Collaborative Work

Per tal de realitzar les anàlisis corresponents a determinar la implicació dels polimorfismes analitzats en les tres àrees genòmiques que inclouen les sintases d’òxid nítric va utilitzar-se una mostra de 101 famílies nuclears amb un fill afectat de cardiopatia isquèmica. Aquesta mostra va ser recollida durant el decurs del projecte de tesi doctoral de la Dra. Neus Valveny (Valveny, 2000) i està administrada pel Dr. Pedro Moral a la Unitat d’Antropologia del Dept. de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona.

CRITERIS D’INCLUSIÓ A LA MOSTRA

Els criteris utilitzats per a seleccionar els individus que formen part de la mostra de famílies nuclears van ser els següents:

1. La família era seleccionada en funció de que un individu fos afectat de cardiopatia isquèmica a una edat inferior als 55 anys. Amb aquest criteri es pretenia seleccionar casos de CAI que s’haguessin presentat de forma prematura (es considera edat prematura abans dels 55 anys per homes i 65 per dones) per tal de donar un pes específic important als factors genètics de la malaltia per damunt dels merament ambientals. A més, per sota dels 55 anys augmenta la probabilitat de què els progenitors estiguin vius.

2. Per tal de considerar a l’individu com a afectat de CAI, havia d’haver estat diagnosticat per un cardiòleg expert d’una (o totes dues) de les següents manifestacions clíniques:

ƒ Angina de pit (angina pectoris): diagnosticada per cateterisme amb coronariografia, la qual ha d´haver mostrat lesions significatives (> 50% d´obstrucció) en algun vas arterial coronari principal (descendent anterior, coronària dreta, coronària esquerra o tronc comú dels vasos coronaris).

ƒ Infart de miocardi: diagnosticat en base al compliment dels següents criteris:

a) Clínica de dolor agut, de característiques típiques d´origen coronari. b) Canvis electrocardiogràfics típics d´isquèmia, lesió i necrosi miocàrdica: aparició d´ones "Q" i elevació del segment ST de l´electrocardiograma, en alguna de les derivacions típiques en la localització de la zona de la lesió- necrosi.

c) Canvis enzimàtics: valoració de les CPK amb elevació dels nivells per sobre de 200U/l, en el transcurs de les 6-12 h. des de l´inici de la crisi de dolor.

3. A més, per a la inclusió d'un individu a la mostra, s’havien de poder obtenir mostres de sang dels dos pares, independentment de si havien patit la malaltia o no. En els casos en què no va poder disposar-se d’algun dels dos progenitors, va obtenir-se la mostra d’algun germà de l’individu malalt per intentar inferir el genotip del pare absent.

OBTENCIÓ DE LA MOSTRA

El reclutament de les mostres de famílies va dur-se a terme a través de la col·laboració de diferents hospitals de l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquest procés van contribuir-hi les següents institucions i persones: Hospital de la Vall d´Hebron (Unitat d´Hemodinàmica, Dr. Enric Domingo i Pilar Gómez), Residència Universitària Prínceps d´Espanya-Hospital de Bellvitge (Unitat d´Aterosclerosi, Dr. Xavier Pintó i Dr. Fèlix Meco), Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Unitat de Cardiologia, Dr. Lluís Tomàs i Lola Gil) i Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (Dr. Antonio Francino).

En tots els hospitals el protocol per recol·lectar la mostra va ser el mateix. Primer de tot, es seleccionaven de la base de dades de l’hospital els individus més joves que haguèssin estat diagnosticats d’angina de pit o infart de miocardi en un periode relativament recent (2-3 anys) segons els criteris mencionats en l’apartat anterior. Posteriorment, es contactava telefònica o directament amb el pacient per informar-lo de l’estudi i per consultar-li la possibilitat de col·laboració d’ell i de la seva família. En cas afirmatiu, se’l citava en dejú a l’hospital, conjuntament amb la seva família o per separat, per procedir a l’extracció de sang i a l’entrevista

personalitzada per complimentar un qüestionari sobre antecedents i factors de risc per la malaltia.

En determinades famílies, algun membre no podia assistir a l’hospital principalment degut a l’avançada edat i delicada salut d’alguns progenitors. En aquests casos, se’ls va citar en el centre d’assistència primària més proper al seu domicili o s’acudia amb una infermera al domicili mateix per realitzar l’extracció i l’entrevista. En el moment de l’entrevista, fos quin fos el lloc on es duia a terme, se’ls tornava a informar dels objectius de l’estudi, se’ls hi demanava un consentiment per escrit i se’ls garantia la confidencialitat de les dades. Els models de consentiment escrit i de qüestionari utilitzats es troben a l’annex 1.

L’extracció va consistir en tots els casos en 15 ml de sang total en tubs d´extracció de 5 ml amb citrat sòdic com a anticoagulant i es conservava a 4º C fins el seu processament al laboratori (entre poques hores després de l´extracció fins a un màxim de tres dies).

El qüestionari recopilat per a cada individu reclutat a l’estudi incloïa dades que podien ser rellevants en la malaltia i en els resultats de l’estudi. Aquestes dades s´agrupen en 5 categories:

1. Dades personals: Característiques físiques com el sexe, l´edat, l´alçada o el pes. Per tal de conéixer l´origen poblacional real de l´individu es registrava el lloc de naixement del mateix i dels seus avis. A més, es recollia informació sobre l´edat dels progenitors i, en cas que s´hagués donat la defunció d´algun dels mateixos, s´anotava l´edat i la causa de la mort.

2. Diagnòstic: aquesta part del qüestionari va ser contestada només per els pacients i aquells familiars que també havien patit la malaltia. Inclou el diagnòstic clínic, angiogràfic i quirúrgic així com les intervencions que han estat realitzades per a tots els episodis de la malaltia. Aquesta informació va ser completada i comprovada directament sobre la història clínica del pacient que havia estat consultada en cada centre hospitalari.

3. Antecedents familiars: en aquest apartat s´indagava, fins a un parentiu de segon grau, els antecedents familiars de cardiopatia isquèmica. Es detallava la relació de parentiu respecte de l´afectat, l´edat d´aparició i el tipus de manifestació. També s´interrogava sobre antecedents per a malalties

relacionades amb la CAI: dislipèmies, hipertensió, diabetes, mort súbita, malaltia cerebrovascular o malaltia vascular perifèrica.

4. Antecedents personals: aquest apartat pretén recopilar informació sobre els factors de risc ambientals i fisiològics coneguts per la CAI. En tots els casos es va fer servir uns criteris comuns en l´entrevista per evitar confusions terminològiques. S´inclouen qüestions sobre tabaquisme, realització d´exercici, obesitat, consum d´alcohol, hipertensió, diabetes, tractaments hormonals, dislipèmia, hiperuricèmia, antecedents personals de malalties cardiovasculars no coronàries, tipus de personalitat (incloent estrès i personalitat de tipus A), nivell d´estudis, situació laboral i estat civil (que pot indicar situacions d´estrès patides per l´individu).

5. Tractaments actuals: fa referència als tractaments farmacològics o dietètics que segueix l´individu en el moment d´obtenir la mostra i que poden afectar els paràmetres serològics que es volen mesurar i que, per tant podríen ésser rellevants a l´hora d´interpretar els resultats.

La campanya de recollida de la mostra de famílies va dur-se a terme de gener de 1997 a juliol de 1998 i va ser efectuada per la Dra. Neus Valveny i el Dr. Antoni López-Alomar a la Unitat d´Antropologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Al final de la campanya s´havien obtingut mostres de 101 famílies nuclears que representaven un total de 302 individus.

CARACTERÍSTIQUES DE LA MOSTRA DE FAMÍLIES

Les taules III.1 i III.2 mostren la composició de les famílies i la distribució per sexes i edat dels individus que formen part de l´estudi.

NOMBRE DE FAMÍLIES