Societat i medi (particularment el clima) han anant dibuixant una història entrelligada que ha marcat les dinàmiques vegetals holocenes dels espais de muntanya. La
pressió hu ana so re el l’à it del Plaus de Boldís-Montarenyo ha anat variant amb el pas del mil·lennis però lluny de ser una història lineal ha sigut una història de fluctuacions i de canvis de ritme. A partir de les tres proxis paleoambientals emprades en aquesta
recerca, pedoantracologia, palinologia i car ons sedi entaris, s’han anat di uixant els o ents claus d’a uesta interacció per l’afectació de l’ecot prats alpins-boscos subalpins:
Primers incendis holocens registrats (11.000-9600 cal BP): durant aquest període
veie ue els pics d’incendis són recurrents per so re dels . . A uest fet
ens confirma en primer lloc la presència de masses arbòries de pi a aquesta altitud en la transició entre el període tardiglacial i primers moments del període
215
en aquests moments trobem restes arqueològiques en el fons de les valls del Pirineu axial, aquests focs semblen tenir una correspondència bàsicament ambiental, dibuixada per unes condicions climàtiques, arcades per l’elevada insolació, que expliquen la si ultaneïtat d’a uests episodis d’incendis a diferents localitzacions europees.
Primeres obertures del bosc (7400-7 cal BP : al llarg d’a uest període s’inicien els pri ers indicadors d’o ertura del osc per part de les societats neolíti ues. L’afectació se la distri uir-se en l’estatge alpí i su alpí. De totes aneres es
tracta d’un siste a d’artigatge o d’o ertura itinerant (Landam) que no té grans
conse üències en la feso ia general del paisatge vegetal d’alta untanya.
Descens del límit superior del bosc i canvis climàtics i antròpics (5500 cal BP): en
a uest o ent és uan l’estany recull el segon pic més elevat de carbons. La
retracció de les asses ar ries és clara i l’afectació de les zones és elevades és
enregistrada pels carbons del sòl. El canvi de paisatge és evident. Les restes arqueològiques testimonien uns creixements de les pastures d’alta untanya. Les condicions esocli àti ues de l’Òpti Cli àtic Holocènic deixa pas a un cli a
més fred i humit del període subboreal. Amb tot, és durant aquest moment quan
es planteja la hip tesi de la denudació de vegetació de l’altiplà de Montarenyo. La recuperació de la vegetació arbòria ja no serà possible en aquest espai.
Manteniment de les activitats de pastura en les zones alpines i ús variable de
l’espai su alpí ( 3 -1 5 cal BP : l’edat del Bronze i del Ferro suposa un
creixe ent de la pressió ra adera en les zones de untanya, tot i ue l’estatge su alpí ta é se’n veu afectat. Durant el època ro ana la pressió antr pica
disminueix de forma general. Tot i així les activitats relacionades amb la pastura es continuen practicant en les zones altes.
Intensificació de la pressió antròpica sobre el conjunt del paisatge (1475-497 cal
216
estatges altitudinals. Les masses arbòries minven de forma acusada. El foc serà
usat per a l’aug ent de la superfície dedicada a pastures alpines, així com per al seu manteniment. Serà en aquest moment quan senyors i monestirs organitzaran les grans transhumàncies que portaran milers de caps de bestiar cap a aquestes zones.
La farga i la continuïtat de les activitats tradicionals (450-100 cal BP): després de la recuperació de la crisi baix medieval la indústria minero-metal·lúrgica serà la gran inductora dels descens de les masses subalpines a causa de la necessitat de combusti le (car ó . Per altra anda les activitats tradicionals co l’agricultura i
la pastura continuen practicant-se amb intensitat.
L’a andona ent del siste a tradicional d’aprofita ent de recursos ( cal BP- actualitat): el descens de la pressió antròpica so re les àrees d’alta untanya és un fet degut a l’a andona ent cada cop és i portant e les activitats
tradicionals. El foc ja no forma part dels sistemes de gestió dels espai de muntanya. La ramaderia minva a les zones de pastura i la vegetació arbòria recupera els seus espais.
Una aspecte re arca le de l’historia holocena dels territoris d’alta untanya
pirinenca és l’i portant paper ue ha tingut el foc en la configuració dels seus paisatges.
Des dels moments de transició entre el període tardiglacial i el període holocè el foc ha afectat les zones de major altitud del Pirineu. Focs naturals i antròpics han sigut recurrents durant aquest últims 10.000 anys. Avui en una muntanya en ple canvi climàtic i amb un
procés d’aforestació espontània, el foc és un element de risc a les àrees de muntanya. I ho
és, ta é, per uè s’ha perdut una gestió tradicional del foc ue ha antingut durant il·lennis el osaic paisatgístic ue avui es perd en l’avenç de les asses forestals.
217
Evolució del límit superior del bosc durant l’últim mig segle i quantificació
de l’ús antròpic durant aquest període
Avui ens tro e en una etapa de canvi arcada per una dinà ica d’ascens de cota del nivell superior del osc. “i é al llarg de l’estudi a fonts paleo otàni ues he parlatde o ents claus en l’aug ent de l’aprofita ent dels recursos ra aders i de àxi es
pertorbacions humanes, avui la imatge definida és prou diferent.
La conjunció de la fonts docu entals gràfi ues i dels siste es d’infor ació
geogràfica ha permès mostrar i quantificar aquest canvi. Tot i que el fenomen es defineix
és per la densificació ue no pas l’ascensió del lí it superior del osc, la dinà ica d’invasió dels prats de l’estatge alpí és clara. El ar res esparsos van colonitzar l’espai fins
al límit superior del bosc històric definit mitjançant la pedoantracologia.
Altre cop, com molts dels processos de canvi descrits mitjançant les fonts paleobotàni ues, el canvi cli àtic i l’acció antr pica van de racet per explicar-ne les causes. La davallada de les activitats agro-silvo-ramaderes que comporta la crisi del sistema tradicional suposa un descens de la pressió ramadera sobre les pastures. La quantitat de estiar ha uedat reduïda a una cin uena part del ue pujava a l’àrea d’estudi ig segle enrere. A uest descens ha anat aco panyat de la fi de l’aprofita ent
multiespecífic per part dels diferents tipus de bestiar de les explotacions ramaderes. Aquest desús ta é ha co portat la fi de l’aplicació de tècni ues de conservació i illora de la zones de pastura co és la cre a dels ar ustos, l’aparició dels uals suposa un dels pri ers passos de la successió vegetal. D’a uesta anera s’o re el ca í cap a una
recolonització d’a uest espai per part del osc. Així, els prats, a diferència d’altres espais
que molts cops són protegits per la societat, deuen la seva existència i manteniment al seu
ús productiu per part de la societat. La inexistència d’a uestes activitats afecta la biodiversitat i modifica uns paisatges de muntanya de gran valor natural però també cultural.
218 Altra ent, a uest resultats ens porten a reflexionar so re el paper de l’estudi del
comportament del límit superior forestal com indicador de canvi climàtic. Tot i la seva
sensi ilitat a a uest fet, en àrees tan antropitzades co els Pirineus, l’estudi del lí it superior del osc no es pot deslligar d’una hist ria a iental ue n’explica el punt de
partida i part de la dinàmica actual.