Addressing the challenge: Developing integration partnerships

1.2.2.1. Causa Variant

La quarta causa és la variant, amb la qual es descriuen els factors o variables explicatives del canvi o variació quantitativa -en augment o disminució- d’una determinada forma de comportament (Roca, 1997, 2006).

Dins del comportament psíquic, han estat pocs els autors que s’han interessat per descriure les variables o factors que permeten explicar les variacions quantitatives de la força associativa.

Per una banda, Kantor (1967/1978, 1980) assenyala únicament els que anomena factors disposicionals, i que, segons ell, són el conjunt de factors que faciliten o impedeixen que es pugui produir una interacció concreta en un Camp, factors que s’igualen amb els factors topogràfics definits des de la psicologia gestàlitica (Koëler, 1929/1967, citat per Roca, 2006). Finalitat Forma (Nivells funcionals) Paràmetre Adaptació psicobiològica CONDICIONAMENT Adaptació psicofísica PERCEPCIÓ Adaptació psicosocial ENTENIMENT

Temps Condicionament _Temporal Constància _Temporal

Mode Condicionament _Modal Constància _Modal Coneixement _Modal

Associació d’elements

Temps i

Mode Condicionament Témporo-Modal

Constància Témporo-

Modal

Coneixement Témporo-Modal

Temps Configuració _Temporal

Mode Configuració _Modal Interpretació _Modal

Associació de valors d’elements Temps i Mode Configuració Témporo- Modal Interpretació Témporo-Modal

Per altra banda, Ribes i López (1985), utilitzant la taxonomia de Kantor, proposen també els factors disposicionals, els quals inclouen dos grups: els factors situacionals i la història interconductual -factors històrics-, com a variables en l’anàlisi quantitativa d’un camp psíquic. Aquests, encara que no formen part intrínsecament de les relacions d’interdependència en el contacte organisme-medi, i que fan referència a dos moments diferents de la relació, afecten quantitativament les característiques de la relació, actuant com a facilitadors o interferents sobre les característiques de la interacció i, permetent-nos predir la probabilitat que hi hagi una forma particular d’interacció de manera sincrònica. Mentre que els factors situacionals fan referència a situacions actuals o presents que covarien amb formes particulars de competència reactiva i/o que faciliten o interfereixen amb la seva funcionalitat, la història interconductual reflecteix la importància de les interaccions que han succeït en un temps pretèrit a l’hora d’analitzar les actuals. En definitiva, aquestes variables disposen que es pugui establir, o no, una interacció organisme-medi, en un temps present o passat, sense ser-ne les responsables exclusives ni les participants de la relació.

Segons Roca (2006), en cap cas, però, no es defineix concretament quins són aquests factors ni de quina manera actuen com a variables quantitatives en un camp psicològic. Segons aquest autor, i seguint amb el model funcional psicològic exposat, els factors rellevants seran aquells que descriguin les característiques concretes de les relacions d’ocurrència dels elements reactius en una associació, per cadascun dels dos nivells funcionals, per cada paràmetre i per cadascuna de les tres finalitats psíquiques citades anteriorment.

Per altra banda, uns dels aspectes que també assenyala l’autor és la diferència entre els conceptes de competència i de Factor de Camp, i la relació entre les dimensions comportamentals en una determinada situació d’estudi.

42

S’entén per competència “la forma concreta d’avaluar l’organització d’un camp conductual i les seves variacions quantitatives en un subjecte

particular” (Roca, 2006, p. 172). Quan hom està interessat a estudiar

l’orientació temporal entre un senyal d’alerta i un estímul elicitador, per exemple, és possible utilitzar com a competència de mesura el temps de reacció. S’observaran variacions quantitatives en un mateix subjecte en els diferents assaigs, o entre subjectes, però el temps de reacció per si mateix no dirà res del nivell funcional, ni de la finalitat o dels factors; és tan sols una manera d’enregistrar, una competència. En moltes ocasions s’ha utilitzat en psicologia la resposta de l’organisme, normalment una acció motriu, com a descriptor del comportament psíquic. Però la resposta no és el mateix que el comportament (físic, químic, biològic, psicològic o social), ja que aquest últim fa referència a la forma d’organització de la naturalesa i allò que s’observa és només una forma de mesurar.

Per altra banda, en una situació concreta, hi són presents d’altres formes comportamentals a més de la psicològica. En el seu estudi, cal segmentar la realitat per estudiar la dimensió comportamental particular i alhora diferenciar les variacions quantitatives degudes als factors o variables de camp de les variacions degudes a les competències utilitzades. Roca (2006) ho exemplifica amb una situació de sortida de velocitat a l’atletisme. La velocitat, des del punt de vista físic es pot analitzar atenent a les posicions de les articulacions; biològicament segons la força muscular implicada i psicològicament, a partir de la regularitat en les ordres del jutges. És a dir, el mateix fet -en aquest cas la velocitat- és explicat de manera diferent segons la dimensió qualitativa comportamental. Complementàriament, i respecte a les variacions quantitatives, els factors físics (per exemple, la velocitat de transmissió de l’energia) o els factors biològics (la intensitat de l’estímul o l’àrea d’estimulació) expliquen variacions quantitatives diferents dels factors psicològics (per exemple, la durada de l’interval en la presentació de l’estímul), encara que tots ells s’hi troben presents. A la vegada, i amb

relació a les competències emprades, aquestes variacions “poden arrossegar variacions quantitatives lligades a altres dinàmiques diferents a la psicològica i presents en la mateixa situació concreta que el psicòleg analitza” (Roca, 2006, p.173).

En la dimensió psicològica, en tot cas, es diferencien tres grans grups de Factors de Camp: els estructurals, els històrics i els situacionals.

a) Els factors estructurals “es refereixen a les característiques

constitutives d’una relació d’elements o associació” (Roca, 2006, p.

174).

Dins d’aquests factors estructurals hi trobem els següents: 1. Contigüitat o Durada

2. Complexitat 3. Disparitat 4. Ordre

b) Els factors històrics “... són els més rellevants en la conducta psicològica. En efecte, dir que el comportament psíquic és l’organització de consistències o la construcció d’associacions, tal i com hem definit des d’un principi, significa no només que la conducta psíquica és històrica i individual, sinó també que totes les variables de la construcció d’una consistència o associació han de ser les variables crítiques o, en tot cas, les primeres a ésser

descrites en un enfocament de camp d’allò psíquic “ (Roca, 2006,

p. 174).

N’hi ha de diferents tipus: 1. Pràctica

2. Distribució de la pràctica 3. Variabilitat

4. Probabilitat

c) Per últim, els factors situacionals “es defineixen atenent als aspectes o característiques concretes actuals de la relació

d’ocurrència o dels valors relacionals d’ocurrència” (Roca, 2006, p.

44

Presenten dues variables: 1. Generalització 2. Inhibició

A la taula 3 s’organitzen i es defineixen els diferents factors o variables de camp.

FACTORS ESTRUCTURALS

Contigüitat

Proximitat relacional entre els elements d’una associació. Inclou tots els estudis sobre durada i demora del paràmetre temporal i totes les relacions de proximitat modal.

Complexitat

Nombre d’associacions que componen una tasca psicològica i grau de dificultat en la seva realització. Inclou els encadenaments comportamentals que suposen una combinació dels ajustaments en el paràmetre temps i en el paràmetre mode.

Disparitat Separació o contrast entre els elements reactius d’una _associació. Ordre Disposició regular dels elements d’una relació seriada o _composta.

FACTORS HISTÒRICS

Pràctica Nombre de vegades que s’estableix una associació. _{Inclou pràctica imaginada i pràctica mental.} Distribució de

la pràctica Presència de períodes de temps entremig de les associacions. Inclou l’estudi de l’oblit.

Variabilitat Grau de consistència d’una associació.

Probabilitat

Proporció de presències d’un element d’una associació sense l’altre o els altres elements. Inclou els estudis tradicionals sobre feedback i també “l’extinció” dels condicionaments responent i operant, entre d’altres fenòmens concrets.

FACTORS SITUACIONALS

Generalització

Separació actual d’un element respecte de la relació habitual en una associació. Inclou la transferència, que és una generalització entre tasques diferenciades per criteris topogràfics.

Inhibició Presència actual d’un element estrany en una _associació.

La idea que culmina aquest marc conceptual funcional és que l’anàlisi sistemàtica i concreta de cadascuna d’aquestes variables, i alhora la interrelació entre aquestes, a cada nivell funcional i per cadascun dels paràmetres, permetran obenir una visió més completa de la dimensió quantitativa del funcionalisme psíquic i establir al mateix temps unes lleis generals psicològiques.