Core Type for VM I/O processing

2.1. Selecció de les dimensions de la prova. 2.2. Redacció d’ítems.

2.3. Revisió dels ítems per experts. 2.4. Confecció de la prova.

2.5. Normes de correcció. Estudi preliminar o assaig i impressió definitiva. 3. Aplicació i organització dels resultats:

3.1. Presentació de l’instrument. 3.2. Administració de la prova. 3.3. Correcció.

3.4. Confecció de la taula de resultats. 4. Síntesi sobre l’estudi:

4.1. Resultats més significatius. 4.2. Optimització de la prova.

4.3. Suggeriments per a posteriors aplicacions. Tejada (1997:99) resumeix aquest procés així:

a) E stabliment d’indicadors a partir de les variables d’estudi. b) Formulació d’ítems en relació amb els diferents indicadors.

c) Selecció d’un determinat nombre d’ítems que escombrin l’objecte d’estudi i configurin la prova inicial o pilot.

e) Anàlisi i establiment de la validesa i fiabilitat inicial.

f) Reajustament de la prova inicial (eliminació i substitució d’ítems). g) Nova aplicació ajustada.

h) Revisió de la validesa i fiabilitat. i) Prova definitiva.

j) Instrument definitiu de mesura.

La validesa i la fiabilitat són les dues característiques tècniques més importants que tot instrument nou ha d’assegurar. La validesa fa referència al grau de precisió amb què l’instrument mesura allò que està destinat a mesurar. La fiabilitat és el grau de constància amb què l’instrument mesura una variable donada.

2.1.1. E l procés de construcció del qüestionari

Una vegada estudiats els instruments existents (explicats a l’apartat 1.2.2.) i analitzades les principals fonts de documentació -centres de documentació nacionals i internacionals i les corresponents bases de dades, actes de congressos, arxius, revistes i llibres, informes sobre docència, programes de formació, etc.- no apareix cap instrument que ajudi a identificar estadis de desenvolupament docent per al professor universitari. Per aquest motiu hem optat per construir-ne un amb el nom de Qüestionari d’Orientació Docent del Professor Universitari (QODPU).

El qüestionari pretén identificar els diferents estadis de desenvolupament pedagògic i conèixer com se succeeixen al llarg de la carrera docent. En concret es vol identificar les concepcions implícites de docència, les preocupacions, l’estil docent, la tipologia de relació amb estudiants i companys a cada estadi de desenvolupament. Per fer-ho cal concretar aquestes visions en un constructe teòric, com proposem més endavant. El nostre ideal implícit es basa en les teories de Kugel (1993), Nyquist i Sprague (1998) i Robertson (1999) i en el darrer nivell de desenvolupament de Ramsden (1993) de la docència a l’educació superior. Per Ramsden, l’Estadi 3 veu la docència com fer possible l’aprenentatge, inserint aquest coneixement i la naturalesa de com s’ha après en el procés. (L’estadi 1 veu la docència com la transmissió efectiva d’informació actual. L’E stadi 2 veu la docència com l’organització de l’activitat de l’estudiant per al desenvolupament de les seves destreses.) Volem descobrir fins a quin punt aquests enfocaments existeixen en les pràctiques que descriuen i els conceptes que defineixen els professors d’universitat.

Les visions de Marton i Säljö (1997) sobre potenciar un aprenentatge de profunditat també han estat considerades. Així mateix també es prenen com a base els sis principis d’ensenyament efectiu de Ramsden (1993): explicació clara de matèries complexes, consideració conscient vers els estudiants, orientació i feedback apropiat, objectius clars i repte intel· lectual, potenciació activa i control de la independència de l’estudiant, i aprendre dels estudiants.

Pel que fa a les concepcions d’ensenyament i aprenentatge es té present la classificació de les perspectives d’ensenyament de Pérez Gómez (1999) i l’estudi de Murray i McDonald (1997), els quals van descobrir que existeix una disjuntiva entre les concepcions sobre docència que tenen els professors universitaris i la pràctica educativa que professen. La majoria de professors es veien a si mateixos com a facilitadors del procés d’ensenyament-aprenentatge dels estudiants. E n canvi, entenien el paper del professor com el que imparteix coneixement; transmet uns continguts, ofereix suport a l’estudiant, entusiasma i motiva els estudiants, o alguna combinació de les respostes anteriors.

Aquest ideal implícit o model conceptual del procés de desenvolupament professional del professor universitari ha d’oferir punts de referència pràctica en un context docent canviant. Tres aspectes de desenvolupament formen el marc de referència bàsica del model: el procés de desenvolupament que els professors universitaris experimenten, les dimensions que defineixen els principals conceptes a cada estadi i la construcció de l’instrument.

A continuació es descriu el model conceptual i el seu procés de validació per part de diferents jutges experts teòrics i pràctics. Concretament, el procés de validació s’estructura en dues parts:

a) Una primera part destinada a validar el constructe teòric, per al qual hem demanat el parer de deu professors -jutges teòrics- experts en formació del professorat universitari: els professors i professors Graham P. Gibbs (Director del Centre for Higher Education Practice de la Open University del Regne Unit), Vicenç Ferreres (Universitat Rovira i Virgili), Marina Tomàs, Josep Maria Tatjer i Helena Troiano (Universitat Autònoma de Barcelona), Francesc Imbernón (Universitat de Barcelona), Antonio Bolívar (Universidad de Granada), Mercedes González-Sanmamed (Universidad de La Coruña), Miguel Valero (Universitat Politècnica de Catalunya) i Carlos Marcelo (Universidad de Sevilla). El Professor Gibbs va fer la primera validació del contingut. La consideració dels seus suggeriments ha portat a reconfigurar el model. El segon model ha estat valorat de nou per la resta de teòrics als quals se’ls ha demanat en concret que validessin:

- les dimensions: la pertinença de considerar noves dimensions - les possibilitats de l’instrument

- l’aparició de noves característiques

- aspectes sobre el comportament, si es dóna algun espectre de comportament en alguna línia progressiva; limitacions al comportament - altres

b) una segona part, l’estudi pilot, valida el qüestionari. Hem acudit a un total de 38 professors -jutges pràctics-, amb diferents anys d’experiència docent a la universitat, categoria professional, edat, de diferent titulació i universitat, com a candidats a respondre al qüestionari.

2.1.2. E l procés de validació del constructe teòric

Primera aproximació al desenvolupament de la orientació docent del professor