Chatbot interface

Altres denominacions: Cal Cabo; Can Rigalt de Dalt SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, s/n

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XVII. Reformes al segle XIX. Arquitectura rural d’influència barroca i historicista

AUTOR: Desconegut

PROMOTOR : Probablement Gaspar Oliveras TIPOLOGIA : Arquitectura residencial rural (RU)

CONTEXT : Situada aquesta casa pairal en el que és el límit Est del municipi i un dels punts de pas obligat de l’antic Cami Ral; a tocar del barri de Can Vidalet i del de Pubilla Cases

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes.

Qualificació: 7b Equipaments comunitais i dotacions de nova creació de caràcter local. Núm cat. 51 Can Oliveres. Protecció. 9

Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 51, declarat BCIL.

Inclosa a l’Inventari “Edificis, elements urbans i elements arquitectònics” de la Generalitat de Catalunya, amb la fitxa núm. 60, ACCN: 18906. RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: SACRESA Condicions / servituds:

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.07/089 -2-

DESCRIPCIÓ : Masia del tipus basilical, de tres crugies i de planta rectangular, la principal precedida d’un pati i una de les laterals alineada al camí. D’àmplies dimensions, té diversos cossos adossats. Consta de planta baixa, pis i golfa, i es cobreix amb teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i acabades amb una treballada imbricació de teula i totxo.

La façana principal, revestida d’arrebossat actualment molt malmès, està coronada amb un acroteri de línies barroques, que arrenca lateralment de dues grosses volutes, s’enfila amb un perfil còncau i es remata amb un capcer central amb cornisa recta. Al centre del capcer s’obre una arqueria de tres finestres d’arc lleugerament rebaixat, amb impostes i guardapols ressaltats per una fina motllura que fan pensar en una intervenció historicista de tipus neomedieval. La triple finestra ventila la planta golfa i marca l’eix principal de la composició de la façana, amb la portada i el balcó del primer pis. El capcer és resseguit per sota per una senzilla imposta de perfil trencat. Aquesta façana està ordenada simètricament segons tres eixos, el central i dos laterals, amb obertures de proporció vertical; les de la planta pis són balcons amb barana de ferro de brèndoles verticals, sent el central més pronunciat. En la resta de façanes, on l’arrebossat s’ha desprès en molts punts, es poden llegir les diferents intervencions patides al llarg dels segles, i algunes finestres deixen vistos els carreus originals.

En la tanca del pati destacaven fins fa pocs mesos els dos amplis portals d’arc rebaixat, el frontal tancat amb una reixa de ferro de dues fulles batents, i el lateral tapiat.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge i producció agrícola Actual: Edifici desocupat ESTAT DE CONSERVACIÓ: Molt degradat

VALORACIÓ: Tipologia de casa rural pairal, que conserva les seves característiques malgrat haver estat absorbida dins la trama urbana, essent una fita de força monumentalitat dins el context.

PROPOSTES: Incloure al catàleg, amb la tanca i l’espai de jardí del voltant

DADES HISTÒRIQUES: S’han situat les referències de Ca n’Oliveres en el segle XVII, ja que, el 1625, entre els caps de família de la població, mossèn Esteve Carbonell esmenta a Gaspar Oliveras. Una altra referència data de 1651, arran de la peste que patí la ciutat de Barcelona, quan un fill de Baldiri Oliveras la va contraure degut als qui fugien de la gran ciutat per trobar acollida als afores. El que sí que ens indiquen aquestes dades és la seva ubicació, ja que era la primera casa pairal que hom trobava al sortir de Barcelona, seguint el camí que des de la porta de la muralla barcelonina del carrer Tallers enfilava cap a Esplugues, i pel Raval de Sant Mateu arribava al municipi de Sant Just Desvern, per continuar fins a Martorell.

Per tant, l’antic Camí Ral passava per davant mateix de Ca n’Oliveres i la convertí en una de les fites més conegudes en temps antics. La

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.07/089 -3- construcció de la Carretera Reial entre 1763 i 1765 minvaren el punt

clau que tingué durant força anys. Avui, aquest paper de topònim significatiu l’ha recuperat amb el traçat del Trambaix i la parada que porta el nom de la masia. No obstant això, hem trobat en un plànol de 1870 que Ca n’Oliveres apareix grafiada, però amb el nom de Can Rigalt de Dalt, potser per l’existència una mica més avall i en la mateixa banda de muntanya de l’altra casa pairal de Can Rigalt, es va aplicar aquest nom a Ca n’Oliveres. Can Rigalt, però, forma part del terme de l’Hospitalet de Llobregat.

La situació aïllada del nucli de la població d’Esplugues caracteritzaren Ca n’Oliveres amb els terrenys de conreu que l’envoltaven, però aquesta funció productiva desaparegué paulatinament a mitjan segle XX, i augmentà el seu procés de degradació, ancorada entre el barri de Pubilla Cases i de Can Vidalet, que rebé una forta onada d’immigració a partir dels anys 50. Aquesta degradació és de lamentar per la presència imposant de l’edifici, amb el coronament barroc que el caracteritza. La masia compta amb un petit espai exterior que precedeix l’edifici, en el que hi ha alguna figuera i un petit hort, delimitat en el perímetre frontal per una tanca de maó i pedra amb dos grans portals, l’un situat a migdia i l’altre en el costat de llevant. El mes de gener de 2007, un d’aquests portals amb la tanca va ser derruït, augmentant encara més l’estat de deterioració de la finca.

Ca n’Oliveres és propietat de la immobiliària SACRESA, però, en el mes d’octubre de 2006, es va signar un contracte entre l’Ajuntament d’Esplugues i la Generalitat per destinar la masia a lloc d’acollida de malalts psíquics profunds.

Molt a prop de Ca n’Oliveres hi la plaça de Jacint Benavente, on s’aixeca l’escultura de Marcel Martí Homenatge a Laureà Miró (1987).

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AGDB. OPP 5563. Plànol de la Carretera provincial de Cornellà a Fogars de Tordera. Carretera provincial de Esplugas á Badalona. Trozo 1º, Barcelona 4 Abril de 1870. Signants: Autor: José Puig Barnola, ayudante; Vº Bº de Celso Xandaró, director jefe. Escala 1:5000. R. 3545. Arxiu General de la Diputació de Barcelona

Escrita: CARBONELL, Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia històrica, Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, p. 98 i 103

Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat. 1984, núm. 51

JUAN LLORET, Pasqual: Una visió d’Esplugues, Esplugues de Llobregat, Comissió de Cultura de l’Ajuntament, 1978

ROMA CASTAÑÉ, M. Teresa; MONTERO GÓMEZ, M. Teresa: Patrimoni Contemporani. Descobrir Esplugues de Llobregat. Barcelona, Columna, 1992, p. 62

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.O.02/090-1-

NÚM. REF. : I.O.02/090

DENOMINACIÓ : Pont del torrent de Can Clota

Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, s/n.

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1763-1765; ampliat el 1941-1944; nova ampliació 2003-2004

AUTOR: Desconegut

PROMOTOR : Govern del rei Carles III; Govern del general Franco; Govern democràtic

TIPOLOGIA : Obra d’enginyeria (O)

CONTEXT : És un dels elements emblemàtics d’enllaç entre la població d’Esplugues

i Barcelona, a través de la carretera de Collblanc, a tocar de la masia de Can Clota.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976

Classificació: Sistemes

Qualificació: 5 Xarxa viaria bàsica

Protecció existent: RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Pública

Condicions / servituds:

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.O.02/090-2-

DESCRIPCIÓ : El pont original del segle XVIII és una estructura construïda amb pilars i

voltes de maçoneria, que formen sis arcs d’arc de punt rodó, amb una rosca de maons disposats a sardinell o a plec de llibre; les voltes estan també aplacades de maó. El pont ha tingut dues intervencions que han augmentant l’amplada de la calçada per tal d’ampliar els carrils de circulació, mitjançant plataformes de formigó, primer, i de ferro, després (en la segona intervenció), recolzades en pilars dels mateixos materials, que formen un sandvitx amb l’estructura antiga i que han modificat la imatge primitiva de l’obra d’enginyeria de finals del segle XVIII. La manca de perspectiva de l’obra antiga no permet veure’n els acabats en la seva totalitat, per bé que en una de les cares els arcs semblen tenir un revestiment d’estuc amb un especejament a saltacavall. EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Pont per a carruatges i vianants

Actual: Pont per a trànsit rodat, tramvia i vianants

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: El pont té valor històric i arquitectònic. Malgrat les transformacions

sofertes al llarg dels segles, manté l’interès tipològic i s’hi poden llegir les diferents actuacions. Zona d’Expectativa Arqueològica

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Esplugues, tant pel que fa d’element d’enllaç amb la capital com amb

d’altres pobles de la comarca, comptava, des de temps antics, amb diverses vies de comunicació: el Camí Ral, avui denominat Via Augusta (vegeu fitxa 206), que venia de Barcelona i entrava al poble per Ca n’Oliveres i el Raval de Sant Mateu; un segon camí de ferradura, esmentat el 1395, anava des de les Corts cap a Pedralbes, passava pel coll de Finestrelles i arribava a Esplugues; finalment, la Carretera Reial de Madrid a França per la Jonquera, construïda durant els anys 1763- 1765, en època de Carles III.

El pont de Can Clota, construït aleshores sobre el torrent homònim, segueix el traçat i l’amplària marcada per la Carretera Reial en el segle XVIII. El pont el constituïen 6 arcs i la seva silueta demostra l’habilitat i els coneixements dels enginyers militars, perceptible en les seves edificacions. Una simple barana d’obra limitada per una motllura servia de protecció per a la zona de vianants.

Constitueix un element de trànsit urbà important i, amb els anys, l’augment de nous mitjans de locomoció han obligat a transformar-lo. Així, entre 1941 i 1944, en el període franquista, se’n va procedir a l’eixamplament: dels deu metres d’ample originals es passà al doble. El nou material d’aquesta primera ampliació va ser el formigó armat. La realització de la Ronda de Dalt i la plantació d’una gran quantitat d’arbres pel costat mateix de la torre de Can Clota van camuflar la visió dels arcs del pont, i l’acumulació de terres pel costat del barri de Sant Llorenç també mig taparen els arcs.

La darrera transformació es va portar a terme entre 2003 i 2004, i n’afectà l’amplada, que calia augmentar per la inclusió de dos carrils centrals destinats al tramvia, conegut com Trambaix. L’ampliació afectà també la zona de vianants sorgint, a banda i banda, unes plataformes

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.O.02/090-3- de ferro suportades per peus drets, igualment de ferro. Tot el perímetre

de trànsit ha quedat limitat per una barana gairebé transparent d’alumini, de secció rodona en la part superior i plana la resta.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (2007)

Escrita: CARBONELL,Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia històrica,

Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, p. 33, 46-48

ARRANZ,Manuel: “Els enginyers militars en l’arquitectura i l’urbanisme del segle XVIII”, Artilugi (Barcelona), núm. 14, març 1982, p. 1-3

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.C.03/091 -1-

NÚM. REF. : I.C.03/091

DENOMINACIÓ : Conjunt urbà del carrer Magdalena Amigó (Ambient urbà)

Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer Magdalena Amigó, entre els números 8 al 30

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Des de la dècada de 1920

AUTOR: Hi ha documentat un projecte de casa, de 1928, redactat pel mestre

d’obres Josep Graner Prat (1844, títol, 1872-1930). (Vegeu il·lustracions de la fitxa)

PROMOTOR : Mercè Gelabert Amigó (de la urbanització del carrer)

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Conjunt urbà d’interès

(C)

CONTEXT : El carrer Magdalena Amigó és transversal al carrer del Nord i un dels

extrems pel costat del nord-oest del municipi. RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976

Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 14b Remodelació física privada.

Protecció existent: No en té cap

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds:

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.C.03/091 -2-

DESCRIPCIÓ : Ambient urbà consolidat i configurat per un conjunt de cases unifamiliars

de cós, entre mitgeres i d’una a dues plantes. La majoria es cobreix amb coberta plana, limitada per un acroteri recolzat en un senzill entaulament que incorpora els forats de ventilació de la coberta. Les façanes estan composades segons dos o tres eixos, amb obertures de proporció vertical emmarcades, de vegades, per un ressalt perimètric i protegides, en el cas de les finestres, per reixes de ferro de barrots verticals. Les façanes estan arrebossades i pintades en colors terrossos.

L’actuació en el carrer de fa gairebé vint anys, consistent en una nova pavimentació i en la plantació d’arbrat en un dels costats, va eliminar les voreres per millorar l’accessibilitat i el pas dels vianants.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatges unifamiliars

Actual: Habitatges unifamiliars

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Es tracta d’un espai urbà, la característica principal del qual rau en la

morfologia del conjunt de cases d’arquitectura popular, representativa del llenguatge eclèctic de la dècada de 1920, que donen entitat urbana al carrer.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Aquest conjunt de cases va créixer a redós, d’una banda, de les

instal·lacions de la Societat General d’Aigües de Barcelona, de l’última dècada del segle XIX, i d’altra banda, de la implantació de la Fàbrica Sauret, coneguda com “Sanitas” i després com “Benavent”, instal·lada el 1928. Els terrenys eren propietat de la família Gelabert de Can Pi, que tenien molt a prop d’aquí la casa pairal de Can Dori, avui desapareguda per la construcció del complex residencial La Mallola. La toponímia encara en recorda el nom, amb el carrer de Can Dori. També el de Magdalena Amigó recull el d’una de les descendents de Can Pi. La creació de la fàbrica fou decisiva per urbanitzar, una mica abans, el 1926, el carrer, i fer-ne la parcel·lació. Durant anys, molts dels estadants pagaven cens a Mercè Gelabert i Amigó, l’antiga propietària d’aquests terrenys, que es va anar edificant com “Urbanització Mercè Gelabert”. La majoria de cases que començaren a construir-s’hi a partir de 1928 i fins al 1935, eren cases de planta baixa, algunes aparellades i d’altres individuals. Malgrat la simplicitat dels projectes, tot el conjunt mantenia una unitat.

A final de la dècada de 1980 i principis dels 90, el carrer Magdalena Amigó va ser un dels primers destinat a ús exclusiu de vianants. Aquest fet generà una qualitat ambiental a tot el conjunt, iniciant-se una etapa de restauració, en uns casos, i en d’altres, de substitució d’habitatge antic per nou, construint-s’hi una planta més. La continuïtat amb l’ús de materials artesans, malgrat haver-se incrementat la volumetria del conjunt, encara avui manté una certa unitat a destacar.

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.C.03/091 -3- BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (2006)

Escrita: AMEL Llicències d’Obres, Exp. 1928

Oral: Entrevista amb Joan Josep Casas García (23-V-2006); amb Joaquim Vilar i Maneleta Payà (23-V-2006); i amb Mercè Gimeno (8-V-2006)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.26/092 -1- NÚM. REF. : I.UA.26/092

DENOMINACIÓ : Casa Juncadella (jardins i porta antiga d’accés) Altres denominacions: Can Gervasi; Casal del CRIS

SITUACIÓ : Carrer de Manuel Florentín Pérez, 26

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Origen: segle XVIII; renovada el 1929; reformada el 1943. Llenguatge noucentista d’inspiració barroca

AUTOR: De la renovació de 1929: Enric Sagnier i Villavecchia, arquitecte (1858- títol, 1882-1931).

De la reforma de 1943: Josep M. Sagnier i Vidal, arquitecte (títol, 1916) PROMOTOR : 1929: Mercedes Juncadella de Pella;

1943: Mercedes Juncadella Vidal

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)

CONTEXT : Situat en l’actual Barri Ciutat Diagonal, en la zona nord del terme d’Esplugues

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 8a Verd privat protegit

Règim de Protecció: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 21, declarat BCIL RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Privada Condicions / servituds:

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.26/092 -2- DESCRIPCIÓ : Casa de planta concentrada de perímetre irregular, amb planta

semisoterrada, planta baixa i golfa, i es cobreix amb coberta composta de teula àrab a dues vessants, i coberta plana limitada per una balustrada ceràmica i dos frontons de perfil trencat i corb, el del costat esquerra conté un escut, i el costat dret un rellotge de sol emmarcat amb esgrafiat de dibuixos geomètrics, en la planta baixa hi ha un finestral de proporció horitzontal protegit per una treballada reixa de ferro forjat. En la part central del costat de migdia hi ha adossat un cos- porxo de planta baixa cobert amb teula àrab a tres vessants acabades amb una imbricació de totxo que protegeix i emfasitza els tres portals d’arc de mig punt de l’entrada, al porxo s’hi arriba a través d’una amplia escalinata alineada amb el porxo, limitada per balustrades.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge

Actual: Restaurant i complex esportiu ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: El seu valor recau al ser un edifici representatiu de l’arquitectura noucentista amb influències barroques, essent una fita dins el paisatge. PROPOSTES: Incloure al catàleg amb els jardins i espais lliures de la finca

DADES HISTÒRIQUES: La família Juncadella estava emparentada amb la família Vidal i Ribas, que tenien les residències en el que és avui el Parc de Can Vidalet. La primera referència trobada a l’Arxiu és la sol·licitud de Mercedes Juncadella de Pella qui, el 1929, demana permís d’obres per construir en la “Finca Can Gervasi” la construcció d’un edifici que porta a terme l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia; en l’expedient no hi figuren els plànols, només aportem una fotografia conservada a l’Arxiu que correspondria a aquest edifici i pel que es pot deduir l’estil introdueix certes reminiscències renaixentistes que es corresponen amb les inquietuds de llavors de l’arquitecte.

Si la primera documentació conservada de “Can Gervasi” sembla portar- nos a pensar que és en el 1929 quan existeix, al construir-se l’edifici, ens trobem que ja, el 1716 en l’estadística demogràfica s’assenyala, en el Raval, la casa d’en Gervasi Bofill, probablement es tracti d’aquesta casa que va mantenir el nom. I, en la seva situació geogràfica, apareix grafiada en el plànol de l’abril de 1870 Es troba ubicada una mica per sota del Camí del Coll de Finestrelles, que era l’antic camí que des de Sarrià arribava al Raval de Sant Mateu –avui desaparegut- i, també propera a l’antic Camí Ral que sortia del Portal de Tallers i arribava al Raval de Sant Mateu. En un altre plànol, sense data, però que nosaltres situem el 1923 ja apareix, en el mateix lloc, amb la denominació de “Can Gervasi”. Probablement existia una construcció més antiga abans del projecte d’Enric Sagnier.

Durant el període de la Guerra Civil, la casa va fer les funcions d’hospital de malalties pulmonars i, potser aquest fet va portar a Mercedes Juncadella Vidal a encarregar al fill d’Enric Sagnier i, alhora, nébot seu, Josep Maria Sagnier i Vidal, que fes un nou projecte. En el projecte s’esmenta que s’enderrocarà allò anterior i que s’utilitzaran els mateixos materials o els que quedin per a la casa nova. El nou projecte

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.26/092 -3- dóna lloc a una gran casa més de tipus pairal, fins i tot, en la façana

orientada a migdia hi ha un rellotge de sol, amb algunes reminiscències barroques. La casa té un extens jardí i, encara hi ha en el que abans era l’accés des de l’antic Camí Ral que provenia del Portal de Tallers un

In document Virtual assistant with natural language processing capabilities (Page 48-52)