Introducció_____________________________________
Joan Bergós i Massó treballà en diferents àmbits del món de l’arquitectura. Molts d’aquests foren relacionats amb el món rural català.
Així, a banda de les pròpies construccions de granges i indústries agrícoles, trobem un dels pilars fonamentals de la seva carrera professional, la docència, totalment relacionada en aquest camp. Bergós fou professor de l’Escola Superior de Bells Oficis, de l’Institut d’Electricitat i Mecànica, de l’Escola del Treball i de l’Escola Superior d’Agricultura. La seva tasca es basà en assignatures tècniques, concretament la construcció, però també l’anàlisi dels materials.
Relacionat amb això, trobem una altra de les seves vessants importants, les publicacions. Com a docent realitzà diversos llibres, alguns dedicats únicament al camp com El Formulari
tècnic de construccions rurals i industrials agrícoles, Les construccions rurals a l’abast de tothom o
Construcciones urbanas y rurales; d’altres més enfocats a l’anàlisi dels materials com Maderas de construcción,
decoración y artesanía, Materiales y elementos de construcción o Tabicados huecos, mostren els treballs fets als
laboratoris d’assajos de les escoles.
Aquests llibres aporten molts coneixements de construcció, materials i vocabulari tècnic, alguns d’aquests ja en desús, però no per això inútils ni inviables. Les característiques de les
Joan Bergós Massó worked in different fields in the world of architecture. Most of them related with the rural one.
A part for his own constructions of farms and agriculture industries, Joan worked as a teacher giving classes related to the rural world. Bergós was a teacher at the
Escola Superior de Bells Oficis, at the Institut d’Electricitat i Mecànica, at the Escola del Treball and at Escola Superior d’Agricultura. His task was giving
technical subjects, specially constructions and analysis of materials.
Related with this, we find another important thing that he did, the publications. As a teaching he did some books only dedicated to the field: El
Formulari tècnic de construccions rurals i industrials agrícoles, Les construccions rurals a l’abast de tothom o
Construcciones urbanas y rurales,
Maderas de construcción, decoración y artesanía, Materiales y elementos de construcción o Tabicados huecos.
These books give us a lot of knowledge about construction, materials, and technical vocabulary. The characteristics of the different constructions, based on the needed of animals, plants, process,
diferents construccions, basades en les necessitats dels animals, plantes o processos a acollir-hi, enriqueixen els coneixements d’agricultura i ramaderia. Edificis molt concrets, com poden ser un escorxador, un molí d’oli, un celler o una indústria formatgera, són projectes on s’ha de tenir un gran bagatge en aquest camp, per a realitzar-los funcionalment. Algunes parts d’aquests llibres han estat transcrites, per a facilitar l’explicació i per la dificultat de trobar aquestes antigues publicacions.
També Gaudí deixà empremta en aquest àmbit, on podem trobar sistemes constructius seus o l’interès per l’anàlisi dels materials d’en Bergós: «Abans que
existissin laboratoris oficials d’assaig de materials, Gaudí aprofitant una premsa litogràfica, determinà la resistència de maons i pedres del nostre país. Encarregà al primer laboratori industrial particular que s’obrí a Barcelona, assaigs d’adherència dels vidriats en l’argila o caolí posteriors. Concep els espais interior-exterior abans que Lloyd Wright. Fa halls cupulars, escales penjades i estructures porticades que estalvien les parets de càrrega. [...] El primer de la península en fer capitells bolets, bigues i pilars de formigó armat, prefabricats de solera amb revestiment ceràmic i jàsseres de maó armat i és ell qui inventa els grans dipòsits circulars d’aigua, d’envà armat.» [133]
Els orígens de la Lleida rural d’en Bergós i l’entorn familiar, també condicionaren l’arquitecte a dedicar-se a aquesta temàtica. Un ambient que es pot respirar en la descripció (pàgina 29) que el mossèn feu de l’altar que Joan Bergós construí a l’església de Sant Llorenç de Lleida; un lligam entre el camp i el
enrich of the knowledge of agriculture and ranching. Really concrete buildings, as it can be a farm, a mill, a cheese industry etc. Are projects which need a lot of preparation. Some of this parts of the book has been transcribed for helping the explanation.
Also Gaudí let a mark in this sphere, where we can find constructive systems of his interests: «Abans que existissin
laboratoris oficials d’assaig de materials, Gaudí aprofitant una premsa litogràfica, determinà la resistència de maons i pedres del nostre país. Encarregà al primer laboratori industrial particular que s’obrí a Barcelona, assaigs d’adherència dels vidriats en l’argila o caolí posteriors. Concep els espais interior-exterior abans que Lloyd Wright. Fa halls cupulars, escales penjades i estructures porticades que estalvien les parets de càrrega. [...] El primer de la península en fer capitells bolets, bigues i pilars de formigó armat, prefabricats de solera amb revestiment ceràmic i jàsseres de maó armat i és ell qui inventa els grans dipòsits circulars d’aigua, d’envà armat.» [134]
The rural origin of Bergós, and his family environment, determinate the architect. Something that we can see in the description (page 29) in which the chaplain of Sant Llorenç in Lleida described what Bergós did: a link between the field and the Christianity. Also we can see it on other constructions
[132] Bergós i Massó, Joan (1974), Confidències, anècdotes i perfils biogràfics. Escrits inèdits. Barcelona. Pàgina 190 [132] Bergós i Massó, Joan (1974), Confidències, anècdotes i perfils biogràfics. Escrits inèdits. Barcelona. Pàgina 190
cristianisme. També en d’altres construccions com les públiques, amb la realització de biblioteques i escoles. Foren els anys de la Mancomunitat i la República a Catalunya, uns temps molt moguts i amb grans avenços en tot el que girava al voltant del món rural. Com digué Enric Prat de la Riba: “escola amb
biblioteca pública, telèfon i carretera són tres elements que no han de faltar en cap poble, per humil i arraconat que sigui”. Un ambient on Joan Bergós, fincat
a Barcelona, participà amb la construcció d’instal·lacions per a la divulgació de la cultura als petits pobles. Igual que en les seves publicacions, amb una intenció d’estendre coneixements bàsics per a la gent del camp; com diu un subtítol d’un llibre seu, obres per a la millor explotació
de les terres. L’objectiu de ruralitzar la ciutat i d’urbanitzar el camp, des de les
diferents empreses constructores on va treballar i en l’àmbit de la docència, sobretot a l’Escola d’Agricultura
Un dels majors problemes que hi ha hagut per a realitzar tot aquest capítol, ha estat la manca d’informació de les diferents construccions d’en Bergós. De la majoria només es tenia constància de que havia fet una granja a tal població, i en els millors dels casos hi havia alguna fotografia. Tot i això, a través d’un treball de camp de visitar els diferents pobles, arxius, biblioteques, ajuntaments i preguntant als mateixos habitants, s’ha anat trobant informació.
Si s’han trobat plànols, aquest eren antics, com és evident, i el seu estat de conservació no era el millor. Els retocs informàtics de les imatges han ajudat a fer-les més entenedores.
like libraries or schools.
The years of the Mancomunitat and the Republic changed a lot the field. As Prat de la Riba said: “escola amb biblioteca
pública, telèfon i carretera són tres elements que no han de faltar en cap poble, per humil i arraconat que sigui”.
An environment where Joan participated constructing some installations. Equal as in his publications he wanted to spread the knowledge to the field people.
One of the most important problems that I found to do this part, it has been the few information of the different Bergós’ constructions. Most of them were not documented, or it exist only the localization and a photo. But after going to the main place I could found a little bit more of information.
If I found some maps, this was old, as it is obvious, and his state of conservation was quite bad. The informatics adjustment of the images made them quite clearer.
D’algunes obres, però, no se n’ha pogut trobar cap informació. Mai s’ha donat un especial interès per a la preservació de la història d’aquestes construccions, i la majoria d’arxiu i ajuntaments no han conservat vestigis de totes aquestes obres. És una llàstima perdre una part de la història de la construcció, que a més marcà una tecnologia popular pròpia del país. Amb els seus materials, les seves característiques pel clima i el tractament de les formes i acabats, en relació a un temps i un lloc que donaren forma a una nova manera de veure la societat.
És molt probable que Joan Bergós realitzés moltes més obres de les que s’han trobat, i seria desitjable que tard o d’hora es descobrissin. La manca del projecte de les lleteries de la Seu d’Urgell o de tota l’empresa RILSA, és una gran pèrdua, ja que allí s’haurien vist moltes característiques de les construccions de la indústria lletera.
Finalment, també és interessant veure l’evolució ideològica que Bergós feu en el món del camp. A les seves memòries trobem unes últimes reflexions sobre com havia canviat el camp en tots aquells anys. Unes qüestions que avui dia encara porten cua, com, l’explotació contranatura de les terres, el cultiu espècies fora de temporada o en climes adversos, l’adhesió de substàncies químiques i altres aplicacions als fruits, rebaixant les seves prestacions; la massificació de les granges i la conseqüent pèrdua de qualitat de vida dels animals i per tant de la seva carn; l’ús del DDT, la massificació d’embolcalls de plàstic i dels combustibles fòssils que han modificat els ecosistemes i la qualitat de vida animal, i per tant, humana.
Of some works, but, I could not find any information. It has never been a especial wish to preserve them. It is a petty to lose so important information of the construction history, which has been really important for the country.
It is probable that Joan did a lot of works that we don’t know, but that some day we discover it.
For concluding, it is also interesting the ideological evolution of Bergós. At his memories we find some reflections of how he had changed along the years. Some questions which are even nowadays interesetings: the exploitation against nature of the land, the growing of spices out of season, the addition of chemical products to the plants, the overcrowding of the farms, etc.
Aquestes reflexions les podem veure a les pàgines 114-115 del capítol Biografia i obra de Joan Bergós, a la part Els últims anys, dedicació a les publicacions.
Així doncs, aquí ve un anàlisi dels llibres sobre la matèria del camp i de les diferents obres que realitzà, sobretot d’aquelles en les que s’ha tingut més informació. L’obra rural d’un arquitecte professor de l’Escola d’Agricultura de Barcelona.
This though we can find it in the: page 114-115 of the biography chapter.
So, here is an analysis of books on the subject field and the various works carried out, especially those in which has had more information. The work of a rural architecture lecturer at the School of Agriculture of Barcelona.