de prototips amb els quals es fan continus experiments que permeten obtenir nombroses dades ràpidament i per això poden ser reemplaçats o modificats de manera ràpida.
Prototipatge per vídeo
És un mètode que permet als dissenyadors crear una simulació de la funcionalitat d’una interfície a partir d’un vídeo.
Mètodes de categorització
• Categorització per targetes: es tracta d'un mètode que es basa en la classificació que fan els usuaris de diferents conceptes en targetes.
• Diagrames d'afinitat: és un mètode en el qual els usuaris classifiquen conceptes, que escriuen en notes adhesives, en diverses categories. És un mètode molt útil per organitzar grans quantitats de dades. Permet, per exemple, classificar les notes en diferents grups en funció de les relacions i associacions que s’estableixen entre els conceptes.
105
Avaluació del web Observatori crític de l'esport. Un estudi de cas sobre la formació del pensament crític a partir de l’anàlisi dels mitjans de comunicació i de l’esport.
PRIMERA PART: ESTAT DE LA QÜESTIÓ
TIPOLOGIA MÈTODE DESCRIPCIÓ
c) Mètodes d’inspecció
Inspeccions
• Inspeccions formals de funcionalitat: són les més freqüents. Es tracta de tècniques en què alguns inspectors analitzen meticulosament les tasques que fan els usuaris i comproven si se’n compleixen els objectius.
• Inspeccions de les característiques tècniques en què s’analitza només un conjunt determinat de característiques del web.
• Inspeccions de consistència: inspeccions en què s’analitzen i comparen les característiques de diferents webs semblants per tal de garantir la solidesa del web.
• Inspeccions d'estàndards: són inspeccions que tenen l’objectiu de garantir que les característiques de la interfície s’ajustin als estàndards recomanats.
Avaluació heurística
L'avaluació heurística és una variant de la inspecció de la funcionalitat en què els especialistes analitzen les característiques de cada element de la interfície d’usuari i jutgen si segueixen els principis de funcionalitat establerts.
Passeigs cognitius
Els passeigs cognitius es deriven d’anàlisis cognitives. En aquest procediment, els especialistes actuen com un usuari model i fan un recorregut per les tasques tal com s’espera que ho faria aquest usuari.
Llistes de comprovació
Les guies i les llistes de comprovació inclouen totes aquelles tècniques que permeten tenir en comte els principis de funcionalitat mentre es desenvolupa el disseny. Normalment, les llistes de comprovació s'utilitzen en combinació amb algun mètode d'inspecció de funcionalitat i serveixen només de referència.
Altres
perspectives
• L'avaluació cooperativa presenta una perspectiva més participativa de les tècniques d’avaluació. La característica que la defineix és la participació d’un usuari, tant expert com convencional.
• Test diari: és un registre que els usuaris fan de les activitats que desenvolupen. Pot tractar-se de tests estructurats o bé de registres més lliures.
• Modelatge per empatia: és un mètode específic per aplicar a usuaris amb discapacitats. Els dissenyadors intenten simular la situació d’un d’aquests usuaris i, així, desenvolupen el disseny adequat. Es tracta d’un mètode molt complex que exigeix estudis i investigacions prèvies.
• El recorregut pluralista es basa en una reunió entre usuaris, desenvolupadors i professionals de funcionalitat del web. En aquesta trobada fan, de manera conjunta, un seguit de tasques al web que s’estudia. A partir d’aquí, discuteixen i analitzen cada un dels elements de diàleg (Bias, 1991; Prexe, 1999).
106
Avaluació del web Observatori crític de l'esport. Un estudi de cas sobre la formació del pensament crític a partir de l’anàlisi dels mitjans de comunicació i de l’esport.
PRIMERA PART: ESTAT DE LA QÜESTIÓ
Taula 5: Resum dels mètodes d’avaluació funcional d’un web (Floria, 2000)
TIPOLOGIA MÈTODE DESCRIPCIÓ
d) Mètodes test
Protocols d’expressió de l’usuari
Es tracta de procediments que pretenen captar les impressions i sensacions de l'usuari fent que aquest les manifesti oralment. Hi ha diferents subtipus de protocols d’expressió:
• Protocol de pensament manifestat: consisteix a fer que l’usuari, a partir d’una instrucció de caràcter general, expressi els seus pensaments, sensacions i opinions mentre interactua amb el web i fa unes tasques determinades.
• Protocol de preguntes: en comptes de donar una instrucció general, com es fa en el protocol de pensament manifestat, es fan preguntes concretes sobre el web que l’usuari també haurà de respondre mentre fa unes determinades tasques.
Realització de mesures
Els tests han de permetre recollir determinades dades per determinar la funcionalitat del web i també han de poder determinar dades quantitatives. És a dir, és necessari que els objectius del test siguin quantificables i això s’aconsegueix a partir de la realització de mesures.
Variants del test de funcionalitat clàssic
• Mètode tutoritzat: se centra en la figura de l'experimentador o en la d’un altre expert com a principal suport de l’usuari. Es tracta de respondre, amb tot detall, les preguntes que els usuaris poden fer sobre el sistema.
• Mètode de seguiment: en aquest cas, l’experimentador només fa un seguiment del procés de realització del test per part dels usuaris.
• Mètode d'instrucció prèvia: consisteix en la realització d’una primera fase en què es permet als participants interaccionar amb el sistema perquè adquireixin habilitats de maneig. Posteriorment, en una segona fase, ajuden un usuari inexpert a realitzar un seguit de tasques.
• Mètode de descobriment conjunt: és un mètode en què s’ajunten dos usuaris perquè facin les tasques junts i s’observa aquest procés.
e) Mètodes empírics
Mètode d’avaluació experimental
Els mètodes experimentals (Falgueras, 2002) es basen en el disseny d’unes proves que permetran avaluar l’usuari. Es treballa amb usuaris reals que desenvolupen tasques concretes a partir de les quals es podran analitzar aspectes específics del programari. Aquest tipus de mètodes d'avaluació abracen des de la simple observació de les accions de l'usuari fins a la realització d’experiments a llarg termini en laboratoris d'observació o en camps d'estudi que impliquen un disseny experimental molt detallat (Shneiderman, 1998).
Mètode d’avaluació observacional
• Observació directa: observació que implica la presència de l'investigador mentre es duu a terme el procés. Poden ser observacions visuals o observacions remotes via circuit tancat de televisió.
• Observació indirecta: en aquest cas, la tasca es visualitza per un altre mitjà com, per exemple, un enregistrador de vídeo o de DVD o una fotografia.
• Es poden usar diferents tècniques combinades, de manera que puguin complir els requisits específics d'un estudi determinat.
Mètodes d’acompliment
En els mètodes d'acompliment (Dumas, 1993), l'usuari executa unes tasques que han estat predefinides i ho fa en un context determinat i controlat, és a dir en un laboratori. L’objectiu és obtenir dades quantitatives a partir d’aquestes tasques. Els resultats serveixen per comprovar que el sistema i la interfície del web satisfan certes característiques funcionals i també per fer comparacions amb altres webs amb què competeix (Macleod, 1994). Els mètodes d’acompliment impliquen, doncs, observació i anàlisi de l'ús del sistema a partir d’uns usuaris representatius que fan unes tasques de treball determinades.
107
Avaluació del web Observatori crític de l'esport. Un estudi de cas sobre la formació del pensament crític a partir de l’anàlisi dels mitjans de comunicació i de l’esport.
PRIMERA PART: ESTAT DE LA QÜESTIÓ