Minimization of the primary energy use and the CO

Actualment, les malalties del sistema cardiovascular són una de les primeres causes de mortalitat a nivell mundial (WHO Mortality Database:

http://www3.who.int/whosis/menu.cfm?path=mort). L’any 2002, aquestes patologies van provocar 16.7 milions de defuncions (un 29.34% del total). Aquesta mortalitat assoleix freqüències més elevades encara en els països desenvolupats. En el cas del continent europeu, per exemple, van ser 4.9 milions (un 51.5% del total de defuncions).

D’aquest gran espectre que suposa la categoria de “malalties cardiovasculars”, les

malalties isquémiques del cor (CAI) van suposar més de 7 milions de defuncions a

tot el món l’any 2002.

La mortalitat per la CAI no es distribueix uniformement a nivell mundial. D’una banda, les diferències entre països desenvolupats i subdesenvolupats marquen, fins a cert punt, una distinció en els patrons de mortalitat, principalment per diferències en l’esperança de vida i en la distribució per edats. A més d’aquestes diferències, dues zones del món resalten pels seus baixos valors respecte d´altres. Es tracta dels països de la zona Mediterrània (França, Espanya, Itàlia i Grècia) i els països del centre-Est d´Àsia (Xina, Corea del Sud i Japó). Les taxes de mortalitat per malaltia coronària expressades en número de defuncions/100.000 habitants per l´any 2002 es mostren a la taula I.2. Encara que no es disposa de les taxes de mortalitat estandaritzades (expressades en funció d’una població estàndard), que són les que permeten comparacions directes entre països, es poden observar unes diferències regionals en aquesta mortalitat.

Cal destacar les baixes taxes de mortalitat sobretot en països asiàtics com Japó, Xina i Corea del Sud (tots tres estats amb taxes clarament inferiors a 100). Aquestes diferències són difícilment atribuïbles al nivell de desenvolupament del país, sobretot en el cas de Japó i Corea, i s’han proposat factors dietètics per explicar-les. El Japó, per exemple, és un gran consumidor de peix, aliment especialment ric en àcids grassos Ŵ-3, que tenen un demostrat efecte protector per l’aterosclerosi. La Xina, per la seva banda, presenta un nivell de consum d’àcids grassos saturats dels més baixos del món.

Mentre que la majoria d’estats centre i nord-europeus presenten taxes de mortalitat per malaltia coronària al voltant de 200, els països europeus

mediterranis presenten taxes properes a 100 (excepte Itàlia i Grècia, que presenten valors intermitjos). També s’han proposat explicacions nutricionals per explicar aquestes incidències més baixes. La dieta mediterrània i el consum d’oli d’oliva (amb elevat contingut d’àcids grassos monoinsaturats) explicarien, en part, aquestes diferències tot i que caldria explicar l’anomenada paradoxa francesa (França té una dieta més semblant a la del centre d’Europa i consumeix poc oli d’oliva).

Aquests valors baixos es confirmen a l’altra riba del Mediterrani (a Algèria i Marroc) i en la majoria d’estats de l’Àfrica Sudsahariana. Encara que la manca de taxes estandaritzades de mortalitat no permet establir comparacions, sembla ser que aquests països presenten una menor mortalitat per aquestes malalties (Muna, 1993).

PAÍS TAXA PAÍS TAXA

Espanya 109.86 Estats Units 196.76

Itàlia 161.66 Alemanya 209.57

Grècia 153.37 Regne Unit 204.05

França 77.08 Xina 58.12

Portugal 108.74 Japó 70.75

Marroc 99.54 Corea del Sud 33.34

Algèria 47.81 Camerun 60.04

Taula I.2. Taxes brutes de mortalitat per malaltia coronària a diferents països l’any 2002. La taxa de mortalitat està expressada com a número de defuncions per 100000 habitants.

Així doncs, la dieta sembla jugar un paper important en el desenvolupament de l’aterosclerosi, tal com s’exposa en l’apartat de factors de risc per a la CAI. També és cert que aquesta variable per si sola no explica totes les diferències poblacionals existents i els factors genètics tenen també un gran interès a nivell poblacional. És probable l’existència de diferents backgrounds genètics protectors en determinats grups poblacionals que es superposin a les diferències ambientals. Les taxes de mortalitat cardiovascular de grups d’emigrants de poblacions de “baix risc” a poblacions d’“alt risc” augmenten amb el canvi ambiental i dietètic, però no arriben a assolir els nivells de la població receptora (Fuster et al., 1997).

HERETABILITAT DE LA CAI

La cardiopatia isquèmica presenta grans dificultats per a l´anàlisi genètica ja que és una malaltia complexa, amb múltiples components genètics i ambientals. A diferents nivells de regulació, cal presuposar la intervenció de molts gens, interaccions gen-gen, fenòmens de penetrança incomplerta, interaccions gen- ambient i heterogeneitat gènica que encara compliquen més la seva anàlisi.

L´heretabilitat de la CAI ha estat demostrada mitjançant estudis de bessons, estudis de segregació en famílies i estudis de risc relatiu en immigrants. En relació a la CAI, els principals estudis de bessons realitzats han estat els portat a terme en els registres del Danish Twin Registry i del Swedish Twin Registry (Harvald i Hauge, 1970; Marenberg, 1992). En aquests dos estudis es pot apreciar una major concordança per CAI entre bessons monozigòtics que entre bessons dizigòtics. Aquestes diferències, que són estadísticament significatives, són d´una major magnitud com abans es manifesti la malaltia i es mostren superiors en dones, suggerint que en aquestes els factors genètics són més importants. Malgrat tot, no tots els estudis d´aquest tipus han enregistrat aquestes diferències. És el cas del

NHLBI Twin Study (Reed et al, 1991), on la diferència entre ambdós tipus de

bessons només apareixia en considerar individus amb risc extremadament alt o baix, limitant a aquests extrems de la incidència la determinació genètica de la malaltia. Per tal de corregir la possible sobreestimació de les influències genètiques es van realitzar estudis d´adopció de bessons en els que es comparaven bessons criats conjuntament i criats per separat. Un estudi d´aquest tipus, el

Swedish Adoption/Twin Study of Aging (Pedersen et al. 1991), va trobar

correlacions genètiques similars a les citades, constatant de nou que les concordances entre bessons eren més elevades en grups més joves (de 52 a 65 anys) que en els més grans (de 66 a 86 anys).

En els estudis de segregació familiar s´aprecia que la CAI apareix amb major freqüència en unes famílies que en altres (existeix una agregació familiar), però no segueix un patró d´herència definit que pugui predir la seva aparició (Sing i Moll, 1990). Molts estudis han corroborat l´augment del risc relatiu en familiars d´afectats per la CAI, especialment en els casos d´aparició prematura. En base a aquest tipus d´estudis, l´heretabilitat per a la CAI s´ha pogut estimar en un 60 - 70% (Goldbourt et al, 1994).

Una participació genètica en l´etiologia de la malatia ha estat demostrada pels

estudis de risc relatiu en immigrants, en observar que els col·lectius d´immigrants

mostren taxes d´incidència de CAI similars a les del país d´origen dels individus malgrat haver estat vivint sota les condicions de vida (nutricionals, econòmiques i socials) del país receptor durant molts anys (Groen et al. 1968; Fuster et al., 1997).