49. Segons Mt 26,6, Judes es va penjar. En canvi, segons Ac 1,18-19, “es va tirar de cap, es va obrir pel mig i se li van escampar les entranyes”.
49-50. 39: 45-46. Des d’un punt de vista teològic, el pecat de Judes no rau en haver entregat Jesús, fet necessari per l’acompliment de la redempció, sinó en la manca de fe en la misericòrdia divina.
51. nigun, forma pròpia del mallorquí (DCVB); vid.
11: 266.
52. omey (homei), ant., “homicidi” (DCVB). Hiat
faré | omey.
53. Hiat diable | invocaré. 54. Hiat ànima | y.
Annà[s], a los seriants: 54 rúbr. seriants (serjants), ant., “servent; algutzir, saig, executor de justícia” (DCVB).
55
56 Tornem a nòstron fet sisplau:Iesús así molt prest tornau! 55-68. En aquest passatge es repren l’escena de Jesús davant del Sanedrí de 19: 206 rúbr.-234 i 249-276. Cay[fàs]
57
58 Molt bé parlau, cert, ab me fe.Vinga, interrogar-l’em bé! 57. me, llegiu “ma”.58. interrogar-l’em, llegiu “l’interrogarem”. Hiat
Vinga | interrogar-l’em. Are ve Jesús.
Annà[s] 59
60 Digas, ets tu qui·t fas dir Déu,y sabem tots qu·ets nazareu? 59-60. vid. infra, nota v. 74.
[Caifàs] 60 rúbr. El copista ha deixat en blanc la línia prevista per la rúbrica. La restituïm, tenint en compte que a
28: 114-115 i 39: 131-132 li correspon al personatge
del gran sacerdot, Caifàs, de donar l’ordre d’enviar Jesús a Pilat.
61 62 63 64
Puis matar-lo no·ns és permès, façam-li, dons, molt mal proçés! A Pons Pilat aportar-l’em, iustítia demenerem!
61. Jn 18,31; cf. 19: 266-267, 39: 147-148 i 43: 21-25. 63. aportar-l’em, llegiu “l’aportarem”.
63-64. cf. 28: 114-115, 39: 132 i 43: 3-5. 64. demenerem, llegiu “demanarem”. Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, segle XVI).
Lenke Kovács
Edició de la Consueta del Divendres Sant, núm. 20
–183–
Bengemí 65
66 Singularment aveu parlat; [75v, a]fins allí sia maltrectat.
[Caifàs] 66 rúbr. A 28: 118-119 és Caifàs qui exhorta els serjants de posar-se en marxa. Restituïm la rúbrica, esmenant l’error del copista que repeteix el nom del personatge de Benjamí.
67
68 Façe’s axí, no digam més!Sergants, tirau valtros primers! 67. Al ms. apareix una d ratllada abans de no. 68. sergant (serjant), vid. supra, nota 54 rúbr.; tirau, intr., “dirigir-se, prendre una direcció determinada; anar en una direcció determinada” (DCVB), vid. 22: 8 i 28: 119.
Van a Pilat, y diu rimant Pilat: 68 rúbr.-116. Les consuetes glossen el passatge de l’interrogatori davant de Pilat combinant elements dels quatre relats evangèlics (Mt 27,14-11, Mc 15,2-4, Llc 23,2-5 i Jn 18,23-28, cf. 28: 155 rúbr.- 215, 39: 132 rúbr.-210 i 43: 5 rúbr.-60).
69 Qui és l’ome que portau pres? 69. Seguint Jn 18,29, Pilat obre l’interrogatori, adreçant-se als jueus amb la pregunta “Quina acusació porteu contra aquest home?” (cf. 43: 6-10). Hiat Qui | és.
69-70. Rima consonant: pres / és ([ә]/[ә]). Cay[fàs]
70 Oges, Pillat, dir-t’em qui és! 70. Oges, 2 sg imp. de la flexió antiga del verb oir (DCVB); dir-t’em, llegiu “et direm”. Hiat qui | és. Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, segle XVI).
Lenke Kovács
Lenke Kovács –184– Annà[s] 71 72 73 74
Pilat, spectable senyor,
oges de nós nostra clamor: Aquest home que t’aportam,
d’encantador lo acusam.
71. spectable (espectable), adj. ant., “respectable” (DCVB).
72. oges, vid. supra, nota v. 70.
74. Hiat lo | acusam. L’acusació d’encantador es troba també a 38: 18 i 51, en relació als miracles obrats per Jesús, i a 39: 200 i 205. Mentre que Mt 27,12, Mc 15,2 i Jn 18,30 (cf. 43: 11-15) no especifiquen les acusacions dels sacerdots, segons Llc 23,2, Jesús és acusat d’esgarriar el poble (cf. 28: 183) o d’haver- lo avalotat (infra, v. 77), de prohibir pagar tributs al Cèsar (cf. 28: 172-175 i 39: 157-160) i de proclamar- se Messies, rei dels jueus (cf. 28: 164 i 39: 167). A les consuetes, d’altres acusacions són la de trencar la llei de Moisès (infra, v. 75) o d’incitar el poble a trencar- la (39: 161-164), de proclamar-se Déu (supra, vs. 59- 60 i 39: 166) o Fill de Déu (28: 181 i 42: 99) i de no guardar el repòs del dissapte (19: 250 i 28: 182). Cay[fàs]
75
76 És trencador de nostra lley,per sò en faràs prest homey! 75. vid. 28: nota v. 182 i 39: nota vs. 161-164.76. homey, vid. supra, nota v. 52. Hiat sò | en. Bengemí
77
78 À avalotade le gent;mirau-y, senyor president! 77. Hiat À | avalotade. Llc 23,2. Abderon
79
80 La veritat nos fa parlar;vullau-lo dons crucificar! 80. cf. infra, v. 109. Segons els evangelis canònics (Mt 27,22, Mc 15,13, Llc 23,21 i Jn 19,6), no és fins després de l’interrogatori que els rabins demanen a Pilat de crucificar Jesús (cf. infra, v. 138, 28: 221 i
39: 256).
Cay[fàs] 81
82 Si us na voleu certificar,veig les obres ó parlen clar. Pilat 83
84 Honrats senyors, reposau-vós,io entendré vostras clamors. 83. reposau-vós; reposar-se, “calmar-se, recobrar la tranquil·litat” (DCVB). Accentuem el pronom feble per exigències de la rima, d’acord amb la pronúncia dialectal de les Balears.
84. Hiat io | entendré. Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, segle XVI).
Lenke Kovács
Edició de la Consueta del Divendres Sant, núm. 20 –185– Cay[fàs] 85 86 87 88
Lo zel de Déu nos fa parlar que no·ns porem asosegar. Si aquest no fos malfector,
no·l vos portaríem, senyor!
86. porem, 1 pl pres. d’ind. de la flexió balear del verb
poder; asosegar (assossegar), vid. supra, nota v. 6.
87. Hiat si | aquest.
87-88. Jn 18,30; cf. 28: 200-205, 39: 139-140 i 43: 11-12.
88. no·l vos portaríem, el complement directe precedeix l’indirecte, tret propi del mallorquí.
Pilat 89
90 91 92
Per iudicar io rectament y no matar iniustament a les parts interrogaré
y, segons dret, iudicaré.
90. Hiat matar | iniustament.
Cay[fàs] 93
94 Cridar a nós és molt forçat,puis lo que deym és veritat. 93. Hiat Cridar | a.94. deym (deim), 1 pl pres. d’ind. de la flexió balear del ver dir.
Pilat 95
96 Io vull ab ell parlar un poch.Deteniu-vos an equest loch! 95. Hiat parlar | un. Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, segle XVI).
Lenke Kovács
Lenke Kovács
–186–
Puia Jesús devant Pillat. Y diu [Pilat]: 96 rúbr.-104. Segons Jn 18,33, Pilat no interroga Jesús en presència dels jueus sinó que el fa cridar a l’interior del pretori. Així ho recull 43: 25 rúbr.:
Entre-se’n Pilat ab lo Iesús an el pretori. En canvi, a
28: 183 rúbr., prenga Pilat a Jesús a esa istàntia i a 39:
172 rúbr., Pilat aparta a Iesús. 97
98 99 100
Bon home, digas si és axí, del que t’acúsan devant mi. No crech io sia veritat,
si per tu no és confessat.
97. Que a les consuetes, contra tota tradició bíblica, Pilat s’adreci a Jesús, dient-li bon home i amich (39: 176) s’inscriu en la mateixa tendència antijueva que inspira escrits apòcrifs com els Actes de Pilat: així, el governador romà, d’actitud clarament favorable envers Jesús, queda exculpat i els jueus apareixen com a únics responsables de la condemna.
97-100. A diferència del que relaten els evangelis canònics (Mt 27,11, Mc 15,2, Llc 23,3 i Jn 18,33) i del que recullen les altres tres consuetes (28: 184- 185 i 190-191, 39: 173-175 i 187-188 i 43: 26-27 i 36-37) en aquesta consueta Pilat no pregunta a Jesús: “Tu ets el rei dels jueus?”
100. Hiat no | és. Iesús 101 102 103 104
Axò dius tu, iutge Pilat, segons mir io te voluntat, però de mi se à de fer
segons del Pare lo voler.
101. Segons els evangelis canònics (Mt 27,11, Mc 15,2, Llc 23,3 i Jn 18,37), la resposta de Jesús és: “Tu ho dius.”
102. te, llegiu “ta”. 103. Hiat se | à.
Pilat torna els iueus: [75v, b] 104 rúbr. els, llegiu “als”. Després de torna apareix ratllat a Pilat.
105 106 107 108
Io tinch est hom interrogat: ab ell mal io no he trobat. Segons é vist lo parlar seu,
lo meu parer és que·l dexeu.
105-108. Jn 18,38; cf. 28: 196-199 i 39: 195-198 i
43: 42-46.
106. Hiat no | he. Cay[fàs]
109
110 Muyra, muyra crucificat!No·t metes en rahons, Pilat! 109. vid. supra, nota v. 80; muyra, vid. 19: nota v. 132. Benge[mí]
111
112 A Galilea à comensaty fins así à predicat. 111-112. Llc 23,5; cf. 39: 203-204 i 43: 47-50.112. Hiat así | à. Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, segle XVI).
Lenke Kovács
Edició de la Consueta del Divendres Sant, núm. 20
–187–
Pilat
113 Per ventura és galileu? 113. vid. Llc 23,6. Hiat ventura | és.
113-114. Rima visual: galileu / meu ([ә]/[e]). Cay[fàs] 114a Sí, senyor. Pilat 114a rúbr.-116. Llc 23,7; cf. 39: 206 rúbr.-210 i 43: 50 rúbr.-55. 114b 115 116 Dons, no és meu! A Harodes l’aportereu:
ell iudicar-l’à, puis és seu.
114. Vers hipomètric. 114b. Hiat no | és. 115. Hiat A | Harodes.
116. iudicar-l’à, llegiu “ell el judicarà”.
Van a Harodes. Cay[fàs] 116 rúbr.-128. Aquesta consueta, com les dues altres que inclouen el passatge de Jesús davant d’Herodes (39: 210 rúbr.-232 i 43: 55 rúbr.-85), glossen el relat de Llc 23,8-11. 117 118 119 120
Noble senyor, avem portat vuy aquest home a Pilat; à sabut qu·és galileu,
vol que·l iudicas, puis és teu.
117-120. cf. 39: 211-214 i 43: 56-60. 118. Hiat home | a.
119. Hiat qu[e] | és.
119-120. Rima visual: galileu / teu ([ә]/[e]). Harodes 121 122 123 124 125 126 127 128
Miracles fas, segons m’an dit: fes-ne algu[n], si ets servit! Molt temps à que·t desitiave.
Feràs-ne si t’aliberave? No respons? Qu·ets innocent?
Vestiu-lo de blanch vestiment! Tornau-lo-vos-ne a Pilat,
y per ell sia iudicat!
121-122. Llc 23,8; cf. 39: 215-216 i 43: 68-70. 122. si ets servit, “fórmula de cortesia amb què s’invita a algú a menjar, beure, acceptar alguna cosa” (DCVB). Hiats fes-ne | algun i si | ets.
123. Llc 23,8; cf. 43: 61-65. Molt temps à, llegiu “Fa molt de temps”. Hiat que | [e]t.
124. cf. 43: 70 i 73-75. Segons Jn 19,10, qui recorda a Jesús que té poder per alliberar-lo és Pilat. Així ho recull 28: 208-211.
125. innocent, “mancat de seny”, accepció no recollida al DCVB. Hiat qu[e] | ets.
126. La imposició del vestit blanc és un escarni (Llc 23,12) que estigmatiza el portador de foll, tal com ho recullen les altres dues consuetes que inclouen el passatge: Posau-li robas de orat! (39: 226) i vestiu-lo
com a mancat (43: 78).
127-128. cf. 39: 227-228 i 43: 81. 127. Hiat Tornau-lo-vos-ne | a. Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, segle XVI).
Lenke Kovács
Lenke Kovács
–188–
Tornen a Pilat.
[rabins] 129
130 Senyor, Arodes l’à ·nterrogat,y vol per vós sia iutiat. 129-130. cf. 39: 233-236 i 43: 86-90. Pilat 131 132 133 134 135 136
Si Arodes no·l vol iutiar,
ni io tenpoch a tort matar, en vostra ley teniu usat
que·s dóna un sentenciat. Voleu Barrabàs, que ·xí·m par e a Iesús desliurar?
131-132. cf. 39: 241-246 i 43: 91-100. 132. Hiat ni | io.
133. Hiat teniu | usat.
133-134. cf. 28: 216-217. Els evangelis especifiquen que l’indult es fa amb motiu de la festa de Pasqua (Mt 27,15, Mc 15,6, Llc 23,17 i Jn 18,39). Així ho recullen 39: 247-249 i 43: 101-105.
134. que·s, llegiu “que us”. Hiat dóna | un.
135-136. Mt 27,17; cf. 28: 218-219, 39: 250-252 i
43: 106-110.
136. e, llegiu “o”. Vers hipomètric que es podria esmenar llegint fer desliurar.
Rabins 137
138 A Barrabàs nos donereu,y vage Iesús alt en creu! 137. Mt 27,21, Mc 15,11, Llc 23,19 i Jn 18,40; cf. 28: 220, 39: 253 i 43: 111-112.
138. Mt 27,22, Mc 15,13, Llc 23,21 i Jn 19,6; cf. 28: 221 i 39: 256.
Pilat, a sos ministres: 139
140 Per sasiar aquesta gentasotau-lo molt cruellment! 139. cf. 20: 139 i 43: 124; sasiar (saciar): El DCVB remet a la forma assaciar, “satisfer plenament el desig”. Segons Mc 15,15, Pilat actuà “volent acontentar la gent”. Hiat sasiar | aquesta.
140. Mt 27,26, Mc 15,15 i Jn 19,1; cf. 28: 227 i 43: 129.
Are asoten a Jesús y [el] corónan y [li posen una] canya en la mà. Y diga Pilat [76r, a] “Ecce homo”:
140 rúbr. Segons Mc 15,17, Mt 27,28 i Jn 19,2.5, després dels assots, els soldats vestiren Jesús de porpra (cf. 28: 229 rúbr.) i li posaren una corona d’espines al cap (cf. 39: 265 rúbr. i 43: 149 rúbr.). La canya tan sols apareix a l’evangeli de Mateu (cf. 28: 229 rúbr., 39: 267 rúbr. i 43: 149 rúbr.), on també es diu que s’agenollaren davant d’ell (cf. 43: 149 rúbr.). La indicació Ecce homo (“Aquí teniu l’home!”, Jn 19,5) es refereix al v. 141, que parafraseja les paraules amb què en la versió de la Vulgata Pilat presenta Jesús als jueus (cf. 28: 229 rúbr.). Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, segle XVI).
Lenke Kovács
Edició de la Consueta del Divendres Sant, núm. 20 –189– 141 142 143 144
Veu[s] así l’ome maltrectat qu·és cosa de gran piatat! Prenga-vos-na compasió
de la sua aflictió!
141. cf. 43: 159; Veu[s], llegiu “veis” (veieu), cf. 19: nota v. 185.
143-144. cf. 43: 166-168. Les paraules amb què Pilat intenta commoure els jueus no tenen fonament bíblic i accentuen la caracterització positiva del personatge (vid. supra, nota v. 97).
144. Hiat sua | aflictió. Rabins tots
145 No, no, senyor, crucifica’l! 145. Vers espars. Cay[fàs]
146
147 Si no, a Roma anirem,y molt de vós clamar-nos-em! 146. Hiats no | a i Roma | anirem.146-149. cf. 39: 284-187 i 43: 179-183. Segons Jn 19,12, els jueus, en veure que Pilat vol alliberar Jesús, li diuen: “Si el deixes anar, no ets amic del Cèsar; tot aquell qui es fa rei es declara contra el Cèsar.” 147. clamar-nos-em, llegiu “ens clamarem”. Annà[s]
148
149 Y Cèsar, molt segurament, vos levarà el regiment! 149. Hiat levarà | el. Pilat
150 151 152 153
Puis axí és com a forçat, man que sia sententiat!
Vosaltros, los mals ne eureu, que io d’esò las mans me’n lav.
150. Hiat axí | és. 152-153. Versos esparsos. 152. Hiat ne | eureu.
153. Mt 27,24; cf. 39: 287 rúbr.-289 i 43: 189-193 rúbr. El DCVB documenta el verb lavar (llavar), “rentar”.
Rabins 154
155 Sobre nós y nostros infansvíngan, senyor, tots aquests dans! 154-155. cf. 39: 290-291. Segons Mt 27,25, “tot el poble respongué: «Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!»“. Així ho recull 43: 196- 198.
155. dan, ant. “dany” (DCVB), cf. 9: 364, 28: 169,
41: 28 i 42: 29.
Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, segle XVI). Lenke Kovács
Lenke Kovács
–190–
Pilat dóna la sentèntia: 156 157 158 159 160 161
Jo, Pons Pilat, governador de Cèsar, gran emperador,
com a forçat y mig confús do sentèntia a Jesús:
Que de mans y peus enclavat muyra entre ladres peniat!
159. Hiat sentèntia | a.
161. muyra, vid. nota v. 109. Hiat muyra | entre.
Are ariben a Monti-Calvari, y alsen un Crist. Y van-se’n tots, fora Ioan y les Marias.
Maria, ab “Plant”:
161 rubr. Monti-Calvari, “la muntanya del Calvari” (DCVB). Aquesta consueta, igual que 43: 265 rúbr., no desenvolupa el camí del Calvari i resol l’escena de la crucifixió, substituint l’actor per un Crist, és a dir, per la imatge del Crist crucificat.
162 163 164 165 166 167 168 169 170 171 172 173
Mon Fill, bondat increada, quanta caritat mostrau,
per salvar natura umana alt en creu vós mort peniau!
Puis és servit vòstron Pare de una cossa tant cruel,
o, no oblidant vostra mare abeurade ab tanta fel!
Los peccadors teniu scrits [76r, b] en vostras mans consegrades,
per sò eus prech sien hoïts y ses maldats perdonades.
162-187. Els planys sota el Crucificat són de tradició apòcrifa i han tingut una forta repercussió en el teatre de la Passió.
162-181. Aquí, l’esquema mètric de noves rimades s’interromp amb cinc quartetes de rima encadenada (ABAB), les tres primeres formades per heptasíl·labs (vs. 162-173) i les dues últimes formades per octosíl·labs (vs. 174-181).
162 i 164. Rima assonant. 168. oblidant, llegiu “oblideu”.
170. Vers hipermètric, esmenable fent elisió a teniu
scrits.
172. Vers hipermètric, esmenable fent elisió a sò eus. Ioan, ab “Plant”: 174 175 176 177 178 179 180 181
Mare sola del Fill de Déu, si bé és gran vostra dolor
aconsolau-vos puis sabeu quant stà trist nòstron cor!
Vullau, Mare, aconsolar-vos de tal mestra avem perdut,
car a le mort no ý val plorar maiorment qu·ell ó à volgut.
175. Hiat bé | és.
177. Vers hipomètric, esmenable llegint el nostre cor. 178. Hiat Mare | aconsolar-vos. Vers espars, que originàriament devia dir Vullau-vos, Mare, aconsolar, rimant amb el v. 180.
179. Hiat mestra | avem 178-181. cf. 39: 376-279. 180. Vers espars.
181. Hiat ó | à. Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, segle XVI). Lenke Kovács
Edició de la Consueta del Divendres Sant, núm. 20
–191–
Las Marias y Ioan, a consert: 182 183 184 185 186 187 188 189
Puis axí és, tingam conort qu·ell à volgut morir tal mort.
Conformem tots lo seu voler ab aquell eternal saber.
Si asò no·s fos sabut que axí Déu ó à volgut pasar tal mort per salvar-nós
maiors serien nostras dolors.
182. conort (conhort), “consol, conformança” (DCVB). 184. conformem, JM: “conformeu”.
186. Hiat no | [u]s. 187. Hiat que | axí.
188. En la lectura, cal accentuar el pronom feble per exigències de la rima, d’acord amb la pronúncia dialectal de les Balears.
189. Sinèresi se-rien. Maria 190 191 192 193
Si bé sabia son morir, no és posible no sentir lo seu dolor, que mare som,
y sentit s’és de tot lo món. 190-197. cf. 39: 384-391. 192-193. Rima assonant. Las Marias 194 195 196 197
Lo temps difícil de pervenir ni cor no dexa de sentir. Quan ell serà resucitat
tot nòstron dolor serà acabat!
194. Vers hipermètric.
197. Vers hipermètric, esmenable suprimint tot.
Laus Deo. Finis.
Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, segle XVI). Lenke Kovács
Lenke Kovács
–192–
COBLES DE DEVALLEMENT DE