BILATERAL
C. COTRIBUTIO TO A MORE EFFECTIVE MULTILATERAL ORDER
Any Barcelona % Barcelonès % RMB % Catalunya
1900 533.000 23,49 572.411 25,22 883.335 38,92 2.269.406 1910 587.411 24,53 628.619 26,25 961.619 40,16 2.394.557 1920 710.335 24,88 770.281 26,98 1.147.574 40,20 2.854.709 1930 1.005.565 32,27 1.112.497 35,70 1.572.980 50,48 3.116.037 1940 1.081.175 33,86 1.212.654 37,98 1.696.772 53,14 3.193.186 1950 1.280.179 36,11 1.446.170 40,79 1.981.407 55,89 3.545.068 1960 1.557.863 36,52 1.840.118 43,14 2.583.075 60,56 4.265.353 1970 1.745.142 31,78 2.319.871 42,24 3.600.463 65,56 5.491.740 1975 1.751.136 30,94 2.412.613 42,62 4.019.713 71,02 5.660.362 1981 1.752.627 29,42 2.454.491 41,21 4.238.876 71,16 5.956.414 1986 1.701.812 28,46 2.376.600 39,75 4.229.527 70,74 5.978.638 1991 1.643.542 27,12 2.302.137 37,99 4.264.422 70,38 6.059.443 1996 1.508.805 24,77 2.131.378 35,00 4.228.047 69,43 6.090.040 Superfície 98 km2 0,24 159 km2 0,39 3.243 km2 8,02 40.427 km2 *Els percentetges es refereixen al pes sobre el conjunt de Catalunya.
Font: reproduït de Clusa i Roca (1999)
Actualment, les migracions internes que donen pas a aquests nous equilibris urbans estan motivades per unes situacions diferents. Anteriorment es tractava de migracions econòmiques, on els individus es desplaçaven des de les zones rurals deprimides cap a la grans ciutats tot cercant millors oportunitats laborals. A hores d’ara, però, els condicionants són uns altres. Serra (1997) identifica dos grans grups de motivacions per a les migracions internes:
1. Les que responen a la situació d’una parella jove a la recerca d’un primer habitatge, els preus del qual són massa elevats a la seva localitat, per la qual cosa es desplacen a una localitat perifèrica on els preus són inferiors.
2. Les que responen a la situació d’una parella de mitjana edat, amb fills, que, amb un nivell socioeconòmic mitjà-alt, desitja assolir una millor qualitat de vida en un entorn residencial de baixa densitat. A causa de l’escassetat de sòl a la seva ciutat, es desplacen cap a la perifèria a la recerca d’una zona residencial d’aquestes característiques.
La generalització de l’automòbil i la millora en les infraestructures de transport afavoreixen aquests desplaçaments residencials, ja que és imprescindible continuar mantenir els vincles amb la localitat on està localitzat el lloc de treball. Aquest fet explicaria els elevats augments en la mobilitat diària per motius laborals (commuting) que s’han enregistrat als darrers anys50. Un dels efectes més immediats de l’augment del
commuting és la integració funcional de les ciutats veïnes, ja que augmenten les interrelacions entre aquestes.
Aquest procés opera, com ja s’ha dit, des dels municipis més grans cap als més petits situats a la seva perifèria, els quals reprodueixen l’esquema amb les localitats que tenen al seu voltant (Esquema 2.3.1), tot i que aquesta realitat és més pròpia de l’àrea de Barcelona que no pas del conjunt de Catalunya.
De tota manera, aquest transvasament d’efectius poblacionals des dels nuclis centrals cap a la perifèria no es pot perllongar indefinidament. Per un costat, perquè als nuclis emissors estan disminuint les forces centrífugues, i per l’altre costat, perquè als nuclis receptors estan disminuint les forces centrípetes.
Esquema 2.3.1
50
Segons Nel·lo (1997), el trànsit a la xarxa de carreteres de l’Estat espanyol s’ha doblat entre el 1985 i el 1995.
Font: elaboració pròpia
Migracions municipals a la regió metropolitana de Barcelona
Les forces centrífugues (que operen a les poblacions emissores) disminueixen perquè bona part de la població susceptible de marxar ja ho ha fet, i perquè els propers anys accedirà a l’emancipació la generació posterior al baby boom, la qual cosa disminuirà la intensitat de la demanda de sòl (alhora que l’oferta ha augmentat considerablement arran dels habitatges disponibles dels qui ja han marxat prèviament). I les forces centrípetes (que operen a les poblacions receptores) disminueixen perquè alguns nuclis urbans que darrerament han experimentat importants augments poblacionals han hagut de fer front a nous problemes sorgits arran de la congestió i la intensificació de la pressió sobre el sòl. A més a més, hi ha un altre factor potencialment constrenyedor d’aquesta mobilitat, com és la saturació de les infraestructures de transport. Tot plegat, fa suposar que els fluxos migratoris intrametropolitans no poden mantenir-se en els nivells presents i que tendiran a disminuir en un futur proper.
Tal i com s’aprecia a la Gràfica 2.3.251 i tot i que les dades mostren com als darrers anys, a Catalunya, les ciutats petites han crescut amb més intensitat que les grans, les diferències no són exageradament grans per a tots dos tipus de ciutats. Cal destacar que aquests resultats mantenen un cert paral·lelisme amb els obtinguts en relació amb altres sistemes urbans52.
Gràfica 2.3.2
Taxes de creixem ent de les ciutats catalanes (1986 a 1996*) -0,25 -0,2 -0,15 -0,1 -0,05 0 0,05 0,1 0,15 0,2 0 5 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 5 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 2 5 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 P o bl a ci ó e l 1 9 8 6 T M A A 86- 96
Font: elaboració pròpia amb dades de l’IDESCAT.
En canvi, si es consideren únicament les ciutats que el 1986 tenien menys de 100.000 habitants (Gràfica 2.3.3) sí que s’observa de forma clara com a mesura que augmenta la població inicial de la ciutat (el 1986) les taxes de creixement anuals són menors. Les ciutats petites, doncs, acostumen a créixer per sobre de les grans en termes relatius. En aquest sentit, val la pena destacar que si fins als 50.000 habitants les ciutats enregistren augments poblacionals (inversament proporcionals a la població absoluta), per sobre d’aquesta xifra es produeix una estabilització o una reculada poblacional. Al costat d’aquest fenomen n’hi ha un altre prou interessant, com és la pèrdua de pes de les localitats més petites, els habitants de les quals es desplacen cap a nuclis de tipus mitjà.
51
Gràfica 2.3.3
Taxes de creixem ent de les ciutats catalanes de m enys de 100.000 hab. (1986 a 1996) -0 ,2 5 -0 ,2 -0 ,1 5 -0 ,1 -0 ,0 5 0 0 ,0 5 0 ,1 0 ,1 5 0 ,2 0 1 0 0 0 0 2 0 0 0 0 3 0 0 0 0 4 0 0 0 0 5 0 0 0 0 6 0 0 0 0 7 0 0 0 0 8 0 0 0 0 9 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 P o bl a ci ó e l 1 9 8 6 T M A A 86- 96
Font: elaboració pròpia amb dades de l’IDESCAT.
De tota manera, les ciutats no són producte només de la concentració de la població, sinó també de la concentració de llocs de treball. Al marge de quin dels dos agents (empreses o treballadors) emprèn primer el camí de la mobilitat espacial, el que és cert és que darrerament aquests dos grups s’han anat separant. Actualment, els llocs de treball i els treballadors ja no estan localitzats tant a prop uns dels altres com es donava amb anterioritat. Aquest procés ha estat paral·lel a una disminució de la concentració tant a nivell poblacional com de llocs de treball. Malgrat tot, les activitats econòmiques segueixen estant més concentrades que no pas la població, que manifesta una major tendència a la dispersió pel territori.