UK case study 30 

(Real Decret 1027/2011, de 15 de juliol)

Grau (nivell 2 MECES) Màster (nivell 3 MECES)

haber adquirido conocimientos avanzados y demostrado una comprensión de los aspectos teóricos y prácticos y de la metodología de trabajo en su campo de estudio con una profundidad que llegue hasta la vanguardia del conocimiento;

haber adquirido conocimientos avanzados y demostrado, en un contexto de investigación científica y tecnológica o altamente especializado, una comprensión detallada y fundamentada de los aspectos teóricos y prácticos y de la metodología de trabajo en uno o más campos de estudio; poder, mediante argumentos o procedimientos

elaborados y sustentados por ellos mismos, aplicar sus conocimientos, la comprensión de estos y sus capacidades de resolución de problemas en ámbitos laborales complejos o profesionales y especializados que requieren el uso de ideas creativas e innovadoras;

saber aplicar e integrar sus conocimientos, la comprensión de estos, su fundamentación científica y sus capacidades de resolución de problemas en entornos nuevos y definidos de forma imprecisa, incluyendo contextos de carácter multidisciplinar tanto investigadores como profesionales altamente especializados;

tener la capacidad de recopilar e interpretar datos e informaciones sobre las que fundamentar sus conclusiones incluyendo, cuando sea preciso y pertinente, la reflexión sobre asuntos de índole social, científica o ética en el ámbito de su campo de estudio;

saber evaluar y seleccionar la teoría científica adecuada y la metodología precisa de sus campos de estudio para formular juicios a partir de información incompleta o limitada incluyendo, cuando sea preciso y pertinente, una reflexión sobre la responsabilidad social o ética ligada a la solución que se proponga en cada caso;

ser capaces de desenvolverse en situaciones complejas o que requieran el desarrollo de nuevas soluciones tanto en el ámbito académico como laboral o profesional dentro de su campo de estudio;

ser capaces de predecir y controlar la evolución de situaciones complejas mediante el desarrollo de nuevas e innovadoras metodologías de trabajo adaptadas al ámbito científico/investigador, tecnológico o profesional concreto, en general multidisciplinar, en el que se desarrolle su actividad;

Tesi doctoral La competència comunicativa oral a la Universitat

saber comunicar a todo tipo de audiencias (especializadas o no) de manera clara y precisa, conocimientos, metodologías, ideas, problemas y soluciones en el ámbito de su campo de estudio;

saber transmitir de un modo claro y sin ambigüedades a un público especializado o no, resultados procedentes de la investigación científica y tecnológica o del ámbito de la innovación más avanzada, así como los fundamentos más relevantes sobre los que se sustentan;

ser capaces de identificar sus propias necesidades formativas en su campo de estudio y entorno laboral o profesional y de organizar su propio aprendizaje con un alto grado de autonomía en todo tipo de contextos (estructurados o no).

haber desarrollado la autonomía suficiente para participar en proyectos de investigación y colaboraciones científicas o tecnológicas dentro su ámbito temático, en contextos interdisciplinares y, en su caso, con una alta componente de transferencia del conocimiento;

ser capaces de asumir la responsabilidad de su propio desarrollo profesional y de su especialización en uno o más campos de estudio.

La integració i posterior verificació en cada una dels Plans d’Estudi es durà a terme atenent als criteris de ser avaluables i coherents amb les del nivell corresponent (grau o màster) (ANECA, 2008, 14).

2.1.3.3. Competències docents 2.1.3.3.1. Competències i Entorn

“En el context d’una societat com la nostra, basada en gran part en el coneixement, és necessari reconèixer l’aportació del capital humà en el desenvolupament social i econòmic”. És indispensable, llavors, emprar adequadament i assegurar el pla desenvolupament de les habilitats i dels coneixements de tots i cada un dels ciutadans” (Del Pozo Flórez, J. A., 2012, 9).

"Tot professor universitari és, o hauria de ser a més d'especialista en els continguts de la seva matèria, especialista en la millor manera d'aprenendre -i continuar aprenent en el futur- aquesta matèria" (Monereo i Pozo, 2003, 23).

La competència del professorat per a formar alumnat competent és un dels reptes del canvi docent. Un dels aspectes a tenir en compte, en el procés de transformació vers al nou model docent és atendre les idees que el professorat té sobre què significa aprendre. Segons Elena Martín (citat a Pozo i Pérez Echeverría, 2009, 200) les creences i coneixements, explícits i tàcits, del professorat sobre el procés d’ensenyament i d’aprenentatge condicionen la transformació de la docència. Sovint les representacions implícites, tenen un profund arrelament i es té poca consciència d’elles, pel que no es sotmeten a revisió.

Tesi doctoral La competència comunicativa oral a la Universitat

Aquestes creences van des de l’innatisme, pel que revelen una idea arrelada de la natura estàtica des les capacitats intel·lectuals (Coll i Miras, 2001); altres es basen en la interacció herència-entorn, en la psicologia intuïtiva (Olson i Bruner, 1996), etc. Per comprendre la natura de les concepcions docents sobre què entenen els docents per ensenyar i aprendre, cal atendre a principis (Pérez Echeverría i altres, 1998; Pozo i Scheuer, 1999):

– Epistemològics: natura del coneixement i els seus mecanismes d’adquisició i canvi.

– Ontològics: entitats des de les que interpretem aquest coneixement. – Conceptuals: formes d’organització o estructures conceptuals que acaben

adoptant les nostres teories implícites.

Des d’una teoria directa, l’aprenentatge es defineix com l’assoliment d’una còpia fidel de la realitat (resultats o conductes); en canvi des d’un plantejament interpretatiu, és resultat de l’activitat personal del subjecte que requereix d’una sèrie de processos mediadors; és un procés actiu que exigeix una activitat mental. Però si ’enfocament es fa des de la teoria constructiva, els processos psicològics s’han d’orientar vers a la regulació del funcionament cognitiu del subjecte, suposa construir un subjecte que pugui donar compte de l’objecte de l’aprenentatge.

En relació al que fan els millors docents, els més competents, (Elena Martín - citat a Pozo i Pérez Echeverría, 2009, 204), els diferents estudis realitzats posen de relleu que tenen concepcions de caire constructiu o centrades en l’estudiant o l’aprenentatge i apliquen enfocaments d’ensenyament en línia a aquests plantejaments. Bain (2004), qui estudià a professorat d’alta qualitat docent, confirma aquests resultats; tanmateix afegí alguna altra característica com la manera d’avaluar que implica el plantejament de situacions autèntiques i funcionals, la capacitat d’atendre la diversitat i la confiança que els seus estudiants són capaços d’aprendre.

Alhora, aquest perfil docent reconeix que aprèn quan ensenyen, aprèn aspectes didàctics i reelabora i avança en la comprensió de la disciplina de la qual són experts; considera que l’ensenyament és útil per a l’alumnat, per a sí mateix i per a la societat.

D’altra banda, tal com exposa Jiménez (1996, 14-15), cal tenir en compte l’heterogeneïtat dels professionals docents de l’ensenyament superior. Es tracta

Tesi doctoral La competència comunicativa oral a la Universitat

d’un conjunt de professionals amb perfils específics que exerceixen la funció docent des de diversa procedència, formació, concepció teòrica i pràctica sobre la docència; i que realitza la tasca docent contextos diversos, per a especialitats concretes, etc.