Chapter V. There were four sources of evidence used to answer the questions for Chapter V: the AB NOS survey, mid-intervention reflection reports, catalytic group reflection
Case 3: Using Neuroscience as a Context for Explaining NOS
a) En barcu b) Col Nuberu c) Montáu nuna nube d) Montáu nun castrón
186
FX
BIBLIOTECA D’EfECTOS SONOrOS
Estos son los efectos de soníu que vas poder sacar de la biblioteca d’efectos sonoros qu’atoparás nel DVD qu’acompaña al llibru.
AmBIENTE
Cai ensin coches Cai con tráficu Restaurán Neños xugando Prau de nueche Tormenta lloviendo Vientu tormenta Ríu ANImALES Rinchar caballu Galope caballu Vaques Paxarinos Gatu miagando Pitu caleya Pitinos Perru lladrando Lleón ruxendo Cuervu Gaviotes
APLAuSOS Aplausos encesosAplausos reunión
NEñu Neñu berrando
ESPLOSIONES Y BATALLES Batalla bales xiblando Batalla Láser videoxue- gu
Españíu bomba Espades
Tiru rifle
PuErTA Abrir y cerrarPicar puerta
PAPEL Pasar fueya periódicu
mAr Mar
PASOS Pasos tacónPasos madera OBrES y TrESPOrTES Arrancar motorPitíu coche
Turuyu barcu
Nel tren Obres ciudá Obres en casa
189 ANTÓN DE mArIrrEGuErA (S.xVII)
¿Non viestes una roza que va ardiendo Que l’aire per detrás-y va silbando? ¿Cuando algún magüesto va encendiendo
que les castañes d’él van estallando? ¿El roido non escucháis que va faciendo, mientres l’argoma verde está quemando?
Ansina quema Troya en munchos fuegos en venganza d’Ulises y los Griegos.
(...)
BruNO fErNáNDEz CEPEDA (1744-1803)
LA ENfErmEDá
(...)
Un demoniu d’un dolor, Que me fai ver les estrelles,
Y por más que lo conxuro Está siempre ten que tienes.
Dolor, que ñeciu m’obliga, A facer mil bicoquetes, Y arróllame por el suelu,
Tírame peles paredes, Anda a pico picaños Y al pizopé algunes veces Espernexar, dar corcorbos,
Romper sielles y taburetes, Y doscientes xigomencies. Dolor, que me fai andar Faciendo visaxes y mueques,
Los güeyos arremellar, Ceyes agurriar y frente, Torcer ñariz y focicu, Arregañar bien los dientes,
Esmordigañar los llabios, A soplar de los dos fuelles,
Esperezame, vociar, Y otres doscientes ximuestres.
(...)
frANCISCO ANTÓN BErNALDO DE QuIrÓS Y BENAVIDES (1675-1710)
EL CABALLO
Señor don Pedro Solís, El que tien e nes corades Un macón de sacaberes Y un camberu d’allacranes;
El del Mayuelo con zunes Si non quier que-y lo llame,
Pieza de Baldeburón, Que sal bien, pero ye tarde;
Alferez mayor d’Uviedo Qu’anque pese a quien pesare,
Puede metese a conceyu Ensin quitar les sos polaines.
Sepia so mercé qu’agora Qu’han de fer en todes partes
Al mayorazu d’Asturies Xuramentos prencipales,
Se m’ofrez el propone-y Un truecu para que saque
Un bon rocín en los díes Que ñarbole l’estandarte. Yo tengo un caballu oberu,
(Nela color arrepare); Qu’inda nun lu vió ente todes
Cuantes tierres tien andades. Ye un potru de munchu rumbu,
Y anque non lleva fisgades Les oreyes ya se tien Afayado nes batalles. Daré por fe y testimonia Pa que les buelgues plasmen
Que lu truxo so les piernes Un Comandante d’husares, Home que colos bigotes
Escobia los gabanes, Y con sangre de cristianos Suel esproñase les barbes. Trai cuchiellón retorcidu, Que con esmanganiase, EL diablu más llime vides Que si llimiare castañes.
190
xOSEfA xOVELLANOS (1745-1807)
PrEPArATIVOS PA LA PrOCLAmACIÓN DE CArLOS IV N’uVIÉu.
(...)
Adientro, nun portalón, había un fatu de canaya d’hombrucos y de muyeres
que parecín de cuayada. Estaben tan mal vestíos qu’enseñaben una ñalga,
los codos y los cadriles. Sin falar una palabra,
ñin travesaben bucáu ñin bebín gotera d’agua.
Si quiciabes teñín vida, comió–yosla la xelada. Fartéme d’estar mirando esta xente esblanquiñada
y volví–yos la trasera dándo–yos una risada. Eché andar per ende alante,
di comigo n’otra casa onde facíen tantu ruidu como hai nuna esfoyaza.
Metíme nun rinconín a mirar lo que pasaba.
Vi tantes de señoretes con tanta emburuyetada
enriba de la cabeza, que parecía una altabaca cuando les lleven a unfrir, y per detrás–yos colgaba tantos de los farrapiezos,
que fasta’l culo llegaba. (...)
xOSÉ CAVEDA Y NAVA (1796-1882)
EL NEñu ENfErmu
Mediu apagáu el candil y antes que’l gallu cantara,
Tuxa, llarimosa y sola, cabu’l so ñeñín velaba. So cuita aumenta’l silenciu que reina pela enramada; sólo la mar de mui lloñe con sordos ruxíos brama;
sólo l’arroyu del monte ente les peñes restalla, y dalguna vez en güertu canta’l paxarín del alba, triste como sos pesares,
doliente como su alma. Y los rayos de la lluna, de pardes ñubes velada,
amortecíos pasando pel mediu de la enramada,
en el rostru decaídu do fexo’l dolor morada,
les llárimes solitaries sorprenden de la cuitada, qu’en so semblante parecen
comu paez la orbeyada sobre la flor del romeru cuandu risca l’alborada.
191 xuAN mAríA ACEBAL (1815-1895)
LA fONTE DE fASCurA.
Aquel xiblar tan dulce, más dulce qu’una flauta,
qu’allá pela arboleda retrañe, a semeyanza de si otra paxarina el mesmu son cantara. Aquel sin fin de flores, y aquel burbur del agua, y el toldu y so espesura
y aquella lluz clisada, y aquel airiquín suave y el recendor qu’acarria y, al fin, con todu aquello
nun sabe ún ú s’afaya. ¡Nun ye, non, maravía
que digan qu’una xana llabró nesi requexu d’encantos so morada! ¡Oh! ¡Fonte de Fascura! mio frente yá está blanca, y entá cuando en ti pienso non sé lo que me pasa, si duermo o estoi espiertu;
si ye verdá o se suaña ¡Suañar! ¡ai! si la dicha,
más qu’ella foi soñada, por un sin fin durara ¡que nunca esconsoñara!
PEPíN DE PríA (1864-1928)
LLIBErTá
Tenía dos xilgueros el neñu de Xulián que pescara con liga en mediu d’un payar; y porque nun comíen y nun cantaben ná, llorando istes palabres
-yos dicía´l rapaz: “¿Qué tenéis xilguerinos que nun queréis cantar?”
Yo tráyovos alpiste lo miyor qu´equí hai,
y del miyor panizu que collecha mió pa.
Enllénovos la xaula de migayaes de pan, y cuando tien cereces la nuestra cerezal Pélovos les meyores
y tráyoles p´acá.
Agora, pel veranu que tantu calor fai, cúbrovos la xaulina con fueyes de figal y flores de Benitu,
lloréu y tomillar. ¿Nun conocedes vos que nun puedo fer más? ¿Entoncies qué vos falta que nun queréis cantar?
Y diz que los xilgueros del neñu de Xulián, igual que si falaren y dando a les alines
diceren al rapaz: “Nun queremos alpiste,
nin panizu, nin pan, nin flores de Benitu, lloréu nin romeral. Si quies, nenín del alma
si quies venos cantar, non nos des pan nin flores:
192
PAChíN DE mELáS (1877-1938)
A LOS NEñOS DE LA CALzADA
¡Qué seriones, qué formales tan los neños de La Calzada…!
¡Cómo escuchan los probinos a la xente qu´aquí fala! ¡Ai! Que guapos rapacinos
que no gorgutien migaya. ¡Ai! si agora un paxu piescos
per aquí s´esparramara… ¡adiós! col cuartu seriu de la tropa esgalazada per pañar un piescu verde
y royelu hasta la gaspia o pepita, ye lo mesmo, el güen diente tolo blandia
¿Y si fueren cirigüeñes, manzanes, cereces?…¡mialma
si nel suelu queda una que non seya esgatuñada! ¿Doivos dentera moninos? ¿Fáisevos la boca agua? Perdonáime, too ye groma Del magüatu que vos fala. ¡Ai, probinos! pa utra cosa
esta fiesta fue entamada. Páxaros, flores y neños
facen reviciar l’alma fuxendo llercies, llaceries, dolor, llantu, pena, llácara
y semando d´allegríes la vida que ye una llárima.
(...)
ENrIQuE GArCíA rENDuELES (1880-1955)
LA GAITA
¡Ai, gaita melguera! Dulciquina gaita, Quexíu de mimosa,
Sonsonín de xana, Que vienes de lloñe Cantando que canta Per ente les flores,
Per ente la mata, Con zalameríes, Tan blandia, tan blandia;
Y unes risiquines Llumíos de l’alba, O con señardades De tarde enllutada. ¡Ai, gaita melguera,
Mimosuca gaita! Como del ensame To zumbíu fai gala. A veces yes triste Como’l ¡ai! que llancia
Trastayá d’ amores La probe rapaza; Otres, aloyera, Reblincona pasas Finxendo rebelgos Qu’alleguen al alma. To son ye marmuriu Reguerín de plata;
Celosa nel fuelle Tormentes españan. ¡Ai, gaita melguera, Dulciquina gaita! Quexíu de mimosa,
Soniquín de xana; ¡Qué coses me dicis Que fienden al alma!
193 fErNáN COrONAS “EL PADrE GALO”
(1884-1939)
LA fALA ASTur
Las duas falan bien altu en fala d’ellas, Recia Vasconia, recia Cataluña, Ya mientres clamian el vivíu antanu
Col vivu güei axuntan. Galicia malencólica suspira, Ya la sua gaita señaldosa escuita: Ya cul falaxe de lus sieglus vieyus
Todu lu amargu enducia. Asturias ta n’ayén ya tatexandu Diz comu ayenas las palabras suas: Nun quier nada de sou reciu nin sele
La pigarzosa Asturias.
NENE LOSADA rICO (1921-2009)
DEL POEmArIu “ENTE APIGArzOS”
“A veces sueñu sueñu que tengu na miou manu grande
la manina tuya pequena, pequena, y aprietu la mía, non quiero qu’escape
de nuevu; pero, al despertarme, alcontru la manu vacía.
La tuya, pequena, tan nidia, tan nidia, comu siempre quedouse nel sueñu porque sabe que volvu
a soñar outru día”.
xOSÉ ANTONIO GArCíA, PIN (1961-1997)
ALCOrDANzES D’uN hOmE muErTu
Si te dixere, Aida, que te quiero, si acasu una vegada lo dixere -el güeyu del estanque beba l’agua,
ambure bosques lluvia de seronda-, respuéndeme nel intre:
¡Ai, poeta!, inxenu fíu de puta, si namái esisto
nestos versos inútiles,
¿a quién ames?, ¿a quién-y fales? Dime, ¿por qué emplegues mio nome pa nun llorar la soledá del alma?
197 ENTAmu
- Del continente americanu
- Según delles fontes tráxolu Méndez de Cancio, anque caberos estudios paecen dicir lo contrario - Porque los tortos, les boroñes y el maíz tán fechos de maíz
COmPrENSIÓN OrAL 1. a) 2. c) 3. c) 4. a) 5. d) 6. c) 7. b) 8. b) ACTIVIDAES 1) y 2) Respuesta llibre
3) a) Nun fai negociu porque funden al pocu tiempu b) Facer plantaciones de maíz
4) Respuesta llibre PErIODISTES NA hISTOrIA 1, 2, Respuestes llibres ESTAYA GrAmATICAL 1) Entrevista Posibles entrugues. _ ¿Ónde nació usté?
_ ¿Cómo se llamaba’l primer barcu que construyó? _ ¿Cuándo s’enfrenta colos pirates ingleses? _ ¿Quién diba al mandu de la flota inglesa?
198
2) Finales d’abril, principios de mayu. 3) Segábase y poníase en facines.
4) Esfoyábense, enrestrábense y poníense a secar na panera.
5) a) Metiendo l’aráu fondu, la tierra osixena y queda menos dura y coles sales minerales más espar- díes, favoreciendo que’l maíz medre.
b) Si cuches la tierra, va tener más sales minerales y vas tener bona collecha, mientres que los rezos nun dan sales minerales a la tierra y vas tener peor collecha.
6) - Una tierra con cuchu ye rico en nutrientes y asegura una bona collecha.
- Que ye n’agostu cuando se recueye la collecha de maíz y en mayu’l trigu y la escanda. - Cuando floria la cotoya, añu d’agua, hai bona collecha de maíz.
- Ensin arriquecer la tierra de nutrientes, la tierra nun da bones colleches. 7) Respuesta llibre
8) a)
Elementu comunicativu Nel testu
Emisor Marín 1, Marín 2 y Marín 3
Receptor Marín 1, Marín 2 y Marín 3
Mensaxe Asombru pola cantidá d’asturianos que salen de la so tierra pa trabayar
Canal L’aire
Códigu Llingua asturiana
b) Qu’hai gran cantidá d’ellos (nesti casu, de la familia Alas). c) La emigración asturiana.
d) N’América.
e) Que tienen que colar a buscar trabayu pola falta de bayura n’Asturies. f) Respuesta llibre. ATENCIÓN A LA DIVErSIDá xeres de recuperación Crucigrama hOrIzONTALES 2 TAMA 5 DRAKE 7 PARDO 9 FLORIDA/ ALA VErTICALES 1 CASTROPOL 3 XUANILLO 4 NALAR 6 FELIPE 8 MAÍZ
199
xeres d’afondamientu
1. Muitu: asturianu occidental H.ondu: asturianu oriental Capiel.les: asturianu occidental 2. Respuesta llibre
4. a) Mozu narrador, moza que participa na esfoyaza, xente que s’axunta pa la esfoyaza (xente mozo y vieyes, d’entre los qu’entresaca a Lín de Xuaca y al sobrín de Ricarda), la ma del narrador.
b) El narrador, porque toles histories que cunta xiren al rodiu d’elli y de los sos recuerdos d’anteriores esfoyaces.
c) Un grupu de xente del pueblu axúntase pa facer una esfoyaza típica. Améstense los tra- bayos comunales coles rellaciones de cortexu, colos cuentos que cunten les vieyes, etc. y hai una quexa por la perda d’eses tradiciones.
d) Esfoyaza. Axuntanza de persones pa esfoyar maíz (quita-y la fueya y facer riestres coles panoyes).
e) Charraben, intercambiaben cuentos, cortexaben, les vieyes facíen narraciones orales y tresmitíen la tradición oral de xeneración en xeneración.
f)
• Alloriar. Perder o facer perder facultaes mentales, la tranquilidá, la paciencia.
• Nidiu. Finu y ensin nenguna asperez de mou que se pue esnidiar per él (un suelu, una superficie).
• Gayaspera. Persona allegre, risondera, graciosa, que tien capacidá pa facer rir. • Saín. Grasa de pexe o de ballena emplegao xeneralmente pa echar a los candiles
p’allumar.
• Montera. Prenda del traxe tradicional, de fieltru negro, que cubre la cabeza.
• Restallu. Ruíu secu que se produz al restallar daqué, esplosivu pequeñu fechu con pól- vora.
• Yesca. Materia que pue arder con facilidá por tar perseco. • Estameña. Texíu basto de llana.
• Dengue. Tira de pañu negro que se pon nos costazos, crucia per delantre y átase tres la cintura.
• Arracada. Perendengue (oxetu que se pon d’adornu nes oreyes), usáu poles muyeres casaes.