maquines-electriques

(1)

M

À

QUINES EL

È

CTRIQUES

1.

1. TipTipusus. . PriPrincincipalpals s carcaractacteríerístistiquequess 2.

2. ReRendndimimenent t i i pèrpèrdudueses 3.

3. MàqMàquinuines es de de corcorrenrent t concontintinua:ua: 3.1. Motors: 3.1. Motors: 3.1.1. Elements constitutius 3.1.1. Elements constitutius 3.1.2. Principi de funcionament 3.1.2. Principi de funcionament 3.1.3. Tipus i aplicacions 3.1.3. Tipus i aplicacions 3.2. Generadors. 3.2. Generadors. 3.2.1. Elements constitutius 3.2.1. Elements constitutius 3.2.2. Principi de funcionament 3.2.2. Principi de funcionament 3.2.3. Commutació 3.2.3. Commutació 3.2.4. Tipus i aplicacions 3.2.4. Tipus i aplicacions 4.

4. Màquines Màquines de de corrent corrent altern:altern:

4.1. Classificació Sincròniques i asincròniques 4.1. Classificació Sincròniques i asincròniques 4.2. Generadors de corrent altern

4.2. Generadors de corrent altern 4.3. Motors sincrònics 4.3. Motors sincrònics 4.4. Motors asincrònics 4.4. Motors asincrònics 5. Transformadors 5. Transformadors 5.1. Tipus 5.1. Tipus 5.2. Estructura 5.2. Estructura 5.3. Principi de funcionament 5.3. Principi de funcionament

(2)

1. TIPUS I PRINCIPALS CARACTER

1. TIPUS I

PRINCIPALS CARACTER

Í

STIQUES

Principis de classificació:

- Segons tipus de corrent (Continua, alterna

- Segons moviment

- Segons moviment (Rotatives, estàtiques)

(Rotatives, estàtiques)

- Segons

- Segons funció (Motors, generadors, transformadors)

funció (Motors, generadors, transformadors)

Potència i règim

Potència i règim de funcionament:

de funcionament:

- Potència absorbida o consumida

- Potència perduda

- Potència útil

(La que subministra la màquina. És variable en cada(La que subministra la màquina. És variable en cada moment i destaca la Nominal)

moment i destaca la Nominal)

- Potència nominal

(P útil màxima que pot subministrar de forma(P útil màxima que pot subministrar de forma permanent

permanent sense sense escalfament escalfament o fo fatiga atiga queque la pugui deteriorar. És el règim nominal) la pugui deteriorar. És el règim nominal)

Càrrega de treball:

- Règim nominal (plena càrrega)

- Sobrecàrrega

- Infracàrrega

(3)

2. RENDIMENT I PERDUES

-Pèrdues mecàniques (Fricció o ventilació)

-Pèrdues mecàniques (Fricció o ventilació) (No en màquines estàtiques)

(No en màquines estàtiques)

-Pèrdues elèctriques (en el coure) (Efecte Joule)

-Pèrdues magnètique

-Pèrdues magnètiques (

s ( en el

en el ferro)

ferro)

Com en qualsevol transformació energètica hi

Com en qualsevol transformació energètica hi ha pèrdues d’energia.

ha pèrdues d’energia.

Les màquines elèctriques tenen pèrdues molt més petites en

comparació a d’altres màquines motrius (com

comparació a d’altres màquines motrius (com motors tèrmics). El

motors tèrmics). El

seu rendiment es pot situar a prop del 90 %

(4)

Placa de característiques d’un motor elèctric

(5)

3.1. MOTORS DE CORRENT CONTINU

La gran majoria de motors

La gran majoria de motors són de corrent altern, però els continus també els són de corrent altern, però els continus també els podempodem trobar a l’entorn domèstic, motor d’arrancada de

trobar a l’entorn domèstic, motor d’arrancada de vehicles o al metro.vehicles o al metro. Un important particularitat es que són

Un important particularitat es que són reversibles i tenen fàcil regulació de reversibles i tenen fàcil regulació de velocitat.velocitat. Útil per a bateries o piles

Útil per a bateries o piles

3.1.1. Elements

Constitutius

3.1.1. Elements Constitutius

ESTATOR (Inductor) (Part fixa): ESTATOR (Inductor) (Part fixa):

-- CarCarcascasa a o o culculataata. . Cos Cos metmetàlàllic perlic per conduir flux magnètic i suportar la resta de conduir flux magnètic i suportar la resta de la màquina

la màquina

-- PolsPols. Repartir uniformement el camp. Repartir uniformement el camp magnètic. Poden ser imants permanents magnètic. Poden ser imants permanents (petites) o electroimants amb nucli i (petites) o electroimants amb nucli i expansió polar. Nombre de pols parell

expansió polar. Nombre de pols parell

-- Bobines inductoresBobines inductores. Bobines arrollades. Bobines arrollades a cada pols i connectades entre elles. Coure a cada pols i connectades entre elles. Coure o alumini amb

o alumini amb vernís aïllant.vernís aïllant.

--CoixinetsCoixinets. Suport de la màquina i gir de. Suport de la màquina i gir de l’eix

(6)

ROTOR (Induït) (Part mòbil): ROTOR (Induït) (Part mòbil):

-- Nucli o armaduraNucli o armadura. Cilindre format per discos magnètics prims aïllats entre ells, amb. Cilindre format per discos magnètics prims aïllats entre ells, amb ranures longitudinals pels bobinats.

ranures longitudinals pels bobinats.

-- Bobines induïdesBobines induïdes. Paquet d’espires de coure arrotllades per les ranures del nucli. Es. Paquet d’espires de coure arrotllades per les ranures del nucli. Es connecten al circuit exterior pel collector i escombretes.Repartir uniformement el camp connecten al circuit exterior pel collector i escombretes.Repartir uniformement el camp magnètic.

magnètic.

--CollectorCollector . Cilindre solidari a l’eix format per segments de coure (lamelles) aïllades. Cilindre solidari a l’eix format per segments de coure (lamelles) aïllades entre elles. Cada una és connecta al final d’una bobina i principi de la

entre elles. Cada una és connecta al final d’una bobina i principi de la següent.següent. L’espai entre rotor i estator s’anomena

(7)

(8)

ESCOMBRETES ESCOMBRETES..

Peces estàtiques de grafit o metall que

Peces estàtiques de grafit o metall que per fregament tenen contacte amb elper fregament tenen contacte amb el collector per fer la commutació de

collector per fer la commutació de CA a CC i CA a CC i donar sortida / entrada de corrent.donar sortida / entrada de corrent. Es fixen al portaescombretes. Permeten que la intensitat del corrent de la

Es fixen al portaescombretes. Permeten que la intensitat del corrent de la fontfont d’alimentació arribi al collector.fa de

(9)

(10)

3.1.2.

3.1.2. 3.1.2. Principi

Principi

Principi de

Principi

de

de funcionament

de

funcionament

El funcionament d’un motor (o generador) es fonamenta en el p

El funcionament d’un motor (o generador) es fonamenta en el principi de larincipi de la INDUCCIÓ ELECTROMAGNÈTICA

INDUCCIÓ ELECTROMAGNÈTICA: “Tot conductor que es mou dins d’un camp: “Tot conductor que es mou dins d’un camp magnètic tallant les línies de força engendra un FEM induïda” o “ Un

magnètic tallant les línies de força engendra un FEM induïda” o “ Un conductor queconductor que rep una FEM i que

rep una FEM i que talli les línies de força d’un camp magnètic, entrarà en moviment” talli les línies de força d’un camp magnètic, entrarà en moviment” Es basa en la

Es basa en la interacció de dos camps magnètics:interacció de dos camps magnètics:

-- Corrent d’excitació (Ie).Corrent d’excitació (Ie). És la que És la que es fa arribar i circula pel bobinatge de l’estatores fa arribar i circula pel bobinatge de l’estator a inductor.

a inductor.

-- Corrent d’alimentació (Ii).Corrent d’alimentació (Ii). És la que És la que aariba a l’induït o Rotoraariba a l’induït o Rotor

Al trobar-se la corrent d’alimentació circulant per la bobina del rotor, amb

Al trobar-se la corrent d’alimentació circulant per la bobina del rotor, amb el campel camp magnètic que s’ha creat a l’estator, es crea una força que

(11)

3.1.3.

3.1.3. 3.1.3. TIPUS

TIPUS

TIPUS I

TIPUS

II APLICACIONS

I

APLICACIONS

Es clasifiquen segons l’origen i distribució de la intensitat d’excitació. En general i a Es clasifiquen segons l’origen i distribució de la intensitat d’excitació. En general i a diferència dels de corrent altern és

diferència dels de corrent altern és fàcil regular la seva velocitat de fàcil regular la seva velocitat de gir. Diferenciementgir. Diferenciement entre:

entre:

Motors amb Excitació independent i Motors Autoexcitats Motors amb Excitació independent i Motors Autoexcitats MOTORS AMB EXCITACIÓ INDEPENDENT

MOTORS AMB EXCITACIÓ INDEPENDENT..

La Ie prové d’un subministre diferent al de l’alimentació de la màquina La Ie prové d’un subministre diferent al de l’alimentació de la màquina Les seves característiques el fan adequat per a velocitats constants amb Les seves característiques el fan adequat per a velocitats constants amb variacions de càrrega

(12)

MOTORS AUTOEXCITATS

MOTORS AUTOEXCITATS: La Ie és part de la Ii. Es diferencien:: La Ie és part de la Ii. Es diferencien: Sèrie, Derivació i Compost

Sèrie, Derivació i Compost

SÈRIE.

SÈRIE. És adequat per arrecandes amb càrrega (grues, bombes, locomÉs adequat per arrecandes amb càrrega (grues, bombes, locomotores,...). Nootores,...). No adeqüats per a

(13)

DERIVACIÓ

DERIVACIÓ, parallel o shunt. Idoni per , parallel o shunt. Idoni per a velocitats constants i quan no cal arrencar amba velocitats constants i quan no cal arrencar amb càrrega (filatures, màquines-eina,...)

(14)

COMPOSTA

COMPOSTA, mixta o comp, mixta o compound. S’adapta a velocitats constants i arrencada amb càrregaound. S’adapta a velocitats constants i arrencada amb càrrega (motors tracció, màquines-eina,...)

(15)

3.

2

2 .

.

GENERADORS

DE CORRENT CONTINU

Els generadors de corrent continu són anomenats DINAMOS Els generadors de corrent continu són anomenats DINAMOS Van ser els primers en utilitzar-se, si bé actualment no usen tant. Van ser els primers en utilitzar-se, si bé actualment no usen tant.

Aquest generadors són REVERSIBLES (generador = motor) Aquest generadors són REVERSIBLES (generador = motor)

3.

3.2

2 2.1. Elements

2 .1. Elements Constitutius

.1. Elements Constitutius

.1. Elements

Constitutius

Els mateixos que en els motors: Estator, Rotor i Escombretes Els mateixos que en els motors: Estator, Rotor i Escombretes

3.2.2.

3.2.2. 3.2.2. Principi

Principi

Principi de

Principi

de

de funcionament

de

funcionament

També es fonamenta en el principi de INDUCCIÓ ELECTROMAGNÈTICA També es fonamenta en el principi de INDUCCIÓ ELECTROMAGNÈTICA

L’energia mecànica aplicada, força a girar l’eix. Dins del generador, les bobines de L’energia mecànica aplicada, força a girar l’eix. Dins del generador, les bobines de l’induït situades al rotor sobre el qual s’aplica la força, són obligades a girar dins del l’induït situades al rotor sobre el qual s’aplica la força, són obligades a girar dins del conjunt. Al interaccionar aquest gir amb el camp magnètic que també s’ha creat al conjunt. Al interaccionar aquest gir amb el camp magnètic que també s’ha creat al estator, es genera un corrent elèctric de sortida per l’induït

(16)

3.2.3.

3.2.3. 3.2.3. Conmutaci

Conmutaci

Conmutació

Conmutaci

ó

El corrent elèctric que s’ha creat és realment un corrent altern, degut a les diferents El corrent elèctric que s’ha creat és realment un corrent altern, degut a les diferents possicions de les espires del rotor al moure’s dins de l’estator

(17)

(18)

3.2.4.

3.2.4. 3.2.4. Tipus

Tipus

Tipus i

Tipus

ii aplicacions

i

aplicacions

La classificació dels generadors de corrent continu es fa pel mateix criteri

que en els motors, diferenciant:

-- Excitació Independent

Excitació Independent. No donen tensió de sortida constant, va

. No donen tensió de sortida constant, va

disminuint amb la càrrega. Són d’ús comú si es disposa de una segona

font d’energia

-- Autoexcitat en sèrie

Autoexcitat en sèrie. És molt inestable i s’utilitza molt poc.

. És molt inestable i s’utilitza molt poc.

-- Autoexcitat en derivació

Autoexcitat en derivació. No donen tensió de sortida constant, va

. No donen tensió de sortida constant, va

disminuint amb la càrrega. Ús quan no hi ha canvis freqüentsi

importants de càrrega

-- Autoexcitació composta

Autoexcitació composta. Donen temsió força constant i

. Donen temsió força constant i permeten

permeten

canvis de càrrega

(19)

4. MÀQUINES DE

CORRENT ALTERN

4. MÀQUINES DE

CORRENT ALTERN

Són les més utilitzades especialment a nivell industrial.

Són les més utilitzades especialment a nivell industrial. Les principals diferènciesLes principals diferències constitutives són:

constitutives són:

-Varien la posició de les bobines inductores i induïdes -Varien la posició de les bobines inductores i induïdes -Mai hi ha connexió elèctrica entre rotor i estator -Mai hi ha connexió elèctrica entre rotor i estator -No tenen col·lector ni escombretes

-No tenen col·lector ni escombretes

MÀQUINES C.A.

SINCRÒNIQUES SINCRÒNIQUES:: El corrent d’excitació és El corrent d’excitació és independent i és CC que va al independent i és CC que va al rotorrotor Inductor ___ ROTOR Inductor ___ ROTOR Induït ____ ESTATOR Induït ____ ESTATOR ASINCRÒNIQUES o ASINCRÒNIQUES o d’INDUCCIÓ d’INDUCCIÓ

El corrent d’excitació s’obté El corrent d’excitació s’obté

directament per inducció magnètica directament per inducció magnètica Inductor _____ ESTATOR Inductor _____ ESTATOR Induït _____ ROTOR Induït _____ ROTOR

MOTORS

(Els més habituals) (Els més habituals)

MOTORS

GENERADORS

(Alternadors)

4.

(20)

4.

4.2.

2. 2. GENERADORS DE CORRENT ALTERN

2. GENERADORS DE CORRENT ALTERN

GENERADORS DE CORRENT ALTERN

Són anomenats ALTERNADORS I

Són anomenats ALTERNADORS I TRANSFORMEN L’ENERGIA MECÀNICA queTRANSFORMEN L’ENERGIA MECÀNICA que reben a traves d’un eix en corrent altern.

reben a traves d’un eix en corrent altern.

El rotor fa d’inductor i l’estator és l’induït. El corrent d'excitació és: El rotor fa d’inductor i l’estator és l’induït. El corrent d'excitació és:

-Independent -Independent -De CC

-De CC

Són màquines sincròniques q

Són màquines sincròniques que giren a la velocitat de sincronisme, ue giren a la velocitat de sincronisme, relacionada amb elrelacionada amb el número de pols de l’estator. La freqüència de la FEM generada ve donada per l’expressió: número de pols de l’estator. La freqüència de la FEM generada ve donada per l’expressió:

Freqüència de rotació (ns) = 60 * f (Hz) / nombre de parell de pols Freqüència de rotació (ns) = 60 * f (Hz) / nombre de parell de pols

Per tant per produir corrent a una determinada freq¨`encia cal que l’alternador giri a una Per tant per produir corrent a una determinada freq¨`encia cal que l’alternador giri a una velocitat determinada i constant

velocitat determinada i constant

C.A.

GENERADOR

C.A.

Rotor

C.C

Ie

Moviment

de rotació

Estator

Ii

Rotor

(21)

PRINCIPI DE FUNCIONAMENT

..

Es mou mecànicament el ROTOR i es dona pas a un

Es mou mecànicament el ROTOR i es dona pas a un CC amb que es

CC amb que es

crea un camp

crea un camp magnètic giratori.

magnètic giratori.

Aquest camp indueix un voltatge a les bobines de l’ESTATOR i s'obté

una Ii.

La FEM generador en l’alternador respon a l'expressió:

E (Volts) = K * 4,44 *

E (Volts) = K * 4,44 * Ns * f *

Ns * f * Flux magnètic per pol

Flux magnètic per pol

K : constant

K : constant de les característiques cde les característiques constructives de l’indonstructives de l’induït (Estator)uït (Estator) Ns: Número d’espires per fase

(22)

CONSTITUCIÓ

ESTATOR

Part fixe formada per una carcassa metàl·lica que dona suport a Part fixe formada per una carcassa metàl·lica que dona suport a tota l’estructura i allotja les bobines induïdes.

tota l’estructura i allotja les bobines induïdes.

Consta d’un paquet de xapes magnètiques en forma de corona Consta d’un paquet de xapes magnètiques en forma de corona ranurada longitudinalment a on s’allotgen les bobines (aïllades ranurada longitudinalment a on s’allotgen les bobines (aïllades entre elles). Tantes bobines com fases (Trifàsic a 120º)

entre elles). Tantes bobines com fases (Trifàsic a 120º)

ROTOR

Part mòbil a l’interior de l’estator que conté l’inductor i els Part mòbil a l’interior de l’estator que conté l’inductor i els anells de fregament a traves dels quals li arriba el CC

anells de fregament a traves dels quals li arriba el CC

Depenen de la velocitat de la màquina motriu, es donen dues Depenen de la velocitat de la màquina motriu, es donen dues formes constructives:

formes constructives: -Rotor de pols sortits

-Rotor de pols sortits o roda polar. Accionat per turbineso roda polar. Accionat per turbines hidràuliques o motors tèrmics a velocitats relativament baixes hidràuliques o motors tèrmics a velocitats relativament baixes -Rotor de

-Rotor de pols llisos. En pols llisos. En alteralternadors bipolarsnadors bipolars, tetrapolars i, tetrapolars i hexapolars que giren a 3.000, 1.500 i 1.000 rpm, accionats per hexapolars que giren a 3.000, 1.500 i 1.000 rpm, accionats per turbines de vapor o gas (Turboalternadors). Els conductors turbines de vapor o gas (Turboalternadors). Els conductors s’llotgen a ranures longitudinals mecanitzades

s’llotgen a ranures longitudinals mecanitzades Molt

Molts s copcops s el el gengeneraerador de dor de CC CC s’as’allollotja al tja al proppropi i eixeix (Excitatriu)

(Excitatriu)

Rotor de pols sortits Rotor de pols sortits

Rotor de pols llisos Rotor de pols llisos

(23)

4.

4.3.

3. 3. MOTORS SINCRÒNICS

3. MOTORS SINCRÒNICS

MOTORS SINCRÒNICS DE

MOTORS SINCRÒNICS

DE

CORRENT ALTERN

Es fonamenten en la reversibilitat de

l’alternador i per tant el seu rotor gira a la

velocitat de

velocitat de sincronisme

sincronisme..

El parell motor màxim s’aconsegueix quan

ϕϕ

==

90º. Si es sobrepassa el parell màxim, el rotor

perd la velocitat de sincronisme i s’atura

Pràcticament no s’utilitzen ja que cal un

generador de CC i si varia la càrrega perd

velocitat de sincronisme i

velocitat de sincronisme i s’atura

s’atura

Moviment

MOTOR MOTOR SINCRÒNIC SINCRÒNIC

Ie

(CA)

(CC)

Ii

Rotor

Estator

(24)

4.

4.4 44. MOTORS ASINCRÒNICS DE CORRENT ALTERN

4 . MOTORS ASINCRÒNICS DE CORRENT ALTERN

. MOTORS ASINCRÒNICS DE CORRENT ALTERN

Són els motors més habituals per ser més senzills, robustos, barats i amb Són els motors més habituals per ser més senzills, robustos, barats i amb menys manteniment.

menys manteniment.

Es fonamenten en l’acció que exerceix

Es fonamenten en l’acció que exerceix el camp magnètic giratori de l’estatorel camp magnètic giratori de l’estator sobre els corrents que indueix en el rotor.

sobre els corrents que indueix en el rotor.

No els hi cal corrent d’excitació, només una font de corrent altern a l’estator. No els hi cal corrent d’excitació, només una font de corrent altern a l’estator. Per tant l’estator és l’inductor i el rotor l’induït

Per tant l’estator és l’inductor i el rotor l’induït

Segons el nombre de d’enrrollatments a l’estator poden ser monofàsisc o Segons el nombre de d’enrrollatments a l’estator poden ser monofàsisc o polifàsics (el més habitual trifàsic)

polifàsics (el més habitual trifàsic)

MOTOR MOTOR SINCRÒNIC SINCRÒNIC

No hi ha Ie

(CA)

Ii

Rotor

Estator

(25)

4.

4.4 44.1 MOTORS ASINCRÒNICS TRIFÀSICS

4 .1 MOTORS ASINCRÒNICS TRIFÀSICS

.1 MOTORS ASINCRÒNICS TRIFÀSICS

És el motor industrial més habitual, molt fiable i que permet variacions de càrrega sense És el motor industrial més habitual, molt fiable i que permet variacions de càrrega sense variar velocitat.

variar velocitat.

Les seves parts principals són: Les seves parts principals són:

ESTATOR

ESTATOR (Inductor)(Inductor)

--CarcassaCarcassa. Estructura i suport de tots els components. Estructura i suport de tots els components

--Nucli magnèticNucli magnètic. Té forma de corona amb ranures longitudinals per fixar els. Té forma de corona amb ranures longitudinals per fixar els bobinatges

bobinatges

--Bobinatge inductorBobinatge inductor. Format per tres bobines de fil de coure, amb la funció de. Format per tres bobines de fil de coure, amb la funció de produir un camp giratori

produir un camp giratori

--Caixa de bornsCaixa de borns. Disposa de sis borns a on connectar els principis i finals de les. Disposa de sis borns a on connectar els principis i finals de les bobines. ( Connexió estrella o triangle)

(26)

ROTOR

ROTOR (Induït). Es tracta d’un eix suportat per coixinets, amb un cos cilíndric(Induït). Es tracta d’un eix suportat per coixinets, amb un cos cilíndric magnètic amb ranures longitudinals per allotjar el bobinatge induït. Segons aquest magnètic amb ranures longitudinals per allotjar el bobinatge induït. Segons aquest bobinatge diferenciem:

bobinatge diferenciem:

--Rotor de gàbia d’esquirol o Rotor de gàbia d’esquirol o en curtcircuit.en curtcircuit. Composat per barres de coure oComposat per barres de coure o alumini amb els extrems connectats entre ells

alumini amb els extrems connectats entre ells per mitja d’uns anells del per mitja d’uns anells del mateixmateix material. Són els més utilitzats pel baix co

(27)

- Rotor bobinat

- Rotor bobinat. Cos cilíndric ranurat amb bobinatge trifàsic de coure. Cos cilíndric ranurat amb bobinatge trifàsic de coure que es connecta en estrella. Són més grans,

(28)

4.

4.4.2

4.2 4.2 MOTORS ASINCRÒNICS MONOFÀSICS

4.2 MOTORS ASINCRÒNICS MONOFÀSICS

MOTORS ASINCRÒNICS MONOFÀSICS

Són motors de baixa

Són motors de baixa potència, amb aplicació en petits electrodomèstics i màquinespotència, amb aplicació en petits electrodomèstics i màquines eines portatils. Hi ha una

eines portatils. Hi ha una amplia variació destacant:amplia variació destacant:

Motor d’inducció amb bobinatge auxiliar

Configuració molt similar al trifàsic amb rotor de gàbia d’esquirol. Configuració molt similar al trifàsic amb rotor de gàbia d’esquirol.

El problema bàsic és que no poden engegar només amb l’acció magnètica de El problema bàsic és que no poden engegar només amb l’acció magnètica de l’inductor monofàsic i li caldria ajuda manual. Es sol·luciona amb una bobina auxiliar l’inductor monofàsic i li caldria ajuda manual. Es sol·luciona amb una bobina auxiliar d’arrencada en paral·lel amb el bobinatge principal i desfasat 90º que després de la d’arrencada en paral·lel amb el bobinatge principal i desfasat 90º que després de la pm es desconnecta. Per aconseguir un millor parell d’arrencada es pot posar en sèrie pm es desconnecta. Per aconseguir un millor parell d’arrencada es pot posar en sèrie un condensador

un condensador

Motor universal

Pot treballar amb CC o CA Pot treballar amb CC o CA

Constructivament és un motor de CC amb excitació en sèrie i l’estator amb xapes Constructivament és un motor de CC amb excitació en sèrie i l’estator amb xapes laminades per reduir pèrdues magnètiques.

(29)

5

5 .

.

TRANSFORMADORS

És una màquina elèctrica estàtica que permet

És una màquina elèctrica estàtica que permet modificar alguna característica delmodificar alguna característica del corrent elèctric, com la tensió,

corrent elèctric, com la tensió, la intensitat o el factor de potència.la intensitat o el factor de potència. Una

Una primera primera classificació classificació és és entre: entre: - - Transformadors Transformadors dedePOTÈNCIAPOTÈNCIA

--Transformadors de

Transformadors de MESURAMESURA

ESTRUCTURA ESTRUCTURA

--Nucli ferromagnètNucli ferromagnèticic. És un bloc metàl·lic format per un cos o xapes d’un. És un bloc metàl·lic format per un cos o xapes d’un aliatge d’acer i silici aïllades entre elles. Serveix

aliatge d’acer i silici aïllades entre elles. Serveix com a estructura i percom a estructura i per allotjar les bobines.

allotjar les bobines.

--BobinatgesBobinatges. Hi ha dues: el. Hi ha dues: el primariprimari(amb tensió aplicada) i el(amb tensió aplicada) i el secundarisecundari

(connectat a la càrrega). Habitualment són de fil de coure envernissat i (connectat a la càrrega). Habitualment són de fil de coure envernissat i aïllades del nucli.

(30)

Hi ha diferents constitucions segons la posició de les bobines: Hi ha diferents constitucions segons la posició de les bobines:

--SimètricSimètric. Una bobina en cada columna. Una bobina en cada columna

--AlternatAlternat. Una part de cada bobina . Una part de cada bobina a una columnaa una columna

(31)

PRINCIPI DE FUNCIONAMENT PRINCIPI DE FUNCIONAMENT

-Es fonamenta en el principi d’inducció electromagnètica. -Es fonamenta en el principi d’inducció electromagnètica. -Està format per dos circuits elèctrics i un de magnètic -Està format per dos circuits elèctrics i un de magnètic

-Al connectar al primari un font de CA, s’estableix un flux magnètic que indueix -Al connectar al primari un font de CA, s’estableix un flux magnètic que indueix una FEM

una FEM_pp i per tant una FEM en el secundari. El primari es comporta com uni per tant una FEM en el secundari. El primari es comporta com un receptor i el secundari com un generador.

receptor i el secundari com un generador. -La característica fonamental és la

-La característica fonamental és la RELACIÓ DE TRANSFORMACIÓRELACIÓ DE TRANSFORMACIÓ

rr_tt= FEM= FEM_pp/FEM/FEM_SS = V= V_pp/V/V_ss = N= N_pp / N/ N_ss

Les pèrdues als transformadors són elèctriques i magnètiques, però no mecàniques ja Les pèrdues als transformadors són elèctriques i magnètiques, però no mecàniques ja que és una màquina estàtica. Això fa que tinguin rendiments molt elevats que es que és una màquina estàtica. Això fa que tinguin rendiments molt elevats que es poden situar entre el 95 i el 99 % en grans instal·lacions

(32)

Montaje de un motor CA ( voz mala) Montaje de un motor CA ( voz mala)

http://www.youtube.com/watch?v=wbmiNMse7J0&feature=player_embedded

Imatges seqüenciades de motors CA Imatges seqüenciades de motors CA

http://www.youtube.com/watch?v=VniEvlhk5OU&feature=fvw

Experimentos con motores cA y diferentes rotores Experimentos con motores cA y diferentes rotores

http://www.youtube.com/watch?v=ZRGlAu0uCHY&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=ZRGlAu0uCHY&feature=related Motor casero de CC Motor casero de CC http://www.youtube.com/watch?v=Hwv4I0-Xx1M&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=Hwv4I0-Xx1M&feature=related